2. ELS PAISATGES PENINSULARS I INSULARS
1. Els factors climàtics
2. Zona climàtica mediterrània
3. Zona climàtica atlàntica
4. Zona climàtica interior
5. Zona climàtica subtropical
6. Els climes de Catalunya
Prepara tus exámenes
Prepara tus exámenes y mejora tus resultados gracias a la gran cantidad de recursos disponibles en Docsity
Consigue puntos base para descargar
Gana puntos ayudando a otros estudiantes o consíguelos activando un Plan Premium
Orientación Universidad
Prepara tus exámenes
Prepara tus exámenes y mejora tus resultados gracias a la gran cantidad de recursos disponibles en Docsity
Busca documentos
Prepara tus exámenes con los documentos que comparten otros estudiantes como tú en Docsity
Busca tu universidad
Encuentra los documentos específicos para los exámenes de tu universidad
Video Cursos
Estudia con lecciones y exámenes resueltos basados en los programas académicos de las mejores universidades
Quiz
Responde a preguntas de exámenes reales y pon a prueba tu preparación
Consigue puntos base para descargar
Gana puntos ayudando a otros estudiantes o consíguelos activando un Plan Premium
Comunidad
Pregúntale a la comunidad
Pide ayuda a la comunidad y resuelve tus dudas de estudio
Ebooks gratuitos
¡Nuestros e-books salva-estudiantes!
Descarga nuestras guías gratuitas sobre técnicas de estudio, métodos para controlar la ansiedad y consejos para la tesis preparadas por los tutores de Docsity
Clima y Paisajes de la Península Ibérica: Factores Climáticos y Zonas Climáticas, Apuntes de Geografía
La notable diversidad climática y paisajística de la Península Ibérica, influida por factores como el Jet stream, la situación geográfica y la forma del territorio. Se detalla el clima mediterráneo, atlántico y continental, caracterizados por factores específicos como anticiclones tropicales, relieve y influencia del mar. Se mencionan las variantes climáticas en diferentes regiones de la Península.
Tipo: Apuntes
2019/2020
1 / 27
Esta página no es visible en la vista previa
¡No te pierdas las partes importantes!
Documentos relacionados
Vista previa parcial del texto
¡Descarga Clima y Paisajes de la Península Ibérica: Factores Climáticos y Zonas Climáticas y más Apuntes en PDF de Geografía solo en Docsity!
2. ELS PAISATGES PENINSULARS I INSULARS
1. Els factors climàtics
2. Zona climàtica mediterrània
3. Zona climàtica atlàntica
4. Zona climàtica interior
5. Zona climàtica subtropical
6. Els climes de Catalunya
1. Els factors climàtics
Els principals factors generals que intervenen en el clima són: · la circulació atmosfèrica en altitud. · la circulació de l’aire en superfície. · els factors geogràfics que modifiquen els comportaments de les masses d’aire. La combinació d’aquests tres factors dóna per a la Península Ibèrica una notable diversitat climàtica i, per tant, també paisatgística.
S’ha pogut comprovar que a la part alta de l’atmosfera la circulació de vents és molt més intensa que a la superfície i que forts vents circulen d’oest a est en la mateixa direcció que el moviment de rotació de la Terra, a una altitud d’uns 12.000 m i a una velocitat que pot arribar als 500 k/h. Aquests potents fluxos d’aire, que reben el nom de JET STREAM per la seva forma i violència es poden observar als dos hemisferis terrestres. Hi ha dos corrents a cada hemisferi: el subtropical, situat entre les latituds 30º -45º, i el polar, situat a uns 60º. A l’hivern els corrents tendeixen a baixar de latitud i a l’estiu a pujar. El Jet stream, en moure’s cap a l’est a més velocitat que el moviment de rotació, origina remolins d’aire descendent, els quals s’acumulen a la dreta d’aquest corrent. Aquest fet explica les altes pressions subtropicals. Contràriament, a l’esquerra del corrent i per compensació, es produeix un moviment d’aire ascendent que origina les baixes pressions que acostumen a tenir les latituds temperades. Així mateix, el moviment de translació provoca, també, desplaçaments del Jet stream. A l’estiu, les altes pressions subtropicals remunten fins als 40º -45º i a l’hivern tendeixen a davallar cap al sud i se situen al voltant dels 30ºN. A causa d’aquests desplaçaments, les zones temperades de la terra es caracteritzen per tenir ben diferenciats els estius i els hiverns i dues estacions intermèdies, la primavera i la tardor.
