Docsity
Docsity
Prepara tus exámenes
Prepara tus exámenes

Prepara tus exámenes y mejora tus resultados gracias a la gran cantidad de recursos disponibles en Docsity

Consigue puntos base para descargar
Consigue puntos base para descargar

Gana puntos ayudando a otros estudiantes o consíguelos activando un Plan Premium

Orientación Universidad
Orientación Universidad
Vende en Docsity
Vende en Docsity
Docsity AI
Docsity AI
Inicia sesiónRegístrate

Prepara tus exámenes

Prepara tus exámenes y mejora tus resultados gracias a la gran cantidad de recursos disponibles en Docsity

Busca documentos

Prepara tus exámenes con los documentos que comparten otros estudiantes como tú en Docsity

Busca tu universidad

Encuentra los documentos específicos para los exámenes de tu universidad

Video Cursos

Estudia con lecciones y exámenes resueltos basados en los programas académicos de las mejores universidades

Quiz

Responde a preguntas de exámenes reales y pon a prueba tu preparación

Docsity AINEW

Resume tus documentos, hazles preguntas, conviértelos en quiz y mapas conceptuales

Ver preguntas

Despeja tus dudas leyendo las respuestas a las preguntas que realizaron otros estudiantes como tú

Consigue puntos base para descargar

Gana puntos ayudando a otros estudiantes o consíguelos activando un Plan Premium

Compartir documentos
download point icon20 Puntos

Por cada documento subido

Responde a las preguntas
download point icon5 Puntos

por cada respuesta dada (máx. 1 al día)

Todos los modos para conseguir puntos gratis
Consigue puntos de inmediato

Elige un plan Premium con todos los puntos que necesitas.

Oportunidades de estudio

Elige tu próximo programa de estudio

Ponte en contacto inmediatamente con las mejores universidades del mundo. Busca entre miles de universidades en todo el mundo. Busca entre miles de universidades partner oficiales

Comunidad

Pregúntale a la comunidad

Pide ayuda a la comunidad y resuelve tus dudas de estudio

Ebooks gratuitos

¡Nuestros e-books salva-estudiantes!

Descarga nuestras guías gratuitas sobre técnicas de estudio, métodos para controlar la ansiedad y consejos para la tesis preparadas por los tutores de Docsity

Apunts Botànica Tema 11, Apuntes de Botánica y Agronomía

Universitat de les Illes Balears (UIB)Botánica y Agronomía
Prof. Maurici Mus

Apunts de Botanica I de la carrera d Biologia, del tema 11 Basidiomycota. En català

Tipo: Apuntes

2018/2019

Subido el 10/04/2019

francesca160398
francesca160398 🇪🇸

4.5

(24)

14 documentos

1 / 9

Toggle sidebar

Esta página no es visible en la vista previa

¡No te pierdas las partes importantes!

bg1
TEMA 11: FILUM BASIDIOMYCOTA
➢ CARACTERÍTIQUES DEL MICELI
- El miceli primari monocariótic té una durada limitada, si no troba un altre miceli primari
compatible degenera. Si troba a un altre hi ha un esdeveniment de sexualitat i es forma el miceli
dicariòtic, es forma a partir de somatogamia. El micelu vegetatiu normal é dicariòtic.
- Quan l'època és favorable es forma el cos fructífer, l'esporocarp, denominat BASIDIOCARP.
Aquest es caracteritza per tenir una part estèril dicariótica. És el tercer miceli. Tenim: l’apotesi
es tot dicariotic. Totes les hifes tenen 2 nuclis .No hi ha hifes ascogenes (no hi ha asques). N’hi
ha que nomes tenen plantenquima.
- Tabicacions tenen una estructura anomenada DOLÍPOR amb uns engruiximents de glucans que
característicament tanquen la possibilitat que es coli per aquest orifici res de grans dimensions
(orgànuls ni nuclis). Té una membrana anomenada PARENTOSOMA (no sempre), que també
intervé en aquest tancament del porus a la circulació. Hi ha conexió entre cèl·lules, però no
permet l’intercanvi d’organuls, nuclis (coses grans). Té proteïnes i GLUCARTS. Aixo diferencia els
Basidiomycotas dels Ascomicotas.
- Creixement de la hifa dicariótica, FIBULACIÓ, es crea una fíbula. La protuberància és
subterminal, un dels nuclis migra cap a ella i es formen tabicacions. Injecta el nucli en la cèl·lula
següent. Aquest nansa o fíbula està sempre present. Tot el miceli té fíbules. Consisteix en que:
una hifa amb la celula terminal amb 2 nuclis, antes de dividir-se es forma un tub subterminal y
un dels nuclis es fica dins el tub, es divideixen els nuclis i es tabiquen. Queda la cel·lula orginal i
el tub amb un nucli que creix i s’ajunta amb la celula anterior, y el nucli migra des del tub a la
celula original que la generada. Com a resultat tenim 2 cel·lules amb un tub tabicat que les
conecta. Queden els tubs. Hi ha fibules per tot el miceli que es dicariotic. Son fibules de
creixement. A un Asomycota no trobarem aquestes fibules.
• ESPORES
Les espores són endospores i s'anomenen BASIDIOSPORAS. El nucli s'envolta d'una paret per
formar l'espora. Una vegada formada l'Esterigma es trenca i s'allibera l'espora.
pf3
pf4
pf5
pf8
pf9

