¡Descarga Psicología: Personas Normales y Anormales según la Psicología - Prof. Nomen y más Apuntes en PDF de Psicología del Desarrollo Humano solo en Docsity!
BLOC 2
PSICOLOGIA DE LA NORMALITAT I L’ANORMALITAT
1. QUÈ ES CONSIDERA UNA CONDUCTA NORMAL?
Segons la psicologia: Persona normal: té conductes adaptatives (saber conviure) Persona anormal: té conductes desadaptatives (malestar personal) Segons aquesta definició, entrarien en conductes adaptatives totes aquelles persones que no tinguin consciència de tot allò que estan fent malament. Segons la medicina: Persona normal: 100% sana Persona anormal: malalta
2. LA CONDUCTA NORMAL I ANORMAL DES DE LES DIFERENTS ESCOLES DE PENSAMENT PSICOLÒGIC Les formes extremes de conducta són les que definirien normalitat o anormalitat. Diferents escoles o disciplines defineixen aquesta línia de difícil demarcació. Conducta adaptativa i desadaptativa: Les definicions psicològiques de la conducta anormal ressalten la idea d’utilitat real de la conducta (si la conducta causa malestar significatiu o impedeix aconseguir fins importants, o desenvolupar relacions significatives, llavors es considera disfuncional o mereixedora de tractament). Aquesta orientació té dificultats per a l’abordatge d’aquelles persones que no tenen consciència dels seus problemes (conductes adictives). Conducta adaptativa (normal): s’aconsegueixen fets importants i desenvolupar relacions significatives. Conducta desadaptativa (anormal): causa malestar, impedeix aconseguir fets importants o desenvolupar relacions significatives.
Les definicions mèdiques de la conducta anormal la consideren com un símptoma d’una malaltia subjacent, la causa de la qual pot ser coneguda o no. És a dir, la conducta es considera anormal si s’estima provocada per una malaltia mental, com la esquizofrènia, la depressió o l’ansietat. L’èmfasi se situa sobre el diagnòstic precís de la malaltia, per determinar el tractament adequat, habitualment farmacològic. Aquest model ha estat criticat per ignorar els efectes de l’entorn i de la persona, i per menysvalorar la responsabilitat personal. Símptoma – Síndrome – Trastorn (si s’ajunten molts símptomes creen un síndrome. Per ex, si una persona té símptomes com no menjar, estar cansat, tristor, insomni... patirà el síndrome depressiu. I si passa 2 anys així se li podria diagnosticar com una malaltia, el trastorn de la depressió) Malaltia = Tractament Tractament = Medicació DSM: És un manual que al 1952 tenia 106 malalties mentals. Al 1980 ser homosexual és anormal i entra al llibre DSM-III. Al següent comencen a fer revisions. Ara estem al DSM-V hi n’hi ha per exemple, 30 maneres de diagnosticar depressions. Com DSM és americà, té connotacions de com es fa allà. També hi ha un europeu que es diu CIE, que agafa registre de molts clínics del món i per tant, és més precís. Les normes estadístiques i socials afirmen que la conducta estadísticament poc freqüent es considera anormal. La conducta que es desvia de lo típic en un cert context social es considera anormal. Encara que aquest enfocament té en compte a la persona, és depenent de les actituds morals i socials dominants.
La conducta anormal per als cognitius – conductistes i humanistes La psicoteràpia humanista se centra en el present i considera que el pacient està en la posició més favorable per entendre els seus problemes. Consideren que el sentit en si mateix de la persona resulta crític per promoure el creixement i el benestar personal. La finalitat de la teràpia és promoure l’autoestima i l’autoacceptació. L’enfocament conductual afirma que no és necessari comprendre els orígens de la conducta anormal per tractar els seus símptomes (la conducta desadaptada que s’ha après i es pot re-aprendre). Els cognitiu – conductuals consideren la conducta observable del pacient i les seves interpretacions.
