¡Descarga Apunts Classes socials y más Apuntes en PDF de Sociología solo en Docsity!
TEMA 1 – INTRODUCCIÓ
ESTRUCTURA SOCIAL
Elements 1 – Categoria per analitzar la organització de les relacions socials. 2 – És un procés dinàmic, no una realitat estàtica. 3 – Les unitats principals d’anàlisis són els grups socials. 4 – Els grups s’interrelacionen dinàmicament i de forma asimètrica. 5 – Els grups experimenten transformacions en el seu interior i en la seva interrelació.
1 – Societat / individu La societat condiciona però no determina. Delimita. És possible l’acció individual. La identificació social. Un sistema hegemònic o de dominació provoca la desigualtat.
2 - Estructura social com a procés Com a procés històric. Els elements per entendre el canvi social fort, rupturista:
- Endògens (interns a la societat): La caiguda del mur pel païs. La immigració pel païs emissor; provoca canvis demogràfics…
- Exògens (externs a la societat): La Guerra (ocupació d’Irak). La caiguda del mur provocà la caiguda del PIB a Cuba del 60 % i del 95 % del comerç exterior.La immigració pels països receptors.
3 – Estructura social com a concepte.
- Xarxa de relacions colectives que constitueixen el sistema de control i distribució de recursos, del poder i dels privilegis d’una societat, la seva legitimació i el seu manteniment o canvi.
- Xarxza de relacions socials fonamentals entre els subjectes o actors socials, que són grups principalment. Les relacions socials fonamentals són les que tenen a veure amb les recursos basics per les persones i amb el domini i el poder, unes relacions, que a més, donen lloc a un sistema de desigualtat.
4 – Definició estructura social Condició per la qual les capes jeràrquiques i la desigualtat d’han institucionalitzat i existeix un sistema de relacions socials que determina qui aconsegueix què i per què.
5 – Comparació de conceptes Estratificació: Descripció de les linies sistemàtiques de la desigualtat. Estructura social: Explicacio del canvi que s’hi produeix, i aquesta explicació cal buscarla en els processos socials que emanen del mercat i l’Estat i molt especialment de la Societat Civil. Els canvis s’han de veure desde els actolrs fonamentals, les relacions dels actors i Mercat-Estat-Societat Civil. Els canvis no equivalen a progrés.
TEMA 2 – ESTRUCTURA SOCIAL EN LES FASES DEL CAPITALISME
CLASSES SOCIALS EN EL CAPITALISME
1) Privilegiats. Acces per herencia, amb privilegis i sense impostos.
Noblesa: - De la cort. Minoritari i amb privilegis.
- De provincia. Rendes i drets de les seves senyories.
- De toga. Administracio i justicia de l’estat.
Clero - Alt. Provenen de la noblesa. Alts privilegis.
- Baix. Origen del camperolat. Vida modesta.
2) No privilegiats. Tercer Estat. Burgesia. - Financera. Bancs i recaudadors.
- Grans comerciants.
- Petita burgesia. Botiguers i maquinistes.
- Industrial. Capiatalistes.
Grups populars urbans. - Artesans.
_- Petits oficis. Mosso carga, aiguador.
- Personal domestic - Obrers fabriques._
Camperolat. - Servs - Homes lliures.
TEMA 3 – ESTRUCTURA SOCIAL CAPITALISME CONTEMPORANI
DE L’ANTIC RÈGIM AL CAPITALISME
Canvis en l’agricultura
- Augments de la productivitat per aplicació de: noves tecnologies productives, noves fonts energètiques i nous conreus.
• Aportació a la indústria de: mà d’obra, aliments d’excedents, mercat de béns de consum (maquinària agrícola),
capitals.
Canvis en els transports
• Carreteres: desde les primeres dècades del segle XVIII amb serveis regulars.
• Xarxa fluvial; inici construcció canals a Gran Bretanya el 1760.
• Ferrocarril: el 1829 la primera locomotora.
• Marítim: vaixells de vapor desde 1807 a Estats Units.
• Filòsofs alemanys F 0 E 0Hegel, Feuerbach. Agafa la dialèctica com a forma per analitzar la realitat, però la
transforma.
Materialisme històric Visió materialista en l’estudi de la realitat social, entenent materialista com l’anàlisi a partir de la pròpia realitat (empiric). Ús de la dialèctica, anàlisis a partir de la interacció dels elements que configuren la realitat social. Dóna compte de les contradiccions en el seu si. Aquestes són les que provoquen els canvis socials. “La història és la història de la lluita de classes”.
