¡Descarga Apunts colonialisme y más Apuntes en PDF de Historia solo en Docsity!
COLONIALISME
1. Antecedents de conquesta i assentament més enllà dels límits d’Europa. La conquesta espanyola de les illes Canàries (1402-1496). No va ser una empresa senzilla en el pla militar, donada la resistència guanxe en algunes illes. Tampoc ho va ser en el polític, ja que van confluir els interessos particulars de la noblesa (obstinada a enfortir el seu poder econòmic i polític mitjançant l'adquisició de les illes) i els estats, particularment Castella, en plena fase d'expansió territorial i en un procés d'enfortiment de la Corona enfront de la noblesa.
Els historiadors distingeixen dos períodes en la conquesta de Canàries:
- Conquesta senyorial. Es coneix amb aquest nom a la conquesta portada a terme per la noblesa, en benefici propi i sense una participació directa de la Corona, que atorga el dret de conquesta en canvi d'un pacte de vassallatge del noble conquistador cap a la Corona.
- La primera fase coneguda com a conquesta betancuriana o normanda, duta a terme per Jean de Bethencourt i Gadifer de la Salle (1402 i 1405) i que va afectar a les illes de Lanzarote, el Hierro i Fuerteventura.
- L'altra fase es coneix com conquesta senyorial castellana, portada a terme per nobles castellans que es van apropiar, mitjançant compres, cessions i matrimonis, de les primeres illes conquistades i van incorporar l'illa de La Gomera cap a 1450.
- Conquesta reial (1478-1496). Aquest terme defineix a la conquesta a terme directament per la corona de Castella, durant el regnat dels Reis Catòlics qui van armar i en part van finançar la conquesta de les illes que faltaven per dominar: Gran Canària, La Palma i Santa Cruz de Tenerife. En l'any 1496, va arribar la conquesta a la seva fi amb el domini de l'illa de Tenerife, integrant-se l'arxipèlag canari en la Corona de Castella. 2. Amèrica o l’expansió transatlàntica ibèrica.
El segle XVI va representar una època de grans canvis i transformacions que van marcar la política i economia del Vell Món. Aquests canvis van succeir degut al des- cobriment de l’existència del Nou Món.
El món passa d’estar al voltant del Mediterrani (Ecumene), a tenir una visió més global.
Ruptura epistemològica dels principis antropològics, temporals i geogràfics del Vell Món. Nova natura Nous “Bàrbars” Noves fronteres
Una nova (edènica) natura. Els primers navegants i cronistes del Nou Món descobreixen els límits del seu propi coneixement natural i geogràfic.
Al 1493, Cristòfor Colom escriu una carta a Luis de Santangel descrivint la natura de Cipango com un Jardí edènic “verd” i “colorit”.
El cartògraf i navegant Amerigo Vespucci descriu en termes poètic les incomparables belleses d’un paisatge tan divers i diferent com el castellà.
Pietro Martire d’Anghiera descriu la naturalesa americana com “exhuberantment feliç”, i als seus habitants, com a representants d’un estat de puresa original.
El cronista real d’Índies Gonzalo Fernández de Oviedo , va percebre la natura americana en termes de “meravella”, tot representant la radical incommensurabilitat de l’obra divina. El paradís caribeny es representat com a part de la creació divina.
Les meravelles del Nou Món desafien l’enteniment humà, però també la seva capacitat per percebre la realitat. Les pinyes i les figues de tuna provoquen una mena d’erotisme estètic al descriure les qualitats d’aquestes fruites. En aquell moment hi ha una contradicció amb el que Oviedo diu i el que deien les autoritats de l’època, per tant el coneixement ja no ve de les autoritats, sinó que el testimoni empíric passa a ser igual d’important. Al s. XVI la imatge era igual d’important que el text. Ekphrasis : recórrer a la imatge per ajudar en la descripció, empirisme.
- Décadas del orbe novo. Descripcions del Nou Món. Uns nous bàrbars. Es passa d’una “alteritat definida” (jueus, musulmans) a una “alteritat per definir” (indis americans) els quals calia incorporar en els paràmetres conceptuals d’Occident.