3. EL PROCÉS TERAPÈUTIC 1. Entrevista inicial: és la primera presa de contacte i, el seu objectiu principal és que el terapeuta reculli tota aquella informació rellevant sobre el motiu de consulta. Es busca l’origen del problema i els factors que el mantenen, a traves d’un conjunt de preguntes per aclarir al màxim la problemàtica a tractar. 2. Avaluació: es desenvolupen dues o tres visites d’avaluació, segons la demanda, en les quals la terapeuta estudia diverses àrees de la persona. per això el terapeuta et passa una sèrie de qüestionaris psicomètrics i projectius, amb la finalitat d’estudiar aquelles àrees relacionades amb el motiu de consulta (personalitat, factors emocionals, comportamentals i/o de relació amb els altres). 3. Devolució: el terapeuta retorna tota la informació rebuda, la hipòtesis diagnòstica i la proposta d’intervenció o psicoteràpia més indicada. En la devolució, el terapeuta explica el nombre aproximat de sessions de tractament, es clarifiquen els objectius i les tècniques que es portaran a terme. 4. Sessions de tractament: sessions durant les quals es desenvolupa la psicoteràpia o la intervenció. L’objectiu és que el terapeuta doti al pacient d’estratègies i tècniques per a solucionar les dificultats. S’ofereixen pautes clares, es desenvolupen recursos d’afrontament i s’inicien noves habilitats. 5. Seguiment i manteniment d’assoliment: s’espaia en el temps les sessions de tractament, ja que pretenen iniciar el procés d’autonomia total del pacient. El terapeuta et prepara per a fer front, de manera eficaç, a aquelles dificultats que es pogués trobar en un futur. Aquesta etapa també s’anomena prevenció de
recaigudes. L’objectiu és que el pacient sigui autosuficient i sàpiga com ajudar- se a si mateix a resoldre situacions difícils.
- Alta terapèutica: serà acordada entre pacient i terapeuta, un cop s’hagin adquirit els objectius establerts a l’inici de la teràpia. Una vegada donada l’alta terapèutica, els pacients ja són capaços d’entendre la seva manera de pensar, sentir i actuar. Exemple procés terapèutic TCA: El procés terapèutic és aquell que s’estableix amb l’objectiu d’acompanyar i/o ajudar a individus, parelles, famílies i altres grups socials que mantenen moltes dificultats i/o patiment en el seu context. Les habilitats terapèutiques són les competències bàsiques dels terapeutes i les especifiques de les persones que desenvolupen la tasca professional.
- Avaluació final Es realitza una avaluació de procés (com ha anat), de resultats (el que s’ha resolt) i prevenció de recaigudes (preparant pel futur). 4. INTRODUCCIÓ A LA PSICOPATOLOGIA Psicopatologia (psico = de la ment + patologia = malaltia) és la disciplina que estudia les malalties mentals. Les diferencies entre les escoles Psicoanàlisi: diferencia entre neurosis i psicosis Gestalt: no entén les entitats nosològiques (nosologia: part de a medicina que descriu, diferencia i classifica les malalties). Aquesta escola defensa que les persones actuïn segons la millor opció de sí mateixa, actuen sempre el millor que poden. Sistèmic: la persona és el símptoma de malestar familiar. La persona té el símptoma però en realitat tot ve de la família. La persona sobre la que recau tot el malestar familiar. Cognitiu – Conductual: seguir model mèdic (a continuació) Grups diagnòstics Trastorns del neurodesenvolupament (TAE) i neurocognitius (demències) Trastorns del neurodesenvolupament Trastorns neurològics, per tant tenen a veure amb el mal funcionament del cervell al llarg del desenvolupament, és a dir, al llarg del cicle vital de les persones. Per exemple, el cervell a partir dels 35 anys comença a perdre la capacitat per memoritzar (això és un símptoma normal). Les etapes més vulnerables són la infància i la vellesa, ja que en la infància s’està desenvolupament i madurant el cervell, per tant, pot ser que aquesta maduració no es faci de forma correcta o no evolucioni en els termes que haurà de fer-ho. I la vellesa perquè és quan comença a haver un deteriorament del cervell. TEA (Trastorn de l’Espectre Autista): Es diagnostica a la infància. 2 símptomes:
- Problemes de comunicació social (mirar o no a la cara, reaccionar o no a emocions, la maduresa pot ser més lenta, no té a veure amb el nivell d’intel·ligència)
- Necessitat de que tot estigui molt regulat i ordenat (és per això que necessiten unes rutines establertes i que no canviïn). Les persones que pateixen aquest trastorn poden presentar estereotípies (moviments, postures o veus repetitives o ritualitzades sense una finalitat determinada, com per exemple el balanceig del cos, creuar i descreuar les cames...). Són persones amb interessos molt restringits. DIAGNOSTIC: Existeixen altres patologies que poden tenir a veure amb una maduresa lenta (el nen no adquireix una habilitat com pot ser parlar quan ho hauria d’haver fet. Això no vol dir que no pugui adquirir l’habilitat més endavant). Trastorns generals en el desenvolupament. Trastorns en determinades habilitats (parlar, escriure, llegir, habilitat acadèmiques...). Trastorns en dèficit d’atenció i hiperactivitat (TDAH) Les causes que provoquen aquests trastorns del neurodesenvolupament són danys cerebrals (lesió en el cervell), antecedents (malaltia degenerativa). Trastorns neurocognitius (demència) Aquests trastorns tenen a veure amb dèficits intel·lectuals que afecten a les nostres capacitats cognitives com la memòria, el raonament, la capacitat de resolució de problemes, el pensament abstracte, el judici.. Molts cops acaben provocant canvis de conductes derivats d’aquestes deficiències intel·lectuals i aquest canvi de conducta, en la majoria de casos, fa que hi hagi una pèrdua progressiva de l’autonomia de la persona. Se solen donar a la vellesa. Algun símptomes de les demències són: pèrdua de la memòria, dificultat per comunicar- se o trobar paraules, dificultat per raonar o resoldre problemes, dificultat per portar a terme tasques complexes, dificultat per planificar i organitzar, dificultat amb la coordinació i les funcions motores i confusió i desorientació. Alguns exemples d’aquestes malalties són:
Síndrome amb evidencia clínica de malaltia vascular cerebral o amb dany cerebral vascular; amb deteriorament cognoscitiu que afecta al menys un domini cognoscitiu. Classificació: aterosclerosis de les arteries cerebrals, malaltia de petit got, angiopatia cerebral amiloide, vasculitis. Patrons de lesió: multi-infart, infart estratègic i encefalopatia vascular subcortical. Altres: postisquèmica, hemorràgica. Fisiopatologia: lesions vasculars que afecten àrees cerebrals funcionalment importants, la qual cosa interromp les vies que connecten els ganglis basals amb l’escorça cerebral i dany al sistema colinèrgic. Genètica: presencia de APOE és només factor de risc. MIXTA: Tercera més freqüent Combinació entre Alzheimer i demència vascular és la més freqüent La prevalença augmenta amb l’edat Histologia: plaques amiloides, cabdells neurofibrilars, múltiples infarts, leucoencefalopatia Fisiopatologia: disminució de la perfusió cerebral, la qual cosa altera el metabolisme de la glucosa, l’alteració vascular no permet l’expulsió dels productes de deixalla, es causa dany cel·lular, alteració sinàptica i mort neuronal. Genètica: el factor de risc es APOE Demència amb cossos de Lewy / Demència associada a la malaltia de PARKINSON: Deteriorament cognitiu acompanyat de moviments repetitius concrets. Caracteritzat pel deteriorament cognoscitiu fluctuant, parkinsonisme espontani i al·lucinacions visuals. Per diferenciar-les s’utilitza la regla d’1 any:
- DCLW: si la demència apareix als primers 12 mesos del parkinsonisme, les inclusions citoplasmàtiques eosinofíliques se es troben en regions subcorticals i corticals.
