¡Descarga Apunts Constitucional y más Apuntes en PDF de Derecho Constitucional solo en Docsity!
1. Teoria i principis constitucionals
1.1 Introducció a la Constitució
1.1.1 Evolució del constitucionalisme i concepte de constitució La constitució és la norma jurídica que articula l'estat, els poders i els principis. El concepte d'estat apareix al segle XV. Abans no eren estats tal i com els coneixem. El concepte d'estat ha anat perdent valor. L'estat actualment no fa falta que tengui una moneda pròpia. El concepte ha quedat diluït. L'estat sorgeix per:
- Finalitat amb una vessant externa: Es desenvolupa amb un conjunt d'institucions destinades a exercir un poder polític. Adquireixen característiques que entren en crisi en l'Edat Mitjana, no podia generar excedent. Va fer que es traslladés el poder a la ciutat. Amplia el seu territori i apareix la figura del monarca, que domina sobre un territori més ample. Necessita dos elements: 1-Administració 2-Exèrcit permanent i professional. →Això farà que es crei l'estat modern: Concentració de poder en un territori que obligarà a estructurar-lo, concepte de sobirania... Primerament el poder venia nombrat per Déu, després a través de les normes, com el dret privat o públic. El poder absolut del monarca evoluciona al liberalisme. La burgesia passa a tenir el poder del comerç. El poders s'exerceixen segons lleis jusnaturalistes. (concepte del dret inherent a la persona, anteriors a la societat) El dret públic passa al dret privat.
- (^) Contracte social: Regles de comportament. La població d'un determinat territori decideixen quines seran les regles i quines institucions faran complir les regles. Venen imposades per la mateixa societat: Sobirania nacional, apareix a la Constitució (contracte entre iguals) Hi ha diferents models de constitució: -Textos normatius: Constitució Americana → Per sobre de les altres normes jurídiques: És norma jurídica. -Regles i pràctiques sovint no escrites: Poden aparèixer les que no estan escrites → A Anglaterra configuren el contingut material de la Constitució. -Pacte social sense valor jurídic: França → Valor que són generals Tots són considerats de valor constitucional. La Constitució té cinc característiques: -Document polític i no diu com s'organitza l'estat, no imposa la conducta dels individus. -Ha de plasmar els principis en els que es basa. -Ha de dir com i a través de quins mitjans i procediments s'han d'aprovar les lleis -Ha de preveure els límits dels poders -Com es resolen les disputes a la societat i com s'estructura el poder judicial. A partir de la Segona Guerra Mundial la Constitució és una norma jurídica. Els representants podran dir normes, però no podran vulnerar-la. Aquest llibre inclou una ideologia i té uns valors i principis. La Constitució té la funció d'estructurar les institucions. El pacte social ha de ser respectat per dos instruments: 1-Tribunal constitucional: Deixa de ser llei jurídica 2-Procediment de reforma: Respon a l'equilibri entre dos valors. Es necessari que la
interpreta segons la situació, evolucionant en la seva interpretació. Es fixa en dos elements: Què es reforma i què té capacitat per fer-ho? La major part de les constitucions són el poder legislatiu (Bèlgica), el propi poble (referèndum) o un híbrid entre aquests dos.
En la nostra Constitució es pot reformar tot, perquè no hi ha cap principi que estigui fixe, però depèn. Quasi totes les constitucions són molt rígides. Tenim previst el procediment de reforma a l'article 166-169.