1. Els factors climàtics
Pel que fa als factors concrets que incideixen en el clima de la Península podem esmentar: · l’acció dels anticiclons tropicals. · la circulació general dels vents de l’oest. · el funcionament autònom de la conca del Mediterrani occidental. · la forma i el relleu de la Península.
L’anticicló de les Açores és el principal centre d’acció meteorològica del territori peninsular. La massa d’aire que emet aquest anticicló des de la seva façana septentrional, en contacte amb superfícies marines, es converteix en una massa d’aire tropical marítima. A l’estiu l’anticicló de les Açores, càlid i sec, domina una gran part del territori peninsular i les Balears. A les Illes Canàries una massa d’aire sec i estable alimenta els vents alisis. Els anticiclons tropicals també són responsables de la massa d’aire tropical continental o sahariana, aire molt càlid i sec. A l’hivern aquests anticiclons a vegades arriben a Espanya, i provoquen temperatures de vora els 20º. A l’estiu dóna tòrrides onades de calor amb temperatures màximes superiors als 40ºC. L’aire procedent del desert del Sàhara arrossega partícules de pols; quan hi ha precipitacions es produeix l’anomenada pluja de fang o, quan les partícules de fang es troben en suspensió a l’aire ocasiona la CALIMA, a les Illes Canàries.
1. Els factors climàtics
D’altres vegades, la presència d’aquestes depressions mediterrànies atrau l’aire càlid dels anticiclons subtropicals, mentre que a molta més altitud l’entrada d’aire més fred pot originar gegantins cumulonimbus i provocar abundants i intensos aiguats.
La forma i el relleu de la Península també influeixen en el clima. A causa de l’amplada de la Península i a la disposició perifèrica i aïllant d’alguns dels seus relleus muntanyosos, les terres situades a l’interior, que es troben allunyades de la influència del mar, es comporten com un petit continent, es refreden intensament a l’hivern i s’escalfen molt a l’estiu. L’escalfament de les terres de l’interior durant l’estiu fa més intensa l’acció dels anticiclons subtropicals. Les masses d’aire descendent s’escalfen molt, i accentuen així la seva capacitat d’evaporació a la vegada que produeixen un elevat grau de sequedat, que es fa més gran amb l’augment de la temepratura i l’escassetat de les precipitacions. A l’hivern, si una massa d’aire s’estanca sobre la Península quan entra en contacte amb les terres interiors es refreda moltíssim. El domini d’aquestes masses d’aire fred, descendent i dessecant, expliquen l’escassetat de pluges hivernals.
2. Zona climàtica mediterrània
Comprèn el territori peninsular banyat per les aigües d’aquest mar, les Balears, Ceuta i Melilla. El clima mediterrani es caracteritza pel domini dels anticiclons tropicals durant l’estiu, que produeixen un temps molt càlid i sec, que escalfa les aigües de la costa, afavorint una intensa evaporació. L’escalfament de l’aigua a l’estiu i la intensa evaporació acostumen a ocasionar a la tardor depressions locals. L’arribada d’aire fred pot causar el refredament sobtat de la massa d’aire d’aquestes depressions i originar pluges torrencials. Els hiverns són suaus a la costa per l’acció del mar, i més frescos a l’interior. Les terres mediterrànies ofereixen molta varietat climàtica a causa de la seva extensió en latitud, a la seva diversa altitud i a la seva major o menor proximitat al mar. El volum de precipitacions oscil·la entre els 400 i els 700 mm, amb valors més elevats cap al nord i a zones de muntanya. Les pluges més intenses es registren a la tardor i a la primavera. El vent més humit és el de llevant; altres vents que sovintegen són el cerç o mestral, que arriba per la vall de l’Ebre, la tramuntana, que arriba pel nord, i el ponent, que fa pujar les temperatures de sotavent i afavoreix els incendis forestals. La sequera de l’estiu mediterrani explica que els rius que desemboquen en aquest vessant pateixin un fort i prolongat estiatge. En canvi les pluges de la tardor augmenten els cabals dels rius, de manera que poden provocar inundacions catastròfiques. La vegetació autòctona d’alzines està bastant degradada i en molts llocs ha estat substituïda per pinedes. A mesura que el bosc es degenera se succeeixen les màquies, les garrigues i les estepes. Els conreus bàsics són el cereal, la vinya i l’olivera i el regadiu a les planes litorals.
