CATALANISME POLÍTIC
Conjunt de doctrines i de moviments socials i polítics nascuts durant el segle XIX i arribats
als nostres dies. Afirmen la personalitat política de Catalunya i en reivindiquen el
reconeixement, això sense deixar de banda una voluntat d’incidència en la gestió política i
administrativa del conjunt del país
Problemes del s. XIX:
→ Carlisme endèmic (=constant): hi ha 3 guerres carlines.
→ Burgesia no és capaç de crear un partit polític que els representi, estan
subjectes a d’altres.
→ Els obrers es comencen a organitzr i aixecar.
ORÍGENS DEL CATALANISME:
· Castellà: llengua oficial de l’administració pública, ensenyament, actes oficials…
→ Llengua catalana: símbol de la identitat catalana. Majoria de la població va
mantenir la llengua catalana com a la pròpia. La societat catalana va crear moltes
entitats culturals i cíviques, per exemple ateneus, editorials, centres excursionistes…
També revistes i publicacions que van organitzar moltes campanyes en defensa de
la llengua i a favor de recuperar la història i les tradicions culturals i folklòriques. Va
ser la societat civil catalana (el poble), i no el món oficial (ajuntament, diputacions,
universitat...) qui es va plantejar reivindicar l'ús del català.
→ Llengua catalana havia quedat molt reduïda en certes zones arran del
decret de Nova Planta, promulgat el 1716 per Felip V.
· La Renaixença: moviment cultural i literari que va sorgir a Catalunya, aspirava a
recuperar l’ús de la llengua i dels senyals d’identitat catalans.
→ L’inici està marcat per la publicació de l’oda a la pàtria de Bonaventura
Carles Aribau (1833) + els poemes de Joaquim Rubió i Ors.
→ Arran d’aquest moviment es van agrupar intel·lectuals → van investigar
les arrels de la literatura, la història i el folklore català per recuperar
llegendes, cançons i paraules de la identitat pròpia.
1858: es comencen a celebrar els moderns Jocs Florals, un concurs literaris amb
l’objectiu de promoure i difondre la llengua i per estimular a poetes a escriure en la
seva llengua. Gràcies als Jocs Florals, els escriptors es van començar a preocupar
de crear un model de llengua literària culta. Van destacar escriptors com Jacint
Verdaguer, Àngel Guimerà i Narcís Oller.
· La Renaixença popular:
→ Universitat de Barcelona va contribuir a l’expansió de la Renaixença
amb l’estudi i la divulgació de la història i la literatura medievals.
→ Frederic Soler, un escriptor que es va fer famós amb el pseudònim de
Serafí Pitarra.
ELS PRIMERS MOVIMENTS ANTICENTRALISTES
1. Carlisme: va tenir una forta adaptació a Catalunya, sobretot a les zones rurals.
Defensaven els principis absolutistes i tradicionalistes; van defensar les institucions
tradicionals de Catalunya i el foralisme.