- DEP: si la demència apareix posterior als 12 mesos del parkinsonisme, els cossos de Lewy es troben en regions subcorticals del cerebel, substància negra mesencefàlica i nucli ceruli. Genètica: la majoria són esporàdics, rarament s’associen a duplicació o triplicació del gen de la B-sinucleïna (autosòmic dominant) DEGENERACIÓ LOBAR FRONTOTEMPORAL: Té a veure amb una part del cervell relacionada amb el judici, un àrea associada amb la personalitat, la conducta i el llenguatge. Per tant, la persona diu el primer que li passa pel cap, té problemes per controlar-se... Declivi gradual i progressiu en la conducta i el llenguatge (planeació, organització, comportament, afàsia...) Inici en menys de 60 anys (50-60) Histologia: atrofia cortical o de ganglis basals, despigmentació de la substancia negra, microvacuolització i pèrdua neuronal; inclusions TAU positiu o ubiqüitina positiu. Genètica: autosòmica dominant, associada a cromosoma 17, i mutacions de MAPTt i PGRN entre d’altres. Esquizofrènia i trastorns psicòtics Trastorn psicòtic Trastorn on hi ha una pèrdua de la capacitat per interpretar la realitat. Els trastorns psicòtics són trastorns mentals greus que causen idees i percepcions anormals. Les persones amb psicosis perden el control de la realitat. Símptomes generals dels trastorns psicòtics: Símptomes positius: Els que són expressius cap a fora, és a dir, la persona que els pateix es capaç d’explicar-los i tenen a veure amb alteracions en la percepció, el pensament, el llenguatge i el moviment. Es coneixem com a positius perquè són comportaments addicionals que generalment no es veuen en les persones sanes. Per algunes persones aquests símptomes van i venen, i per altres, els símptomes s’estabilitzen amb el temps. Aquests símptomes poden ser greus, tot i que en algunes ocasions no es noten. Els símptomes positius inclouen:
Atenció Memòria Funció executiva Disfunció social i ocupacional: Tots aquests símptomes porten a una dificultat a l’hora d’integrar-se socialment i provoquen problemes en l’àmbit laboral, en les relacions interpersonals i en l’autocura de la persona. Són persones que no poden ser independents i amb molt problemes d’integració social i laboral. Trastorns de l’estat d’ànim Tenen a veure amb les emocions. Els trastorns de l’estat d’ànim són trastorns de salut mental caracteritzats per l’existència d’alteracions emocionals, consistents en períodes prolongats de tristesa excessiva (depressió), d’eufòria excessiva (maní) o ambdós. 2 principals trastorns: bipolaritat i trastorn depressiu L’ésser humà normalment té una emocionalitat bastants estable al llarg de la seva vida. Això vol dir que per exemple una persona pessimista, té unes emocions que tendeixen al negatiu però és bastant estable en el temps. L’idea principal és que les emocions tenen una línia base bastant estable al llarg de la vida i el passa amb les persones que tenen algun trastorn de l’estat d’ànim és que aquesta línia base es modifica. TRASTORN DEPRESSIU: Estat d’ànim molt baix i amb poca cura personal, amb idees negatives, poques ganes de fer coses... Els trastorns depressius es caracteritzen per una tristesa amb una intensitat o duració suficient com per interferir en la funcionalitat i en ocasions, per una disminució de l’interès o del plaer de fer activitats. No té perquè tenir a veure amb circumstancies externes que ens afectin sinó més bé, per circumstàncies internes, és a dir, no té perquè passar-te res en el teu entorn, simplement et canses de la teva vida. Es triga 2 anys a diagnosticar. Hi ha molt tipus. Hi ha circumstancies en que aquest estat de depressió pot portar cap a la manía , que és un estat d’eufòria absoluta en la que et sents superior, amb un estat molt bo d’ànims, amb moltes ganes de fer coses... S’entén per manía a una alteració psicològica
caracteritzada per la presència d’un estat d’ànim excessivament eufòric, expansiu i concurrent amb un elevat nivell d’energia. BIPOLARITAT: Quan es fusiona l’estat depressiu amb la mania, es diagnostica el trastorn bipolar. Per tant, si per diagnosticar un trastorn depressiu es triga 2 anys, per la bipolaritat més. El trastorn bipolar és aquesta evolució d’estats d’ànim molt baixos amb estats de mania (o hipomania). El que s’acaba veient a la pràctica són rotacions de l’estat d’ànim: uns cops estàs molt content, i altres cops els teus ànims estan per terra. Trastorns d’ansietat Aquests són neuròtics. Aquests trastorns tenen a veure amb com es manifesten els nervis. Tenim trastorns d’ansietat des de petits. Els trastorns d’ansietat són problemes de salut mental que es relacionen amb experimentar un excés d’ansietat, por, nerviosisme, preocupació o terror. L’ansietat massa constant o massa intensa pot fer que una persona se senti preocupada, distreta, tensa i sempre alerta. Exemples del DSM5: Trastorn d’ansietat per separació: preocupació i temor excessius d’estar separat dels membres de la família o individus amb els que el nen està més lligat. Mutisme selectiu: si als nens els hi passa alguna cosa molt greu de petits, es possible que deixin de parlar. El mutisme selectiu es una afecció per la qual un nen pot parlar, però deixa de fer-ho súbitament. S’anomena selectiu perquè sol deixar de parlar en determinats moments o àmbits (normalment només parlen amb el nucli familiar). Trastorn d’ansietat social (fòbia social): por a relacionar-se amb la gent, a parlar, fer exposicions en públic... És un temor intens i persistent de ser observat i jutjat per altres. Atac de pànic: por molt gran a determinades circumstancies. Es defineix com l’aparició de crisis d’angoixa repetides que s’acompanyen habitualment de pors davant de futurs atacs o canvis de conducta per evitar situacions que podrien predisposar a les crisis. Agorafòbia: por a espais oberts. És un tipus de trastorn d’ansietat en el que tens por a llocs o situacions que podrien causar-te pànic i fer-te sentir atrapat, indefens o avergonyit, i per això s’eviten aquest tipus de lloc o situacions.