El treball La relació entre l’ésser humà i la naturalesa s’explica pel treball. Es satisfanb necessitats a través del treball (recolectar, caçar). Això canvia la configuració de la naturalesa i de la societat (home) i crea noves necessitats. Això per si mateix ja provoca l’evolució humana, té a veure amb la pròpia configuració del treball. Les formdes de treball (economia) configuren la estructura de la societat. L’estructura configura la superestructura (cultura, politica, religió, ideologia). També es pot donar a la inversa però Marx dóna més rellevància a la primera.
CONCEPTES PRINCIPALS. Per l’anàlisi de les classes socials
Mitjans de producció. Eines, material, insalacions (del capitalista). En el feudalisme eren propietat del senyor. Forces productives. Capacitat de l’aparell productiu (materials i equips). És l’estat del desenvolupament tècnis de l’economia. Relacions de producció. Relacions socials en el modus de producció. Societat tribal F 0 E 0terres comunals
M.Producció antic F 0 E 0esclavista MP Asiàtic F 0 E 0els inques, xinesos, Amèrica abans dels colons. MP Feudal F 0 E 0els servs i els senyors. MP Capitalista F 0 E 0Relacions d’explotació. L’explotació es dóna per una remuneració imperfecya del treball perquè el capitalista és l’amo en la producció. Teoria valor del treball Ditingeix entre el valor de canvi (valor del producte en relació als altres) i el valor d’ús (valor per l’usuari). Com que el treball és mercaderia té un valor d’ús per a l’empresari ja que afegeix valor al seu producte. L’empresari ha de pagar un sal.lari inferior al valor d’ús que rep del producte (treball).
Kapital constant (c): eines, energia…suposem 8 Kapital variable (v): força de treball.suposem 10 Valor producte (V)
c (8) + v (10) ¿ = V(26) plusvàlua (p) = 8 p = V – c – v Això és la relació d’explotació Taxa d’explotació Treball de 12h F 0 E 06v + 6p = 100 % taxa explotació Treball de 8h F 0 E 04v + 8p = 150 % taxa explotació
Plusvàlua ≠ benefici Per incrementar pluvàlua: - Reducció del sal.lari plusvàlua absoluta
- Increment del temps de treball
- Augment de la productivitat plusvàlua relativa
CRÍTIQUES A LA PERSPECTIVA MARXISTA
• Homogeneïtat de les classes socials.
• Dicotomia propietat / no propietat dels mitjans de producció.
• Infravaloració de la capacitat d’integració del capitalisme.
• Acceptació dels valors (ideologia): individualisme
• Millora de les condicions de vida (producte de les lluites dels treballadors).
• Subestimació dels elements suerestructurals.
• Però l’anàlisi marxista es basa en la dialèctica.
• Subestimació del paper de les classes mitjanes.
• Reducció del nombre de camperols.
• Manteniment relatiu de la petita burgesia.
• Expansió (molt després de Marx de les noves classes mitjanes.
ENCERTS DE LA PERSPECTIVA MARXISTA
• Avaluació de les tendències del capitalisme.
• Divisió del capital en accions.
• Concentració de capital
• Augment progressiu de l’assalarització
• Importància dels factors econòmics (estructura)
• Sense oblidar la influència dels superestructurals (dialèctica).
CONTEXT CANVIS POLITICS ANYS 30 / 40
• Conflictivitat social F 0 E 01ª Guerra Mundial (1914-18).
• Reducció activitat econòmica; auge de EEUU i Japó.
• Augment de la pobresa i de la conlfictivitat K / T.
Crisis anys 30
• Crisis de sobreproducció.
• Taylorisme.
• Fordisme (Wellfare).
• Augment de la productivitat i la producció però no del consum.
Capitalisme en hores baixes
• La conflictivitat K / T necessita ser mitigada.
• Economica decreixent (taylorisme / fordisme).
Canvis politics (Funcionament i orientació de l’Estat)
• regular economia
• regular els mercats F 0 E 0Proteccionisme
• regular les Relacions Laborals F 0 E 0jornada màxima, edat minima, salari minim
• Redistribució dels recursos
Millora dels conflictes socials i de les condicions de vida.
Si: productivitat producció consum rendes
Canvi del mercat
• Concentració K
• Propietat en accions F 0 E 0classes socials.
