¡Descarga Apunts d'organització territorial y más Apuntes en PDF de Derecho Constitucional solo en Docsity!
T-1: L’ESTAT AUTONÒMIC: PREVISIONS CONSTITUCIONALS I
EVOLUCIÓ.
CONSTRUCCIÓ I EVOLUCIÓ DE L’ESTAT AUTONÒMIC
INTRODUCCIÓ
El poder es divideix dins l’Estat per evitar els abusos de poder. El poder es divideix de manera vertical perquè no podem tenir un sol govern central i s’ha de gestionar la diversitat perquè els Estats van anar primer que la federació, s’ha de crear un nivell intermig, un nivell estatal (Ex: Espanya ➜ CCAA). La divisió vertical del poder afirma que les preses de decisions no poden ser homogénees. Visió vertical: Com el poder es distribueix en el territori, no es parlen d’institucions, sinó d’ens territorials. Visió horitzontal: Poder dividit en legislatiu, executiu i judicial. El poder es pot dividir verticalment sense un criteri com el territorial (Ex: Bélgica: Un país articulat entorn a un clivatges lingüístics diferents, hi ha zones on no coincideix territori amb llengua). Per descentralitzar el poder ha d’haver un acord on es delimite què farà cadascú, cada part del poder. L’autonomia i la unitat son els dos principis que en permanent tensió defineixen que fa cada nivell, el federal i l’estatal. QÜESTIONS DE FONS La centralització no sempre és més eficaç. Un sistema descentralitzat serà divers perque si es homogeni no hi ha autonomia, l’autonomia permet que cada territori es pugui legislar a un mateix. L’autonomia és diferencia (Ex: Un català no té els mateixos drets que un basc perquè pertanyen a autonomies diferents). Si hi ha molta diversitat pot donar a comparacions i a un perill per a la unitat. Un sistema pot alimentar tendencies centrípetes i centrífugues. MODELS D’ESTAT COMPOST EN DRET COMPARAT Com està distribuit el poder polític en un territori determinat, és a dir, si en un terriotri existeix un únic centre de poder (estat centralista o unitari), o bé si existeixen diversos nivells de decisió política (estats descentralitzats, el principal model és l’estat federal). Hi ha tres grans tipus d’estat: ● Estat unitari : És la forma més tradicional i senzilla de la divisió de poder, neix amb la concentració de poder de les monarquies absolutes dels s.XVI-XVIII. Característiques: ○ Constitució com a llei suprema que ordena les institucions i reconeix drets als ciutadans.
○ Existeix una única estructura de poder sobre tot el territori. Generalment formada per un cap d’estat o president, un parlament, un govern i un poder judicial. ■ Les principals institucions de l’Estat no es distribueixen territorialment, això no vol dir que no hi hagin delegacions en els diversos subterritoris, sinó que diu que existeix una relació jeràrquica en tot l’Estat i les decisions polítiques s’adopten en el centro i s’apliquen a tot el territori. ○ Tots els ciutadans en tot el territori estan vinculats per el mateix, les mateixes lleis, les mateixes decisions del govern i les mateixes sentències judicials. ● Estat confederat : És la forma d’Estat més descentralitzada. La seva finalitat es la defensa d’una sèrie d’interessos comuns entre els Estats que el formen. Els Estats, mitjançant un acord, creen la confederació i li donen alguns poders, aquests poders estan relacionats amb la seguretat i amb els interessos econòmics. Característiques: ○ Tots els Estats membres mantenen la seva sobirania (no hi ha subordinació). ○ La presa de decisions generalment és per unanimitat, i en els supòsits en que s’admetin majories qualificades (Ex: Que de 15 11 vulguin), es preveu la possibilitat de que els Estats s’apartin de la decisió si no la comparteixen, no existeix una vinculació obligatoria. ○ Es reconeix el dret de deixar de pertànyer a la confederació. No només apartar-se d’una decisió, sinó que a més pot apartar-se de la confederació (sense cap tipus de sanció). ● Estat federal (EEUU): Estats provincials conserven la seva autonomia encara que estan sota un govern comú. Els tres poders es controlen els uns als altres per garantir la descentralització del poder. Té un règim democràtic i un sistema de govern presidencialista. Característiques: ○ Hi ha una subdivisió vertical del poder, és a dir que existeix un poder executiu, legislatiu i judicial, tant a nivell de la federació com de les unitats territorials (Estats). ○ El criteri d’actuació de la federació i de les unitats territorials que la conformen és el de la competència, és a dir, cada poder actuarà en els àmbits designats per la Constitució. La Constitució és la que valida les actuacions a nivell estatal o federal. No hi ha criteris de jerarquia, sinó competencials. ○ La descentralització es de naturalesa política, això implica que les unitats territorials tenen la capacitat de desenvolupar polítiques i legislació diverses a la de la federació (Ex: Pena de mort en alguns estats de EEUU). ○ Hi ha dos nivells de govern, un que representa al país en la seva totalitat i un govern que representa cada unitat territorial.