2. Zona climàtica mediterrània
En el clima mediterrani es poden produir fortes varietats degudes, sobretot, al fet que les temperatures i les precipitacions varien entre la costa i l’interior i de nord a sud. Les variants més importants són: · Precipitacions abundants, hivern notori i vent de tramuntana freqüent. És pròpia de les terres litorals i prelitorals del nord de Catalunya. És la zona mediterrània que rep més precipitacions, a causa del seu veïnatge am els Pirineus i de la incidència d’algunes borrasques atlàntiques. Gràcies a la seva latitud, els estius no són excessivament calorosos i els hiverns són rescos. Aquesta zona està afectada, sobretot a l’hivern, per la tramuntana, vent del nord, fred i sec, que pot arribar a bufar amb intensitat i produeix descensos notables de la temperatura i mar brava.
· Varietat de muntanya mediterrània. Comprèn tots els relleus muntanyosos costaners, des dels estreps dels Pirineus, el sistema Litoral Català, la Serra de Tramuntana a Mallorca, estreps valencians del Sistema Ibèric, relleus Bètics de Múrcia i Alacant, nus subbètic (serres de Segura i Cazorla) i Sierra Nevada. Rep les precipitacions procedents de la Mediterrània però la seva quantia, amb oscil·lacions entre 600 i 800 mm depèn de l’altitud i l’orientació. Sol tenir hiverns frescos i estius suaus.
· Varietat seca amb menys de 400 mm de pluges anuals. Predomina al sud d’Alacant, part de Múrcia i litoral d’Almeria. Tenen un clima sec, amb un elevat índex d’aridesa i notable dèficit hídric. S’hi distingeixen climes esteparis i desèrtics en els trams costaners més àrids, on en alguns llocs les pluges no arriben als 150 mm amb una acusada irregularitat internaual. Aquestes pluges escasses i irregulars cauen de manera torrencial. Els estius són calorosos i els hiverns suaus.
3. Zona climàtica atlàntica
El clima pròpiament atlàntic o oceànic i les seves varietats és aquell que rep la influència de l’oceà, fet que li dóna una humitat elevada durant tot l’any. El clima atlàntic o oceànic s’estén per terres de Galícia, Astúries, Cantàbria, País Basc, l’extrem septentrional de Navarra i la Vall d’Aran. Es caracteritza per la freqüent presència de borrasques atlàntiques, que produeixen precipitacions abundants durant gairebé tot l’any (1000- mm al llarg de més de 150 dies), tot i que són menys abundants a l’estiu. La nuvolositat i la humitat són elevades i les temperatures suaus amb mitjanes anuals que oscil·len entre 11ºC i 15ºC. Els vents dominants són de ponent, d’intensitat moderada, però a vegades poden ser forts i ocasionar GALERNES amb important temporal al mar. Aquest clima provoca que els rius siguin nombrosos, la majoria de gran cabal i curs relativament regular. Com que neixen a muntanyes properes a la costa són rius curts, exceptel el Miño. Rius que salven un desnivell considerable i que fa que les seves aigües tinguin una gran força erosiva i excavin profundes valls. La vegetació és de bosc temperat caducifoli, tot i que ha estat substituïda per pins i repoblacions d’eucaliptus. Quan elss boscos secundaris es degraden i els sòls es deterioren, hi apareix la LANDA, que és vegetació densa de matoll, entre la qual abunden els brucs, l’argelaga i la ginesta. El clima oceànic també afavoreix el prat natural, que ocupa els vessants i el fons de les valls i és utilitzat per a la pastura de la ramaderia bovina. Els conreus principals són patates, blat de moro i pomeres.