• Institucionalització
-en sèrie Productivitat ----- Taylorisme ( Fordista; grans empreses) -en massa -estandaritzats K Regulat
• Augment condicions de vida
• Disminució desigualtats
• Plena ocupació
• Consolidació Societat de Consum (El Taylorisme necessita el consum)
Canvis Socials (Estructura social del K regulat)
1) Plena ocupació
2) Augment de la dona en el mercat de treball
3) Augment assalarització F 0 E 0previst per Marx. Desaparició de la burgesia i
camperolat i augment del proletariat.
- Distribució sectorial de l’ocupació.
El capitalisme regulat és sinònim de societat industrial. Ara estem en el que es coneix com a societat industrial, societat del coneixement…
Classes socials actuals.
1) Burgesia:
• Unitat d’acció col.lectiva (poder / pressió) a l’Estat.
• Capacitat de gestió i control (directius?).
• Wright i Goldstone apunten a les posicions contradictòries de classe.
2) Classe mitjana (CM) :
2)..a Vella Classe Mitjana (VCM):
- Marx postulaba la seva desaparició però han perdurat. - Petita burgesia.
- Algun camperolat ha disminuït molt. - Propietaris dels mitjans de producció però sense treballadors al seu càrrec. - Artesans, botiguers, es mantenen relativament estables.
2)..b Nova Classe Mitjana (NCM):
- Alguns tenen caracteristiques de la petita burgesia. - No usen / dominen (Weber) / exploten (Marx) força de treball o mitjans de producció. - Són assalariats. - Es distingeixen de la classe treballadora de la seva situació i capacitat de mercat i de diferents criteris segons els autors. - Alguns autors apunten als treballadors de servei i derivats del procés de racionalització de Weber.
3) Classe Treballadora (CT) :
- Pateix canvis degut a la nova configuració sectorial - L’externalització de la industria (p.ex: manteniment i neteja instal.lacions) fa que es comptabilitzin com a treballadors dels serveis. - Alguns autors i alguns neomarxistes apunten com a CT numés els que treballen en la industria.
Els neomarxistes i neoweberians responen a qüestions com:
1 – Posicions contradictòries de classe
• CANVIS EN LA PROPIETAT / POSSESSIÓ DEL CAPITAL
• Separació entre propietat i control
• Separació entre propietat (decision sobre inversions i què produïr) i possessió ( sobre el procés i com produïr).
• Dissociació entre propietat juridica formal i propietat real.
• ANÀLISIS EN FUNCIÓ DE LES CAPACITATS PROPORCIONADES PER LA PROPIETAT
• POSICIONS CONTRADICTORIES DE CLASSE (exemples)
• Directius i supervisors estan en contradicció entre la burgesia i la classe treballadora.
• Certs empleats semiautonoms (tecnics amb control alt sobre el procés laboral), situació contradictoria entre
classe treballadora i petita nurgesia.
• Petits empresaris. Situacio contradictoria entre burgesia i petita burgesia.
• PROPIETAT MITJANS DE PRODUCCIÓ
Capacitat de control i decisió sobre: - força de treball -aparell fisic de producció -Inversions
• parla de capacitats totals, parcials o nules.
• EXEMPLES DE POSICIONS (ALGUNES CONTRADICTORIES) DE CLASSE
Força de treball Aparell fisic de prod. Inversions Alts directius SI SI SI Directius 2n nivell SI SI NO Intermitjos (poden ser contr) SI NO NO Tècnics (poden ser contrad) NO SI NO Empleats/administ (treballad) NO NO NO Obrers (treballad) NO NO NO Funcionaris NO SI NO Ensenyants NO NO NO Semiautonoms NO SI SI
2 – Explotacions multiples 4 Fonts d’explotació. Treball, mitjans de produciió, béns d’organització, béns de qualificació.
- Els béns de qualificació es poden demostrar formalment, a través de titols credicials.
- Els bens d’organització tenen a veure amb el lloc que ocupes en l’estructura de comandament d’un lloc determinat (empresa…). La posicio d’aquests béns no deriva a la pertenència a una classse social (necessàriament), però si deriva als segments al qual pertanys, que poden ser millors o pitjor.
NEOWEBERIANS. Goldthorpe, Giddens, Parkin, Lockwood
Caracteristiques generals
• Continucació de l’enfocament multidimensional de Weber sobre les classes socials. (ordre econòmic, ordre
politic…)
• Es prenen alguns punts marxistes però no la classe basada en les relacions de propietat dels mitjans de
producció.
• A les societats capitalistes avançades:
• Diferenciació entre propietat i control dels mitjans de producció.