La 1a República passa per 4 presidents (Figueras, Pi Margall, Salmerón i Castelar) en un context de tensions molt fortes, amb una tensió entre federalistes i unitaristes, la república neix en una tensió. En aquesta tensió es prepara un esborrany de CE republicana on per primera vegada es fa la reflexió de caie constitucional sobre la possibilitat de descentralitzar el país. En l’esborrany es deia: ● Arts. 39 a 43: Federació de municipis, estats regionals i regions especials d’Àfrica i Àsia (colònies). ● Títol V: Hi havia una llista de competències de la federació. ● Hi havia un Senat, que no es va posar mai en marxa, però on els representants eren 4 enviats per cada estat, no tienen iniciativa legislativa però sí poder de vet i una capacitat d’ impeachment (tot semblant al model americà). ● Títol XIII: Aquest primer esborrany es la primera reflexió seriosa per donar caràcter constitucional a una descentralització a fons, no es va aprovar mai. CONSTITUCIÓ DE LA REPÚBLICA DE 1931 Es proclama la 2a República i entrem en el període de la CE de 1931. A diferencia de la CE republicana de 1873, la CE republicana de 1931 s’arriba a aprovar. Es la primera vegada que es reconeix el vot universal, no censatari i femení. La República neix en un període convuls per l’existència de tensions polítiques molt confrontades que donaven solucions molt diferents als problemes del país. Problemes: ● Església : Paper de l’Església en la societat espanyola, als anys 30 hi ha un anticlericalisme molt fort a la societat espanyola, l’Església estava molt anticuada, no apuntava a les maneres del futur, tot i que hi havia de tot (cures obrers) la institucionalitat de l'Església estava molt anticuada. ● Organització territorial : El regionalisme continuava tot i que al 1873 no s'havia aprovat però el sentiment i els comentaris a favor no deixaven de créixer. ● Industrialització : Arriba la industrialització a Espanya. Els moviments obrers estan els els sectors més industrialitzats del país (Catalunya, País Basc, etc) i aquests moviments ens mostren la necessitat de partits obrers i anarquistes. Tenen la necessitat de que, quan hi hagi sufragi universal i no censatari, participar en el sistema amb les seves idees però tenen una escasa experiència en la participació en les institucions. Amb l’arribada de la República i el sufragi universal el moviment obrer comença a tenir representació política però els seus líders no tenen experiència. ● Exèrcit : Es considera el guardià de les essències d’Espanya, per tant, el repte serà quin rol te l’exercit en aquesta CE. L’exèrcit es monàrquic, conservador, catòlic, etc. ● Camp : Problema no resolt en el repartiment del camp. La llei de la reforma agraria andalusa serà una de les coses que farà trontollar la república perquè la reforma agraria vol acabar amb el sistema d'explotació latifundista. Tot i així durant 6 anys la CE permet una federalització de dues parts i mitja del pais, Catalunya i País Basc es constitueixen en regions i Galícia ho estava fent quan es dona el pronunciamiento del 1936.
Un estat descentralitzat no es volia dir federal perquè recordava al profund federalisme dels EE.UU, aleshores s’anomena estat integral, això té a veure amb la idea de que esta integrat per una pluralitat de components, regions i municipis. Es una manera de dir que és un estat descentralitzat. CE 2a República: ● El Títol I de la CE de 1931 diu que l’Estat estarà compost per municipis, provinces, regions que es poden constituir, territoris del Nord d’Àfrica en règim autònom sobre el Govern central (regions depenens directament del mandat del govern) ● Art. 11: Principi dispositiu, estableix que les províncies poden (no estan obligades) constituir-se en regions si s’alien entre elles i presenten característiques històriques, socials i culturals comunes (Ex: Lleida, Girona, Barcelona i Tarragona). Aquesta autonomia político-administrativa es donarà a través d’un Estatut, amb un llistat de possibles competències. ● Art. 121 i 123, Tribunal de Garanties Constitucionals: En cas de conflictes entre regions o entre regions i Estat tenim un tribunal de garanties constitucionals. MIRAR PPT Amb el franquisme tornem a un sistema centralitzat, hi ha una supercentralització vertical i horitzontal TRANSICIÓ Anys després de que Franco arrases amb el sistema de la República, mor al 11/1975. La Transició comença amb la mort de Franco i acaba amb l’aprovació de la CE de 1978. El règim de Franco s’havia anat debilitant durant els últims anys, era dèbil però no acabat. Hi havia un control absolut de tot l’espai administratiu, control