PRINCIPIS I INSTITUCIONS CONSTITUCIONALS
Activitat avaluable Bloc 1.
La data límit d’entrega del treball és el 7 de novembre. S’ha d’entregar a l’adreça electrònica
a. REFORMA DE LA CONSTITUCIÓ ESPANYOLA
El dia 7 de setembre finalitzà la tramitació de la reforma constitucional mitjançant la qual es
modifica l'art. 135 CE amb la finalitat d'incorporar, i així constitucionalitzar, el principi d'estabilitat
pressupostària com a mesura necessària per tranquil·litzar els mercats davant l’actual situació
financera.
El procediment s’inicià el passat 23 d’agost amb l’anunci per part del president del Govern, el sr.
Rodríguez Zapatero, d’un pacte amb el PP per retocar la Llei Fonamental. El 30 d’agost es va dur a
terme la presa en consideració de la proposta pel Congrés dels Diputats, sent aprovada aquesta pel
ple de la Cambra baixa el 2 de setembre (316 vots favorables, 5 en contra i cap abstenció). El dia 6
de setembre la Comissió Constitucional del Senat ratificà la proposta i finalment el passat 7 de
setembre es sancionà definitivament pel ple del Senat (233 vots a favor, 3 en contra i cap
abstenció).
El text ha estat sancionat pel rei el 27 de setembre i aquets mateix dia publicat al BOE.
QÜESTIONS
1. On es troben regulats els procediments de reforma de la Constitució Espanyola? Indiqueu
les fases principals de cadascun d’aquests procediments així com les seves principals
similituds i diferències.
Els processos de reforma es troben regulats al Títol X de la Constitució Espanyola de 1978 a
l’apartat de “De la reforma constitucional” (arts. 166-169). Hi ha dos processos de reforma: de
procediment ordinari o de procediment agreujat.
El procediment ordinari, té tres tipus de modalitats: modalitat bàsica (requereix que 3/5 parts del
Congrés votin afirmativament a favor de la reforma. Després passa al Senat, on també s’ha
d’aprovar per 3/5 parts. Si es donen les 3/5 parts a les 2 càmeres ja es pot fer la reforma); Comissió
mixta (Això succeeix quan: A) un cop al Congrés aquesta reforma aconsegueix 3/5 parts i passa al
Senat, si aquest canvia el document de la reforma, s’ha de fer comissió mixta, per tal de trobar un
acord. Aquesta comissió mixta estarà formada pel mateix nombre de diputats que de senadors. Si no
s’arriba a un acord entre el Congrés i el Senat no hi ha reforma. Ha d’haver-hi acord entre les dues
càmeres per tal d’aprovar una reforma. B) Un cop al Congrés aquesta reforma aconsegueix 3/5 parts
i passa al Senat i no és canviada sinó que no surt 3/5 parts de senadors a favor, llavors torna al
Congrés i s’ha d’aprovar per 2/3 parts, però ha d’haver sortit al Senat l’aprovació per la meitat +1 .
Llavors es pot aprovar); intervenció de l’electorat ( un cop s’ha aprovat, dins dels 15 dies següents,
un 10% dels membres de cada cambra pot demanar que es faci referèndum. Si es diu que si, es refor
ma, però si es diu que no, no es pot).
El procediment agreujat, a diferencia del procediment ordinari és més rígid i difícil que es doni. A
més està reservat a reformar determinades parts de la Constitució. Pràcticament és impossible
d’aplicar, ja que amb aquest procés el que es vol és reformar les parts essencials de la Constitució.
S’aplica quan es vol reformar la Constitució complerta; quan es vol canviar el títol preliminar; quan
es vol canviar el Títol 1, Capítol 2, Secció 1ª (drets fonamentals); quan es vol canviar el Títol 2,
sobre la corona. (Només es fa servir aquest tipus de procediment, en aquests quatre casos, sinó s’ha
de fer servir el procediment ordinari). El text i la decisió de reforma s’ha d’adoptar per 2/3 parts de
Iu Montoy Vehí Principis i Institucions Constitucionals 4 de novembre del 2013
Cas pràctic Bloc IPàgina 1
