



Prepara tus exámenes y mejora tus resultados gracias a la gran cantidad de recursos disponibles en Docsity
Gana puntos ayudando a otros estudiantes o consíguelos activando un Plan Premium
Prepara tus exámenes
Prepara tus exámenes y mejora tus resultados gracias a la gran cantidad de recursos disponibles en Docsity
Prepara tus exámenes con los documentos que comparten otros estudiantes como tú en Docsity
Encuentra los documentos específicos para los exámenes de tu universidad
Estudia con lecciones y exámenes resueltos basados en los programas académicos de las mejores universidades
Responde a preguntas de exámenes reales y pon a prueba tu preparación
Consigue puntos base para descargar
Gana puntos ayudando a otros estudiantes o consíguelos activando un Plan Premium
Comunidad
Pide ayuda a la comunidad y resuelve tus dudas de estudio
Ebooks gratuitos
Descarga nuestras guías gratuitas sobre técnicas de estudio, métodos para controlar la ansiedad y consejos para la tesis preparadas por los tutores de Docsity
apunts de conflictes i problemes socials del grau de Sociologia de la Universitat de Barcelona
Tipo: Apuntes
1 / 6
Esta página no es visible en la vista previa
¡No te pierdas las partes importantes!




Les causes del malestar no necessàriament estan dins de l’individu. El símptoma s’expressa en l’individu però les causes són socials/estructurals increment de l’ansietat, depressió, estrès... Processos de politització d’experiències personals
El baròmetre del CIS fa aquesta pregunta i conclou que el major problema és... L’ATUR. Després venen les drogues, la inseguretat ciutadana, etc. Depèn del moment en què es pregunti quin és el principal problema, el rànking canviarà, ja que les preocupacions varien depenent del moment sociohistòric. No necessàriament has de ser partícip en el problema per a que a tu et preocupi i, per tant, el consideris com a problema social principal. Com es construeix la percepció social de que X és un problema? L’afectació personal és un factor important, però no és l’únic
fa quin tipus de demanda/reivindicacions, àmbits en els quals es produeix el procés de definició...
El problema social com a alguna cosa que està malament i ha de canviar-se Visió de la societat organicista, biologista (dins societat hi ha diversos agents patògens que no s’ajusten al bon funcionament social), fisicalista (finals XIX, H. Spencer) Causes de PS: individus patològics que es tendeixen a concentrar en certes parts de l’espai urbà o Individus com a fonts de patologia social o Els individus que s’ajusten a les normes socials = saludables Solucions: o Ajustament a l’organisme, és a dir, a la societat (resocialització = una bona socialització) o Exclusió de l’organisme (de la persona o cosa patològica) (càstigs d’aïllament: presons....)
Els problemes són símptomes de disfuncions socials Visió de la societat: organitzada segons el conjunt de normes i expectatives (Escola de Chicago) Causes dels PS: desorganització socials, les normes fallen o pautes de comportament que violen normes generalment acceptades (Merton). Situacions d’inadaptació o un procés ràpid de canvi (migració, revolució, canvi tecnològic, guerra, etc.) Es manifesta en: o Anomia: les persones no tenen normes per a saber com comportar-se (després d’una guerra o revolucions) o Conflicte cultural: persones atrapades en normes contradictòries (fills de pares immigrants)
Problemes són conductes definides com a “desviades” (enfocament de l’etiquetatge) és desviada perquè tu tens el poder d’etiquetar-la com a desviada. Per tant, no existeix la condició objectiva, sinó el poder d’etiquetar. Els problemes són discursos que els grups dominants realitzen sobre certes situacions socials (construccionisme crític) Els ps no són entesos com a “fets socials”, sinó que depèn del que la societat en un determinat temps i espai identifiqui com ps , de tal manera que pugui crear-se i pugui desaparèixer.
L’existència d’una condició, situació, patró de conducta (que es parla, es comenta, es publica, no necessàriament ha de ser veritat)... Incompatible amb valors socials acceptats (a vegades poden ser contradictoris) ex.: per a algú és vulnerar els drets i per a altres anar en contra de la societat (maternitat subrogada) Identificat per un nombre considerable de persones (Quan? Qui?) Es requereix actuació per a posar-li remei
Primera etapa: Agitació o emergència (certs moviments o col·lectius que plantegen alguna cosa/situació com a injusta...) Definició del problema Reconeixement social de certs grups Reconeixement per part de: o La població en el seu conjunt o Mitjans de comunicació o Govern Plantejament de que la condició social és “indesitjable, injusta, perillosa...” Publicitar les exigències amb la finalitat de convertir-les en una qüestió pública o política
Exemple: el cas dels desallotjaments (deshaucios) Segona fase: legitimació Els grups que plantegen les seves demandes, són considerades creïbles o Els seus plantejaments s’accepten per organitzacions oficials, agencies o institucions Propostes de reforma Es poden generar noves agències per a respondre a les demandes Es reconeix el problema socialment i se suposa que les agències governamentals accepten/legitimen que això no és una qüestió personal. I les institucions s’encarreguen del problema, desmobilitzant aquells que s’han mobilitzat en contra del ps. A vegades també els fan partícips de la legitimació. Tercera fase: re-emergència de demandes Els grups originals no es senten satisfets amb les iniciatives que duen a terme les agències oficials, per tant hi ha una pèrdua de credibilitat amb les agències. Demanden o Per medis més estrictes o Més recursos o Accions més ràpides o ... renoven/reforcen les seves demandes amb el públic en general i els mitjans Quarta fase: reacció i institucionalització Trobem respostes de la fase anterior. Les institucions no són capaces de donar respostes ni solucions i per tant els grups de mobilització es decanten per fer- se els mecanismes que ells creuen adequats per a solucionar el problema. Alguns grups decideixen que les respostes oficials a les seves demandes són inadequades Desenvolupament d’organitzacions pròpies o contra-institucions