institucional (fins i tot de les universitats). Dins del règim havia sectors més durs (búnker) i més suaus, els suaus afirmaven que el franquisme no perduraria després de la mort de Franco. Aquests sector estava obert a noves alternatives amb un marge limitat, sobretot amb la mort de Carrero Blanco. Fora de la institucionalitat tenim l'oposició i la clandestinitat, en aquests sectors també hi ha sectors durs (només contemplen la caiguda del règim de franco i la seva substitució radical per un altra regim) i sectors que s'adonen que el régim per s sol no caura amb la mort de franco, que pot continuar, la mort de Franco es una finestra de possibilitats que es pot reduir si ve un substitut desde l propi regim franquista. Dins de la institucionalitat franquista entra un nou element, Juan Carlos I, nomenat cap d’Estat per Franco. Com a cap d’Estat té les facultats de Franco, es treu de sobre el llegat més immediat del règim, en primer lloc a Arias Navarro ja que no va saber gestionar la crisi del petroli ni tampoc la nova realitat. Quan cau Arias Navarro el rei nomena a Suàrez, amb ell el rei fa un tàndem durant un temps i el rei dona suport a Suárez en dues coses: ● Obrir formalment un procés de transició ràpida cap a la democracia ● Començar a obrir una mica l’aixeta de la opinió. El primer objectiu és trobar un model que substiueixi al franquisme. S’adopta la llei d'associació política que permet el registre de tots els partitis polítics, inclos el comunista. Dimiteixen 3 ministres per la legalització del comunisme, aquesta és la primera crisi de
tenien un procediment més llarg, si es conformaven amb menys tenien un procediment més lent, excepte Catalunya, País Basc i Galícia que havien tramitat o cemençat a tramitar un EEAA. Catalunya va dir que volia competència sobre sanitat i presons la resta de CCAA no les volia. Una vegada és crea la CE les corts es dissolen de forma inmediata perquè van estar creades en el franquisme i la transició i part dels diputats van estar nombrats pel rei. Es fan noves eleccions i es trien unes Corts sota el marc constitucional. Tots els senadors i diputats sabes que es dissoldrà i totes les feines en transcurs cauran i hauran de ser repescades per les noves corts. L'Estatut d’Autonomia de Catalunya es presenta abans de la dissolució, per tant, l’Estatut ja haurà entrat a registre, aleshores, al crear-se les noves Corts, un dels primers tràmits que es farà es el de l’Estatut perquè va arribar a presentar-se. Aleshores es redacta un EAC de manera molt ràpida, fan una proposta, es debat i després d’aprovar-se la CE es debat l’EAC. El País Basc el va presentar una mica abans que Catalunya, per tant, primer es va debatre el basc i després el català. En el moment d'aprovació del EAC es creen les institucions autonòmiques. Es fan eleccions autonòmiques i guanya Pujol. El debat constituent estava molt condicionat per aquesta realitat, això es reflectia amb un ventall polític molt ampli, hi havien molts partits polítics. EL DEBAT CONSTITUENT SOBRE EL TÍTOL VIII CE Hi havia representants de la minoria basca, catalana, comunistes, socialistes, etc. La tensió entre partits es soluciona deixant-ho per a més endavant. Era molt difícil trobar un consens a totes les preguntes (Ex: S’accepta que hi haurà autonomia, el debat era si per a tothom, per tant, es decideix que hi haurà autonomia per a tot aquell que la demani. Un altre debat era sobre el nivell d’autonomia i el màxim d’autonomia, també es debat sobre les competències perquè dependent de la regió volen unes competències o unes altres). ● Art 2, Títol VIII: Redacta l’unitat i l'autonomia de nacionalitats i regions. L’unitat i l’autonomia son els dos factors en tensió constant. Respecte la nacionalitat i les regions, la CE reflecteix la descentralització espanyola entre uns territoris autonòmics (nacionalitat) i altres amb un règim menor (regions). ● Art 3, Títol VIII: Reconeixement de les llengües com a cooficials en els seus respectius territoris. ● Art 69, Títol VIII: Senat com a cambra de representació territorial. El problema es que es una cambra de represtancio teritorial en una CE que no sap cuantes CCAA hi han, si tot el territori es dividiria en ccaa, etc. No sabien el mapa autonòmic. El resultat és la divisió de Javier de Burgos, 4 senadors per provincia, tenim representants de provincies que formaran part de CCAA o no. ORGANITZACIÓ TERRITORIAL DEL TÍTOL VIII La organització territorial es basa en les CCAA i en l’Administració Local. La CE en materia de CCAA segueix els models descentralitzats i opta per competències dobles, unes de les CCAA i altres de l'Estat, hi han dos llistats. En cas de conflictes entre CCAA o entre CCAA i
