¡Descarga Apunts antropo y más Apuntes en PDF de Antropología solo en Docsity!
Lee – Boiximans
Caçadors i recol·lectors, una forma diferent d’obtenir els recursos ecològics.
Explotació productiva: agricultura i ramaderia. Recolzen la seva subsistència al apropiar-se de recursos naturals. Recol·lecten fruits, llavors que troben en el seu entorn. Capturen animals salvatges. Són nòmades, depenen dels recursos ambientals: més abundància, més diversitat. Anteriorment, se’ls estudiava com societats que no havien evolucionat en el temps.
• Divisió dels treball
• Demografia i poblament
• La banda
• Organització política i diferenciació social
• Treball i lleure
Immediatesa per l’esforç d’aconseguir aliments i el seu consum. No emmagatzemen els aliments. Quan s’acaben les existències , es continua amb una nova expedició, cacera.
• Variacions impredictibles
• Cooperació en el treball : actuen en forma d’’equip, organitzada, pautada. Tenen
unes pràctiques que responen a formes d’organització d’acord amb els recursos. No podem dir que són espontànies, per necessitat. Són formes que es repeteixen, que responen a una estructura i divisió del treball.
• Reprocitat en la distribució : com que es reparteixen el resultat de l’expedició?
Reciprocitat: modalitat d’intercanvi similar al nostre intercanvi de regals. Fan circular allò que ha estat objecte d’intercanvi. No hi ha càlcul/equivalència ni terminis en la devolució. Voluntat d’entendre’s , reconeixement de la relació.
En el cas dels caçadors tot el seu intercanvi és a partir de la donació gratuïta , generosa. Donar és una forma de rebre en el futur. La seva millor inversió no és en les seves pròpies reserves. Sinó, invertir en ser esplèndid, per després rebre quan ell tingui escassetat.
Com administren la seva economia?
Relació amb l’esforç laboral.
Dietes variades -> alguns estudiosos els classifiquen com les societats de l’abundància, que el seus recursos, capacitats de treball no estan del tot explotades. A mesura que malbaraten els recursos.
Hi ha economies que estan organitzades a partir d’instàncies, institucions econòmiques. I d’altres a partir d’institucions socials.
• Econòmiques: mercats, diners, comerç. Els diners que necessitem els
aconseguim participant en el sistema de marcat. Sistema econòmic autoregulat.
Les famílies pageses, les decisions que prenen, en els seus sistemes productius, si s’orienten els seus productes a una òrbita nacional o no.
No poden acomiadar al personal. Estan organitzades a partir de la organització domèstica. Base social que les defineix (estan supeditades).
També hi ha famílies pageses que bàsicament produeixen per l’autoconsum. S’orienten al procediment de la pròpia família. Pes important autoproduir i alimentar-se. No és una economia tan diversificada. Sinó que es dedica més a vendre.
La seva lògica productiva és obtenir el màxim benefici per al grup familiar. La composició està organitzada en termes socials.
Vien en cases, individus emparentats. La composició de forces de treball, són membres de la família.
Les terres també són propietat de la família. Com els màquines.
ASTÚRIES
L’article es pregunta: Com és que les famílies que viuen en una mateixa localitat, unes s’especialitzen en un tipus de bestiar (llet) i les altres en la producció de carn?
Totes tenen la mateixa proximitat amb els punts de venda, les mateixes possiblitats materials. Com és que han decidit triar una cosa i no una altra?
Les distancies de pastura queden molt lluny del poble : llavors s’especifiquen en la carn.
LLET -> RENDIMENT MÉS A CRUT TERMINI.
CARN-> RENDIMENT A MÉS LLARG TERMINI.
Liquiditat
Hi ha famílies que no els hi fa falta tenir ingressos tant periòdics. Les que tenen maquinària si, per fer front als pagaments.
• Quantitat de persones que viuen a la casa. Les famílies passen per etapes
diferents.
-----> Prescriptiu
-----> Preferencial
NORMES NEGATIVES:
Prohibició del incest
Societats de bandes -> de caçadors i recol·lectors. Nomadisme permanent. Es caracteritzen per que qualsevol pot aconseguir una posició de lideratge eventual en alguna situació: les decisions no estan assignades. Es prenen per consens, ningú pot imposar el seu judici per sobre d’alguns membres de la banda.