Aquests nous bàrbars, són éssers humans o bèsties? Tenen ànima i per tant, els podem convertir al cristianisme? Incorporar aquesta nova humanitat.
La imatge positiva que es tenia sobre els indis desapareixerà ben aviat, quedant en un segon pla. L’indi apareix ben aviat com un ésser ferotge que atacava i feia la guerra a altres homes (espanyols). I encara pitjor: a partir de 1495, el Dr. Diego Álvarez Chanca confirma l’existència de pràctiques caníbals entre els habitants de les illes del Carib a partir de “proves irrefutables”: el descobriment d’ossos humans.
Un imperi global. Al s. XVI els imperis ibèrics van aconseguir donar la volta al món i arribar a les altres Índies (Moluques, Filipines), contactant amb imperis sofisticats com el Japó i la Xina.
3. Quines van ser les motivacions de Colom per anar al Nou Món?
A) Comercials. Si el comerç dels darrers temps de la Res publica cristiana medieval havia estat essencialment mediterrani, les transaccions econòmiques es desplacen cap a l’Atlàntic. –Trobar un nou camí cap a les Índies orientals (= terres del Gran Khan): els països de l’or, del marfil i de les espècies. –Els mercader genovesos (ex. Marco Polo) eren experts en aquest tipus de comerç. Quan la dinastia Ming tanca l’Imperi Xinés als estrangers, sorgeix la idea de trobar una nova ruta cap a l’Extrem Orient rodejant l’Àfrica. Colom estava obsessionat amb l’or. Als seus escrits va anotar passatges bíblics citant a Salomó, la reina de Saba, el país d’Ofir. Com a bon genovès, l’or era “cos santíssima” mitjançant el qual es podien recuperar els Sants Llocs. B) Religioses. T. Todorov (1982) considerava que les motivacions de Colom van ser fonamentalment religioses o messiàniques, és a dir, la conversió dels bàrbars del Nou Món, la “conquesta espiritual”. Eren temps en els quals “la creu i l’espasa” eren inseparables. Però aquestes dues motivacions no anaven soles, sinó que sempre anaven associades a altres motivacions político-socials.
4. Per què els europeus decidiren conquerir i colonitzar els territoris d’ultramar? A) Desenvolupament de millores tècniques: - Instruments de navegació com la brúixola o l’astrolabi (servia per mesurar la latitud), però també el quadrant i la ballestilla. - Un nou vaixell, la caravel·la, de petit tonatge i tres mastelers. No és veritat que pogués navegar contra el vent, però era capaç de superar onades de més de 10m d’alçada i recórrer més de 250km diaris amb vent favorable.
- Les cartes de navegació representaven la nova cartografia del s. XVI. Per formar un bon pilot eren necessaris coneixements teòrics, però era fonamental la pràctica, la intuïció i les habilitats personals.
- Carrera d’Índies, una cursa per apoderar-se de la gran xarxa comercial que suposava l’Atlàntic. B) El finançament privat de les primeres etapes de la conquesta. Les expedicions de descobriment i conquesta exigien importants inversions inicials. L’expectativa era que els territoris d’ultramar s’autofinancessin amb els seus propis recursos. Quan es va fer evident que es podien preveure importants guanys d’Àsia i Amèrica, els banquers i mercaders peninsulars i estrangers (genovesos, florentins, alemanys) van assumir la major part de la responsabilitat financera. La inversió privada exigia capitals immediats i això va tenir un impacte considerable en l’organització dels imperis hispano-lusitans. Qualsevol expedició de conquesta i/o descobriment havia de garantir uns mínims guanys al seus inversors. Sovint els inversors de les expedicions formaven les seves pròpies campanyes privades, com la que F. Pizarro i D. de Almagro van organitzar per a la conquesta del Perú. Al segle XVI la Corona espanyola no podia finançar campanyes militars a les fronteres americanes – chichimecas, chiriguanaes, araucans – per les escasses garanties d’obtenir guanys. Per la mateixa raó l’imperi espanyol no va recolzar ambicioses expedicions de conquesta al sud-est asiàtic, com per exemple la invasió de la Xina des de Filipines.
C) L’esperit de reconquesta i croada davant l’enemic tradicional i hereditari: musulmans.