Estat acudirem al TC. En el centre de tot el sistema hi ha una norma, l’Estatut d’Autonomia, es la norma mitjançant la qual unes províncies es conformen en CCAA amb unes competències. ● Principis d’integració constitucional : ○ Unitat: ■ En termes polítics (Principis d'integració constitucional): ● Són els subprincipis d'integració constitucional. Hi ha un seguit d'institucions que tindran una regulació similar a tots els territoris autonòmics. Hi ha una certa homogeneitat constitucional en les institucions autonómiques. ● Per assegurar l’unitat política hi ha igualtat entre CCAA, independentment de les seves característiques (PIB, terreny, etc), totes són tractades per igual, no es poden excloure. ● Les CCAA són iguals entre elles, jurÍdico-formalment, i els ciutadans de les CCAA se’ls hi garanteix una igualtat bàsica, tots tenen dret a un tracte mínim igual davant dels poders públics autonòmics i estatals independentment de la seva CCAA, es prohibeix la diferència de tracte. Les CCAA no poden discriminar a ciutadans d’altres territoris que resideixen en la seva autonomia. ● Solidaritat com a deure de lleialtat institucional, ha d’haver solidaritat entre territoris (Ex: Volcà de La Palma, altres CCAA acollen als afectats). La solidaritat entre territoris pot arribar a ser jurídicament exigible. ■ Econòmics: ● Hi ha una serie de regles en el territori que disciplinen les activitats econòmiques (mateixa moneda, un sol banc d’Espanya, no bans autonòmics). Hi ha unes regles mínimes dins d’un mateix marc. ● Direcció unitària de la economia per la instància central del govern, el govern reté la planificació i ordenació general de les autonomies, això dona un poder molt gran al govern central i el TC l’ha retallat una mica per a què el govern central no abusi. ● Unitat de mercat i lliure circulació de persones, serveis, capital o mercaderies a tot el territori: No es poden aplicar taxes a productes d’altres CCAA per a què es venguin a una altra CA. ■ Sistema de relacions entre els 2 nivells de govern: ● Relacions competencials: S’atribueix a les CCAA la capacitat d’actuar en diversos sectors. ● Fórmules de participació: És un deure general de lleialtat i principi general de col·laboració (Ex: Col·laboració entre CCAA en temes de universitats, un mateix títol serveix per a tot el territori).
CCAA poden regular sobre sanitat mentre no vulneri els termes bàsics del 149, per tant, fan coses no escrites en el 148 però sense vulnerar el 149). A la pràctica només existeix la llista del 149, això recorda al model americà on només hi ha una llista d’allò que només fer l’Estat. Això té profundes implicacions en el sistema de fonts del dret, les fonts del dret es basen en el principi de jeràrquia però realment, abans d’aplicar jerarquia ens hem de preguntar qui ha dictat la norma, s’ha de veure qui és competent per dictar en aquella materia una norma, si la competencia està en el 149, l’Estat és competent i és seguirà la norma de l’Estat però si la competència es de la CA es seguirà la norma de la CA, independentment de la jerarquia. Abans del principi de jerarquia està el principi de competència. ETAPES CONSTRUCCIÓ ESTAT AUTONÒMIC ● 1980-1984: Les CCAA de via ràpida acaben d’aprovar l’estatut i les de via lenta, en aquesta època encara no han aprovat l'Estatut. En aquest període hi ha un intent de cop d’estat que reforça la democràcia i acaba d'impulsar les autonomies. El TC declara que la LOAPA és inconstitucional perquè s’han de seguir els procediments de la CE. ● 1984-1995: Les CCAA de via lenta es comencen a posar en marxa. Comença a manar el PSOE al govern. Les CCAA tenen dret a reclamar un 15% de tota la riquesa de l’Estat, gràcies a l’impuls de Catalunya i Pujol. Més endavant, gràcies a Catalunya i País Basc, pasa del 15 al 30%. ● 1995-2004: Crisi econòmica per a depressió post-olímpica. Cinquena i sisena legislatura. Legislatura estatal on hi una majoria del PP pero minoria parlamentaria. Etapa on les CCAA volen guanyar marge en les competències econòmiques. ● 2004-2010: Noves reformes dels Estatuts (3a onada) impulsada per Margall i de la CE. Les CCAA de via ràpida i sostre competencial alt reformen els seus Estatuts. La reforma del EAC és impugnada i la sentencia declara inconstitucional una part de l'Estatut, s’inicia un procés molt crític. Independentistes catalans confirmen les seves pretensions. Emergeixen nous actors com la CUP i critiquen a Artur Mas. S’inicia el procés d’independència. ● 2010-2021: Voluntat