Docsity
Docsity

Prepara tus exámenes
Prepara tus exámenes

Prepara tus exámenes y mejora tus resultados gracias a la gran cantidad de recursos disponibles en Docsity


Consigue puntos base para descargar
Consigue puntos base para descargar

Gana puntos ayudando a otros estudiantes o consíguelos activando un Plan Premium


Orientación Universidad
Orientación Universidad


Apunts briòfits-botànica, Apuntes de Botánica y Agronomía

Assignatura de botànica, apunts del tema de briòfits

Tipo: Apuntes

2018/2019

Subido el 25/05/2019

ainnn
ainnn 🇪🇸

5

(3)

20 documentos

1 / 9

Toggle sidebar

Esta página no es visible en la vista previa

¡No te pierdas las partes importantes!

bg1
TEMA 4 – PLANTES TERRESTRES
ESTREPTÒFITS EMBRIÒFITS
Descendents dels clorobionts. Embriòts = Plantes terrestres
Dins dels embriòts hi ha:
Grups brio��cs (molses)
Monilòts (falgueres)
Espermatòts (angio i gimnoespermes)
Embriòt: és qualsevol planta terrestre o aquàca (hi ha plantes que fan ors i viuen en rius o
mars) que es caracteritzen per presentar un embrió a les fases posteriors de la fecundació.
Presenten diferent complexitat estructural depenent del grup vegetal.
Òrgans reproductors amb presencia de teixits estèrils L’arquegoni està envoltat d’una
capa de cèl·lules estèrils on es troba l’ovocèl·lula (única cèl·lula fèrl).
Embrió diploide
Estructures o estadis de repòs espores amb paret cel·lulars resistents i compostes per
esporopol·lenina. Això permet que al ser alliberades no germinin directament, si no
que poden esperar a les condicions favorables
Grup monoc
Esporòt diploide que passa per una fase d’embrió (zigot desenvolupat parcialment)
Trets comuns amb els cloròts o algues verdes:
PC de cel·lulosa
Cloroplasts amb chl a i b, xantol·les i carotenoides
Substancia de reserva: midó (acumulació dins dels cloroplasts)
Cèl·lules agel·lades
Caràcters generals que els permeten la vida terrestre:
Gametangis i esporangis protegits
Embrió
Esporòt pluricel·lular
Cucula més o menys desenvolupada
Espores (meiòspores) amb PC gruixudes amb esporopol·lenina
Intercanvi de gasos a través de porus o estomes
Flavonoides que ajuden a absorbir al llum UV
Canvis metabòlics (sistema d’oxidació del glicolat)
Les primeres plantes terrestres interaccionen amb els fongs i això fa que es
complemen el sistema radicular (arrels)
Cicle vital digenèc heteromòrc i haplodiplònc.
Molses: predomina el gametòt i esporòt de mida reduïda i dependent del
gametòt.
Pteridòts: té més importància l’esporòt, que és independent del gametòt
reduït.
Espermatòts: els gàmetes els fa l’esporòt. Gametòt reduït i dependent de
l’esporòt)
Hi ha dues teories que expliquen aquestes variacions:
pf3
pf4
pf5
pf8
pf9

Vista previa parcial del texto

¡Descarga Apunts briòfits-botànica y más Apuntes en PDF de Botánica y Agronomía solo en Docsity!

TEMA 4 – PLANTES TERRESTRES

ESTREPTÒFITS EMBRIÒFITS

Descendents dels clorobionts. Embriòfits = Plantes terrestres Dins dels embriòfits hi ha:

• Grups brio��cs (molses)

• Monilòfits (falgueres)

• Espermatòfits (angio i gimnoespermes)

Embriòfit : és qualsevol planta terrestre o aquà�ca (hi ha plantes que fan flors i viuen en rius o mars) que es caracteritzen per presentar un embrió a les fases posteriors de la fecundació. Presenten diferent complexitat estructural depenent del grup vegetal.

• Òrgans reproductors amb presencia de teixits estèrils L’arquegoni està envoltat d’una

capa de cèl·lules estèrils on es troba l’ovocèl·lula (única cèl·lula fèr�l).