Les garanties constitucionals són un control constitucional, és a dir, una reforma i un control de la constitucionalitat. La constitució era un pacte polític: Un canvi en el text constitucional. La Constitució es reformava tan sols amb una nova constitució, però això no era possible i va preveure una reforma. Només la Constitució el preveu. Sovint té la clàusula de permanència. Les constitucions admeten una pseudo-modificació. L'últim interpret és el tribunal constitucional. L'òrgan de garantia forma part de la lògica del sistema, per això és necessari un sistema de control. La Constitució americana no el preveu, no fa referència a una garantia, sinó a la divisió de poders. No va preveure un òrgan per el seu control. Per primera vegada es reconeix el 1803 que el poder de la Constitució el tenen els jutges a EUA. Presenta diverses característiques: -Control de la Constitució: Tots els tribunal -Control difús, en té en cada cas el què li toqui. -El tribunal ha de resoldre el cas -La sentència té un efecte “ex tunc” (des de que la norma es va dictar) ↔ “ex nunc” (des de que la sentència es va dictar)
1.1.2 Funcions de la Constitució En el sistema europeu, després de la Segona Guerra Mundial apareix el concepte de sobirania popular. Són aquells que fan el pacte social que creen l'òrgan per dur a terme les garanties, tres característiques: 1- Desconfiança de les minories en les majories, la llei no és sempre justa encara que la dicta la minoria 2-Comença a haver-hi estats en el que la divisió territorial del poder 3-Les constitucions que sorgeixen són molt complexes i hi apareixen una gran quantitat de drets. L'estat és molt present en la vida del ciutadà. Per aquests motius s'ha de crear un òrgan de garantia.
El tribunal constitucional pot dir que una llei no s'adapta als criteris constitucional: -No forma part de cap dels tres poders -Actua sempre a instancià de part, no d'ofici, el propi òrgan no decideix actuar. -La legitimació restrictiva. -Pot actuar per dues vies diferents: 1.Control abstracte: Actua com òrgan polític. 2.Control concret: Actua com a òrgan judicial -Les sentències tenen afecte “ex nunc”, té afectes sobre tot.
La Monarquia Borbònica: 1-Divideix el territori espanyol en províncies. 2-Forta Administració: Capitans generals 3-Els municipis perden poder polític. La crisi de l'Antic Règim, en el que el liberalisme comença a entrar. Carles III, forma part en la invasió de Napoleó i apareix la primera carta atorgada. Té una estructura constitucional, tot i que no s'elabora com a poder constituent sinó el Rei s'auto limita. Apareix una monarquia limitada, amb corts bicamerals (congrés i senat). També l'Estatut de Bayona. La primera constitució espanyola que apareix serà la Pepa (1812): El poder legislatiu unicameral, sistema d'independència judicial. A més apenes s'aplica per la situació de guerra. Retorna Fernando VII i amb ell el màxim absolutisme. Mor Fernando VII, i no té descendència. I es fa la llei sàlica just abans de que el seu defalliment. Es nomena a Maria Cristina regent, tot i haver-hi la guerra carlista. Durant el seu regnat 1853 per primera vegada Espanya serà un conjunt de províncies pràcticament com és ara mateix. Sobre les províncies hi haurà els òrgans. Tornam a passar a tenir dues càmeres. La sobirania cau directament sobre la monarca. Les corts són tan sols un òrgan consultiu. El 1836 Maria Cristina no té suficient força i a més, tenen una Constitució molt poc lliberal. Per això fan el motin de la Granja, on volen tornar a la constitució de 1812. Tornen a la Pepa, es reforma i s'aprova la Constitució de 1837, amb un sistema legislatiu bicameral. Es dóna al rei, el dret de veto i la facultat de dissoldre les corts. El 1845 es torna a reformar la Constitució i el poder del monarca en el procés legislatiu. 