¡Descarga Arqueología Culturalista: Introducción a la Nueva Arqueología - Prof. Rauret Dalmau y más Apuntes en PDF de Arqueología solo en Docsity!
Història de la Arqueologia
- Des de els inicis fins als romans
- Els Romans
- Època Medieval: l’església.
- El Renaixement: Admiració del passat. Els grans mecenes. Grans col·leccions.
- S. XVII i XVIII. Antiquaris, viatgers, col·leccions reials, acadèmies i Il·lustració.
- S. XIX. Romanticisme: Arqueologia colonialista. Expedicions napoleòniques. Arqueologia homèrica. Inici de les ciències: Geologia Evolucionisme: Darwin Arqueologia prehistòrica Sistema de les Tres Edats Antiguitat de l’home
- S.XIX. Mètode científic. Arqueologia culturalista: Kessina, Gordon Childe, Binford: New Arqueology.
- Tendències actuals.
La historia de la arqueologia és una historia de descobriments. La historia de la arqueologia és una historia d’idees, de teories, de com mirar el passat. La historia de la arqueologia és una historia del desenvolupament dels mètodes d’investigació.
- La princesa Belshazzar en el s.VI aC. tenia a casa seva una habitació per guardar una col·lecció d’antiguitats locals (primer museu?).
- Nabonid, l’últim rei de Babilònia col·leccionava antiguitats.
- Els grecs no coneixien l’arqueologia com ciència, però feien descobriments i estudis arqueològics molt encertats. En el s.V, els atenesos de Delos ja obrien tombes. El grecs reflexionaven sobre els homes primitius.
- Existeix una compilació xinesa del 52 dC que dona noms als períodes de Pedra, Bronze i Ferro.
- Tucídides (tombes Delos), creia que eren els pobles caris.
- Pausanies al II aC., en “Descripció de Grècia”, dona una visió sistemàtica dels edificis, les obres d’arts i costums regionals del país, costums de la gent...
- No es tenia consciencia clara de que les restes materials del passat podien tenir utilitat per provar l’existència dels orígens humans.
Època Medieval
Visió cristiana del passat. Les notícies del passat són a la Bíblia i encara avui és present. L’origen del món era sobrenatural i recent. Es donen dates del inici del món: 3700 aC. els rabins. 5199 aC el Papa Climent VIII. 4004 aC. Arquebisbe James Ussher en el s. XVII. El món físic estava degenerat. L’home va ésser creat per Deu i el paradís era a Orient Pròxim. El progrés de l’home no tenia sentit sense Deu.
Els erudits medievals no entraven en l’estudi dels canvis històrics. Durant l’Edat Mitjana, els monuments eren restringits i molts eren destruïts. Només es conservaven les relíquies sagrades. Al Renaixement valoren la cultura clàssica. L’amor a l’antiguitat clàssica no es reduïa a la literatura, s’extenia a les arts i a l’arquitectura. Ciriac d’Ancona (Ciriac de Pizzicolli), 1391-1452. És reconegut (i conegut) com el primer arqueòleg.
Antiquaris i viatgers
William Cadmen (1551-1623) Henry Rowlands (1655-1723) William Starkeley (1687-1765) Giovanni Belzoni (1778-1823) Edward Clarke (1769-1821) El Romanticisme (s.XVIII), a part de l’importància de la raó, destaca la sensibilitat del comportament humà. (Interès per estudiar tombes, les excavacions, registrar observacions, estratigrafia i observació).
Relativisme cultural i particularisme històric. Definició Internet: El relativisme cultural forma part del mètode de l'antropologia cultural. Cerca una descripció més rigorosa i lliure de judicis de valor dels elements d'una cultura. S'elabora en els primers anys de l'antropologia cultural amb la revisió dels relats de cultures no europees fets per viatgers i missioners, tenyides d'etnocentrisme. Sosté que cada tret cultural: pauta cultural, costum,instrument, ritual, relació personal, etc. només es pot entendre en funció de la cultura a què pertany. Així les cultures diferents de la pròpia deixen de considerar-se "endarrerides" o "salvatges", i certs costums "fastigosos" o "propis d'animals". Definició Internet : L’antropòleg nord-americà Franz Boas (1858-1942) posà les bases del que avui en dia considerem l’antropologia cultural i és fundador de l’escola relativista o americana.