• Desenvolupament del sector serveis (plasmat en les estadistiques).
• Impacte dels canvis en la tecnologia sobre la organització del treball i la estructura ocupacional.
J.GOLDTHORPE
La posició d’un individu en la societat es basa en : La riquesa material (propietat i control dels recursos).El prestigi social. El poder politic. F 0 E 0Adopta la conceptualitzacio de Weber: 1- Situació de mercat. F 0 E 0Incorpora la 2 - Situació en el treball: Localització de la ocupació en els sistemes d’autoritat i control que regeixen els processos de producció. F 0 E 0Inclou la 3 – Situació d’ocupació. Com a part de la definició de una ocupació, distingint les següents categories de treball:
1 – Classe de servei. És un terme confús i no l’acaba d’aclarar. Vé dels neomarxistes (Renner i Roemer). Són aquelles classes que dónen servei a la classe capitalista. Posa al mateix paquet els funcionaris, metges… 2 – Classes intermitges. 3 – Classe treballadora.
ESQUEMA DE CLASSES ORIGINAL.
P.ex: la classe treballadora té força de treball, això li dóna capacitat de negociació en el mercat. En té menys que la classe alta i mitja (que en ténen més per les credencials i la qualificació).
Alta NCM Mitja VCM Treballadora Infraclasse (els exclosos)
Classe mitjana VCM: Comerciants, artesans, petits propietaris agrícoles. NCM alta: Posicions de gestió i professional. NCM baixa: oficinistes, mestres, enfermeres.
F 0 E 0Les fonts d’aquests divisió són la capacitat de mercat i la divisió del treball.
De Coll blanc. (administratius i comercials, professionals i tècnics) Tenen més alta educació i més oportunitats que la classe treballadora. Tenen un baix nivell de conciència de classe i sindicalització que vé donat per l’individualisme que el caracteritza. F.PARKIN Estableix una estreta relació entre ocupació i classe. Proposa el concepte weberià de TANCAMENT SOCIAL. Per tant, les divisions de classe es fonamenten en quin és el tipus de tancament al que recórren els diferents grups humans.
Tancament social en Weber
• Qualsevol procés per mitjà del qual els grups tracten de mantenir un control exclusiu sobre els recursos.
• Es poden fer servir atributs (raça, llengua, origen social, religió) per monopolitzar determinades oportunitats,
normalment econòmiques.
• Intenció de tancar l’accés a oportunitats socials i econòmiques a extranys.
Tipologia del tancament social
• Tancament social exloent. (propietat, credencialisme). Exclusió d’accés a recursos o activitats. P.ex: els col.legis
professionals.
• Tancament social usurpador. Les lluites K/T, grups racials i ètnics, dones en la busca de igualtat.
• Tancament social dual. Tancament dins un propi grup social. Explotació dins la classe subordinada o contra ella.
Propietat i coneixements tècnics i professionals (titols acadèmics) són els mitjans més extesos.
Excloent Usurpador Dual
Assegurar-se una posició privilegiada a expenses d’altres grups mitjançant la subordinació
Apoderar-se de una part dels beneficis i recursos propis dels grups dominants
És la combinació del tancament excloent i usurpador
Classe dominant Classe subordinada Classe dins les classes
LOCKWOOD
3 factors de la posició de classe
1) La situació de Mercat: Nivell de renta, seguretat en el treball…
2) La situació de treball: Conjunt de relacions socials en virtud de la divisió del treball.
3) La situació de Status (prestigi): Posició de l’individu en la jerarquia social.
DIFERENCIES I SIMILITUDS ENTRE NEOMARXISME I NEOWEBERIA
Similituds
• La classe com a element relacional
• La classe configura les desigualtats. Malgrat que també es produeixen pel gènere, edat, ètnia.
• Dimensions per l’anàlisi. La propietat; autoritat i control.
Diferencies
NEOMARXISTES NEOWEBERIANS
Centralitat en la propietat. A partir de la posició en aquesta dóna lloc a
Centralitat en les relacions de domini. (capacitat mercat,treball,tancament social) Centralitat en el concepte d’explotació Ènfasi en la posició objectiva de classe Consideració de la posició subjectiva de classe
PERSPECTIVA FUNCIONALISTA I ESTRUCTURAL-FUNCIONALISTA
És una visió conservadora del conflicte social. La base de la posició és l’individu. Analitza la posició social en relació a l’Estatus (prestigi) i el Rol (paper esperat socialment).
