Docsity
Docsity

Prepara tus exámenes
Prepara tus exámenes

Prepara tus exámenes y mejora tus resultados gracias a la gran cantidad de recursos disponibles en Docsity


Consigue puntos base para descargar
Consigue puntos base para descargar

Gana puntos ayudando a otros estudiantes o consíguelos activando un Plan Premium


Orientación Universidad
Orientación Universidad


CATALANISME POLÍTIC apunts, Apuntes de Historia

CATALANISME POLÍTIC apunts 2n batx

Tipo: Apuntes

2023/2024

Subido el 18/11/2024

berta-sune-1
berta-sune-1 🇪🇸

8 documentos

1 / 6

Toggle sidebar

Esta página no es visible en la vista previa

¡No te pierdas las partes importantes!

bg1
CATALANISME POLÍTIC
Conjunt de doctrines i de moviments socials i polítics nascuts durant el segle XIX i arribats
als nostres dies. Afirmen la personalitat política de Catalunya i en reivindiquen el
reconeixement, això sense deixar de banda una voluntat d’incidència en la gestió política i
administrativa del conjunt del país
Problemes del s. XIX:
→ Carlisme endèmic (=constant): hi ha 3 guerres carlines.
→ Burgesia no és capaç de crear un partit polític que els representi, estan
subjectes a d’altres.
→ Els obrers es comencen a organitzr i aixecar.
ORÍGENS DEL CATALANISME:
· Castellà: llengua oficial de l’administració pública, ensenyament, actes oficials…
Llengua catalana: símbol de la identitat catalana. Majoria de la població va
mantenir la llengua catalana com a la pròpia. La societat catalana va crear moltes
entitats culturals i cíviques, per exemple ateneus, editorials, centres excursionistes…
També revistes i publicacions que van organitzar moltes campanyes en defensa de
la llengua i a favor de recuperar la història i les tradicions culturals i folklòriques. Va
ser la societat civil catalana (el poble), i no el món oficial (ajuntament, diputacions,
universitat...) qui es va plantejar reivindicar l'ús del català.
Llengua catalana havia quedat molt reduïda en certes zones arran del
decret de Nova Planta, promulgat el 1716 per Felip V.
· La Renaixença: moviment cultural i literari que va sorgir a Catalunya, aspirava a
recuperar l’ús de la llengua i dels senyals d’identitat catalans.
→ L’inici està marcat per la publicació de l’oda a la pàtria de Bonaventura
Carles Aribau (1833) + els poemes de Joaquim Rubió i Ors.
→ Arran d’aquest moviment es van agrupar intel·lectuals → van investigar
les arrels de la literatura, la història i el folklore català per recuperar
llegendes, cançons i paraules de la identitat pròpia.
1858: es comencen a celebrar els moderns Jocs Florals, un concurs literaris amb
l’objectiu de promoure i difondre la llengua i per estimular a poetes a escriure en la
seva llengua. Gràcies als Jocs Florals, els escriptors es van començar a preocupar
de crear un model de llengua literària culta. Van destacar escriptors com Jacint
Verdaguer, Àngel Guimerà i Narcís Oller.
· La Renaixença popular:
Universitat de Barcelona va contribuir a l’expansió de la Renaixença
amb l’estudi i la divulgació de la història i la literatura medievals.
Frederic Soler, un escriptor que es va fer famós amb el pseudònim de
Serafí Pitarra.
ELS PRIMERS MOVIMENTS ANTICENTRALISTES
1. Carlisme: va tenir una forta adaptació a Catalunya, sobretot a les zones rurals.
Defensaven els principis absolutistes i tradicionalistes; van defensar les institucions
tradicionals de Catalunya i el foralisme.
pf3
pf4
pf5

Vista previa parcial del texto

¡Descarga CATALANISME POLÍTIC apunts y más Apuntes en PDF de Historia solo en Docsity!