• Embrió diploide

• Estructures o estadis de repòs espores amb paret cel·lulars resistents i compostes per

esporopol·lenina. Això permet que al ser alliberades no germinin directament, si no que poden esperar a les condicions favorables

• Grup monofilè�c

• Esporòfit diploide que passa per una fase d’embrió (zigot desenvolupat parcialment)

• Trets comuns amb els cloròfits o algues verdes:

• PC de cel·lulosa

• Cloroplasts amb chl a i b, xantofil·les i carotenoides

• Substancia de reserva: midó (acumulació dins dels cloroplasts)

• Cèl·lules flagel·lades

Caràcters generals que els permeten la vida terrestre:

• Gametangis i esporangis protegits

• Embrió

• Esporòfit pluricel·lular

• Cu�cula més o menys desenvolupada

• Espores (meiòspores) amb PC gruixudes amb esporopol·lenina

• Intercanvi de gasos a través de porus o estomes

• Flavonoides que ajuden a absorbir al llum UV

• Canvis metabòlics (sistema d’oxidació del glicolat)

• Les primeres plantes terrestres interaccionen amb els fongs i això fa que es

complemen� el sistema radicular (arrels)

• Cicle vital digenè�c heteromòrfic i haplodiplòn�c.

• Molses: predomina el gametòfit i esporòfit de mida reduïda i dependent del

gametòfit.

• Pteridòfits: té més importància l’esporòfit, que és independent del gametòfit

reduït.

• Espermatòfits: els gàmetes els fa l’esporòfit. Gametòfit reduït i dependent de

l’esporòfit)

Hi ha dues teories que expliquen aquestes variacions:

  • Una ho relaciona amb la capacitat genè�ca esporòfits 2n són més resistents a les mutacions o poden passar desapercebudes o alhora poden tenir més combinacions i per tant més capacitat de

GRUPS BRIOFÍTICS

  • Són les primeres plantes que van superar la barrera ecològica sor�nt de l’aigua per viure a la super�cie terrestre
  • Són poiquilohídriques (perquè necessiten l’aigua per la reproducció)
  • Tenen mecanismes diversos de protecció contra la dessecació (no verdadera cu�cula, es pleguen els fil·lidis, cavitats per emmagatzemar l’aigua, tenen un pèl hialí, etc)
  • Tenen estructures vegeta�ves especialitzades formades per cèl·lules especialitzades no organitzades en teixits, de mida pe�ta
  • No tenen vertader sistema conductor, tenen rizoides
  • Gametangis femenins: arquegonis on es desenvolupa l’ovocèlula
  • Gametangis masculins: anteridis on es desenvolupen els esperamotzous
  • Oogàmia interna, que forma un embrió.

Morfològicament tenen moltes similituds.

ANTOCEROTES

Són molt estranyes i diverses

HEPÀTIQUES

  • Tenen aquest nom per la seva semblança de les fulles a la forma d’un fetge.
  • Mida pe�ta
  • Hàbitat en llocs humits i ombrívols Dos grups:
  • Hepà�ques tal·loses : gametòfit laminar
  • Forma laminar
  • Simetria bilateral i dorsiventral (diferent d’un costat i l’altre)
  • Ramificació dicòtoma (dues fulles per creixement)
  • Rizoides unicel·lulars
  • No tenen meristema apical de creixement
  • No presenten estomes, algunes d’elles tenen porus aerífers amb poca capacitat de regular l’obertura
  • Contenen molts cloroplasts a cada cèl·lula
  • Hepà�ques folioses : gametòfit amb caulidis i fil·lidis
  • Forma més semblant a les plantes terrestres
  • A banda i banda de l’eix principal hi creixen els fil·lidis o glòbuls. Poden estar en estat latent o ac�u.

Cicle vital sexual d’una hepà�ca tal·losa : Es necessita d’aigua per a que els anteridis amb flagels, puguin fecundar els arquegonis. Una vegada es produeix la fecundació, es forma l’embrió i posteriorment la càpsula. La càpsula té un peu molt curt i a dins es formen les espores. Quan les espores són madures, la càpsula es trenca en 4 parts. Per projectar i alliberar les espores, es formen unes estructures espiralades que s’anomenen elàters que s’uneixen a les espores i les escampen més lluny. Quan les espores germinen formen una nova hepà�ca, ja sigui masculina o femenina. Tots els cicles són similars amb alguna variant.

Comparem els dos cicles:

HEPÀTIQUES MOLSES

  • No formen protonema, directament formen una hepà�ca nova
  • Formen estructures portadores de gàmetes: arquegoniòfor i anteridiòfor
  • Càpsula més simple, peu més curt. Amb elàters - Les molses formen protonema, fase filamentosa - No formen estructures portadores - Càpsula gran amb peu més llarg. Sense elàters.