de construir estructures d’Estat catalanes, hi ha enormes tensions entre l’Estat, la Generalitat i el Parlament. Conflicte polític que acaba amb l’activació de l’art 155 CE. Intervé el Senat i es decidex aprovar la proposta del 155, implica que li treuen responsabilitats a Catalunya i se les queda l’Estat. Fou un 155 light perque convoca inmediatament eleccions però no deixa de ser una alteració de l’equip de govern català escollit pel poble. Judici i condemna dels responsables del procés. Aquestes condemnes generen una reacció al carrer (manifestacions molt importants). Neix Ciutadans que qüestiona l’independentisme. Puigdemont fuig del país. Hi han eleccions i tenim una serie de governs transitoris, igual que al govern central, 2-3 anys de governs molt curts tant a Catalunya com a l’Estat. Indults als presos polítics i inici de la mesa de diàleg (actualitat 10/2021). CRISI ACTUAL A CATALUNYA Sota el règim constitucional actual i la llei de referèndums, una CCAA no pot convocar referèndums, és decisió del govern central, una CCAA pot fer consultes. Es pot preguntar una
cosa a la ciutadania que la CE no permet excepte que es canvii mitjançant reforma constitucional, i la resposta pt iniciar un procés de diàleg que desenvolupi en una reforma constitucional però la decisió no té perquè ser vinculant. Hi ha gent que afirma que el referèndum sobre la independència catalana hauria de ser estatal, tothom deuria decidir, no és una decisió pràctica demanar a tot un territori decidir sobre una part d’aquest, és ineficaç, el referèndum ha de ser territorialment restringit. El desenvolupament autonòmic s’ha de dur a terme mitjançant un procés, degut a que hi ha molts temes per tractar, a part dels més importants (Ex: Nacionalitats, validesa de títols universitaris, cotitzacions a la Seguretat Social, etc). Actualment, a la Mesa de Diàleg, es troben en un punt de partida on el resultat encara és molt incert. Els negociadors s’han tret de sobre les pressions del calendari (a la Mesa parlen del 2030), és una estratègia per treure’s pressió i anar poc a poc perque és un procés que porta molt de temps, guanyen temps per minimitzar problemes polítics en cas de que la negociació no surti bé.
Característiques dels EEAA: ● Són normes sotmeses a la CE i, per tant, l’EA pot ser controlat per TC, és susceptible de control constitucional (art 27 LOTC). ● És la norma superior de l’ordenament autonòmic, la resta de normes s’han de conformar al mateix. ● És paràmetre de constitucionalitat d’altres normes estatals i autonòmiques, els EEAA i algunes altres lleis conformen el bloc de constitucionalitat. Això vol dir que quan analitzem un conflicte des d’una perspectiva d'organització territorial de l’Estat, no es pot resoldre només amb la CE, es necessiten els EEAA com a complement del mandat constitucional, sinó és impossible interpretar. CONTINGUT (art 147.2 CE) Hi ha un contingut obligatori, un EEAA ha de tenir un contingut perque té una finalitat articuladora, es una norma institucionadora que crea, per tant ha de tenir un contingut. El contingut obligatori del EA són 4 apartats: ● Denominació i creació : ○ Nom de la CCAA basat en la denominació històrica (Ex: Balears va decidir dir-se Illes Balears). ○ La CA es crea identificant el seu territori. ● Territori : Delimitació del territori, provincies que formen la CA. ● Organització i seus institucionals : L’EA no pot decidir les institucions que vulgui ha de respectar la homegeneitat político-institucional. Les institucions són: ○ Parlament: Ha d’estar triat per sufragi universal i que el sistema sigui proporcional, no majoritari (Un sistema proporcional es el sistema d’Hont). ○ Consell de Govern: Un executiu amb un president triat per l’assemblea legislativa (Parlament). ○ Tribunal Superior de Justicia. ● Assumpció de competències : S’agafa el llistat de la CE i triar quines competències volen com a CA. ● Altres continguts : Són disponibles, no són obligatoris, els pots posar sempre i quan no vulneris la CE: ○ Drets estatuaris: Tot el Títol I del EA són drets estatutaris. ○ Símbols: Himne, bandera, etc. ○ Organització territorial, econòmica i administrativa ○ Llengua i dialectes. ○ … REFORMA ESTATUTARIA CATALUNYA ● Reforma simple , art 222 EAC: La reforma simple del EAC té per objecte les parts disponismes, és a dir la reforma del Títol I (drets (Ex: Llengua)) i Títol II (institucions, a banda de les institucions obligatòries imposades per la CE, la resta d’institucions les fa l’EAC, si no estiguesin no pasaria res) EAC. Són per reforma simple perquè son de la part dispositiva de l’EAC.
