¡Descarga Apunts sobre la Historia Industrial y Social de Catalunya (Siglos XVIII-XX) - Prof. Solé y más Apuntes en PDF de Historia solo en Docsity!
Apunts Catalunya Contemporània
Introducció
Al segle XVIII s’intenta fer la “Catalunya espanyola”, però aquest intent fracassà.
Al XIX, hi ha una immigració cap a Barcelona. Primer fou dels entorns, després de la resta de Catalunya, posteriorment d’Aragó i comunitats pròximes, després de la resta del país i finalment de la resta del món. Destacar que el Pirineu va patir un gran despoblament. Per una altra banda, durant tot aquest segle Catalunya estarà en guerra, però, tot i això, igualment s’industrialitza i es varen crear ordres religiosos. Cap a finals de segle hi ha una societat industrial i una immigració de l’interior cap a la costa.
El 1901 Catalunya s’estructura a través de la Lliga Regionalista , partit polític que té el domini polític en Catalunya de 1901 a 1923 (amb Primo de Rivera). És un partit importantíssim que a la II República es passarà a dir Lliga Catalanista. Els seus caps més famosos eren Prat de la Riba i Francesc Cambó. El partit va potenciar molt el Noucentisme. Tenien la voluntat d’intervenir en Espanya per la modernització tant de Catalunya com d’Espanya. És un partit de classe que presenta un model de civilització que es fonamenta en el desenvolupament industrial i polític (democràcia).
Lerrouxisme?
L’estat espanyol no protegeix la indústria catalana perquè Espanya no entenia el seu problema. Això fa que el problema de l’anticatalanisme per que es veu als catalans com uns egoistes que només volen vendre els seus productes. A més, hi ha una crisi catalana per que tenia moltes inversions a Amèrica, especialment a Cuba, tot i que primerament vingueren molts capitals d’allà. També cal destacar la incorporació de l’indústria química, de la indústria de les cimenteres, molt important i de les fàbriques de mecanització. Tot i això, les indústries que varen triomfar varen ser les de primera necessitat com les de ciment o les tèxtils. A finals de segle es va produir un canvi fonamental: la llum. A més, això va fer possible que les fàbriques es poguessin no situar al costat d’un riu obligatòriament per a produir. Tot això va desembocar en una crisi de sobreproducció que va provocar una reducció de salaris, de plantilla, i el revifament del terrorisme. Hi ha un creixement econòmic però també una crisi política i social. Aquesta crisi també va provocar un ressorgiment del moviment obrer. A principis del segle XIX Espanya i França tenien un 97% de nivells d’analfabetització, però a finals d’aquest segle França no arribava al 10% i Espanya tenia un 60% de població analfabeta.
Per una altra banda, la vaga de 1902 fou la primera vaga no tèxtil sinó de caràcter metal·lúrgic. Va durar 2 mesos i la raó principal de la mateixa fou la llei de 8 hores.
La seva repressió fou molt dura i fins el 1906 el moviment obrer no s’aixeca del cop. El catalanisme anava entrant en aquest moviment obrer. Seguint la línia, cal destacar la importància de la figura d’Alejandro Lerroux. Fins hi tot hi ha una hipòtesi que diu que Lerroux el va manar el Govern per a confundir el món obrer.
Setmana Tràgica
No s’ataca als mitjans de producció, a les fàbriques, sinó a icones del poder, especialment als religiosos. Ferrer i Guàrdia va ser anomenat responsable dels fets injustificadament i afusellat, i ara, per aquest motiu, és un símbol de llibertat, especialment fora de Catalunya. Va provocar un buit de poder i un caos.
Les conseqüències varen ser diverses, la primera fou la dissolució de la Solidaritat Catalana, una reacció conservadora, ja que la Lliga Regionalista va donar suport a les represàlies i fa la “Llei d’administracions locals”, que impulsa el govern de Catalunya i la descentralització, i el Partit Lerrouxista ja mai més tindrà un pes important.