Els Estatus poden ser:
1) Adscrits : s’obtenen a partir del naixement
2) Adquirits : adquirits amb el propi esforç
Estratificació associada a les desigualtats El prestigi social depèn de 3 elements per explicar la posició social:
-6 Dificil (i subjectiva) mesura de les posicions socials en termes de prestigi.
ENFOCS POSTINDUSTRIALISTES
El coneixement i el poder formen part de l’element més important d’aquesta perspectiva excepte Offe. No acaben de fer anàlisis empirics de la estructura social, sino que fan els models com a propostes.
Eix de conflicte Configuració de classes Autor Alienació Control del saber, coneixement i informació
A.Touraine
Estructura ocupacional Control de la teconologia i el saber D.Bell Autoritat Educació i coneixement tècnic R.Dahrendorf Valors Valors: materials i productivistes VS postmaterialistes
C.Offe
A.TOURAINE
Parla de la configuració de classes no per la propietat dels mitjans de producció ni de la capacitat de mercat. No és ni neomarxista ni neoweberià (ni explotació ni dominació). Parla d’alienació (no en termes marxistes) com a incapacitat de tenir control sobre el saber o la informació. No parla dels factors economics sino dels politics o culturals.
Tecnòcrates / Buròcrates / VS Empleats subordinats, operadors. Els dirigits Racionalitzadors D.BELL És similiar a Touraine. Va explicar molt bé la crisi del fordisme en el llibre “lo pequeño es hermoso”. Va realitzar un anàlisi dels canvis en la estructura ocupacional on trobava l’augment del sector serveis i del sector de les TIC. Qui posseeis coneixement i capacitat de control i gestió de les TIC se situa millor en la estructura social. Fa molt referencia a l’estructura ocupacional. Parteix d’una perspectiva Meritocràtica. A més nivell educatiu (TIC) millor posició. La perspectiva de la Meritocràcia té la influencia de la visió del “Capital Humà”. La teoria credencialista la va posar en dubte ja que el titiol és necessari però no suficient per tenir una bona situació en la estructura ocupacional. (“el titol ordena la cua de l’atur”?.
R.DAHRENDORF
És un dels sociolegs més premiats. Té mescles de totes les perspectives. És millor situar-lo com a postindutrialista. Parla de la institucionalització del conflicte. L’educació i el coneixement tecnic és el que estructura la estructura ocupacional. Això dóna lloc a diferents graus d’autoritat (reconeguda pel coneixement o el lloc de treball), Aquesta forma d’autoritat configura l’estructura ocupacional.
C.OFFE
No parla d’estructura social com a tal. Parla d’elements que configuren el conflicte social. Són conflictes en funció dels valors. A partir de l’ultim conflicte K / T (Maig 68) que coincideix amb el naixement dels NMS, apareix el conflicte amb els valors postmaterialistes. Els valors posmaterialistes; interès per qüestions no necessariament materials, els situa en els treballs dins l’administracio publica i en el tercer sector, també anomenat economia social i en el qual hi ha un interes per les persones, el medi ambient o la pau. Offe proposa una unió entre aquets sectors i els de la classe treballadora industrial o altres classes treballadores.
TEMA 4 F 0 E 0TENDENCIES ACTUALS. En l’ambit de la estructura social. Els canvis en l’Estat (Wellfare), la producció i en els subjectes dónen lloc a una pèrdua de l’actuació de classe com a tal, malgrat que continua sent la mes important. Noves formes prenen rellevancia (el gènere, la ètnia i els NMS).
Els limits ecologics A les formes de produccio del K regular / fordista. El K regulat es basa en el creixement economic i un us excessiu dels recursos naturals. L’ecologisme ha anat entrant poc a poc en la logica del K regulat però fins ara han entrat més els elements teorics (conferencies Kioto o Copenhaguen, la venda de drets d’emissió).
K desregulat Es tradueix en + Mercat, - Estat, - presencia societat civil que comporta la seva fragmentacio: poca actuacio sobre l’Estat per tant sobre el Mercat. Augment de les desigualtats.
Canvis en la producció /empresa. Suposa la relantitzacio del cercle virtuós del capitalisme del creixement.
Flexibilitat (en la mà d’obra…) Us de les TIC (innovacio) Globalització Externalitzacio
Es recolzen aquests elements a través de les politiques neolliberals propies del K desregulat.