○ Fases del procediment de reforma simple: ■ 1a fase (interna a la CA): La iniciativa de reforma estatutaria la tenen ⅕ part del Parlament, el Govern de la Generalitat, iniciativa municipal (municipis poden demanar reforma EAC si representen el 20% dels municipis que representin com a mínim el 20% de la població) i iniciativa popular (300.000 firmes). ● Després de la iniciativa tenim un text que haurà de ser votat per ⅔ del Parlament de Catalunya, si no s’arriba a ⅔ part la reforma decau. ■ 2a fase (externa a la CA): Intervenen les corts, els text s'envia a les Corts. El text ha de ser ratificat, això vol dir que es aprovat tal qual, sense esmenes, directament passa a votació, es fa mitjançant LO, per tant es necessita majoria absoluta al Congrés i al Senat. Si en el termini de 30 dies des de que es rep el text a les corts tenen un període de consulta, si a la consulta no hi ha ratificació, sinó que hi ha esmenes es canvia de procediment al agreujat (art 223 EAC). ■ 3a fase (referèndum): És un referèndum vinculant. Ha de ser positiu, si fos negatiu es rebutja i no s’aprova la reforma. Respecte a la resta de EEAA s’han de matitzar algunes coses, el referèndum només s’exigeix a les CCAA de via ràpida i màxim sostre competencial, les de via lente no tenen referèndum, a menys que així ho hagin establit en el seu EA. ● Reforma agreujada/ordinaria , art 223 EAC: L’objecte de la reforma són la resta dels Títols del EAC que no siguin el I ni el II. ● Fases del procediment de reforma agreujada: ○ 1a fase (interna a la CA): La iniciativa de reforma estatutaria la tenen ⅕ part del Parlament, el Govern de la Generalitat, iniciativa municipal (municipis poden demanar reforma EAC si representen el 20% dels municipis que representin com a mínim el 20% de la població), iniciativa popular (300. firmes) i les Corts. ■ Per aprovar el text es necesiten ⅔ del Parlament i d'aquí surt el primer text del EA. ○ 2a fase (fase externa): Una vegada aprovada la reforma es transmet al Congrés dels Diputats on hi ha dues opcions: ■ Ratificació: S’adopta el text sense esmenes com a LO aprovat per majoria absoluta de les dues cambres. El següent pas seria el referèndum (3a fase). ■ Esmenes: És l’opció més habitual si és una reforma important. Si hi ha esmenes es crea una comissió mixta paritaria (compost entre el Parlament de Catalunya (representants de tots els partits i de manera proporcional) i comissió constitucional del Congrés). Aquesta comissió mixta paritaria té 2 mesos per a un text de comú acord, ha de ser de comú acord perque el EAC és una norma pactada (es va fer entre Catalunya i l’Estat) i per a escoltar les propostes de tothom. Hi ha representats de tot el Parlament català perquè a la votació de la fase 1
El TC diu que mentre Catalunya només digui que el seu DC, llengua, cultura i institucions tenen un origen històric que vertebre la forma en la que Catalunya exerceix les seves competències no hi ha problema i el TC pot dir que això es fonamenta en els seus drets històrics però no poden equiparar-se als règims forals perquè només són País Basc i Navarra i dir que Catalunya pertany a aquest grup seria inconstitucional. CIUTADANIA I DRETS ESTATUTARIS S’ha de diferenciar: ● Nacionalitat : Surt al DNI i al pasaport. ● Veïnatge administratiu (residència/domicili habitual) : Veïnatge administratiu ≠ Veïnatge civil. En el dret administratiu el veïnatge es tradueix en on resideix efectivament, on está el teu domicili habitual, la resposta es que alla on resideix es registra en el padró. El veïnatge administratiu l’utilitza el dret administratiu per atribuir-te drets i tractar-te com a ciutadà. El veïnatge civil ve del DC, el veïnatge civil no canvia amb la mobilitat, en relacions privades, entre familiars (Si jo estic casada encara que marxi a Russa segueixo estant casada). El veïnatge administratiu no té perquè coincidir amb el veïnatge civil (puc estar empadronada a Barcelona però tenir la nacionalitat Basca encara que als 2 anys de residència puc optar al veïnatge civil d’on resideixo o als 10 anys de residència, si no em nego, l’adopto de manera involuntària). Té nacionalitat catalana el fill de catalans, tindrà veïnatge civil català però no veïnatge administratiu català. ● Ciutadania : No és un concepte jurídic. Ciutadania és un concepte que es vincula a drets, com a ciutadana europea tinc drets vinculats a la UE, tinc drets com