Vista previa parcial del texto

¡Descarga Apunts Botànica Tema 11 y más Apuntes en PDF de Botánica y Agronomía solo en Docsity!

TEMA 11: FILUM BASIDIOMYCOTA

➢ CARACTERÍTIQUES DEL MICELI

  • El miceli primari monocariótic té una durada limitada, si no troba un altre miceli primari compatible degenera. Si troba a un altre hi ha un esdeveniment de sexualitat i es forma el miceli dicariòtic , es forma a partir de somatogamia. El micelu vegetatiu normal é dicariòtic.
  • Quan l'època és favorable es forma el cos fructífer, l'esporocarp, denominat BASIDIOCARP. Aquest es caracteritza per tenir una part estèril dicariótica. És el tercer miceli. Tenim: l’apotesi es tot dicariotic. Totes les hifes tenen 2 nuclis .No hi ha hifes ascogenes (no hi ha asques). N’hi ha que nomes tenen plantenquima.
  • Tabicacions tenen una estructura anomenada DOLÍPOR amb uns engruiximents de glucans que característicament tanquen la possibilitat que es coli per aquest orifici res de grans dimensions (orgànuls ni nuclis). Té una membrana anomenada PARENTOSOMA (no sempre), que també intervé en aquest tancament del porus a la circulació. Hi ha conexió entre cèl·lules, però no permet l’intercanvi d’organuls, nuclis (coses grans). Té proteïnes i GLUCARTS. Aixo diferencia els Basidiomycotas dels Ascomicotas.
  • Creixement de la hifa dicariótica, FIBULACIÓ , es crea una fíbula. La protuberància és subterminal, un dels nuclis migra cap a ella i es formen tabicacions. Injecta el nucli en la cèl·lula següent. Aquest nansa o fíbula està sempre present. Tot el miceli té fíbules. Consisteix en que: una hifa amb la celula terminal amb 2 nuclis, antes de dividir-se es forma un tub subterminal y un dels nuclis es fica dins el tub, es divideixen els nuclis i es tabiquen. Queda la cel·lula orginal i el tub amb un nucli que creix i s’ajunta amb la celula anterior, y el nucli migra des del tub a la celula original que la generada. Com a resultat tenim 2 cel·lules amb un tub tabicat que les conecta. Queden els tubs. Hi ha fibules per tot el miceli que es dicariotic. Son fibules de creixement. A un Asomycota no trobarem aquestes fibules.
    • ESPORES Les espores són endospores i s'anomenen BASIDIOSPORAS. El nucli s'envolta d'una paret per formar l'espora. Una vegada formada l' Esterigma es trenca i s'allibera l'espora.

➢ CLASSES DE BASIDIOMYCOTA

HYMENOMYCETES USTILAGINOMYCETES UREDINIOMYCETES

SEPTE Dolípor septe de tizones/ dolípor simple Septe simple BACIDI Holobasidi/fragmobasidi fragmobasidi fragmobasidi TELIOSPORES teliospores teliospores