Amb ell l’estudi de les cultures deixa de veure’s de manera general i passa a ser un procés descriptiu i comparatiu de la cultura d’un determinat poble, considerant-ne les característiques pròpies com un procés particular per a l’estudi del qual és imprescindible tan el treball de camp com l’inductisme, partir d’allò concret per arribar al coneixement d’allò general i fer-ho sobre el terreny.
El Particularisme Històric apareix com una crítica a les teories evolucionistes i difusionistes, pel seu mètode comparatiu on totes les cultures haurien de seguir el mateix esquema evolutiu, també perquè es considera la societat humana molt més complexa del que ells plantegen, a més, segons Boas, aquestes es basaven en una visió etnocèntrica per això aposta per estudiar les cultures tenint en compte la seva pròpia història i trajectòria.
S’entén la cultura no com un ens universal sinó lligada a les particularitats de cada societat, coneixent el que representen els seus conceptes i comportaments per a ella, observant-la des dels propis ulls no des d’una mirada aliena, ja que no hi ha cultures inferiors ni superiors.
La gran aportació de l’antropòleg fou el Relativisme Cultural amb el qual introdueix el mètode científic al conviure amb els nadius de la cultura investigada i dominar-ne la llengua, en el cas de Boas va centrar els seus estudis en els amerindis (a la fotografia, Boas reproduint una dansa ritual).
Idees claus:
- Mètode científic.
- Mètode inductiu.
- Relativisme cultural.
- Treball de camp.
Punts febles del Particularisme Històric:
- Les cultures tenen infinits processos històrics.
- No només s’han d’estudiar les lleis generals sinó també les diferències.
- Sovint no hi ha fets històrics escrits per tant la història no es pot reconstruir. Oscar Montelius: Mètode tipològic.
Arqueologia soviètica. Punt de vista materialista de la història. Valor a les ciències (1917).
Ravdonikas: Rebutja l’arqueologia perquè la considera una ciència burgesa. 1934: A la revolució li segueix un període de consolidació. S’estudien les traces d’ús (1950). Confiança en les datacions radio carbòniques.
Funcionalisme
Antropologia social_. Internet_. L'estudi de les relacions entre l'activitat social i el sistema social. Desenvolupat principalment per Alfred Radcliffe-Brown, a Gran Bretanya, i Talcott Parsons, als Estats Units, aquesta escola d'anàlisi va dominar l'antropologia social en els països de llengua anglesa durant la primera part del segle XX. Els treballs de camp dels funcionalistes estructurals es van fer principalment en societats poc desenvolupades tecnològicament, principalment africanes. Una de les crítiques principals va ser que els investigadors d'aquest corrent van eliminar tota referència a la influència del colonialisme en les societats preses com a model, i que a més resulta estàtic i no té en compte els canvis que s'hi produeixen. Com a resposta el funcionalisme estructural britànic s'acostà més als models proposats per l'antropologia marxista o l'anomenada teoria de l'acció. Funcionalisme ambiental: les coses s’han d’estudiar en el seu context, en el conjunt.
- Estudis del pol·len.
- Anàlisi pol·línic als materials dels jaciments arqueològics.
- Estudi dels glacials. S’avança en el coneixement de l’antiguitat. Els geòlegs estudien el sòl. El perquè dels assentaments neolítics: aigua y fertilitat de la terra.
- 1912 Fotografia aèria.
- 1914 Relació entre paisatge i història.
- 1919 cultural: des dels avions militars de la 1ªGM.
Enfocament ecològic
Estudis per intentar entendre i per explicar moltes coses. (Christopher Hawkes, aplica la documentació. Va arribar a moltes conclusions) Enfocament conjuntiu: Diferents característiques segons el lloc. Taylor. S’ha de quantificar l’espai d’on surten els objectes. (crítiques a l’arqueologia americana) Canvi en la visió de l’arqueologia. Treball de la Vall del Virú (1953) de Gordon Willey. (diferents models d’assentaments). Estudis de les cultures: Arqueologia processual i funcional.