1868, es fa la Revolució de La Gloriosa, on s'acaba amb el regnat de Isabel II. La burgesia industrial arriba al poder i apareixen els primers elements del moviment obrer. El 1869 s'aprova la Constitució molt liberal i amb amples drets. Independència del poder judicial i executiu, a més, apareix el referendat. És massa avançada. A més es troben que no tenen monarca, i per això ve Amadeu de Savoia, però no és acceptat i renuncia al tro. Es proclama la Primera República Espanyola, l'any 1873, i Espanya es converteix en Estat federal. El poder legislatiu serà bicameral, es separa l'església i l'estat (estat aconfessional). Tot i això, poc temps després el general Pavia proclama la restauració, que implica el retorn d'Alfons XII. I fan la constitució de 1876, corts bicamerals, religió catòlica oficial, poders importants en mans del rei i s'aconsegueix un període de tranquil·litat. Comença el bipartidisme i la manipulació electoral de Canovas i Sagasta. Comencen les revoltes i les crisis socials, l'exèrcit les atura. Primo de Rivera aprofita i fa un cop de estat. Elimina les corts i comença la seva dictadura personal. S'acaba la dictadura i comença la Segona República. El 1931 es fa la Constitució Republicana, que adopta el model de Constitució d'entreguerres. Es presenta el sufragi universal per primera vegada i preveu una estructura territorial de l'estat i l'autonomia municipal. Diverses regions podien tenir autonomia. A més, s'afegeix a la Constitució un catàleg de drets (Constitució és una norma jurídica). Es crea el tribunal de garanties constitucionals previ a la Constitució de 1978. El 1936 es fa un aixecament militar. Comença la Guerra Civil. El 1939 el govern militar Dictatorial de Franco comença. Des de l'any 1939 l'estat es converteix clarament en centralista, en diferents fases:
amb la Santa Seu i un Acord amb EUA. -1953-1970: Agafen el poder els tecnòcrates que ajuden al desenvolupament econòmic i una evolució ideològica. Es reclamen més drets. -1970-1975: Acaba a partir del 75 i entre en crisi. Cada vegada se'n dona compte de que es necessari un entramat institucional. Intenta apropar-se a altres països. Apareixen les lleis fundamentals dels espanyols, que feien el paper de Constitució:
- Fuero del trabajo: Prohibia els sindicats, regulava el règim laboral. Tan sols hi havia un sindicat única.
- Fuero de los españoles: No tenien eficàcia jurídica.
- Llei del referèndum: Es podia realitzar un referèndum
- Llei de successió de l'Estat: Després de la mort de Franco s'instaurarà una monarquia
- Llei orgànica de l'estat: Designa successor Joan Carles I. Amb la mort de Franca l'any 1975, el president del govern era Arias Navarro. Les lleis fonamentals evolucionen cap a la democràcia. Els dos elements més importants seran la Corona i les forces franquistes. Nomena a Antonio Suárez, que anirà cap a la transició de la dictadura a la democràcia. Les corts es converteixen en bicamerals per sufragi universal, el senat una part per sufragi i l'altre per denominació. Es convoquen eleccions i guanya la OCDE (dretes). Les corts acabaran votant la Constitució del 1978 com a norma jurídica.
1.2.2 Elaboració de la Constitució: transició a la democràcia i procés constituent S'inicien unes corts ordinàries que assumeixen l'elaboració del text constitucional. El 15 de juny de 1977, es creen les corts representatives. El congrés nomena una ponència que treballa sobre uns principis previs. -Treball secret -No tan sol és un únic ponent el que l'elabora, es van tornant. -El sistema havia de ser una Monarquia -El text constitucional no havia de ser d'un únic partit, tenia que estar obert a qualsevol partit. Cap partit va intentar exposar la seva ideologia en el text.
1.2.3 Estructura i contingut de la Constitució
- Quines funcions s'atribuïen al monarca? La OCDE volien que tingués amplis poders, però va guanyar que no tingués poder polític directe.
- Què havien de fer amb l'església? Declaren l'estat espanyol com aconfessional. Però encara exercia un gran poder en l'educació.
- Estructura estatal? OCDE creia que el poder executiu tenia que estar sobre el legislatiu, per la reserva del reglament i la reserva negativa de llei, diversos temes no podran ser objecte de llei. Moció de censura constructiva: Els partits presents a la càmera creuen que el president sigui censurat i proclamen un altre president i si això triomfa s'instaurarà el nou president.
Marca com han de ser les autonomies i amb unes restriccions, i amb certes institucions i
1.3.1 Estat social i democràtic de dret
- Estat de dret El principi democràtic (article 1) → El poble espanyol adopta les normes per les que es regeixen. Dret al sufragi actiu (votar) i passiu apareixen en l'article 23. Participació en els afers públics, referèndum, jurat en un jutjat/judici, reforma de l'estatut...
- Els partits polítics Article 6 (títol preliminar) s'exposa el pluralisme polític (democràcia). En l'article 28/37, apareix el dret a sindicació, importants en la negociació del règim laboral L'Estat social no ha d'interferir en la nostra vida. El que es demana es que es doni satisfacció a la nostra satisfacció.
