¡Descarga Apunts curs 2006-2007 y más Apuntes en PDF de Comunicación Audiovisual solo en Docsity!
ESTRUCTURA DELS SISTEMES AUDIOVISUALS 1 (comensem a studiar..el 3/2/07)
TEMA 1: Indústries Culturals (IC)
Concepte introduït per Adorno i Horkheimer. Per a ells la comunicació era cultura I aquesta cultura estava industrialitzada.
Es substitueix la unitat per la massa i la cultura passa a ser consumida massivament.
Es passa del model EMISSOR-MOLTS RECEPTORS a MOLTS EMISSORS- MOLTS RECEPTORS.
El poder de l’opinicó és molt fort i el poder de l’unitat com a emissor desapareix.
L’eix central de les IC és la seva reproductivitat. Per tenir éxit necessitem diners. Aquesta necessitat fa que s’hagin de buscar aliances fora del pais per assentar el mercat (Fordisme).
Característiques econòmiques i consumistes de les IC:
Econòmiques:
• Treball intel·lectual i intangible (treball simbòlic).
• Es posa valor als creadors.
• Se li ha de posar un valor tangible als productes intangibles. (valor simbòlic
en valor econòmic).
• Necessitat de renovació constant.
• Les despeses són elevades però el preu pel consumidor és reduït.
• Economies d’escala (?): si posem preu a tots el spassos de la creació el preu
seria molt elevat. Com més augmenta el mercat més acumulació d’empreses hi ha.
Punt de vista del consumidor
• Són productes basats en la informació (intangibles).
• Compten amb intermediaris per consumir (crítics, marques, segells…
• Naturalesa acumulativa el consum: necessiten renovar-se I crear la
necessitat de consumir-los.
• Sel·lecció del producte com a distinció social, econòmica, etc.
Desenvcolupament de les IC
Hi ha una convergència mediàtica: diferents mitans de comunicació agafen característiques I fons d’altres mitjans. (Internet, TV cada cop més interactiva…). Comportaments empresarials:
• Desregularització: no es fa res per regular l’entrada d’empreses
multinacionals.
• Concentració.
• Globalització
Manca de recursos per protegir els sectors. Un cop s’han assolit les empreses independents, passen a les multinacionals. Les “majors” s’imposen amb força.
La ràdio I la tele digtals reixen a rime diferent. La TV avança ràpidament metre la ràdio està estancada.
Gegantisme i integració vertical dels grups multimèdia.
Perill de crear una cultura McDonald’s (cultura de clonació). Es clonen estructures d’un lloc a un altre I hi ha perill de perdre les indentitats culturals nacionals i locals. Els estats tenen un paper destacat alhora de decidir el futur de la cultura empresarial.
• Composta; Diverses explotacions que produeixen un mateix producte i
diverses societats. (concentració horitzontal).
• Complexa: diverses explotacions amb diversos productes i diverses
societats. (PRISA).
Estratègies d’interrelació empresarial/grups empresarials
• TRUST: una empresa exerceix un control comú sobre unes altres I aquestes
perden la seva personalitat econòmica i poden perdre també la jurídica.
• HOLDING: És una societat creada com a mare d’altres societats en les quals
té una participació de capital que donen el control de la financiació i la desició d’aquestes. Generalment no té activitat econòmica, sinó de financiació I decisió.
• CONGLOMERAT: La casa matriu inverteix en altres societats però no té el
control financer ni de decisió en totes elles. Busca el benefici econòmic a travès d’actius.
• MULTINACIONAL: La casa matriu està al pais d’origen. Té una sèr ie de
filials en altres països on controla la desició i financiació però tenen capacitat de producció i d’autonomia pròpies. Internacionalitació del producte comunicatiu.
• CARTEL: Acord entre empreses per afavorir-se entre elles. Ningua mana
més que l’altra.
Tipus de mercats
• COMPETÈNCIA PERFECTA: molta oferta i molta demanda.
• OLIGOPOLI: poca oferta I molta demanda. Interdependència entre les
empreses.
• MONOPOLI: un sol ofertant I molts demandants.
• MONOPSOMI: molta oferta I un sol demandant.
• OLIGOPSOLI: Molts ofertants I pocs demandants.
Cambi de mentalitat: la concentració empresarial. És conseqüència de la internacionalització de l’economia i provocat pel neoliberament.
Nul·litat de normatives a l’Estat espanyol.
Premsa escrita: no hi ha cap normativa en el terreny de la integració vertical/ horitzontal. Ofega qualsevol iniciativa privada. El mercat tendeix a una mateixa ideologia. (com més llibertat empresarial menys llibertat de premsa).
Ràdio: Era incompatible posseir 3 emisores del mateix tipus en un mateix àmbit de difusió. Però I ha excepcions: PRISA.