El 1911 és la data de la fundació de la CNT, que troba gent del socialisme, del republicanisme, anarcocomunista, anarcosindicalista, obrers apolítics... i que es menjarà tot el moviment sindical a Catalunya, també afavorit per circumstàncies externes. Tot i això, també hi ha altres sindicats, més moderats, com cases de cultura que eren reformistes com l’Ateneu de la classe obrera, per exemple.
Per una altra banda, hi va haver una reacció de la Lliga Reigonalista que primerament va dominar Barcelona i després va estendre aquest domini per les altres 3 províncies i va mantenir aquesta hegemonia durant molt temps gràcies, entre d’altres coses, als errors dels seus rivals. L’any 1912 el projecte de les mancomunitats es va tirar endavant.
La Mancomunitat de 1914
Van agafar Catalunya com si començaren de nou, planificant-la tota. Va ser rebut per l’exèrcit amb una confrontació absoluta. Va fer:
1- Molt important: es va preocupar per la cultura catalana, creant, per exemple, la biblioteca de Catalunya
2- Creació de la caixa de crèdit comercial (precedent llunyà de la Caixa de Catalunya).
3- Creació de l’Institut d’Estudis Catalans. Durant molts anys fou il·legalitzat.
4- Inauguració de les escoles d’estiu, que feien processos de reciclatge de mestres.
l’anarcosindicalisme es radicalitza. També a conseqüència de la I Guerra Mundial hi ha una frustració dels intel·lectuals independentistes catalans ja que eren alianòfils i, més concretament, franconòfils. Tot i això, a Catalunya hi ha un fort moviment contrari a la guerra (tenim que pensar que Espanya estava en guerra al Marroc). Aquesta frustració explica la fundació del Partit Republicà Català. Poc a poc, hi ha moviments que creuen que el problema de la nacionalitat catalana passa pel republicanisme. A més, hi ha un moviment cada cop més gran d’aquest republicanisme a Catalunya.
Triple crisi de 1917
Crisi política
- Cada 2/3 anys es canvia el govern
- Inflació alta
- No s’escolta als nacionalistes
- Assemblea parlamentària a Barcelona on la Guàrdia Civil la deté , detenent també a tots els assemblearis.
Crisi militar
- (^) Les Juntes Militars protesten per la seva situació
Conflicte social
Es va precipitar una vaga revolucionària que la va reprimir l’exèrcit i, així, el moviment vaguístic quedà fortament reprimit. A més, hi ha un procés d’industrialització (immigració interior).
Tota aquesta inestabilitat crea una època de violència extrema i també hi ha, fins el 23, un increment extraordinari d’afiliats als sindicats. Tot això s’acaba el febrer de 1919 amb la vaga de la “Canadenca”, on el 21 de febrer hi ha una vaga general a tota Catalunya implantant-se l’Estat de Guerra a la província de Barcelona. Es va aconseguir la readmissió dels vaguistes, la jornada de 8 hores (que no s’aplica) i l’augment de sou entre d’altres. Però va tornar a esclatar la guerra perquè no es van complir aquestes promeses, i es va reinstaurar l’Estat de Guerra i la patronal a partir del 1919 opta per la via dura (200 assassinats i 1.000 atemptats a Barcelona durant 3 anys), apareixent pistolers, tant obrers com patronals. Amb aquests tumults, es crea la “Llei de fugues”, un crim que feia, legalitzat, l’Estat, dient que la víctima havia intentat escapar i, llavors, els policies podien disparar a l’objectiu establert (a l’obrer). És important dir que aquests anys són de màxima força de la CNT.