Es reprodueix el discurs de la reconquesta a l’hora de conquerir nous territoris. Aquestes campanyes van ser liderades per les capes socials menys afavorides durant la Reconquesta, les quals decidiren embarcar-se cap a un Nou Món obert i possibilista.
D) Colonialisme i “atzar geogràfic”? (K. Pomerantz, The Great Divergence , 2000).
El món atlàntic era més ric que el món índic. Al segle XV, Cheng He va explorar l’oceà Índic i va arribar on avui dia és Somàlia, i potser al sud d’Àfrica. Zheng He, conegut com l’Emperador dels mars, no va descobrir gaire de valor, però en canvi va descobrir societats densament poblades. Per aquesta raó va decidir abandonar l’exploració.
L’anomenada Escola de Berkeley assenyalava les epidèmies contagioses (grip, verola, xarampió) com a responsables directes del col·lapse demogràfic que va devastar el continent americà: entre 1492 i 1514 la població de l’Espanyola es reduí de 500.000 a 32.000 habitants a causa de les malalties infeccioses i les guerres.
G) Evangelització.
En un primer moment, la “conquesta espiritual” (R. Ricard) la van protagonitzar les ordes mendicants, sovint guiats per un esperit messiànic heretat de la Reconquesta de la península ibèrica pels cristians sobre els musulmans. No hi havia prou sacerdots “seculars” i els “regulars” (franciscans, dominics, mercedaris, agustins) es van fer càrrec de l’evangelització de les Índies. Després del Concili de Trent (1543-63), els jesuïtes van arribar al Nou Món i es van convertir en l’autèntica “força de xoc” de la Reforma Catòlica.
5. Com uns “pocs” (europeus) aconseguiren conquerir a “molts” (indis)?
A) Una tecnologia militar superior. A partir del segle XVI els estats europeus ostenten tecnologies superiors als seus competidors islàmics o asiàtics.
Amèrica es constitueix en una frontera mòbil on la riquesa es concebia en forma de botí, or i esclaus.
- La conquesta de Mèxic ens planteja una pregunta ineludible: com uns quants aventurers, no més de 400 homes, comandats per Hernán Cortés, van ser capaços de derrotar a un poder militar com l’imperi asteca en menys de dos anys (1519-21)?
- (^) La conquesta del Perú planteja de la mateixa pregunta: com que 170 homes i 62 cavalls, sota el comandament de Francisco Pizarro, van derrotar a més de 5. Inques a la fortalesa natural de Qasamarka (1532)?
W. H. Prescott (1840) com altres historiados, el triomf dels espanyols a Mèxic tenia molt a veure amb la seva maquinària bèl·lica i la seva superioritat moral i mental (civilització superior).
B) Una tecnologia superior de simbolització. Tzvetan Todorov, en el llibre la Conquesta d’Amèrica, parla dels asteques com una cultura dominada pel seu enteniment cíclic del
temps. Davant la invasió espanyola van ser incapaços d’improvisar una resistència efectiva. C) Aliances natives. Alguns especialistes suggereixen que els cavalls, les armadures i les armes de foc no van ser suficients per derrotar a enemics molt superiors en nombre. Per derrotar-los van haver de reclutar aliats natius, els quals es van integrar en les forces invasores (molt més “americanes” que “espanyoles”). Això els va proporcionar una millor adaptació al terreny, així com dos elements fonamentals:
- Valuosos intèrprets com Gonzalo Guerrero, soldat espanyol que va fer costat als maies del Yucatán (1511), i la Malinche a Mèxic (1519).
- Efectius militars de vital importància per a la conquesta i colonització de grans imperis, com els Inques i els Asteques. Els imperis emergents (Anglaterra, Holanda) van imitar el “model espanyol”, integrant a soldats auxiliars nadius a les seves forces militars. Al seu History of the Conquest of Mexico (1840), Prescott assegurava que en certa mesura l’imperi mexicà havia estat conquerit per indis. Una opinió que venia corroborada per la d’altres historiadors, com el dominic fray Servando Teresa de Mier (1763-1827), per a qui els soldats utilitzats a la conquesta havien estat indis (Tlaxcala, Cempoala, Texcoco, Cholula...) amb caps europeus. 6. La legitimació jurídica de la conquesta i evangelització d’Amèrica. A) Les butlles papals. Regulació de la conquesta: el papa Borgia va delegar la feina d’evangelització a religiosos i va repartir les zones de navegació i conquesta de l’Oceà Atlàntic entre Joao II de Portugal i els Reis Catòlics de Castella i Aragó, al tractat de Tordesillas (1494). El repartiment es va fer mitjançant un meridià a 370 llegues a l’oest de les illes de Cap Verd.