  • Septe: Els 3 grups tenen diferencies en el septe, el mes complexe es de Hymenomycetes, que tenen DOLIPOR. Els altres dos tenen un septe sense membrana, tot i que a vegades hi ha diferents composts proteics o glucids que fan que aquesta tabicació estigui tancada. Hi ha determinades acumulacions de material.
  • Bacidi: N’hi ha 3 que tenen FRAGMOBACIDI, però a més els Hymenomycetes tenen també HOLOBACIDI. Té a veure amb la singamia, per fer l’espora. Dins un esporangi son endospores. Es formen dins l’esoprangi però finalment surten a l’exterior, tot i així son endospores. La diferencia entre FRAGMOBACIDI i HOLOBACIDI, es que en l’HOLOBACIDI l’esporangi es una unica celula que al final treu les espores, en canvi al FRAGMOBACIDI hi ha una tabicació al bacidi. El més antic és el fragmobacidi.
  • Formació de TELIOSPORES: Una TELIOSPORA es un tipus d’espora que es forma asexualment, però que a diferencia de les espores de reproducció sexual, quna germinen formen un bacidi directament no un miceli ni una hifa. Tot i ser asexual realment estan implicades en la reproducció sexual, formaran un bacidi on hi haurà la cariogamia i després la meiosi. Cada cèl·lula es dicariotica, amb dos nuclis, i prové d’un miceli dicariotic. Aquesta es l’espora. Si formen 2 bacidis son FRAGMOBACIDIS. Tenen coloracions fosques i solen tenir espines i es diu que estan ornamentades. Es reconeixen facilment.
  • UREDINIOMYCETS
  • En castella son Royas, rovells en català?
  • Hi ha entre 140-150 gènere i unes 5.000 espècies.
  • Tenen un tipus d’espores de color marronenc, recorden al color de ferrro rovellat.
  • No tenen basiriocarps, cosos fructifers.
  • Parasits de plantes conreades.
  • Tenen el cicle més complex.
  • Únic grup que té dos hostes diferents a l’hora d’acabar el seu cicle.
  • Hi ha dos grups principals: o Heteroecisme: necessita dues plantes a parasitar diferents per completar el seu cicle. o Autoecisme: realitzen el cicle vital complet en un sol hoste.

el miceli dicariòtic comença a formar unes masses cel·lulars, els uredosoros o uredinios, constituïdes per unes unes mitósporas pediculadas, binucleadas, de forma oval i amb superfície espinulosa, denominades uredósporas o uredinóporas. L'acumulació d'aquestes espores sota l'epidermis de la planta infectada acaba provocant que aquella s'estripi, formant-se una pústula allargada, de color vermellós. Les uredósporas estenen la infecció del fong durant el període de creixement del blat, ja que són capaços de germinar quant maduren. Llavors produeixen un miceli dicariòtic que es desenvolupa entre les cèl·lules dels teixits foliars i caulinars del blat i al cap de pocs dies origina nous uredosoros; aquest procés es repeteix diverses vegades a finals de primavera i durant l'estiu. Finalment, i més o menys coincidint amb l'època en què té lloc la maduració del gra del blat, el miceli dicariòtic produeix un altre tipus d'espores (les teliòspora), binucleadas i amb cadascuna de sis cèl·lules dicarióticas, en els uredosoros o en altres estructures similars (per exemple, uredosoros vells), denominades telios. En les cèl·lules d'aquestes espores té lloc la fusió dels dos nuclis que contenen (cariogamica) i en aquest estat monocariótico diploide, per la seva gruixuda paret, resisteixen la sequedat i el fred i poden passar un període de repòs hivernal. En el cicle de la Roya de blat, se succeeixen 5 fases amb altres tantes classes diferents d'estructures reproductores:

  • Fase 0 (espermogonios amb espermacios i hifes receptores haploides), Fase I (ecidios amb ecidióporas dicarióticas)
  • Fase II (uredosoros amb uredósporas dicarióticas )
  • Fase III (telios amb teliòspora bicelulares i inicialment dicarióticas, i després monocarióticas, diploides)
  • Fase IV (basidis amb basidiòspores monocarióticas, haploides). Pel que fa a l'alternança de generacions, el cicle ha de qualificar-se de trigénico heteromórfico, ja que poden reconèixer: 1 gametòfit (que comença amb la germinació d'una basdióspora en l'aladern fals i finalitza amb la formació de espermacios i hifes receptores, és a dir la Fase 0), un esporòfit i (que s'inicia amb el procés de espermatización i finalitza amb la formació de ecidióporas, és a dir, la Fase i) i un esporòfit II (que comença amb la germinació d'una ecidiópora sobre el blat i acaba amb la formació de basidióporas, incloent, per tant, les Fases II, III, IV). (*RESUM) Un arbust es l’hoste inicial, de la familia de les berberidasees. La fase inicial, sexal comença a les fulles d’aquest arbust i arribebn basidiospores 2 que parasiten amb un miceli monocariotic. Aquest miceli organitza conidis, hifes conidials i alliberació de conidis. Els conidis poden infectar altres fulles però també si contacten un conidi amb una hifa compatible hi haurà una singamia on la espora asexual o conidi inocula el seu nicli a la hifa i es forma una hifa dicariotica. Que va per dins la fulla es ramifica, produeix un miceli dicariotic i surt a la part d’abaix de la fulla. A la part abaix del a fulla fan el primer esporangi asexual dicariotic que son els ECIDIO i produeixen ECIDIOSPORES, son espores dicariotiques 8amb 2 nuclis), disenyades per caure a terra i quan contacten amb una graminia, desenvolupen un misceli dicariotic que infecta a la graminia. I infecta i s’alimenta de la nova planta, i produeix espores sexuals UREDIO que forma UREDIOSPORES. Que son dicariotiques. Les urediospores infecten altres graminies. Es una multiplicació asexual del fong. Al final d’estiu, les gramidies es sequen i formen els TEDIOS i formen les TEDIOSPORES que son (n+n i n+n, dues cleules dicariotiques), son dicelulars. Poden pasar mesos, i germinen. Quan les tediospores germinen les basiospores n otroben on germinar i encara que es formin bbasiospores no hi ha fase sexual.
  • USTILAGINOMYCETS
  • Coneguts com carbons, ja que s'observen per sobre de les plantes que parasiten i queden de color fosc.
  • Són paràsits de vegetals.
  • Unes 1.200 espècies
  • Sempre l'hoste és una espècie de planta superior
  • Tenen cicles més senzills.
  • Tenen talus dicarióticos
  • No formen basidiocarps
  • Tenen teliòspora i fragmobasidios.
  • Haustoris: extrems de les hifes que penetren. Estan presents tant en fongs paràsits com simbionts.
  • Miceli dicariòtic forma un teli que dóna lloc a teliòspora. Primer cariogamia, després zigot i el zigot pateix meiosi. Les basidiosporas infectaran a les plantes.
  • Sempre fan el cicle sencer a un hospeador que tanca el cicle facilment.
  • Quan germina es forma un miceli monocariotic en forma de llevadura, els llevats no son patogens, s’alimenten de materia organica del medi.
  • HYMENOMICETS

CICLE:

Dues basidiospores germiene formen un miceli monocariotic, es efimer. Miceli monocariótic fa singamia i s'ajunta formant miceli dicariòtic, que dóna lloc al cos fructífer (tot el miceli i la part vegetativa) en la època adequada. Algunes hifes dicariótiques acaben en basidis, on es forma el zigot i per meiosi dóna les basidiospores. Sempre amb basidiocarps. Els bacidis formen a l’extrem un holobacidi que tanca el cicle.

Els Bacidiocarps: hi ha 2 tipus:

- BOLET: Te 3 parts: volva, peu o estípit, sombrerillo, diferents ornamentacions (escates). Té un himeni format per hifes dicariótiques, cèl·lules de les hifes estèrils que de vegades s'inflen més anomenades cistidis. Hi ha molts tipus de cistidis a diferents parts del cos fructífer. El peu (a vegades recobert per una volva), el peu pot tenir o no anell, els cossos fructifers tenen caracters taxonomics per classificar bolets, l’anell es fruit de que quan un bolet encara és jove, té una membrana que tanca l’himeni on es formen les espores, quan s’obri quan el bolet madura, la membrana queda en forma d’anell, però no ocorr en totes les espècies. El capell es molt variable de forma i mida, i té caracteristiques que permeten reconeixer l’especie. Per d’avall té l’himeni o tesi. A vegades el capell pot ser lamines, tubs, agulletes, fan superficie coberta on hi ha els bacidis. Hi ha cèl·lules esterils. - GASTEROMYCETES: NO es un grup natural, inclou especies que no estan directament relacionades entre elles. No es monofiletic, no tenen un ancestre comú. Agrupa els basidiomycets amb un bacidiocarp d’un tipus. L’himeni esta cobert per un plantenquima, i tot l’himeni esta recobert per l’himeni esteril, la membrana externa es diu PERIDI i l’himeni es diu GLEBA. Es un cos fructifer disenyat perque es dispersi per animals i no per vent. - Zoocoria: dispersió per animals - Anemocoria: dispersió per aire - Hidrocoria: dispersió per aigua Algunes espècies tenen la capacitat de posseir bioluminescència, el propòsit es pensa que és atraure els dispersors.