Per una altra banda, militarment destaca el desastre d’Annual, on en un context d’exprimir beneficis als territoris colonitzats millorant les infrastructures. Fou una operació militar totalment improvisada per part del general Silvestre que, sense assegurar la logística, fins i tot tenia el suport del rei, però fou un desastre tenint de 7.000 a 8.000 baixes, essent totes aquestes de quintes. Aquest desastre va donar com a resultat un govern de concentració on va participar Cambó essent ministre d’Hisenda, reformant l’aranzel, afavorint els industrials catalans i fent la reforma de la banca. Pel que fa a la banda catalana, la Lliga Regionalista va pretendre recuperar la iniciativa, mermada pels pistolers i la vaga de la “Canadenca”, mitjançant la reclamació d’un estatut integral de Catalunya. Tot i això, va tenir l’escissió d’ “Acció Catalana”. També destaca “Estat Català”, de Francesc Macià, partit independentista que es forma davant les agressions anticatalanistes. Fins i tot es van crear grups militars que pensen que la via de Catalunya té que ser l’armada seguint el model irlandès. La CNT va tenir un grup, “Los Solidarios”, la via armada, el grup dur, que va guanyant posicions al sindicat.
Pel que fa al camp català, aquest demana que tingui la terra qui la treballa, pensament impulsat sobretot pels rabassàires mitjançant el procés de la “rabassada morta”, és a dir, un acord propietari-pagès per a que aquest tingui propietats. En definitiva, el camp català està en crisi degut en part a la liberalització del mercat. Apareix la Unió Socialista de Catalunya, al corrent de la II Internacional, i són catalans-socialistes. És un socialisme reformista i culte.
El 13 de setembre el general Primo de Rivera, amb el suport dels sectors moderats, crea un directori, fent un cop d’estat. El general és el cirurgià que bastants demanaven per estabilitzar les coses. La Lliga Regionalista li va donar suport.
Poc a poc hi ha la sensació de que la dictadura està en crisi, i Primo de Rivera acaba dimitint, ja que no ha aconseguit un partit polític propi i fort, no ha tingut el suport ni de militars ni d’intel·lectuals i la societat s’ha adonat de que la dictadura és una defensa acèrrima de la monarquia. Passem llavors a la “dicta blanda”, on es veu la precarietat de la monarquia i, en conseqüència, una conscienciació política de la societat. El general Dámaso Berenguer vol tornar al model de 1923 i per això es recuperen els partits polítics i els sindicats. Per una altra banda, hi ha un “Manifest d’intel·ligència republicana”, firmat per progressistes que diuen que Espanya necessita una República Federal (des de ERC fins els comunistes). Així, l’agost de 1930 es produeix el “Pacte de San Sebastià”, que diu que:
1- El futur règim polític espanyol ha de ser una República
2- Aquesta donarà una autonomia a Catalunya
Per part catalana hi va Acció catalana (centre-dreta), Estat Català amb Jaume Iguadell i Acció republicana entre d’altres.
Dámaso Berenguer és substituït per Aznar i hi ha una convocatòria d’eleccions el 12 d’abril, unes eleccions municipals. ERC no pot pactar amb ningú i va sola a les eleccions, i és l’única que fa una campanya política i no municipal (República o Monarquia?), guanyant-les d’una forma sorprenent. Perquè va passar això?:
1- Perquè es vol acabar amb els borbons
2- Esperança cultural. Hi ha gent que pensa que la cultura era molt important, cosa impossible en un règim no-republicà.
3- Justícia. Justícia i monarquia no ho veien possible.
3- República
A les eleccions hi ha interventors a tot arreu i gairebé a tota Catalunya, on guanya ERC amb relació amb la Lliga Catalana de 1 a 4. A aquest territori es proclama la República i es comencen a saber els resultats el 13 a la nit. Primer la proclama Lluís Companys però després Francesc Macià Proclama la República catalana. Posteriorment, Espanya també proclama la República i Alfons XIII es refugia a França, és una República sense sang. 3 ministres es presenten a Catalunya i intercanvien la República catalana per la Generalitat. Aquest canvi la societat catalana va acceptar-ho amb normalitat. La reacció de la gran majoria de l’Estat espanyol ho accepta a contracor. Pel que fa als partits obreristes catalans, aquests veuen que es tenen que unir degut a la gran força d’ERC. La CNT està en contra d’aquesta República ja que està en contra d’un règim burgès. Es fa una nova Constitució i a Madrid apareix Companys, i les competències venen de forma molt escassa. Els límits de l’Estatut de Catalunya els marquen les Corts espanyoles i paulatinament va creixent un sentiment anti-estatut a Espanya.
