Docsity
Docsity

Prepara tus exámenes
Prepara tus exámenes

Prepara tus exámenes y mejora tus resultados gracias a la gran cantidad de recursos disponibles en Docsity


Consigue puntos base para descargar
Consigue puntos base para descargar

Gana puntos ayudando a otros estudiantes o consíguelos activando un Plan Premium


Orientación Universidad
Orientación Universidad


Apunts Conflictes i Problemes Socials, Apuntes de Sociología

apunts de conflictes i problemes socials del grau de Sociologia de la Universitat de Barcelona

Tipo: Apuntes

2019/2020

Subido el 09/10/2020

sercam-4
sercam-4 🇪🇸

5

(2)

9 documentos

1 / 6

Toggle sidebar

Esta página no es visible en la vista previa

¡No te pierdas las partes importantes!

bg1
Conflictes i Problemes Socials. TEMA 1
13/02/18
1. Perspectives Sociològiques en l’estudi dels PS:
Les causes del malestar no necessàriament estan dins de l’individu. El
símptoma s’expressa en l’individu però les causes són socials/estructurals
increment de l’ansietat, depressió, estrès...
Processos de politització d’experiències personals
2. Principal problema en el nostre país:
El baròmetre del CIS fa aquesta pregunta i conclou que el major
problema és... L’ATUR. Després venen les drogues, la inseguretat
ciutadana, etc.
Depèn del moment en què es pregunti quin és el principal problema, el
rànking canviarà, ja que les preocupacions varien depenent del moment
sociohistòric.
No necessàriament has de ser partícip en el problema per a que a tu et
preocupi i, per tant, el consideris com a problema social principal.
Com es construeix la percepció social de que X és un problema?
L’afectació personal és un factor important, però no és l’únic
3. Aproximacions a l’estudi dels PS
1. Perspectiva objectivista :
Els teòrics socials quan aborden és centrar-se en quines son les
condicions socials objectivament nociu, perjudicial. Què fa que allò es
converteixi en alguna cosa incompatible amb la societat, que danya el
funcionament de la societat, etc. Paper de la Sociologia: capacitat de
desentranyar el problema i identificar les seves causes.
2. Perspectiva construccionista :
No presta atenció al què és nociu (causa nociva), sinó al procés de
construcció del problema social. L’existència dels PS depèn de la
capacitat d’algú per a observar-lo, definir-lo, reconèixer-lo i legitimar-lo.
Paper de la Sociologia: analitzar el procés de construcció del PS, qui
pf3
pf4
pf5

Vista previa parcial del texto

¡Descarga Apunts Conflictes i Problemes Socials y más Apuntes en PDF de Sociología solo en Docsity!

Conflictes i Problemes Socials. TEMA 1

1. Perspectives Sociològiques en l’estudi dels PS:

Les causes del malestar no necessàriament estan dins de l’individu. El símptoma s’expressa en l’individu però les causes són socials/estructurals  increment de l’ansietat, depressió, estrès... Processos de politització d’experiències personals

2. Principal problema en el nostre país:

 El baròmetre del CIS fa aquesta pregunta i conclou que el major problema és...  L’ATUR. Després venen les drogues, la inseguretat ciutadana, etc.  Depèn del moment en què es pregunti quin és el principal problema, el rànking canviarà, ja que les preocupacions varien depenent del moment sociohistòric.  No necessàriament has de ser partícip en el problema per a que a tu et preocupi i, per tant, el consideris com a problema social principal.  Com es construeix la percepció social de que X és un problema?  L’afectació personal és un factor important, però no és l’únic

3. Aproximacions a l’estudi dels PS

  1. Perspectiva objectivista : Els teòrics socials quan aborden és centrar-se en quines son les condicions socials objectivament nociu, perjudicial. Què fa que allò es converteixi en alguna cosa incompatible amb la societat, que danya el funcionament de la societat, etc.  Paper de la Sociologia: capacitat de desentranyar el problema i identificar les seves causes.
  2. Perspectiva construccionista : No presta atenció al què és nociu (causa nociva), sinó al procés de construcció del problema social. L’existència dels PS depèn de la capacitat d’algú per a observar-lo, definir-lo, reconèixer-lo i legitimar-lo.  Paper de la Sociologia: analitzar el procés de construcció del PS, qui

fa quin tipus de demanda/reivindicacions, àmbits en els quals es produeix el procés de definició...