a espanyola (a la CE i a l’ordenament jurídic espanyol) i també tinc drets coma catalana que me’ls dona l’EAC. Com a catalana se m’aplica el DC català. Hi ha drets que depenen del veïnatge civil i altres de l’administratiu. TERRITORI I ORGANITZACIÓ TERRITORIAL Respecte al territori, el territori ve delimitat per l’EAC i s’identifica a través de les províncies. El problema es com es modifica aquesta delimitació territorial: ● Si la delimitació afecta a fronteres exteriors (Andorra, França, etc), això és potestat de l’Estat perquè estem modificant les fronteres exteriors, són relacions internacionals. ● Si una CA vol que una provincia pasi a ser d’una altra CA, es necesitarien dues modificacions estatutaries, una a cada EA de cada CA que participa en aquesta modificació. Es borra una provincia del llistat d’una CA i s’ha de pasar al llistat de l’altra CA. Intervé Parlament, Congrés i Senat. ● Modificación intraautonòmica de la delimitació territorial (Ex: Hospitalet pasa a formar part de Tarragona). No afecta a cap altra CA, modifiquem les províncies dins d’una CA. Requereix una modificació de la Llei de Règim Local que és una llei estatal. ○ Mentre no es toquin les províncies, els municipis comarques i vegueries són disponibles a ser alterades per la CA. RÈGIM LINGÜÍSTIC
Art 3.1 CE: El castellà és la llengua oficial de l’Estat. Tots els espanyols tenen el dret de conèixer-la i el dret a utilitzar-la. Art 3.2 CE: Parla de les altres llengües diferents del castellà que també podran ser oficials si l’EEAA així ho disposa. Serán oficials a la CA on es parla. A les CCAA amb llengües pròpies estatutariament reconegudes com a oficials s’estableix un règim de cooficialitat. STC 31/2010, de l’EA Catalunya, aborda un precepte estatutari (art 6 EAC) quan diu que el català és la llengua d'ús preferent a Catalunya. Estableix un règim de preferència lingüística pel català, el TC ho va declarar inconstitucional perquè el règim entre les dues llengües ha de ser d’igualtat, les dues son igual d’oficials, la preferència trenca la igualtat. El TC insisteix en el caràcter formalment igual entre les llengües, la preferencia comporta el privilegi d’una i la conseqüència seria la submissió de l’altra, això el TC ho inadmet però sens perjudici afegeix que el legislador pugui adoptar mesures proporcionades de política lingüística per corregir desequilibris històrics. Son aceptables mesures de tracte diferenciat per corregir desequilibris històrics, mesures de promoció d’una llengua, son vies excepcionals on es promociona el català per sobre del castellà. La STC 31/2010, de l’EA Catalunya pot ser compatible amb la STC 1994 de normalitzacio linguistica de 1983. En la sentencia de 1994 deis que la política de correcció lingüística estaba dirigida a corregir el desequilibri de la llengua catalana de 1983. Els arts 6.1 i 6.2 EAC i 32 i ss EAC regulen els drets lingüístics. L’art 6.1 EAC diu que la llengua propia de Catalunya és el català, també que és la llengua d'ús normal de les institucions i mitjans de comunicació públics, també és la llengua normalment emprada a l’ensenyament. L’art 6.2 EAC diu que el castellà també és la llengua oficial de Catalunya i que totes les persones tenen dret a utilitzar les dues llengües oficials, i els ciutadans de Catalunya tenen el dret i el deure de conèixer-les. Hi ha dos grans àmbits de projecció de les obligacions del dret i deure de conèixer les dues llengües: ● Administracions públiques : Han de facilitar l’exercici. No es pot exigir la mateixa càrrega a l'Administració que als ciutadans. ○ Les Administracions públiques de la Generalitat acullen el dret d'opció lingüística. Aquest dret (arts 33 i 50 EAC) vol dir que el ciutadà quan es dirigeixi a l'Administració de la Generalitat pot triar la llengua amb la que s’adreça a l’Administració, em puc dirigir a ella en català o castellà. Aquest dret del ciutadà és una obligació per a l’Administració, l’Administració té l’obligació d’acceptar totes dues. El dret dels ciutadans és una obligació de l’Administració. L’Administració ha de contestar amb la mateixa llengua. Els funcionaris de Catalunya han de conèixer les dues llengües. La necessitat de poder atendre en les dues llengües comporta que la selecció de personal pot tenir com a criteri el coneixement de llengües. Si algú que no es català vol opositar a Catalunya, igualment li demanaran saber català.