Neo evolucionisme (anys 70)
Proclamen un canvi cultural de reserva més materialista L. White. Julian Steward. Conceptes de banda, tribu, prefectura (jefatura) i l’estat. Llei de White: Medi ambient x Tecnologia = Cultura
Conceptes clau de la New Arqueologia
- Naturalesa de l’arqueologia és explicativa.
- L’explicació és a partir d’un procés cultural.
- Raonament deductiu.
- Lleis sobre el comportament humà.
Post-processual (anys 80): Crítica a la processual. No tothom estarà d’acord amb els
processual. (anys 90): Hi ha problemes que la processual no resol. Busca unes altres característiques per explicar les cultures. Nova tendència ( arqueologia interpretativa : interessa la interpretació. Deixa de banda moltes coses. Fa crítica social) Afirmen que la cultura material tenia una significació:
- Processual: Els objectes no s’estudien.
- Postp-processual: els hi donen més importància. Tornen a estudiar la cultura material. Símbols: difícils d’interpretar. S’intenta arribar a poder-los demostrar. S’estudia perquè un grup humà selecciona uns determinats materials. Busca un enfocament més unitari i general.
Etnoarqueologia
Estudi de les formes de vida actuals per comprendre les del passat. Es fa una comparació. Es necessita fer un treball de camp: anar a veure poblacions actuals. Veure el procés de construcció dels artefactes, alimentació, pautes d’assentament. A favor: Té present els estudis actuals d’observació de pràctiques quotidianes. En contra: Es comparava tot. No tothom estava d’acord de només interpretar, s’ha de tenir en compte el temps i l’espai.
Feminista (anys 70-80)
Fa referència al treball arqueològic de les dones. Quina part han fet les dones en algunes activitats. Evidència les diferències existents entre homes i dones. Rebutja el principi d’autoritat masculina que sempre es representa. Objectiu: Veure al grup social com es desenvolupa. Diferencia entre homes i dones.
Arqueologia de gènere
Estudiar els rols, accions, ideologies i les diferencies que hi ha entre homes i dones. Neix per equilibrar l’integrés arqueològic entre homes i dones. Veure que en algunes cultures el paper de la dona era més destacat. S’interessa més per les persones que fan els objectes que pels objectes. Ex: rol dels homes, caçadors. Rol de les dones, recol·lectores. (no és així) Aquesta arqueologia encaixa bé en els objectius de l’arqueologia post-processal.
Arqueologies indígenes (USA)
Establir línies per veure les característiques de la població local abans de desplaçar-les del seu medi primitiu.
Arqueologia experimental (anys 60)
Les coses s’han de demostrar, investigar a partir d’experiments. John Coles ho va portar al extrem “tot s’ha d’experimentar”.
Arqueologia del paisatge
Evidenciar el que hi ha a fora del jaciment. Llegir el paisatge:
- Prospecció superficial.
- Fotografia aèria.
- Documents escrits (registres fiscals, estudis de territori)
- Mapes d’informació geogràfica. El paisatge s’estudia de diferents formes:
- Explotacions econòmiques.
- Tipus d’assentaments (jerarquies d’assentaments): hi ha un nucli i al voltant hi ha poblacions petites.
- Significats culturals (paisatges rituals com Stonehenge)
Arqueologia ecològica (començament s. XX)
Dinàmiques de canvi. Interès per l’ecologia. Dispersió de l’energia. Ecologia cultural, humana, evolucionista.
Arqueo-astronomia (anys 70)
Estudi de les creences i les pràctiques relacionades amb el cel en el passat. L’ús que es feia del coneixement humà del firmament. Intenta reflectir la relació entre arqueòlegs i astrònoms. Conèixer els calendaris de les cultures (expliquen èpoques de sembrats, entre altres moltes coses). Estudi de les divinitats. Com es pensava que era el món. Importància de l’orientació.
