LA TRAGÈDIA
La tragèdia és un gènere dramàtic en el qual el protagonista de l'obra, un heroi
o heroïna d'especial grandesa moral, s'enfronta al seu propi destí i rep un
aprenentatge a través del seu sofriment.
Excepte els Perses d'Èsquil, totes les altres tragèdies conservades (32) tenen
arguments procedents de la mitologia. D'aquesta manera els dramaturgs, que
havien d'escriure cada any tres tragèdies i un drama satíric si volien participar
en el concurs anual, no es veien obligats a inventar nous arguments. Això feia
que el grans trets de l'argument fossin ja coneguts pel públic i que molt sovint
diversos tràgics partissin d'un mateix mite. L'important era, doncs, la
interpretació: el punt de vista i el tractament que cada autor donava al mite, de
manera que cada obra esdevenia una experiència nova per als espectadors.
A través del mite la tragèdia posava en qüestió la concepció que tenia la societat
grega de la moral i de la concepció de l'home. Dos conceptes són essencials en
la tragèdia: el sofriment (páthos) i el conflicte (agon).
●El sofriment sobre el qual reflexiona la tragèdia és el de l'heroi, un home
excepcional que mereix el triomf, però a qui el destí l'aboca a la ruïna.
●El conflicte enfronta l'heroi amb un o més personatges al llarg de l'obra
defensant idees oposades.
L'objectiu de la tragèdia era l'aprenentatge i la catarsi (purificació de les
emocions per mitjà de la pietat i el temor que provoca) dels espectadors
El moment de màxim esplendor de la tragèdia grega és al s. V a. C.., quan viuen i
competeixen entre si el tres grans tràgics, Èsquil,Sòfocles i Eurípides, tots tres
atenesos i els únics que ens han deixat senceres algunes de les seves obres.