Això provoca canvis en la estructura de classes:
• Atur estructural (desde la crisi del fordisme)
• Precaritzacio / inestabilitat de la ocupacio
• Fragmentacio de les condicions d’ocupacio (molt diverses). Té a veure amb la fragmentacio de la societat civil
F 0 E 0perdua capacitat acció.
Crisi del Wellfare
• Processos dualitzadors
• Ocupats / Aturats Homes / dones.
• Estables / precaris - Qualificats / No qualificats
• Joves / Adults / Grans - INCLUSIÓ / EXCLUSIÓ SOCIAL
EFECTES DE LA FRAGMENTACIÓ
• Reducció de la capacitat d’acció col.lectiva
• Afebliment de la solidaritat de classe.
• Afirmació d’activitats defensives.
• Enfortiment d’actituds localistes (l’empresa) i individualistes (lloc de treball).
• Enfortiment dels valors consumistes.
• Tendències a l’aburgesament i a l’autoidentificació com a classe mitjana.
• Perill, per a col.lectius especifics, de caure en situacions de pobresa o exclusió social (“Infraclasse”).
GLOBALITZACIÓ
Caracteristiques
• Mundialització comercial (malgrat que ja s’havia produït anteriorment)
• Mundialització de la producció (deslocalització, descentralització)
• Mundialització del capital (sobretot)
U. Beck Sociòleg alemany. Per a ell, la globalització és la internacionalització de l’economia, on els aspectes socials, politics i culturals queden supeditats a aquesta. Carlos Prieto Porofessor de la Complutense de Madrid. La globalització té a veure amb la primacia del mercat del Capitalisme desregulat. “Proceso de construcción de un sistema economico mundial que regula la circulacion de todos sus bienes salvo la mano de obra, exclusivamente bajo la logica del intercambio mercantil”. Per a aquest autor i d’altres:
TEMA 5 – LINIES DE CANVI EN ESTRUCTURA SOCIAL
CANVIS
Noves necessitats (demandes) F 0 E 0NMS Perill supervivencia - Guerra Nuclear (Mov per la pau, Mov guerra concreta)
- Medi Ambient (Nuclear, recursos naturals). Ecologisme, Mov. Antinuclear. Llibertats F 0 E 0 Gènere, sexe (feminisme, mov. Gays i lesbianes) Mecanismes de solidaritat F 0 E 0 3r Món
CONTEXT
Finals anys 60. Expansió Fordisme (K regulat). Benestar economic (necessitats materials cobertes). Maig 68. Separacio / distanciament de la politica (participacio politica).
• Perdua capacitat dels vells moviments (socialisme…)
Relatiu distanciament de l’Estat. 2 contradiccions: 1 – Intervencio de l’Estat 2 – Relativa dependencia del propi Estat (gestio fóns public).
NOUS VALORS
• Valors postmaterialistes (no produccio F 0 E 0reproduccio social)
• Diferents maneres que no son la identificacio en classes (distincio amb el VMS).
• Els NMS actuen en funcio de valors, no ha de ser necessariament per la classe social.
CARACTERISTIQUES ORGANITZATIVES
- Organitzacio descentralitzada - Oberta (excepte les secretes per la poli)
- Democratica - Participativa - Organitzacio enb forma de xarxa Macro F 0 E 0Greenpeace, Intermon, Medicos sin fronteras… Meso F 0 E 0ATTAC (tasa Tobin). Esta a tot arreu pero pocs militants.
Micr o F 0 E 0De Pana, Mov puntuals (Salvem Toorebonica) F 0 E 0Conversio de NMS en Partits politics.
NOVES FORMES D’ACCIO COLECTIVA
- No basades en la classe social. - Performance. - Tilly ho ha estudiat molt.
LA POBRESA EN EL CAPITALISME DESREGULAT
- Els 30 Gloriosos o Edat d’Or (1945-75). Concepte d’allunyament social : pobresa unidimensional (essencialment economica), que registra un retrocés despres del creixement economic i les institucions de proteccio social.
- Epoca del capitalisme desregulat: emergencia d’una pobresa multidimensional : debilitat dels recursos economics, combinada amb deficiencies en diversos camps de sociabilitat (ocupacio, educacio, salut, habitatges) vinculades entre si. -Multiplicitat de problematiques socials respecte el nostre objecte d’estudi (l’estructura social): augment de les desigualtats socials, nous eixos de desigualtats, nova classe de pobres i dualització social (Galbraith J.K.)
EXPOSICIONS ORALS.
ABURGESAMENT DE LA CLASSE TREBALLADORA
Cause Objectives