La participació electoral fou alta (al voltant del 60%), i a Catalunya l’Esquerra va treure el triple de vots que la Lliga Catalanista. També destaca que desapareixen els lerrouxistes. A la CNT se li van oferir carteres de la Generalitat però, degut a la seva condició revolucionària, no va voler acceptar-les.
L’onze de maig hi ha incendis a Espanya a les esglésies com a Alacant o Granada, però a Catalunya no passa res perquè Macià envia policies als edificis religiosos.
Com que s’ha proclamat la República, es fan noves votacions on guanya ERC i aquesta comença a proposar l’Estatut de Núria, només votant en contra 4 regidors de tota Catalunya. Però aquest estatut a Madrid no va tirar endavant, discutint el camp financer, cultural o la política d’infraestructures. Però hi va haver un intent de cop d’Estat de Sanjurjo i les Corts espanyoles se n’adonen que sense Catalunya no hi a República i el 13 de setembre Catalunya té un estatut nou, però està mutilat a fons, essent el Parlament espanyol qui dóna l’autonomia a Catalunya.
Aleshores Catalunya tenia un bipartidisme, de Lliga i de ERC. A les eleccions de la Generalitat torna a guanyar ERC, tot i que cada cop va reduint el seu número de vots. A Madrid, ERC tenia un representant, Macià, amb una presència contínua als medis.
La Guerra Civil
Hi ha sectors no conformes amb la República: conservadors i exèrcit principalment. La gota que colma el vas fou el 13 de juliol amb l’assassinat de Calvo Sotelo. La gran majoria de l’exèrcit es suma al cop tot i que la majoria de caps es mantenen fidels a la República. El 17 es solleven i a Catalunya ho fan el 19 de Juliol. Barcelona és l’única ciutat que derrota a l’exèrcit sollevat a camp obert. Així, a partir del 20 tots els exèrcit catalans es retiren i hi ha un procés revolucionari. Es creà el Comitè de Milícies Antifeixistes que organitza l’exèrcit militar català. Amb l’aspecte econòmic hi ha una col·lectivització. Això fa que finalment la Generalitat s’encarregui. Molt aviat hi haurà una mancança d’aliments. Pel sector republicà el factor nacionalista no va tenir importància. Pel que fa a la indústria de guerra, Catalunya es troba un front a Aragó de 350 km. de llarg i es necessiten armes. El seu objectiu era conquerir Zaragoza, cosa que mai es va aconseguir. Una iniciativa catalana bèl·lica fou envers Mallorca sota la comandància d’Alberto Bayo que fou un fracàs degut a la mala coordinació. Per una altra banda, Menorca es va afegir a l’estatut de Catalunya i es va mantenir republicana fins als últims dies de la guerra. La guerra a Catalunya no arriba fins el 28 de març de 1938 exceptuant els bombardejos per mar i aire.
Del 3 al 7 de maig es produeixen a Barcelona els Fets de Maig, on els cenetistes perden la seva influència. És una guerra civil dins la guerra civil, havent-hi aproximadament unes 300 baixes. Acaba amb:
1- Procés més revolucionari de la guerra (ara hi ha exèrcit de quintes)
2- El govern de la Generalitat (i de la República) torna a ser restablert.
Llavors Catalunya es va convertir en indústria bèl·lica (fusells lleugers...). A partir del 15 d’abril del 38, després de la caiguda de Terol, Catalunya queda aïllada de la zona republicana i s’anomena “Zona del Este”.
