Docsity
Docsity

Prepara tus exámenes
Prepara tus exámenes

Prepara tus exámenes y mejora tus resultados gracias a la gran cantidad de recursos disponibles en Docsity


Consigue puntos base para descargar
Consigue puntos base para descargar

Gana puntos ayudando a otros estudiantes o consíguelos activando un Plan Premium


Orientación Universidad
Orientación Universidad


conflictes y problemes socials, Ejercicios de Sociología

Asignatura: conflictes i problemes socials, Profesor: clara clara, Carrera: Sociologia, Universidad: UB

Tipo: Ejercicios

2016/2017

Subido el 21/05/2017

minnie7-4
minnie7-4 🇪🇸

3.9

(23)

7 documentos

1 / 5

Toggle sidebar

Esta página no es visible en la vista previa

¡No te pierdas las partes importantes!

bg1
TEMA 1-> DEFINICIONS DE PROBLEMA SOCIAL
Concepte no evident de problema social
La definició ha estat ben controvertida e la història de la sociologia
Le definicions solen ser és congruents amb els corrents sociològics, no solament es
refereixen a perspectives epistemològics, sinó que solen representar també posicions
ideològiques
Gairebé tots els pensadors socials han planteja definicions implícites o explicites del
concepte de problema social en funció de la seva visió del món
El debat entorn la definició del concepte problema social:
> Marx (1818-1883): explotació econòmica i alienació. El problema ve per l’acceptació
laboral. Solució: abolició de classes
> Durkheim (1858-1917): desordre moral i la falta de cohesió social. El problema ve
per la norma social i el regir-la. Solució: educació moral
> Weber (1864-1920): sistema de poder i burocràcia. Solució: reforma
Eixos de la definició de problema social:
Perspectives teòriques i metodològiques
Propietats de definició de problemes socials amb finalitats analítiques i d’
intervenció:
``aquell factor o conjunt, determinat en darrer terme, de que certs individus o grups
pateixin situacions de depravació que afecten negativament al seu desenvolupament
físic i psíquic, i a la construcció de la seva identitat així com a la seva autonomia´´.
Perspectives teòriques. 4 enfocaments.
1. De la patologia social: posa èmfasi n diferents aspectes i una comprensió diferent de la
societat El pes del comportament social el posen en la conducta de l’individu.
L’administració intervenen d’una forma o altre depenen de la seva interpretació.
Entenen societat com sana i l’organisme també, però a vegades hi a elements anormals o
irregulars, i que quan sorgeixen es quan succeeix la patologia social, que es composta per
els problemes socials Per tant; en la societat existeixen comportaments contraris als valors i
actituds o normes compartits.
L’origen que porta a l’individu a que tingui l problema: causes psicològiques, biològiques ,
problemes de desenvolupament, no tenir un control personal...
LOMBROSO: Fa una classificació de tipus de criminal segons la casa de ser delinqüent, i fa
una descripció dels seus trets fisiològics com pòmuls, forma del front...
2. De la desorganització social: es comença a fixar en l’estructura social, en com repercuteixen
els desequilibris de l’estructura social per ocasionar problemes socials e els individus de
comportaments desviats.
La societat és interdependent, ben integrada, cohesionada -> funcionalisme. I té l’interès de
mantenir aquest ordre i evitar aquestes disfuncions socials que desencaixen en la estructura:
individus.
pf3
pf4
pf5

Vista previa parcial del texto

¡Descarga conflictes y problemes socials y más Ejercicios en PDF de Sociología solo en Docsity!

TEMA 1-> DEFINICIONS DE PROBLEMA SOCIAL

  • (^) Concepte no evident de problema social
  • La definició ha estat ben controvertida e la història de la sociologia
  • Le definicions solen ser és congruents amb els corrents sociològics, no solament es refereixen a perspectives epistemològics, sinó que solen representar també posicions ideològiques
  • (^) Gairebé tots els pensadors socials han planteja definicions implícites o explicites del concepte de problema social en funció de la seva visió del món
  • El debat entorn la definició del concepte problema social:

Marx (1818-1883): explotació econòmica i alienació. El problema ve per l’acceptació laboral. Solució: abolició de classes

Durkheim (1858-1917): desordre moral i la falta de cohesió social. El problema ve per la norma social i el regir-la. Solució: educació moral

Weber (1864-1920): sistema de poder i burocràcia. Solució: reforma

Eixos de la definició de problema social:

  • Perspectives teòriques i metodològiques
    • Propietats de definició de problemes socials amb finalitats analítiques i d’ intervenció:

``aquell factor o conjunt, determinat en darrer terme, de que certs individus o grups pateixin situacions de depravació que afecten negativament al seu desenvolupament físic i psíquic, i a la construcció de la seva identitat així com a la seva autonomia´´.

Perspectives teòriques. 4 enfocaments.

  1. De la patologia social: posa èmfasi n diferents aspectes i una comprensió diferent de la societat El pes del comportament social el posen en la conducta de l’individu. L’administració intervenen d’una forma o altre depenen de la seva interpretació. Entenen societat com sana i l’organisme també, però a vegades hi a elements anormals o irregulars, i que quan sorgeixen es quan succeeix la patologia social, que es composta per els problemes socials Per tant; en la societat existeixen comportaments contraris als valors i actituds o normes compartits. L’origen que porta a l’individu a que tingui l problema: causes psicològiques, biològiques , problemes de desenvolupament, no tenir un control personal... LOMBROSO: Fa una classificació de tipus de criminal segons la casa de ser delinqüent, i fa una descripció dels seus trets fisiològics com pòmuls, forma del front...
  2. De la desorganització social: es comença a fixar en l’estructura social, en com repercuteixen els desequilibris de l’estructura social per ocasionar problemes socials e els individus de comportaments desviats.