Televisió: prohibició de concentrar +25% d’una concessió. Però només han entrat en el mercat TV grups ja consagrats.
Aquests fets demostren que hi ha una DESREGULARITZACIÓ,és a dir, una no exitència de lleis que impideixen l’entrada d’empreses privades de pes.
Procès de transnacionalització.
No som competents per saltar a Eurpa (fragmentació del mercat). Hi ha grups petits amb una marcada incidència política. Els pocs i forts grups empresarials espanyols actuen com a barrera dels més petits. Grans grups protegeixen més la cultura en relació a la resta d’Europa. Estem molt estancats i desfassats. Pluralisme: surten molts mitjans privats. Grups nacionals atenen les demandes més locals d’informació i cultura : tendència a la protecció del més petit.
Cas Europeu
INTEGRACIÓ VERTICAL: domini dins d’un mateix sector les diferents subempreses.
INTEGRACIÓ HORITZONTAL: domini de diferents sectors.
MITJANS I GLOBALITZACIÓ
El sistema global actual està controlat per 3 o companyies I 10 dotzenes de conglomerats que van interactuant entre ells. Hi ha una concentració de poder en mans de pocs. Noves empreses segueixen la llogica comercial I decau la importància del ens públics.
Des del punt de vista del paper que tenen els mitjans podem dir que són el reflex del desenvolupament de l’economia de mercat, ja que reuneixen una part del sistema financer global cada cop més integrat I important.
Els mitjans publics tendeien cap als mitjans comercials i en els privats predominen els continguts d’entreteniment,diversió lleugera i poc compromesos. Depenen de la publicitat I s’aparten de criticar el sistema.
Impera la llei del silenci, no es controla el sector privat.
Efectes de la globalització dels mitjans
S’incrementa el fluxe de contacte entre empreses: transnacionalització.
Efectes a curt termini en l’àmbit local/nacional:
• Positius
• Pressió competitiva dels mitjansglobals sobre els sistemes de
comunicació estatals.
• Diseminació/coneixement de la cultura popular.
• Extensió d’alguns valors positius occidentals.
• Negatius
• Els mitjans són comercials.
• Erosió dels espais públics = cultura de l’entreteniment.
Història dels mitjans globals
Creixement i expansió del capitalisme. Creixen les noves tecnologies de transport (cable submarí I telpegraf). L’informació viatja més segura I ràpida.
Els primers mitjans globals són les agències de notícies (Havas,Wolf…).
Principis del s.XX , hi ha acumulació d’exedents a les empreses I aquestes necessiten exportar els seus productes a altres països, apareixen les multinacionals. El cinema és la primera indústria en servir a un mercat global. La indústria cinematogràfica és un oligopoli. Hi ha intervensions estatals a França i al Regne Unit per protegir les seves pròies indústries).
Tant la ràdio com el cinema eren dos mitjans molt efectius en el camp de la persuació. A europa el sector públic hi veu l’importància política I es queda les Ones Mitjanes (OM) de ràdio. (BBC). En canvi, a EUA veuen que la ràdio dona molts diners I l’agafa el sector privat (NBC, CBS).
Els EEUU volen exportar el seu model però troben resistència a Europa. A america llatina duen a terme la doctrina Monroe (q no se q putes és!!).
A la 2a G.M USA estableix la seva hegemonia mentre Europa s’està refent de la guerra.
• Són més importants els mitjans de comunicació com a component
fonamental de l’economia mundial.
• Els mitjans globals són considerats com a exponent de la ideologia del
capitalisme corporatiu.
• Politiques neoliverals: desregulació: transmissions privades I es neguen
els principis importants de valors socials, morals I professionals dels mitjans.
• Es passa d’informar, educar I entretenir a ENTRETENIR I INFORMAR
(menys).
• Avanç cada cop més accelerat de les tecnologies de la comunicació i, per
tant, es crea una xaxa de comunicació global ràpida I segura.
Als anys 90’s apareixen les organitzacions GATT i NAFTA per tal de protegir els drets d’autor.
L’any 1996 William Clinton crea la Llei de telecomunicacions. Elimina les limitacions de participació en alguns sectors I afavoreix la consolidació de la Indústria de les telecomunicacions.
Apareix la SOCIETAT DE LA INFORMACIÓ, Internet com autopista de la informació global i es popularitza la cultura del CIBERSPAI.
Amb l’aparició de la World Wide Wep tenim un accès a l’informació il·limitat. Augmenten les possibilitats d’interactuar. Som milions d’usuaris davant d’un mercat verge.
L’any 1995 el govern USA entrega la seva participació informàtica en Internet a 7 companyies. D’aquesta manera s’acaba la prohibició dels fins comercials d’Internet.
A partir d’aquí Internet juga en la política de nous mitjans, nous escenaris socials i nova economia.
