Desarrollo Humano: Un Comparativo Entre Bebés y Adolescentes en Películas - Prof. Nomen, Apuntes de Psicología del Desarrollo

¡Descarga Desarrollo Humano: Un Comparativo Entre Bebés y Adolescentes en Películas - Prof. Nomen y más Apuntes en PDF de Psicología del Desarrollo solo en Docsity!

TREBALL PSICOLOGIA:

PEL LÍCULES

BEBÈS

Bebès és una pel·lícula que tracta del desenvolupament de 4 infants de diferents països (Namíbia, Japó, Mongòlia i Estats Units) durant el seu primer any de vida.

Durant la pel·lícula es poden observar diferencies entre el bebès amb respecte a la influencia del entorn en el que es troba cadascú.

Sabem que no només intervé la biologia en el nostre desenvolupament, sinó que l'entorn i l'educació també són molt importants. Això es pot veure en la pel·lícula. Al principi, tots els bebès es comporten de manera molt semblant (dormen, mengen, ploren...), però a mesura que van passant els dies, veiem que van apareixent algunes diferències, com per exemple en la manera de rebre l'estimulació.

L'estimulació, és un factor que prové de l'educació, ja que ve donada principalment pels pares. A "Bebès", es pot veure com les diferents mares parlen als seus fills intentant que ells les repeteixin. La mare d'Estats Units estimula la seva bebè a través de contes, cançons, sons... Molt diferent al nadó de Namíbia, que només rep la veu de la seva mare parlant-li o la d'altres membres de la tribu. En canvi, el nadó de Mongòlia a penes rep estimulació, ja que la major part del temps està sol a casa o amb el seu germà, que és només uns anys més gran.

Tot i així, es pot observar com cada nadó s'acostuma i s’habitua a l'ambient en el que viu.

A mesura que va passant l'any, els nens es desenvolupen cognitiva i físicament diferent, ja que uns ho van fent abans que altres, com ara la nadó japonesa i la dels Estats Units ho fa abans que el de Mongòlia. Això pot ser perquè els dos nadons que viuen en un entorn més desenvolupat tenen més recursos per fer-ho, com joguines adaptades o centres en els que fer activitats amb altres infants. Tot i això, no sempre té perquè ser així, ja que el nadó de Namíbia, al passar algun temps sense la seva mare durant el dia, aprèn a jugar per si mateix i a moure`s per l'entorn en el que viu. Això li ajuda en el seu desenvolupament motor i a ser una mica més autònom des de més petit.

Per tant, encara que en el nivell econòmic en el qual neixis en moltes ocasions pot ajudar a un bon desenvolupament, no vol dir que aquest nadó es vagi a desenvolupar abans que un que no té els mateixos recursos.

El bebè de Mongòlia és el que més triga a desenvolupar tots els aspectes, ja que la major part del temps la passa estirat al llit amb quasi tot el cos embolicat en una manta sense poder moure’s bé o a terra lligat per la cintura a una pota del llit. A més tampoc es socialitza amb altres nens, només amb el seu germà. Tot i així acaba adquirint un creixement adequat.

Per tant, per finalitzar, amb aquest documental podem veure que tots els nens són iguals, independentment de la raça, color, cultura o entorn i que el més important és que es trobin en una ambient feliç i d'amor.

i no ser jutjada, ja que per a ella l'amistat i el reconeixement de la seva amiga i dels altres es torna el més important.

Al final de la pel·lícula, Tracy entén que no porta un bon camí i que no pot seguir així, ja que el seu comportament li esta afectant tant de manera física com psicològicament. Se sent buida i decebuda amb la que era la seva amiga i decideix canviar, juntament amb el suport de la seva mare, per així poder forjar i crear la seva veritable personalitat i identitat.

Tot i que al final troba el suport de la seva mare, durant el seu canvi la relació que manté amb ella és molt distant, plena de discussions i enfrontaments. Això fa que la mare entri en una desesperació de no saber què li està passant a la seva filla i es culpabilitza per això.

Tracy viu en un ambient familiar desordenat, i això pot influir en voler cridar l'atenció encara que sigui d'una mala manera.

Com a conclusió, aquesta pel·lícula ensenya la conducta d’una adolescent i com influeix en ella la necessitat d’adaptació social i personal.

ARRUGUES

“Arrugues” és una pel·lícula que ensenya l’etapa de la vellesa i com es viu quan tens una malaltia.

Aquesta etapa comença una vegada has aconseguit una maduresa física i el nostre sistema corporal es torna més vulnerable. Els canvis psicobiològics i físics que es presenten en aquesta etapa són: una disminució en la visió, disminució de l’eficàcia del sistema immunològic, dificultat per escoltar ell tons aguts, pèrdua de les dents i problemes a les genives, deteriorament de les papil·les gustatives, apareixement d’arrugues, aprimament i canes, debilitat general de la capacitat de resposta i del processament de la informació... A més, disminueixen les relacions socials. També augmenta l’estrès i són més propensos a situacions negatives amb malalties. Sofreixen processos de dol i es preparen per a la pròpia mort.

A la pel·lícula, el protagonista pateix alzheimer, que es caracteritza per una degeneració de les cèl·lules nervioses del cervell i una disminució cerebral.

L’Emilio ingressa al centre perquè la seva família no pot continuar cuidant-lo, i encara que al principi es sent bastant malament, aviat fa amistat amb Miguel, un home que li dona estima i li ensenya poc a poc el problema que té.

Al principi, l’home no entén perquè l’han portat allà, però amb el tems es va adonant de la seva malaltia a partir de diferents situacions com per exemple, en algun moment no sap on té la cartera, perd el rellotge, no recorda com vestir-se bé,s’oblida del seu net...

Des del començament, la família es la que s’adona de la seva malaltia i per aquesta raó el porten al geriàtric, on es van adonant de que cada vegada va empitjorant més.

No s’ha de veure el procés d’envelliment com a negatiu, si no una etapa on ensenyar coneixements, pensaments o valors i també aprendre encara coses noves de les joves generacions.