Es van introduir una sèrie de d'obligacions d'actuació i d'exercir diverses accions i donar satisfacció a necessitats socials. Apareixen tres elements: -Igualtat material: Has de crear discriminació positiva perquè tots hem de ser igual (copiat de Itàlia art. 9/2) -Reconeixement de drets prestacionals: Són drets socials i a la igualtat de l'estat ha de posar mitjans perquè es complesquin. Dret a l'educació, etc. -Constitució econòmica: Títol 7 de l'estatut Principis econòmics de la societat. Reconeix la propietat privada i la incorporació de l'estat en els mitjans de comunicació. Art. 128, principi de contribució, art. 33 obligació a pagar tributs i a que ens expropin, etc.
Participació política: -Directa (vot) que apareix en la constitució o indirecte (a partir dels representants. Directe també pot ser considerat el referèndum i el consejo abierto : Crida els ciutadans per consultar un tema que els sorgeix a dubte (majors d'edat empadronats a l'Estat Espanyol), poden tenir diversos temes vinculants. En l'article 149, el govern ha d'autoritzar (no previstos en el text constitucional) el procediment de reforma d'aquelles comunitats autònomes amb règim especial en la forma de l'estatut. ·Consejo abierto: Prenen les decisions de l'administració. Tan sols es dóna en municipis de màxim 100 habitants. La iniciativa legislativa popular permet als ciutadans un text per tramitar-lo en les corts. Es reforma l'estatut en el 2006, poden designar un ponent per defensar el text en el congrés, es va fer perquè s'havia demostrat que el text s'apropava a no tenir res a vere amb el que s'havia presentat en el Parlament de Catalunya. Es preveu que es pugui obrir compareixença el text ·Dret de petició: Els ciutadans podem adreçar-nos a Les Corts o al Govern perquè podem demanar un ordenament nou. La participació és un instrument davant l'administració. En l'elaboració de disposició reglamentària el govern vol elaborar un decret sobre el text. L'administració vol prendre una decisió que si és el del seu interès, tens dret a fer al·legacions.
El poder judicial té dos instruments per la participació: 1-Jutjat: Podem ser cridats per dret o deure. Podem ser cridats com a membres de un jurat. 2-Acció pública: Podem accionar els tribunals per reclamar la responsabilitat legal.
- No està permès l'abús de poder. Els poders públics estan sotmesos al dret.
- Independència del poder judicial
- Tots els poders han de ser independents
- Reclamar la responsabilitat de la administració
La participació en el procés electoral és mediatitzada a través dels partits polítics regulats per la LO 6/2002 com associacions amb finalitats de participació en les institucions. La Constitució és lliure i la seva afiliació voluntària. Per constitució, un partir polític s'ha de presentar un acta fundacional i els seus estatuts. Les funcions del partit polític estan en l'article 6 de la CE. Els estatuts es presenten al registre en el ministeri d'interior, el ministeri fiscal investigarà si és degut. Si compleix els requisits s'ha d'inscriure en el ministeri, si no els compleix perquè falta alguna cosa, s'ha de tornar a presentar. Si és anticonstitucional el partit s'il·legalitza.
Requisits del partit polític: -Democràtic internament: Que les decisions es decidesquin en l'assemblea general. Els òrgans siguin decisió dels afiliats i que l'expulsió de un membre ha de ser amb un procediment contrari. T'han d'escoltar abans i si t'expulsen pots anar als tribunals. -Il·lícit penal: Art. 115 explica en quins casos apareix: Per cometre un delicte a través de mitjans il·lícits. -Il·lícit democràtic: Els principis de la democràcia comencen amb la llei 6/2002 que va ser aprovada per fer fora Batasuna. Presenten un recurs davant el TC perquè impedesqui el dret a l'associació. Malgrat això la democràcia no és ideològica.
Els partits polítics i el seu finançament: Pot ser pública o privada. Segons la LO 8/2006, no es poden fer donacions amb empreses que han estat contractades per l'Administració i tampoc donacions de persones anònimes. El finançament és pràcticament públic, es du a terme tenint en compte els resultats obtinguts tindran unes subvencions o unes altres.