memòria originada per un esdeveniment traumàtic o estressant, que produeix una incapacitat per recordar informació personal important. Trastorn somatomorf indiferenciat Trastorn de personalitat múltiple Trastorn de despersonalització-desrealització Trastorns de la conducta alimentària Aquests trastorns tenen a veure amb el control dels aliments, generalment per una qüestió de pes i d’imatge corporal, per tal d’obtenir una imatge corporal determinada. Durant molt de temps, aquest tipus de trastorn ha estat més comú en noies, però actualment esta equiparat entre ambdós sexes. Són trastorns crònics, per tant, les persones que han patit aquests trastorns no perden la preocupació per l’alimentació, la qual cosa no vol dir que sigui dolent, es tracta d’un símptoma normal. ALIMENTACIÓ EMOCIONAL: no castiguis ni premiïs amb l’alimentació Són molt associats a les emocions de la persona que pateix el trastorn (quan la persona està bé emocionalment, menja molt; quan menja molt, es castiga; quan es castiga es probable que torni a menjar molt... per tant són cicles) Símptomes: control de l’alimentació (magnitud del menjar, calories...) a favor d’una determinada imatge corporal. Control per tenir un cos diferent amb una distorsió de la imatge corporal i motivat a nivell emocional. ANORÈXIA: Por intensa cap a l’augment de pes, i per tant la persona deixa de menjar Imatge corporal distorsionada (normalment no veuen el cos com és, cosa que no vol dir que tinguin al·lucinacions, sinó que tenen una obsessió tan gran que veuen el seu cos més gran del que realment és) Auto-inanició i pèrdua excessiva de pes BULÍMIA: La persona amb aquest trastorn menja molt i després ho vomita tot, fa activitats per perdre les calories que ha adquirit amb el menjar, menja laxants per anar al bany... Les persones amb bulímia poden presentar problemes a les dents.
Episodis repetitius de fartaners (atracones) i purga Pèrdua de control durant els fartaners (atracones) MENJADOR COMPULSIU: Trastorn per atracons. Menjar moltíssim de manera impulsiva i exagerada. Quan la persona té un atracó, després estarà un llarg període de temps sense menjar o menjant poc. Períodes de voracitat impulsiva No hi ha purgues, però si períodes de dejuni esporàdic “Estar a dieta” constantment Trastorns infantils La Discapacitat Intel·lectual (nova denominació del retràs mental), apareixent el Retràs Global del Desenvolupament per nens menors de 5 anys. Trastorns de comunicació Trastorn de l’espectre autista (TEA), engloba tots els trastorns generalitzats del desenvolupament sota un sol diagnòstic Trastorn per dèficit d’atenció amb hiperactivitat (TDAH) Trastorns específics de l’aprenentatge Trastorns motors Altres trastorns del neurodesenvolupament Trastorns orgànics (excreció, son- vigília, sexuals, impulsos) Malfuncionament de funcions derivades de problemes neurològics, del cervell. Òrgans de determinades parts del cos no funcionen bé perquè el cervell desconnecta o connecta mal certes funcions. No tenen a veure amb l’òrgan en si, és a dir, si per exemple la persona té problemes d’excreció, aquests problemes no estan associats a l’aparell digestiu sinó al cervell. L’idea d’aquests trastorns és que el cervell fa que òrgans de determinades parts del cos funcionin malament i això es manifesti física o mentalment. Excreció (enuresis i encopresis): orinar-se (enuresis) / defecar-se (encopresis). Enuresis: emissió involuntària i persistent de l’orina durant el dia, la nit o ambdós moments, després d’una edat en la que la persona ja hauria d’haver après a controlar la micció (acció d’orinar) i no existeixen indicis de patologia orgànica.