T-3: INSTITUCIONS AUTONÒMIQUES
ORGANITZACIÓ INSTITUCIONAL AUTONÒMICA
La Generalitat és el conjunt de les institucions de Catalunya, per tant, les institucions que integren la Generalitat son determinades pel EAC. La CE diu que les CCAA han de tenir un conjunt d’institucions de manera obligatoria, son aquelles que formen el contingut mínim estatutari, les 3 institucions obligades per la CE són: ● Consell executiu dirigit pel president i triat pel Parlament. ● Assemblea legislativa triada per sufragi universal, directe i secret en un sistema electoral amb una forma proporcional. ● Tribunal Superior de Justicia responsable dels procediments contra els òrgans de la Generalitats, del DC propi, etc. A més d’aquestes 3 institucions, l’EAC afegeix que l’Assemblea legislativa també nomenarà un Síndic de Greuges (equivalent de Defensor del Poble), una Sindicatura de Comptes, un Consell de Garanties Estatutàries (fins a 2006 es deia Consell Consultiu) que dictamina sobre el compliment de l’EAC i si les normes s’ajusten a ell. Aquestes son les principals institucions de creació estatutaria. PARLAMENT DE CATALUNYA (p. legislatiu) Per formar part del Parlament català es produeix una notable paradoxa, Catalunya no té llei electoral, és la única CCAA que no en té, això vol dir que continuem triant els diputats del Parlament d’acord amb la LO de règim electoral general, que havia de ser supletoria. Distribueix el nombre d’escons entre les 4 províncies, hi han 135 escons dividits entre les províncies i haurà legislatures de 4 anys. Barcelona tria la meitat d'aquests escons, la resta es reparteixen entre les altres províncies. Continuem aplicant la llei electoral general supletoria i a més l'únic precepte de l’EAC del 1979 es l’electoral. El sistema es triar els diputats conforme al sistema d'Hondt i els diputats de l’Assemblea parlamentària han de jurar CE i EAC. Prerrogatives dels parlamentaris: ● Fur especial : ○ Jutjats: Si un diputat del Parlament català comet un delicte ordinari a Catalunya el jutjarà el TSJ, si es un delicte d'abast nacional (Ex: Contra la CE, contra els DDHH, etc) o si el comet fora de Catalunya el jutjarà el TS. ○ Inviolabilitat: Durant i després del seu mandat, els parlamentaris no poden ser perseguits per les opinions i vots emesos en l’exercici de les seves funcions, si ho fa fora de les seves funcions se li pot exigir responsabilitat. ○ Immunitat: No es pot procesar als parlamentaris autonòmics per delictes, no se’ls pot detenir ni procesar per delictes, excepte per delictes flagrants. La diferència amb els diputats i senadors és que a Catalunya no existeix suplicatori (escrit que suplica a la cambra per procesar al diputat), els diputats si un jutge els investiga el criden i l’imputen. No hi ha suplicatori pero sí que
hi ha comunicació per part del jutge que investiga o imputa a la cambra, informa a la cambra per a què s’adoni que aquella persona està sent investigat, aleshores la cambra, en el seu nivell intern, prendrà les decisions que cregui convenients. ○ Prohibició de mandat imperatiu: El diputat pot ser expulsat del partit, pot ser expulsat del grup parlamentari i enviat al grup mixt etc, però jurídicament no es vinculant, és a dir que no deixa de ser parlamentari. ○ Tenen diversos drets i deures. Les 3 funcions principals d’un Parlament son: ■ Legislativa. ■ Control polític (Investidura, censura, qüestió de confinaça): Implica que el president de la Generalitat és l'únic que té la confiança del Parlament de Catalunya, amb una votació per majoria absoluta o a les 48h per majoria simple si es repeteix, si no, als 2 mesos eleccions. Aquesta confiança es pot retirar amb una moció de censura que sempre es vota per majoria absoluta. El control diari són preguntes, interpel·lacions, mocions, debats generals, etc. Hi ha 3 maneres de posar fi a la legislatura (fi al Parlament): ● Fi de legislatura (4 anys) i 15 dies abans decret del President de la Generalitat on dissol el Parlament i convoca eleccions. ● Fracasa sistemàticament una investidura i el Parlament no nomena Govern, per tant es convoquen noves eleccions, mentrestant continúa en funcions el president anterior. ● Un president durant la seva legislatura pot dissoldre el Parlament. ■ Pressupost: El projecte de llei de pressupostos és elaborat pel govern. Es presenta al Parlament de Catalunya en l’últim terç de l’any. S’aprova per majoria simple. Característiques: ● Iniciativa legislativa exclusiva del Govern de la Generalitat. ● Temporalitat, aquesta llei no té vocació de permanència, té una duració anual. ● Si no s’aprova una nova llei es prorroga la de l’any anterior de manera automàtica. ● Per a qualsevol despesa adicional o reducció dels ingressos cal autorització del Govern de la Generalitat. ● No es poden fer traspassos entre grans línies pressupostàries sense autorització del Govern de la Generalitat (Ex: Partides de salut es redueixen metges i s’augmenten professors, això no es pot fer sense autorització). PRESIDENT DE LA GENERALITAT (p.executiu) El president és del poder executiu aquell qui ha estat investit pel Parlament, per tant, té la seva confiança, només el President, els consellers no han estat triats pel Parlament. La relació entre Parlament i President és directa.