Arqueologia contextual/holística (anys 70)
L’estudi de la cultura material
Materials:
- Inalterats: pedra, os, banya, pell, fusta, petxina, fibres vegetals i animals.
- Sintètics: ceràmica, metalls, vidre i faince. Pedra: es pot transformar en pedra pulimentada, tallada,etc. Ós: humans i animals. Banya: utilitzada a totes les èpoques per molts usos. Petxina: molt utilitzades, no només en alimentació sinó a nivell decoratiu. Indica els llocs per on es movien els grups humans Pell: no sempre es conserva, només a climes extrems. Fusta: només es conserva en climes molt extrems. Fibres vegetals i animals: s’utilitzaven, per exemple, per fer sandàlies. Ceràmica: al final del neolític. Molt resistent. Metalls: al principi es treballen com si fos una pedra. Després es barregen els diferents elements (si en un metall es troba més d’un 10% d’altre tipus de metall es considera que el primer ha sigut manipulat). Es conserva bé. Vidre: queden moltes restes, sobretot de l’època romana. Faince: es troba a Egipte, de color blau. Barreja feta a voluntat.
Bloc 2. El jaciment arqueològic
És un lloc on es podrà identificar restes significatives del que es una activitat humana. Per que un jaciment sigui real s’han de trobar junts:
- Artefactes: objectes utilitzats, modificats o fets per l’home (destral de pedra, ceràmica)
- Construccions
- Estructures: simples (forat de pal, llar de foc, paviments) i complexes (construccions, com cases, palaus, temples...)
- Restes orgàniques Ecofactes
- Restes mediambientals
Varietat de jaciments
- Classificació cronològica: prehistòrics, clàssics, medievals, moderns...
- Classificació de la funcionalitat: lloc d’habitació, d’enterrament, de caça, cantera...
- Classificació segons la posició geogràfica: a l’aire lliure, en una cova, a la platja...
- Classificació segons el temps d’ocupació: assentaments temporals, ocupacions repetides, permanents, breus...
- També es pot parlar de jaciments estratificats, sense estratificació, alterats, intactes...
- Classificació segons el tipus d’activitat: habitat (seran diferents segons el període cronològic), enterrament, llocs de matança, llocs cerimonials, llocs amb pintures rupestres...
Arqueologia històrica
Tipus de jaciment
Poblats, ciutats, materials dispersos en superfície, estructures constructives, mines i canteres, coves, abrics i art rupestre, necròpolis, tombes simples i monoparentals...
Com es forma un jaciment arqueològic?
Hi ha tres processos:
- Físic: es produeixen sempre encara que no hagi activitat humana i animal. (erosió, moviment de sediments...
- Biològic: es produeix per l’activitat animal. (ossos, plomes, pell...)
- Cultural: es produeix per l’activitat humana. (cases, monuments, treball del terra, foc...) Cada jaciment és únic, i es poden combinar en proporcions variables els processos esmentats.
Sediments
El registre sedimentari en donarà informació mediambiental i estratigràfica. Formes primàries: els ha introduït el ser humà. Pot ser amb forma original o productes elaborats. Formes secundàries: son produïts per l’alteració in situ o per descomposició bioquímica (petxines, ossos...) Formes terciàries: inclouen tots els residus primaris i secundaris eliminats i dipositats. (agents humans dipositen escombraries a sobre d’un jaciment)
Tipus de sòl
- Sols d’habitació sotmesos a ocupació activa: terra apisonada, estores de fibra, pell d’animals, catifes, paviments... El pis s’eleva per l’acumulació de coses.
Els conceptes d’estrat, estratificació, interfícies ( Qualsevol medi interposat entre dos elements o sistemes, que la interfície posa en relació ), litologia i fòssils no poden ser aplicats a l’arqueologia sense una important revisió.
Concepte d’estratigrafia en arqueologia
J.Frere, Thomsen (3 edats, occidental), Lubhock (divideix l’edat de pedra en: paleolític, neolític, bronze i ferro). No tenen una analogia directa per dues raons:
- La estratigrafia arqueològica és producte humà i no està subjecte a l’estratificació geològica.