Degut a la ofensiva franquista, València estava en perill, i es produeix la batalla de l’Ebre (comença el 25 de Juliol del 38). Això també es va fer per demostrar a escala internacional que l’exèrcit republicà tenia capacitat de continuar lluitant. Dura 115 dies, finalitzant el 16 de novembre. A partir de desembre del 38 comença l’ofensiva feixista a Catalunya, i en un mes i mig finalitza la campanya. La repressió de l’exèrcit franquista fou bestial però cal dir que era amb ajuda de la població. El primer d’abril del 1939 s’acaba la guerra als camps de batalla.
El Franquisme
La guerra a Catalunya finalitza el 10 de febrer de 1939 i fins a la seva completa finalització, el primer d’abril, es produeixen moltes represàlies, algunes de tipus particulars, com a Olesa de Montserrat, per exemple. Pel que fa a la repressió, 3.365 persones foren executades pel consell de guerra. Aquestes es quedaren a Catalunya perquè no tenien por de quedar-se, perquè van voler. La repressió franquista, per tant, és d’una desmesura terrible ja que la gent pensava que no es tenien motius per a estar empresonats, la gent no sabia què era el franquisme. El 15% de la població del Priorat, per exemple, va passar per la presó. Els diferents processos judicials van a parar a les capitals provincials. És una època poc estudiada perquè no hi ha documents. A més, tenen col·laboració de la gent i aquesta no vol que acabi el franquisme. El terror blanc de 1939 a 1943 és fonamental per a que el règim franquista s’estableixi a Catalunya. Podien haver estat unes 100.000 persones a la presó. A Barcelona, per exemple, hi va haver 3 camps de concentració. També hi ha represàlies econòmiques, per exemple moltes propietats dels exiliats foren canviades de mans. Tots els centres culturals catalans i de valors democràtics foren tancats. També es creà la “Llei de responsabilitats polítiques”, dient que totes les persones que des del 14 d’abril del 31 fins el 36 havien fet accions legals ara es podien jutjar. Hi va haver també repressió sindical, i també contra la dona, que torna a ser la mestressa de casa exceptuant algunes professions. La repressió també es va veure als clubs esportius. La gran majoria dels executats a Catalunya són treballadors i on més hi ha és a la Catalunya rural, igual que al 36. Gairebé tots són homes i les dones són molt significades. La majoria són afusellats i pocs són morts a garrot vil, i les execucions sempre es produeixen a les capitanies de guerra. La repressió acaba el 1943 perquè la iniciativa de la II Guerra Mundial canvia, tot i que el 1944 torna ja que els contendents de la guerra no li diuen res. La Universitat és censurada completament. Durant molts anys hi haurà una direcció absoluta i una conducció dels ensenyaments cap el franquisme.
Un altre tipus de repressió varen ser les depuracions dels metges o mestres. Totes les acusacions en aquest tipus de casos es feien sobre els que estaven a l’exili, així no els podien agafar. Evidentment, la llengua catalana fou molt perseguida. El Franquisme mai va permetre que el català arribés a les masses. Per exemple, es varen fer “Los Pastorcillos”. Tot i això, hi ha excepcions com el bisbe de la Seu d’Urgell amb les seves predicacions en català. Es potencia molt també els localismes per a fracturar la llengua. A més, com que aquesta no s’utilitza, s’empobreix molt i és per això que la llengua catalana es torna molt popular. L’únic lloc on es podia publicar amb llibertat era a l’exili.
Per una altra banda, el model econòmic fou l’autarquia, utilitzant-se el carbó d’Astúries i portant a un gran intervencionisme. La situació econòmica era molt
Pel que fa a la dona sota el franquisme, aquesta estava sotmesa al marit, cosa, però, que va canviant en tots els aspectes a partir del 70, posant-se aquí les bases per a la emancipació femenina.
Des dels 60 el franquisme, exceptuant en política, fracassa a Catalunya.