1.3.4 Estat autonòmic En l'article 2, apareix que l'estat és indivisible. Tot i que garanteix el dret a l'autonomia de les nacionalitats i les regions. En l'article 8, apareix el dret a l'autonomia i apareix que les autonomies poden ser de doble nivell:
- -Nivell alt (màximes competències): Amb anterioritat tenien un estat d'autonomia. La Constitució Espanyola no obliga a ser autonomia. Es donen uns criteris que qui vulgui ser-ho els ha de complir.
- -Nivell baix: Primer les autonomies són d'aquest nivell, després de 5 anys poden aconseguir el nivell alt. La Constitució admet la existència de un dret pre-existent. Reconeix que algunes comunitats tenen un dret pre-existent i que podria auto-governar-se.
- És un sistema obert, el nivell màxim s'assolirà segons l'estatut de cada autonomia. És un estat compost. Té una divisió horitzontal de poder: Poder legislatiu, executiu i judicial.
- La divisió de poder vertical que serien els poders es subdivideixen.
- No és un estat federal: 1-En un estat federal, hi ha dos poders constituents: Una és la voluntat de constituir-se a nivell superior i a nivell inferior.
2.1.2 Funcions del rei i contrasignatura El poder de l'estat (art. 56) delimitarà les funcions del monarca:
- 1- Símbol de la unitat de l'estat 2- Àmbit regulador de les institucions. 3- És la més alta representació de l'estat espanyol.
No es poden afegir altres funcions, perquè ha perdut el caràcter de poder residual. La Constitució ha afegit les lleis d'herència monàrquica. S'apliquen perquè estan en la Constitució. Primen els homes sobre les dones i després per més edat. Si hi ha dues dones, regnarà la de més edat. El príncep hereu serà nombrat Príncep d'Astúries (art. 57 apartat 3). Extingides totes les línies de successió, les corts triaran el que més interessi a Espanya. Apartat 4: Si es produeix un matrimoni no autoritzat ni pel rei ni per les corts, quedaria exclòs ell i els seus descendents. No té resolt que passa si hi ha fills extramatrimonials, tot i que es suposa que queden exclosos de la línia successòria. No segueix la tradició borbònica perquè el príncep hereu es pot casar amb una “plebeia”. El rei pot abdicar i renunciar a la corona. Si el rei és menor d'edat o està inhabilitat temporalment en l'article 79 apareix el següent: Serà el pare o la mare o el parent més proper de més edat. Hi haurà un regent si: -Inhabilitació civil: Es nomena un tutor. -Inhabilitació política: Mal exercici de les funcions, serà l'hereu (si és major d'edat, sinó l'art. 79). Les corts generals nomenen una regència de 3 a 5 que ha de ser espanyol de naixement i tenir 18 anys. No pot tenir cap altre càrrec polític.
2.1.3 Estatut constitucional del cap de l’Estat Les prerogatives tenen una sèrie de drets i obligacions. Té una millor posició jurídica. No té dret a sufragi, ni pot ser votat. Té una sèrie de privilegis: invisibilitat total. No té cap responsabilitat penal, civil ni administrativa. Els atemptats contra la seva persona o el seu honor estan totalment penats. Normalment el refrendo, és refrendat tot pel president del govern. El cap de la casa real fa els PGE i els duen a les corts. Art. 132, pot fer ús del patrimoni de l'estat i otorga l'ús de fruit i no poder fer actes d'ús.
Les funcions del monarca són: -Símbol de la unitat, interna i internacional. -Nomena els presidents de les comunitats autònomes. -Casa el president pel govern. -Nomena les ciutats de l'estat. -Sanciona i promulga les lleis -Té el mando suprem de les forces armades -Alto patronatge de les reals acadèmies -Internacionalment dóna el consentiment en els tractats internacionals i els signe. -Declara la guerra i la signatura de la pau amb l'autorització de les corts.
Té altres funcions: Viatge oficials, funcions d'arbitratge o moderador en base de la seves autoritats, s'ha de projectar en les seves funcions pot intervenir en les reunions dels consell de ministres.