- Els artefactes arqueològics són inanimats.
Primeres teories estratigràfiques
1819-1840 Revolució del pensament antiquari. s. XIX L’estratigrafia geològica. 1904 F.Petrie fa referència a l’estratigrafia arqueològica. 1915 J.P.Droop, fa els primers diagrames de l’estratificació que mostren interfícies ( Qualsevol medi interposat entre dos elements o sistemes, que la interfície posa en relació ) entre nivells. Diu que els murs són estrats verticals. 1946 Atkinson té en compte els estrats verticals. A.V.Kidder, dóna assignació a les ceràmiques segons els estrats, però no els té en compte.
La nova arqueologia (Amèrica)
La segona dècada del s. XX es comença a considerar la importància de l’estratigrafia. A Amèrica es treballa dividint en nivells horitzontals d’un gruix determinat, sense preocupar-se dels contorns naturals de l’estratificació. La idea dels nivells arbitraris està basada en l’estratigrafia geològica.
L’escola Wheeler - Kenyon
A 1920, Wheeler excava a Gran Bretanya i dibuixa una secció. Però no es constant en l’ús de les línies interficials fins a les excavacions de Maiden Castle. (1934) Kenyon insistia (1952) en que tot el que es troba s’ha de tenir en compte. Dues idees essencials de l’estratigrafia, segons Wheeler i Kenyon:
- El valor de les interfícies.
- La numeració dels nivells.
Això permet donar als artefactes una procedència sistemàtica. Fins 1934. Els artefactes, els nivells i les interfícies eren reconegudes com a objectes o elements fets per l’home.
Llei de superposició
Aquesta llei no tenia en compte que els estrats s’han de trobar en el seu estrat original de deposició. La llei de superposició no ha sigut mai adaptada per una finalitat arqueològica a pesar de les grans diferències entre els estrats sòlids i sedimentaris que s’investiga en geologia i els nivells no consolidats d’un jaciment arqueològic. En 1979, Harris inicia una discussió sobre aquests axiomes.
Tècniques d’excavació
Distingir entre dos aspectes de l’excavació arqueològica:
- Estratègia o pla per dirigir una excavació:
- Petrie: Trinxeres paral·leles.
- Barker: Open area.
- Existeixen dos processos d’excavació:
- Arbitrari: Remoure el terra sense sentit. Elimina molta informació i es poden barrejar tots els artefactes.
- Estratigràfic: Els dipòsits arqueològics es destapen respectant les seves pròpies formes i contorns, seguint la seqüència inversa de com varen ser dipositats. El procés d’excavació és més important que l’estratègia. L’estratègia deixa petjada arqueològica.
Estratègia d’excavació
Fer un forat destrueix el jaciment. Worsaae parla de trinxera. Pitt-Rivens, excavació global de jaciments aplica l’estratègia de secció, no va tenir cura de l’estratificació arqueològica. El procés arbitrari està dirigit a la recuperació dels artefactes. A.Evon Giffen (1916), intentà el mètode del quadrant. Wheeler excava amb el mètode de franges i sistema de quadrícules, és a dir: Es buida cada quadrant i es queda el contorn de l’estratigrafia. A favor: Controla tant l’excavació com el registre. En contra : L’àrea queda delimitada (les línies que fan els quadrants tapen part de la visió del jaciment).
- Llei de continuïtat original.
- Llei de successió estratigràfica. Matrix Harris, representa la seqüència estratigràfica d’un jaciment. Matrix Harris, nom donat a una fitxa de paper impresa que té una quadrícula de petits rectangles (el diagrama s’anomena Matrix). La seqüència estratigràfica és l’ordre de la deposició dels estrats i la creació d’elements interficials a través del pas del temps en un jaciment.
El sistema Harris només reconeix 3 tipus de relacions entre les unitats estratigràfiques. No connexió Superposició Interacció**
** Les unitats interaccionen com a parts separades d’un tot avui seccionat, que pot ser un dipòsit o un element interficial. Aquest mètode permet la reconstrucció de la seqüència sobre paper a mesura que el treball avança. L’objectiu principal de l’estudi és situar les unitats estratigràfiques.