4. PS: Enfocament de la patologia social

El problema social com a alguna cosa que està malament i ha de canviar-se  Visió de la societat organicista, biologista (dins societat hi ha diversos agents patògens que no s’ajusten al bon funcionament social), fisicalista (finals XIX, H. Spencer)  Causes de PS: individus patològics que es tendeixen a concentrar en certes parts de l’espai urbà o Individus com a fonts de patologia social o Els individus que s’ajusten a les normes socials = saludables  Solucions: o Ajustament a l’organisme, és a dir, a la societat (resocialització = una bona socialització) o Exclusió de l’organisme (de la persona o cosa patològica) (càstigs d’aïllament: presons....)

5. PS: Enfocament de la desorganització social

Els problemes són símptomes de disfuncions socials  Visió de la societat: organitzada segons el conjunt de normes i expectatives (Escola de Chicago)  Causes dels PS: desorganització socials, les normes fallen o pautes de comportament que violen normes generalment acceptades (Merton). Situacions d’inadaptació o un procés ràpid de canvi (migració, revolució, canvi tecnològic, guerra, etc.)  Es manifesta en: o Anomia: les persones no tenen normes per a saber com comportar-se (després d’una guerra o revolucions) o Conflicte cultural: persones atrapades en normes contradictòries (fills de pares immigrants)

 Problemes són conductes definides com a “desviades” (enfocament de l’etiquetatge)  és desviada perquè tu tens el poder d’etiquetar-la com a desviada. Per tant, no existeix la condició objectiva, sinó el poder d’etiquetar.  Els problemes són discursos que els grups dominants realitzen sobre certes situacions socials (construccionisme crític)  Els ps no són entesos com a “fets socials”, sinó que depèn del que la societat en un determinat temps i espai identifiqui com ps , de tal manera que pugui crear-se i pugui desaparèixer.

8. Un problema social és...

L’existència d’una condició, situació, patró de conducta (que es parla, es comenta, es publica, no necessàriament ha de ser veritat)...  Incompatible amb valors socials acceptats (a vegades poden ser contradictoris)  ex.: per a algú és vulnerar els drets i per a altres anar en contra de la societat (maternitat subrogada)  Identificat per un nombre considerable de persones (Quan? Qui?)  Es requereix actuació per a posar-li remei

9. Fases en la construcció de PS (Spector i Kitsuse 1987,

Blumer 1971)

 Primera etapa: Agitació o emergència (certs moviments o col·lectius que plantegen alguna cosa/situació com a injusta...)  Definició del problema  Reconeixement social de certs grups  Reconeixement per part de: o La població en el seu conjunt o Mitjans de comunicació o Govern  Plantejament de que la condició social és “indesitjable, injusta, perillosa...”  Publicitar les exigències amb la finalitat de convertir-les en una qüestió pública o política

 Exemple: el cas dels desallotjaments (deshaucios)  Segona fase: legitimació  Els grups que plantegen les seves demandes, són considerades creïbles o Els seus plantejaments s’accepten per organitzacions oficials, agencies o institucions  Propostes de reforma  Es poden generar noves agències per a respondre a les demandes Es reconeix el problema socialment i se suposa que les agències governamentals accepten/legitimen que això no és una qüestió personal. I les institucions s’encarreguen del problema, desmobilitzant aquells que s’han mobilitzat en contra del ps. A vegades també els fan partícips de la legitimació.  Tercera fase: re-emergència de demandes  Els grups originals no es senten satisfets amb les iniciatives que duen a terme les agències oficials, per tant hi ha una pèrdua de credibilitat amb les agències.  Demanden o Per medis més estrictes o Més recursos o Accions més ràpides o ...  renoven/reforcen les seves demandes amb el públic en general i els mitjans  Quarta fase: reacció i institucionalització Trobem respostes de la fase anterior. Les institucions no són capaces de donar respostes ni solucions i per tant els grups de mobilització es decanten per fer- se els mecanismes que ells creuen adequats per a solucionar el problema.  Alguns grups decideixen que les respostes oficials a les seves demandes són inadequades  Desenvolupament d’organitzacions pròpies o contra-institucions