Tema 2. El Catalanisme polític ( 1833-1931 )
Catalanisme 1833-1901
El catalanisme polític parteix del catalanisme cultural, que té com a nucli central La Renaixença. La Renaixença, és un
moviment català que sorgeix com a influència del romanticisme europeu, i que consisteix en una reivindicació per recuperar la
llengua i la cultura catalana.
Durant aquest període de la Renaixença: es voldrà fer ús del català com a llengua quotidiana i escrita en textos, cançons i
romanços populars i religiosos; es voldrà mantenir les costums i tradicions pròpies i es prendrà consciència particularista dins la
monarquia espanyola. Això, generarà un esclat de cultura, del que diferenciem l’àmbit culte i l’àmbit popular.
Per una banda, durant la Renaixença culta, que s’inicià amb “Oda a la Pàtria” de Bonaventura Carles Aribau i els escrits de
Joaquim Rubió i Ors, promou el català com a llengua literària i fomenta la difusió d’aquesta, fins i tot es recuperen els Jocs
Florals.
Per altra banda, la Renaixença popular, que reivindica el català proper a la llengua oral (el català “que es parla”), va promoure
societats corals, premsa escrita i teatre popular amb personatges com A. Clavé o Serafí Pitarra.
Aquest moviment cultural és la base del catalanisme polític, que pretén: la descentralització de l’Estat; un poder legislatiu propi;
el català oficial; l’autogovern; la hisenda pròpia; el rebuig a les quintes; el codil civil català; i els funcionaris administració
catalans. Aquesta ideologia es divideix en l’àmbit progressista i el conservador.
(Mentre que els catalanistes progressistes són els que inicien aquesta ideologia nacionalista, a partir del 1887 serà el
catalanisme conservador el que agafa el relleu.)
Per una banda, el catalanisme progressista, format per laics, federals, republicans i liberals, defensa el federalisme, que pretén
un estat descentralitzat que permeti el pacte entre les regions. Durant el Sexenni va promoure la República federal i va estar
representat pel PRDF de Francesc Pi i Margall; i durant la Restauració va proposar el primer projecte de Constitució de l’Estat
Català l’any 1883. Dins d’aquesta tendència progressista, destaca Valentí Almirall, que va ser considerat fundador del
catalanisme polític. Va defensar la creació de partits polítics d’àmbit català, i de fet, funda un partit polític interclassista amb un
programa reivindicatiu catalanista, anomenat Centre Català l’any 1882. A més, Almirall va promoure el Memorial de Greuges
l’any 1885, que va ser un manifest polític unitari del catalanisme presentat a Alfons XII en el que es critica el centralisme; es
demana l’harmonització d’interessos de les diferents regions; i es defensa el proteccionisme i el dret civil català. També, va
sistematitzar la doctrina del catalanisme polític en el llibre Lo Catalanisme, l’any 1886.
Per altra banda el catalanisme progressista, format per: professionals liberals; propietaris agraris; i eclesiàstics, té un tarannà
més nacionalista. Es divideix en dos grups: la Lliga de Catalunya i el Grup de Vic.
Per un costat trobem la Lliga de Catalunya l’any 1887, una escissió del Centre Català de caràcter més conservador que
sintonitza amb la burgesia. Va promoure el Missatge a la Reina Regent l’any 1888, que fou una petició d'autonomia, que es va
lliurar a la regent Maria Cristina, en la què és demana oficilialitat del català, dret civil i exèrcit de voluntaris. (any en el que es fa
l’arc de triomf, i més exposicions de Barcelona)
Per altre costat, trobem el grup de Vic (vigatanisme), de caràcter conservador i tradicionalista que està representat per l'església,
més concretament pel bisbe Josep Torras i Bages, que defensa el catalanisme tradicional fonamentat en la família, la propietat i
la religió, té una alternativa catòlica i conservadora, idealització de l’edat mitjana, la qual volia la refus en la revolució i volen que
la política tingui un paper actiu del clergat. Aquesta corrent rebrà el nom de vigatanisme, i es veurà materialitzat en el llibre de La
tradició Catalana l’any 1892 Catalanisme cristià .Oficilialitat del català, dret civil i exèrcit de voluntaris
o Catalanisme (conservador) tradicionalista 1833-1901 l'església havia donat suport als carlins contra el liberalisme, la santa
seu dona suport a Alfons XII i el clergat s’apropa al liberalisme conservador. (Clergat i església dones suport a la ideologia del
catalanisme conservador (tradicionalista)
Vigatanisme: Corrent cultural impulsat pel clergat de vic per tal d’introduir l'església al liberalisme i el catalanisme, és a dir,
perquè tota l'església dones suport a aquest liberalisme i catalanisme.
El 1891 diversos grups units crearan la Unió Catalanista, una federació d’entitats catalanistes que tenien l’objectiu de propagar
les idees regionalistes i realitzar un programa comú per a tots els grups catalanistes, a més és una campanya contra el codi civil
esperona a organitzar-se millor (el catalanisme agafa més força). Fruit d’aquest, sorgeixen les Bases de Manresa l’any 1892,
que es un projecte d'estatut d’autonomia que fixarà la relació entre Catalunya i Espanya, de caire antiliberal i tradicionalista, en
el que es rebutja la democràcia parlamentària i es demanen el vot corporatiu. Aquestes volien una Espanya federal, plena
sobirania interior de Catalunya, competències absolutes, oficialitat del català, el restabliment d’institucions catalanes, caracter
medievalitzat, i un regionalsime tradicional i corporatiu Aquestes creen tensions entre partidaris i detractors de participar en la
vida política a través de partits catalanistes.
Bases de manresa = Bases per la constitució catalana