4. Zona climàtica interior
Es caracteritza per la seva tendència continental o amb forta oscil·lació tèrmica estacional, entre hiverns freds i estius calorosos. Les precipitacions són escasses, principalment a l’estiu. Aquest clima comprèn Castella-La Manxa i Madrid i afecta extenses àrees on hi ha zones de transició climàtica entre els territoris amb clima interior d’influència atlàntica a l’oest, i espais amb clima interior d’influència mediterrània cap a l’est. El clima continental provoca hiverns molt freds, on es registren algunes de les temperatures mínimes absolutes més baixes de la Península (Albacete, -24ºC). També és freqúent la formació d’extensos bancs de boira hivernal. L’estiu, en canvi, és molt calorós i sec, amb temperatures mitjanes al juliol i agost que passen els 22,5ºC i que poden arribar a màxims absoluts de fins a 45ºC quan està afectat per masses d’aire tropical continental. Les pluges són escasses durant tot l’any (325-350mm). Els màxims registrats corresponen a l’hivern i a la primavera amb nevades ocasionals per la influència d’aire polar; i a la tardor, per la influència de les precipitacions mediterrànies. L’estiu es caracteritza per la seva extrema sequedat, tot i que poden donar-se episodis tempestuosos originats per depressions tèrmiques. Les condicions d’aquest clima expliquen que els rius siguin irregulars, amb crescudes en èpoques de pluja o desglaç i estiatges a l’estiu. La vegetació d’alzines i pinedes escala els vessants de les muntanyes. A les planes hi dominen els arbustos, que formen comunitats denses en zones humides i estepes minses i espinoses a llà on hi ha més aridesa. Aquesta terra s’ha dedicat tradicionalment al conreu de cerals al secà i a la cria de bestiar de llana.
5. Zona climàtica subtropical
Les illes Canàries es troben situades al’oceà Atlàntic, prop del Tròpic de Càncer i a la vora de les costes africanes i del desert del Sàhara. L’anticicló de les Açores hi és molt proper i per això el seu clima es pot qualificar de tropical sec. El clima de les Canàries es caracteritza en general per unes temperatures càlides durant tot l’any, una mitjana de 17ºC i precipitacions escasses, més abundants a l’hivern i mínimes a l’estiu. Amb tot, hi ha algunes variants degudes als factors següents: · per la situació, les illes més occidentals es veuen influenciades pels vents alisis i l’oceà Atlàntic, i les més orientals per l’aire saharià. · per l’altitud i l’orientació del relleu. Les illes que presenten els relleus muntanyosos més alts frenen el pas dels vents alisis i creen un clima més humit. El flux de vent més freqüent és el de l’alisi del nordoest, que origina temperatures suaus tot l’any amb valors elevats d’humitat. Els vents alisis, quan passen sobre l’oceà Atlàntic, es carreguen d’humitat i quan baixen pels vessants de sobrevent, entre els 500 i 1.200 m, es condensen i generen el mar de núvols. Aquest ocasiona les anomenades precipitacions horitzontals, que tripliquen o més el volum de precipitacions rebudes al llarg de l’any. Per damunt del mar de núvols, l’alisi és sec i la insolació és intensa; per això s’origina una inversió tèrmica. Les illes que no tenen grans muntanyes o que es troben situades prop de la costa africana no poden aturar l’alisi i són més seques (Lanzarote i Fuerteventura). Aquesta sequedat s’accentua quan bufa el vent càlid i sec procedent del desert africà. · pel corrent marí fred que circula entre les illes i el continent africà. Les aigües superficials es refreden i l’estabilitat de l’aire a l’estiu augmenta.