Un cop s’ha establert la personalitat és molt difícil canviar-la. Els trastorns de la personalitat afecten al dia a dia de les persones que els pateixen i es caracteritzen per generar un malestar significatiu. Hi ha 3 tipus de personalitat concrets: A) ESTRANYS: tenen idees paranoides sense tenir un trastorn psicòtic (em persegueixen, volen fer-me mal...), en aquest grup estarien els conspiranoides. Aquests pensaments suposen una sèrie d’idees estranyes sobre el món. Aquests trastorns es caracteritzen per pensaments o comportaments excèntrics o estranys. Inclouen el trastorn paranoide de la personalitat, el trastorn esquizoide i l’esquizotípic.
- Paranoide: alteració de la personalitat en que es donen de forma habitual episodis paranoides, és a dir, moments en que l’individu té una especial suspicàcia amb respecte als demès i desconfia de les seves intencions, ja que les interpreta com a perjudicials per a ell. “em volen estafa, em volen enganyar..”
- Esquizoide: els individus que el pateixen es caracteritzen per una falta d’interès en relacionar-se socialment i per una restricció de l’expressió emocional
- Esquizotípic: quan una persona té dificultat per les relacions interpersonals i alteracions en els patrons de pensament, aparença i comportament. B) INMADURS: persones amb un nivell de maduresa emocional, conductual i relacional molt primari, és a dir, s’han quedat en una etapa madurativa prèvia a la que els correspon per edat. Solen semblar dramàtics, emotius i inestables. En aquest grup estarien els trastorns següents:
- Borderline / Límit: primer t’estimen molt i als dies t’odien. Pateixen canvis en les relacions molt grans. La seva característica principal és un patró general d’inestabilitat en les relacions interpersonals, l’autoimatge i l’afectivitat i una notable impulsivitat que comença al principi de l’edat adulta i es dona en diversos contexts.
- Narcisista: la seva característica general és un patró de superioritat, necessitat d’admiració i falta d’empatia que comença al principi de l’edat adulta. És habitual en ells el sobrevalorar les seves capacitats i exagerar els seus coneixements i qualitats.
- Histriònic: la seva principal característica és l’emotivitat generalitzada i excessiva i el comportament de cerca d’atenció. Aquest patró comença a l’inici de l’edat adulta. Aquests subjectes no estan còmodes o se senten despreciats quan no són el centre d’atenció.
- Antisocial / disocial: la seva principal característica és un patró general de menyspreu i violació dels drets dels demès. Comença a la infància o al principi de l’adolescència i continua en l’edat adulta. L’engany i la manipulació són característiques centrals del trastorn antisocial i de la personalitat. C) TEMEROSOS: gent amb problemes per enfrontar-se a les situacions del dia a dia, ja sigui perquè les evita o perquè esta obsessionat amb determinades circumstancies. Intenten controlar les circumstancies quan realment no poden enfrontar-se a elles i per tant, no acaben d’integrar-se de forma adequada.
- Evitatiu: la seva característica principal es un patró per general d’inhibició social, sentiments d’inadequació i hipersensibilitat a la avaluació negativa. Comença al principi de l’edat adulta. Els preocupa la possibilitat de ser criticats o rebutjats socialment.
- Obsessiu – compulsiu: la principal característica és la preocupació per l’ordre, el perfeccionisme i el control mental e interpersonal, a expenses de la flexibilitat, la espontaneïtat i la eficiència. Comença a principis de l’edat adulta.
- Dependent: la principal característica és una necessitat general i excessiva de que s’ocupin d’un, la qual cosa suposa un comportament de submissió, adhesió i temors de separació. Comença a principis de l’edat adulta. Els comportaments dependents i submisos estan destinats a provocar atencions i sorgeixen d’una percepció d’un mateix incapaç de funcionar adequadament sense l’ajuda dels demés. Altres trastorns objecte clínica Els treballadors socials sovint es troben amb aquest tipus de trastorns: Maltractaments Problemes educatius o acadèmics (bullying) Problemes laborals (mobbing) Problemes a la llar (sensellarisme)