La societat és interdependent, ben integrada, cohesionada -> funcionalisme. I té l’interès de mantenir aquest ordre i evitar aquestes disfuncions socials que desencaixen en la estructura: individus.

*L’escola de Chicago(anys 20-20) es fixa en que quan es produeixen canvis important com la industrialització i globalització, i que aquestes situacions posen pes en els canvis socials, provoquin un s desajustos en les persones que dificulten l’adaptació. Aquesta situació, apareixen els problemes socials(alcoholisme, violència).

Altres autors com Merton - Dintre de la teoria es fixa més pes en que certes persones no tenen a suficient capacitat per la correcta adaptació que li demana la societat(dificultat).

Quan arriem a les metes : situació de conformitat. Ex: benestar economia, reconeixement de poder, complint les normes.

Desajust entre medis i fins:

a. Innovació: acceptació de metes(fins) però no de medis. Ex: tràfic de drogues

b. Ritualisme: acceptació de ,medis però no de metes. Ex: precarietat i explotació laboral

c. Retraïment: rebuig de les dos. Ex: persona sense sostre

d. Rebel·lió: rebuig a les dos, però amb alternatives. Ex: moviment ocupa

  1. D’ Etiquetatge: A partir dels anys 50. Es trasllada al focus al que jutja que una actitud o comportament de l’individu sigui un problema social o desajust(no al individu en si). El que té el poder de definir qui es una persona desviada amb qui legisla, poder judicial (interpretació i acceptació de lleis) i sistema de control(policial, serveis...). També els motlles de comunicació, educació escolar com a sistema, serveis socials son institucions amb poder. - (^) Teoria de l’etiquetatge: comportament es el resultat de les nostres interaccions socials: que tenen pes rellevant es a dir, el fet de que qui l’etiquetin canvi o personalitzi la meva actitud. Goffmann (anys 60): estudia institució total on miren un gran número d’individus, de forma aïllada i compartint la rutina en aquell marc es produeixen interaccions socials. La ,arca o etiqueta estigmatitza. Tot l’etiquetatge que s’assigna condiciona, permanent al llarg de la vida i et comportes respecte a ella.

Legitima el poder diu que no hi ha consens tan clar del problema social.

Critiques:

-relativisme alhora de considerar un problema social

-No explica perquè el poder etiqueta a unes persones i altres no. I perquè alguns comportaments son considerats desviats i altres no(no a profunditza)

  • Enfocament crític: es desenvolupa en la dècada 60-80 , i es així amb qui té poder de posar etiquetes però busca el perquè, del moment determina sota quin interès posa i perquè hi ha moments on el poder te força de posar una etiqueta i d’altres que no.

Sota el paradigma del perquè: conflictes d’interessos(anàlisi marxista).

*procés que es fa per acumular poder(procés estigmatització=)

Novetat es que es? Perquè causes problemes socials col·lectives(no nomes responsabilitat d’un sol individu): elements de l’estructura social de moments de pobresa, delinqüència, violència(col·lectiu)

Distribució desigual de recursos econòmics i poder(causes)

• Categoria: econòmica, sanitat, habitatge, d’integració social.. altres. Com a pilar

del problema social

• Intensitat o gravetat

• Dimensió poblacional: quina proporció representa. Els afectats respecte el

conjunt de la població de la zona estudiada/observada.

• Espaial: quina proporció representa el territori afectat respecte a la zona

corresponent a la competència administrativa que s’inscriu l’anàlisi

• Temporal: accidental/conjuntural/estructural

• Fase: ascendent, estabilitzadora, descendent: es poden anar alternant

• Conseqüències: immediates, a mig llarg termini del tipus econòmiques, socials,

sanaries, culturals, socials..

• Reversibilitat?

• Interrelacions amb altre categories problemàtiques

4. Cal analitzar dels afectats i d’altres actors com als que intervenen en el procés de

conscienciació i denuncia del problema social.

- Protagonisme(tant respecte a la població com a iniciatives de denúncia)

- Proporció de les persones amb consciencia sobre el problema

- Fidelitat en la descripció(respecte situació objectiva)

- Nivell d’Organització

- Interessos(de qui participa i/o es mobilitzen per la seva difusió

- Posició estratègica respecte els medis de difusió(bona o dolenta)

ELEMENTS ESTRUCTURALS SOCIALS QUE FAN QUE EL PROBLEMA

SOCIAL AGAFI FORÇA I EXTENSIÓ:

Medis de comunicació, posició en l’estructura social proa perdre allò que dóna

supervivència, canvis polítics o socials, numero d’afectats, contagi, pressió,

amenaça...

5) - Qui són els que activen el procés de reclamació?

- Quins procediments s’utilitzen per aconseguir l’atenció dels organismes

responsables de la intervenció?

Procediment ( per donar de conèixer les instancies on han d’actuar)

Tipus de seguiment: control d compliment de les fases previstes x la solució

Prevenció de redacció accions que es prevegin realitzar en cas de retards i o

incompliment.

6)Procés de resposta.

-agencies: les institucions o administracions que hi donen resposta.

-Tipus de resposta: existeixi diferents respostes des de el silenci fins l’acció

resolutiva, passant per la negació ajornament i negociació.

7) Dimensió de la resposta

Resposta a la totalitat del problema immediat a unes fases o en part o en un aspecte

concret.

Possibilitat d’accions substituiries per aplacar el acontentament. Es pot convertir el

problema en un qüestió únicament tècnica.

Reacció dels denunciants amb la resposta donada. Ex: acceptació o renuncia.

8) Beneficiaris de la resposta: a qui surt beneficat

A més dels afectats, també afectat directa o indirectament a diferents agents conjunts de

la societat. E: polítics, professors, economistes, morals. Poden quedar satisfets o no.