CATALANISME POLÍTIC

Conjunt de doctrines i de moviments socials i polítics nascuts durant el segle XIX i arribats als nostres dies. Afirmen la personalitat política de Catalunya i en reivindiquen el reconeixement, això sense deixar de banda una voluntat d’incidència en la gestió política i administrativa del conjunt del país Problemes del s. XIX: → Carlisme endèmic (=constant): hi ha 3 guerres carlines. → Burgesia no és capaç de crear un partit polític que els representi, estan subjectes a d’altres. → Els obrers es comencen a organitzr i aixecar. ORÍGENS DEL CATALANISME: · Castellà: llengua oficial de l’administració pública, ensenyament, actes oficials… → Llengua catalana: símbol de la identitat catalana. Majoria de la població va mantenir la llengua catalana com a la pròpia. La societat catalana va crear moltes entitats culturals i cíviques, per exemple ateneus, editorials, centres excursionistes… També revistes i publicacions que van organitzar moltes campanyes en defensa de la llengua i a favor de recuperar la història i les tradicions culturals i folklòriques. Va ser la societat civil catalana (el poble), i no el món oficial (ajuntament, diputacions, universitat...) qui es va plantejar reivindicar l'ús del català. → Llengua catalana havia quedat molt reduïda en certes zones arran del decret de Nova Planta, promulgat el 1716 per Felip V. · La Renaixença: moviment cultural i literari que va sorgir a Catalunya, aspirava a recuperar l’ús de la llengua i dels senyals d’identitat catalans. → L’inici està marcat per la publicació de l’oda a la pàtria de Bonaventura Carles Aribau (1833) + els poemes de Joaquim Rubió i Ors. → Arran d’aquest moviment es van agrupar intel·lectuals → van investigar les arrels de la literatura, la història i el folklore català per recuperar llegendes, cançons i paraules de la identitat pròpia. 1858: es comencen a celebrar els moderns Jocs Florals, un concurs literaris amb l’objectiu de promoure i difondre la llengua i per estimular a poetes a escriure en la seva llengua. Gràcies als Jocs Florals, els escriptors es van començar a preocupar de crear un model de llengua literària culta. Van destacar escriptors com Jacint Verdaguer, Àngel Guimerà i Narcís Oller. · La Renaixença popular: → Universitat de Barcelona va contribuir a l’expansió de la Renaixença amb l’estudi i la divulgació de la història i la literatura medievals. → Frederic Soler, un escriptor que es va fer famós amb el pseudònim de Serafí Pitarra. ELS PRIMERS MOVIMENTS ANTICENTRALISTES

1. Carlisme: va tenir una forta adaptació a Catalunya, sobretot a les zones rurals. Defensaven els principis absolutistes i tradicionalistes; van defensar les institucions tradicionals de Catalunya i el foralisme.

2. Les Bullangues: revoltes populars protagonitzades per obrers, van ser la primera mostra d’oposició al centralisme (1835 - 1843). Tenien inquietuds socials i polítiques. → com que en el sufragi censatari només podien votar uns quants, feia que la població que ja tenia consciència política (com ara: petits comerciants, treballadors o empleats), no es pogués manifestar, només mitjançant la insurrecció popular.

  • Escriptors i polítics com Jaume Balmes, Joan Mañé i Flaquer i Manuel Duran i Bas van defensar la descentralització de l'Estat. 3. El federalisme: el 1868, amb l'aparició del Partit Republicà Democràtic Federal, les idees federals van escampar-se políticament. → Francesc Pi i Margall (principal teòric del federalisme), defensava que l'Estat federal espanyol havia de ser el resultat de la unió voluntària dels diferents pobles o regions de la Península. Federalisme: Corrent de pensament polític que defensa un sistema de pactes entre pobles, nacions o Estats per formar una unitat política més àmplia. → Un seguidor de Pi i Margall, Valentí Almirall , va ser l’impulsor d’una de les primeres formulacions polítiques federalistes, les Bases per a la Constitució Federal de la Nació Espanyola i per a l’Estat de Catalunya (1868). L'any 1869 un grup de federals catalans, on hi havia Valentí Almirall i Josep Anselm Clavé, van signar el Pacte federal de Tortosa: constituïa un acord per impulsar un Estat federal espanyol.
    • El fracàs de la República i la nova situació política de la Restauració van fer perdre influència al republicanisme. EL COMENÇAMENT DEL CATALANISME POLÍTIC · El catalanisme va ser la combinació de modernitat (transformació industrial, política, artística…) + tradició (llengua i símbols del passat propi). Hi va haver tres cercles importants del catalanisme:
    1. literats romàntics, sovint radicals i intransigents
    2. el grup catòlic
    3. federals encapçalats per Valentí Almirall - CATALANISME PROGRESSISTA Valentí Almirall va ser un dels principals impulsors del catalanisme polític, era federalista i republicà. Planteja una política específicament catalana i separada dels partits dinàstics (però en cap moment demana la independència de Catalunya). → el seu ideal era la regeneració de Catalunya, que havia de repercutir en la salvació de l’Estat espanyol. 1879: Valentí Almirall funda el Diari Català, el primer diari escrit completament en català. Va intentar formar una consciència catalanista, defensa el republicanisme federal i es vol apropar a les classes populars.