Això es va fer a partir de 1512, seguint una cerimònia ritualitzada plena d’actes simbòlics i disposicions protocol·làries que havien de fer-se en “forma pública”.
L’objectiu del Requerimiento era sotmetre’ls a la sobirania dels Reis Catòlics, els quals havien rebut del Papa aquelles terres, demanant-los que els acceptessin en el seu nom. A més, tenien el deure de predicar la fe cristiana:
a) Si acceptaven, podien romandre a les seves terres; b) Si rebutjaven, els espanyols podien fer-los la “guerra justa” i arravatar-los les terres.
L’amenaça de guerra continguda al Requerimiento fou un dels aspectes distintius del colonialisme espanyol. Cap altre govern europeu promulgà un protocol – castellà, llatí - per sotmetre als subjectes colonials com el que va redactar la Corona espanyola.
Però, si els indis no podien entendre’ls quan era llegit, quin sentit tenia un procediment tan extravagant. A qui anava dirigit realment aquell document? Segons Patricia Seed, a les altres potències europees que competien entre sí per l’ocupació de nous espais territorials al Nou Món.
7. Conquesta i poblament.
A principis del segle XVI al Carib es posen en pràctica els primers assajos de reorganització de la població nativa. El gran nombre d’instruccions i ordenances promulgades reflectien el viu interès de la Corona per què els indis assimilessin “els bons costums i la forma de viure i governar-se dels espanyols”. Es el principi del que s’anomena policia, o bona sociabilitat, que es feia efectiva en la República de Indios, separada de la República de Españoles.
A) Encomiendas i/o repartimientos. Els conqueridors volien obtenir or i plata en grans quantitats. També volien esdevenir “encomenderos” i utilitzar la mà d’obra nativa en benefici propi.
Els espanyols es van convertir en senyors de vassalls d’indis. El sistema d’encomienda, però, es basava en un principi de falsa reciprocitat: els encomenderos havien de garantir una educació religiosa als natius, els quals, a la seva vegada, es veien forçats a proporcionar-los una sèrie de serveis. El problema va ser quan els colons van mostrar-se escassament interessats en tasques pedagògiques i evangelitzadores...
B) A Mèxic Hernán Cortés, coneixedor del col·lapse demogràfic al Carib, va afavorir l’assentament i la colonització. El cronista F. López de Gómara deia que “quien no poblare, no hará buena conquista, y no conquistando la tierra no se convertirá la gente, así que la máxima del conquistador ha de ser poblar”.
La restitutio fou una doctrina difosa als seus manuscrits des de 1546 i publicada en els tractats sevillans de 1552-53. Va ser avalada pels seus confrares dominics, fray Bartolomé de Carranza i fray Melchor Cano, causant un impacte considerable.
Quins són els justos títols dels espanyols per reclamar el domini de les Índies?
■ A les famoses Relictiones Theologicae i De Indis (dictades al 1539 i publicades per primera vegada al 1557), el teòleg Francisco de Vitoria va desautoritzar els fonaments teològics que testimoniaven els drets de dominació i subordinació, qüestionant la legitimitat de l’ocupació militar i el sentit jurídic del requerimiento. ■ Vitoria va reinterpretar les butlles de donació d’Alexandre VI (Inter Caetera,
- partint de la humanitat dels indis, del seu reconeixement com a éssers humans, apartant-se ràpidament de les tesis del filòsof Ginés de Sepúlveda (1489-1573), que aprovava l’ús de la violència com a mitjà de conversió. ■ (^) La communitas naturalis orbis era un principi teòric que reconeixia el dret inalienable de les persones a circular amb total llibertat fora del seu país d’origen, a establir-se i comerciar, sempre i quan no s’atemptés contra el be comú de les societats – ius peregrinandi.