Els dipòsits com a unitats d’estratificació
Tot excavador ha de tenir una teoria de l’estratigrafia arqueològica per saber que és el que ha d’observar i registrar en una excavació arqueològica. Els principis de l’estratigrafia arqueològica han de considerar els aspectes no històrics de l’estratificació universal.
Unitats d’estratificació
Representen un aspecte arqueològic del cicle del temps. Són de caràcter universal i és troben en tots els jaciments arqueològics del món. Ex. Forat de pal. Existeixen dos formes principals d’unitats d’estratificació.
Procés d’estratificació
Es tot el que ha anat passant en un jaciment (construcció, excavació...)
Prospecció
Projecte d’investigació:
- Formulació
- Recollida i Registre. – Prospecció
- Tractament i anàlisi
- Publicació Els arqueòlegs són els qui registren sistemàticament els jaciments. Com?
- Inspecció superficial.
- (^) Reconeixement aeri.
Inspecció superficial
Els mètodes d’identificació de jaciments concrets inclouen la consulta de:
- Fonts documentals (texts Homer, Bíblia...)
- (^) Evidència toponímica (Pedra, tomba) [Toponímia:Els noms dels llocs]
- Treball de camp: · Arqueologia d’urgència. · Prospecció de reconeixement.
La prospecció de reconeixement inclou:
- Sistemàtica ( Internet : es divideix una zona en quadrícules simètriques, que es recorreran amb cura per tal de no passar cap detall d'interès arqueològic. És un sistema més precís que l'asistemàtic, ja que permet també una millorcatalogació dels objectes trobats segons els quadrants on s'han trobat. Aquesta tècnica és la més utilitzada actualment gràcies a la seva eficiència i a més és la idònia per excavacions de llarga durada .)
- Extensiva ( Internet: orientada a elements ja documentats o directament recoineixibles. Estratègia de baixa intensitat)
- Intensiva ( Internet : Consisteix en una investigació exhaustiva del territori. El terreny es divideix en àrees, cada una de les quals es subdivideix en franges de similars dimensions, que són prospectades per els integrants del equip ambuna separació entre ells de entre 15 i 30 metres.)
Com ho podem aconseguir? Reconeixement aeri (foto aèria) Teledetecció (LANSAT) Radar (SLAR) Prospecció geofísica Mètodes sísmics i acústics, sonar... Resistivitat elèctrica
Quina fiabilitat tenen aquestes troballes?
- La prospecció geofísica és una disciplina auxiliar de l’arqueologia.
- Faciliten informació de les restes enterrades que es troben.
- A una profunditat màxima entre 1,5-2 metres.
- Cada tipus de prospecció detecta un tipus concret d’anomalia geofísica.
Tècniques geofísiques de prospecció arqueològica
Mètodes geofísics
- Elèctric
- Magnètic
- Magnetometria
- Susceptibilitat magnètica
- Penetració radar
- Altres tècniques
- Electromagnètica
- Detector metalls
- Sísmica
- Gravimetria
- Altres.....
Mètodes físics utilitzats en arqueologia
Mètodes geofísics Arqueofísics (no prospecció) Arqueomagnetisme Anàlisis isotòpics
Teledetecció-imatges LANSAT
Fotos des de satèl·lits Radar SLAR
Resistivitat elèctrica
Del sòl depèn de la seva composició i el seu grau d’humitat. Un mur és una intrusió i genera una variació de la resistència.
Mètodes sísmics i acústics, sonar, radar acústic
La forma més senzilla de fer passar energia a través del sòl el donen cops a terra.
Mètodes prospecció magnètica
Serveixen per localitzar construccions d’argila, com llars de foc, forns, objectes de ferro, trinxeres, pous. Es basen en la prospecció del ferro que actua com un imant. L’instrument més utilitzat és el magnetòmetre de protons.
Prospecció tèrmica
Basada en les dèbils variacions de temperatura. És molt costosa i s’utilitza un avió.