· Decideixen crear una nova entitat que coordinés tots els grups catalanistes d'arreu de Catalunya, proposat per Narcís Verdaguer i Callís. Unió Catalanista (1891): finalitat de propagar les idees regionalistes i elaborar un programa comú per tots els grups catalanistes. Format per intel·lectuals apolítics. → punt feble: diferències entre membres que s'oposaven a participar en la vida política (apolítics), i els defensors de convertir-se en una organització que participés en les eleccions. Bases de Manresa (1892): primera acció important de la Unió Catalanista. Es va aprovar un programa polític que va rebre el nom de Bases per a la Constitució Regional Catalana, també conegut com a “Bases de Manresa”. 17 articles:

  • Reconeixia la plena sobirania de Catalunya
  • Llengua catalana com a única oficial
  • Defensava restablir les antigues institucions del país
  • Càrrecs de Catalunya només per Catalans
  • Servei militar voluntari Missatge al Rei dels Hel·lens (1897): iniciativa de la Unió Catalanista. Document en el qual s’expressava la solidaritat dels catalanistes amb els habitants de Creta, i els felicitaven per l'annexió de l’illa de Creta a Grècia. → comença una forta repressió per part del govern de Madrid contra el catalanisme amb l’excusa que era un perill per a la unitat d’Espanya. → es comença a utilitzar la paraula separatista. → catalanisme polític s’oposa a les guerres de Cuba i de Filipines iniciades el 1895. A Catalunya es creen dos partits polítics catalanistes. Unió Regionalista Centre Nacional Català
  • creat pels comerciants del “tancament de caixes”.
  • el seu programa demanava una autonomia política i administrativa per a Catalunya.
  • No disposava d'un projecte polític definit ni de dirigents amb experiència.
  • el grup que publicava el diari “La Veu de Catalunya” va abandonar la Unió Catalanista i va fundar el Centre Nacional Català.
  • Enric Prat de la Riba, Cambó…
  • Tenia un programa polític possibilista i dirigents experts. Aquests dos partits van fer una candidatura unitària a les eleccions → coneguda com a “candidatura dels quatre presidents”. · L'èxit de la candidatura unitària va afavorir la fusió dels dos grups en una nova entitat política: La Lliga Regionalista. → El diari La Veu de Catalunya va ser el seu òrgan de difusió principal. Lliga Regionalista (1901): dirigida per Enric Prat de la Riba fins a l’any 1917.

→ Creen la Mancomunitat → El 1901 va obtenir 11 regidors a l’Ajuntament de Barcelona, aquesta victòria va fer que per primer cop candidatures “no dinàstiques” guanyessin a Barcelona. → A partir d’aquell moment la política ja no estava distingida entre conservadors i liberals, sinó per republicans i catalanistes (opcions polítiques majoritàries). → La Lliga va posar fi a la corrupció electoral i va saber dur a terme una organització eficaç i moderna. LA MANCOMUNITAT DE CATALUNYA → La Lliga es va haver de replantejar el seu pla d’acció després del fracàs de la Solidaritat Catalana. → La idea era formar una federació de les 4 Diputacions Provincials de Catalunya. → El 1911, les quatre Diputacions catalanes estaven governades per la Lliga Regionalista. → La Diputació de Barcelona, presidida per Enric Prat de la Riba, sol·licita al Govern la possibilitat de mancomunar les 4 diputacions per unir les seves competències. → Van enviar la petició al cap del Govern, José Canalejas, però aquest va ser assassinat l’any 1912, i el procés es va paralitzar Mancomunitat tenia el suport de la Lliga, els carlistes, nacionalistes d’esquerres i una part dels republicans. → El 1914 el Govern presidit pel conservador Eduardo Dato va decretar la Llei de Mancomunitats. 6 d’abril de 1914 es crea la Mancomunitat de Catalunya, presidida per Enric Prat de la Riba , a partir de la comunitat de les Diputacions de Barcelona, Lleida, Girona i Tarragona. → Mancomunitat = una Assemblea + un Consell Permanent. → Josep Puig i Cadafalch va substituir Prat de la Riba el 1917. → Es creava com a un organisme purament administratiu. ACTUACIÓ POLÍTICA DE LA MANCOMUNITAT

- En l’àmbit de les infraestructures i dels serveis públics: - Millora de la xarxa viària i ferroviària principal i secundària del territori català. - Ampliació i millora de la xarxa telefònica i de correus, especialment en els àmbits rurals i geogràficament més apartats. - Pla de modernització agrària, amb la creació d’escoles de capacitació, foment de les cooperatives, impuls a la modernització tecnològica … - Creació de l’Escola de l’Administració Pública, per millorar la funció pública i la idea de servei públic a Catalunya. En l’àmbit de la cultura i de l’educació: - Gran suport i impuls a la cultura catalana: creació de l’Institut d’Estudis Catalans, Biblioteca de Catalunya, xarxa de biblioteques populars, etc