Quan aquest grup hagi de tenir relacions diplomàtiques amb un altre grup, eventualment serà un membre o l’altre el que resoldrà el problema. Si hi ha un conflicte entre dos individus, una tercera persona mira d’arreglar-ho.
Qualsevol situació de lideratge pot ser ocupada per qualsevol membre del grup.
No hi ha un excés restringit a les posicions de prestigi. Les riqueses són compartides a dins del grup. Grups petits i de baixa personalitat, relacions cara a cara.
Als fundacions se’ls hi reconeix una major autoritat. El vell és el que ha de vigilar la família, està obligat.
El fet de que moltes societats, un individu està com desvalgut, solitari, diuen que és solter. (Com si fos un defecte). Persona no casada -> incomplerta
- Grup nuclear -> pares i fills. Altres parents que visquin en el grup conjugal.
Allà on es fixa la residència del nou matrimoni, es tenen unes regles. Nou matrimoni, tindrà una residència depenent patrilocal -> cosa dels pares d’ell. Matrilocal -> casa dels pares de la dona.
Neolocal : A fora de la població d’on viuen.
Família extensa : conviuen en una mateixa família molt nuclis conjugals : matrimoni avis, dels fills i dels nets.
Família nuclear conjugal o elemental: no val a dir que sempre hagi de ser així.
La manera d’estudiar la història de la família, és la forma residencial.
Fins als anys 40, no s’identifica la política com un àmbit dins l’antropologia. El coneixement que tenim no és d’una gran durada.
Fase avançada del colonialisme. No hi ha hagut l’ocasió d’estudiar en viu formes polítiques diferents.
Fins que no apareixien instàncies de govern , es creia que les societats estaven regides per l’anarquia. Després d’estudiar-ho , veuen que no és així, i que totes les societats han aconseguit un cert funcionament per organitzar les formes socials.
La primera antropologia té un caràcter evolucionista. Es pensaven que en les societats antigues, les persones s’aparellarien de forma promiscua , després passarien per una poligàmia i més tard pel matrimoni.
Les formes de govern -> seria la forma màxima de desenvolupament històric.
ANARQUIA ( falta de convencions i ordre social) ----- ESTAT
El que observem en els grups de caçadors hi ha un conjunt de casos que afavoreixen la pau social. Es comença a intuir que hi ha formes diferents de regular l’ordre públic. Tot i que consideren que la política sol hi és a la seva societat evolucionista.
S’intenta estudiar la política a partir d’una tipologia de diferents tipus d’organització política.
Tema 5 antropologia del parentiu”
• s’especialitza des del seu inici
• -molts evolucionistes creien que havien passat d’una promiscuïtat inicial a la
poligàmia fins arribar a la monogàmia.
• Els evolucionistes tenen un pensament etnocèntric les seves són fruit de la
millorització.
• Les formes socials finals del sXIX Europees eren similars a les que tenen els
caçadors/recol·lectors.
• La poligàmia apareix en diverses societats ho responien a una successió per
etapes.
• Les relacions de parentiu segons els antropòlegs són socials no biològiques.
*Parents ficticis (padrinatge) abans eren relacions equiàrades a relacionar familiars.
*Parents consanguinis (raons biològiques) :descendència, germandats.
- el pensament sobre les coses, les idees, els valors e srelaciones amb d'altres aspectes de la vida social.
La religió
- coherència del discurs (teologia), psicologia: analitzant l'experiència dels individus , que senten. Des de la antropologia ens interessa com a sistema social
- creences i valors: univers simbòlics.
- es relacionen amb diverses institucions, especialistes. Algunes ens permeten fer una anàlisi més empíric.
Objecte d'estudi legítim: es rebutja la idea de posar en una categoria superior una creença o una altra. (etnocentrisme)
La religió tindria com a concepte principal, com a explicació.
A finals dels segle XIX, només es considerava com a religió, la religió catòlica occidental. Les altres coses eren paganisme. Els evolucionistes deien que la creença en les ànimes són interpretacions d'alguna cosa.
la creença en la idea de lo sobrenatural, apareixerien en estats de somnis, desmais... hi hauria com aparicions que mostrarien la existència d'aquesta formació.