MOLSES

  • Gametòfit format per rizoides, un caulidi i un fil·lidi (disposats helicoïdalment al voltant del caulidi) amb creixement apical.
  • Dos grups de molses:
    • Acrocàrpiques : creixen perpendicularment al substrat
    • Pleurocàrpiques : creixen tombades de manera horitzontal al substrat

Esfagnes

  • Molses molt primi�ves
  • Acrocàrpiques

Mida gran

  • Formen torberes, que són grans extensions d’aquestes molses
  • Són hidròfiles perquè només poden viure en llocs amb molta aigua, han d’estar gairebé inundades
  • Creixement apical
  • Tenen el caulidi (la seva �ja) d’on surten els filis divergents i pèndules.
  • A dalt de tot hi ha una aglomeració de branques que formen una estructura semblant a una flor que s’anomena capítol. És on es forma l’esporòfit
  • Color verd clar
  • Càpsules primi�ves

Als fil·lidis no hi ha nervis i s’hi dis�ngeixen dues cèl·lules:

  • Hialocists : són cèl·lules mortes, hialines, grans, amb porus i engruiximent espiralats per no aixefar-se. La seva funció és la d’acumular aigua.
  • Clorocists : cèl·lules fotosintè�ques. Cèl·lules estretes i verdes, que contenen els cloroplasts

Briates

  • Sp que poden viure en llocs molt humits o en llocs assolellats
  • Mida variable
  • La càpsula (esporangi) es forma a partir de l’arquegoni.
  • Els fil·lidis que envolten el peu o seta (de la càpsula) s’anomenen fil·lidis

poriquecials.

  • Estructura anomenada apòfisi (que és el peu de l’esporòfit. Conducte intern de

l’esporòfit anomenat columel·la on es formen les espores. Aquest espai allargat

s’anomena esporífer.

  • Esporangis eusporangiats (primitius)
  • Gametòfits subterranis, perennes (desenvolupament i F! lents), sense clorofil·la i associats amb fongs

Equisetals

  • Distribució cosmopolita
  • Viuen en llocs humits
  • Tiges aèries i fotosintètiques anuals
  • Els rizomes són perennes, les tiges estan enterrades en el sòl. Són d’aquestes tiges d’on surten les aèries.

Morfologia externa única:

  • Tiges articulades, tenen un sistema monopodial dividit en articles
  • Tenen nusos i entre nusos

Les branques (verticil·lades) estan disposades en verticils també articulades

  • Les fulles són petites i no fotosintètiques.

Anatomia de la tija:

  • Tiges fotosintètiques
  • Cavitat central buida anomenada canal central o medul·lar
  • El parènquima clorofíl·lic, que s’anomena clorènquima
  • El teixit de sosteniment, s’anomena esclerènquima. Està lignificat i es troba a les crestes
  • El parènquima és incolor amb conductes aerífers i canals val·leculars
  • L’epidermis conté silici
  • Els canals val·leculars i carinals, i sobretot el canal central, oxigenen les tiges Els esporangis s’agrupen en esporangiòfors, els quals són agrupats en un estròbil o conus, que al seu torn són situats al capdamunt de les tiges fèrtils i no fotosintètiques o bé al capdamunt de les tiges fotosintètiques.

Falgueres típiques

  • Xilema amb tràquees
  • Fulles o frondes sovint amb venació circinada
  • Els esporangis són leptosporangiats
  • Colonitzen tots els ambients de la terra
  • Existien ja en el Carbonífer i les famílies actuals es van originar al Mesozoic

El gametòfit (o protal·lus) és fotosintètic. No té teixit vascular ni laminar, amb una sola capa de cèl·lules i rizoides

  • L’esporangi és de tipus leptosporangi amb obertura especial

A vegades els sorus són protegit per l’indusi, un vel que cau quan els esporangis són madurs

Osmundals

  • Grup primitiu
  • Els esporangis sense anell d’obertura

Filicals Totes són toxiques, per menjar-les s’han de coure

HIDROPTÈRIDES O FALGUERES AQUÀTIQUES (grup de les SALVINIALS)

  • Són aquàtiques o d'ambients humits que s’assequen periòdicament
  • La seva morfologia està adaptada al medi aquàtic
  • Esporangis antics. Són leptosporangiades (tenen la paret prima, però sense anell d’obertura)
  • Nova estructura Heterospòriques amb micro i megasporangis, que es troben reunits en unes noves estructures d’emmagatzement dels esporangis anomenades esporocarps , que són les que funcionen com a òrgan de repòs, i no pas les espores. - No tenen aspecte extern de falguera

esporocarps