Docsity
Docsity

Prepara tus exámenes
Prepara tus exámenes

Prepara tus exámenes y mejora tus resultados gracias a la gran cantidad de recursos disponibles en Docsity


Consigue puntos base para descargar
Consigue puntos base para descargar

Gana puntos ayudando a otros estudiantes o consíguelos activando un Plan Premium


Orientación Universidad
Orientación Universidad


Mecanismos que influyen sobre el clima: circulación atmosférica y factores climáticos, Apuntes de Geografía

Los mecanismos que influyen en el clima, desde la circulación atmosférica en altura y en la superficie, hasta los factores que determinan los climas tropicales, mediterráneos y continentales. Se abordan los anticiclones tropicales, las depressiones atlánticas y los reajustes termodinámicos entre latitudes polares y tropicales.

Tipo: Apuntes

2020/2021

Subido el 14/11/2021

aina-pedraza
aina-pedraza 🇪🇸

1 documento

1 / 6

Toggle sidebar

Esta página no es visible en la vista previa

¡No te pierdas las partes importantes!

bg1
TEMA_3
1. ELS MECANISMES QUE INFLUEIXEN SOBRE EL CLIMA
1.1 La circulació atmosfèrica en l’altitud
En la part alta de l’atmosfera, la circulació de vents és més intensa que a la superfície. Vents
forts circulen d’est a oest en direcció al moviment de rotació de la Terra a una altitud de
12.000m.
Aquest potents fluxos d’aire reben el nom de corrent en jet o jet stream per la seva forma i
violència i es poden observar als dos hemisferis terrestres. A cada hemisferi hi ha dos corrents:
el subtropical (situat entre les latituds 30º i 45º) i el polar (situat a uns 60º de latitud).
A l’hivern, els corrents tendeixen a baixar de latitud i a l’estiu, tendeixen a pujar.
El corrent en jet / jet stream:
El corrent en jet es desplaça cap a l’est amb més velocitat que el moviment de rotació de la
Terra i origina remolins d’aire descendent on s’acomulen a la dreta d’aquest corrent i
provoquen altes pressions subtropicals. A l’esquerra d’aquest corrent s’hi produeix un
moviment d’aire ascendent per compensació.
1.2 La circulació de l’aire en la superfície
La circulació de l’aire a la capa atmosfèrica s’organitza a zones d’altes pressions o anticiclons i
a zones de baixes pressions o depressions.
Isòbares: línies que uneixen els punts que registren idèntica pressió atmosfèrica.
Les zones d’altes pressions o anticiclons (A):
Són masses d’aire originades per l’efecte del corrent en jet o per les masses d’aire fred i dens.
A les zonens d’altes pressions el baròmetre marca valors superiors als 1015hPa mil·libars o
hectopascals.
Les isòbares s’organitzen de manera que la pressió augmenta cap al seu nucli i l’aire es mou en
sentit a les agulles del rellotge a l’hemisferi nord.
Temps estable.
Les zones de baixes pressions o depressions (D):
Són masses d’aire originades per l’acció del corrent en jet o per les masses d’aire calent. A les
àrees baixes, les isòbares marquen valors inferiors a 1015hPa. L’aire circula en sentit contrari a
les agulles del rellotge.
Temps inestable.
pf3
pf4
pf5

Vista previa parcial del texto

¡Descarga Mecanismos que influyen sobre el clima: circulación atmosférica y factores climáticos y más Apuntes en PDF de Geografía solo en Docsity!

TEMA_

1. ELS MECANISMES QUE INFLUEIXEN SOBRE EL CLIMA

1.1 La circulació atmosfèrica en l’altitud En la part alta de l’atmosfera, la circulació de vents és més intensa que a la superfície. Vents forts circulen d’est a oest en direcció al moviment de rotació de la Terra a una altitud de 12.000m. Aquest potents fluxos d’aire reben el nom de corrent en jet o jet stream per la seva forma i violència i es poden observar als dos hemisferis terrestres. A cada hemisferi hi ha dos corrents: el subtropical (situat entre les latituds 30º i 45º) i el polar (situat a uns 60º de latitud). A l’hivern, els corrents tendeixen a baixar de latitud i a l’estiu, tendeixen a pujar. El corrent en jet / jet stream: El corrent en jet es desplaça cap a l’est amb més velocitat que el moviment de rotació de la Terra i origina remolins d’aire descendent on s’acomulen a la dreta d’aquest corrent i provoquen altes pressions subtropicals. A l’esquerra d’aquest corrent s’hi produeix un moviment d’aire ascendent per compensació. 1.2 La circulació de l’aire en la superfície La circulació de l’aire a la capa atmosfèrica s’organitza a zones d’altes pressions o anticiclons i a zones de baixes pressions o depressions. Isòbares: línies que uneixen els punts que registren idèntica pressió atmosfèrica. Les zones d’altes pressions o anticiclons (A): Són masses d’aire originades per l’efecte del corrent en jet o per les masses d’aire fred i dens. A les zonens d’altes pressions el baròmetre marca valors superiors als 1015hPa mil·libars o hectopascals. Les isòbares s’organitzen de manera que la pressió augmenta cap al seu nucli i l’aire es mou en sentit a les agulles del rellotge a l’hemisferi nord. Temps estable. Les zones de baixes pressions o depressions (D): Són masses d’aire originades per l’acció del corrent en jet o per les masses d’aire calent. A les àrees baixes, les isòbares marquen valors inferiors a 1015hPa. L’aire circula en sentit contrari a les agulles del rellotge. Temps inestable.

2. ELS FACTORS QUE INFLUEIXEN SOBRE ELS CLIMES:

2.1 Els anticiclons tropicals: l’anticicló de les Açores. L’anticicló de les Açores és el principal centre d’acció meteorològica del territori espanyol. A l’estiu, l’anticicló de les Açores, càlid i sec, domina una gran part del territori peninsular i les Balears. A les illes Canàries, una massa d’aire sec i estable alimenta els vents alisis. Els anticiclons tropicals són responsables de la massa d’aire tropical, continental o sahariana , aire molt càlid i sec. L’aire procedent del desert del Sàhara arrossega partícules de pols ; quan hi ha precipitacions es produeix l’anomenada pluja de fang. 2.2 Les depressions atl’antiques El mal temps va unit a la presència de depressions o zones de baixes pressions. El vent constant de l’oest empeny depressions que creuen l’oceà; per això se les coneix com a depressions atlàntiques (amb un temps molt variable amb molta nuvolositat, pluges abundants i freqüents, vent i temperatures suaus). 2.3 Els reajustaments termodinàmics entre latituds polars i latituds tropicals: Les masses d’aire fred que influeixen en el temps de la península i de les Balears són:

  • Massa d’aire polar marítim: procedeix de l’oceà Glacial Àrtic i produeix un descens ràpid i notable de les temperatures, gran inestabilitat, nevades a l’hivern i pluja calamarsa en les restants estacions climàtiques.
  • Massa d’aire polar continental o siberià: s’origina al centre i al nord de l’espai eurosiberià. Són masses d’aire sec i molt fred. **2.4 El comportament semi-autònom de la Mediterrània occidental 2.5 La forma i el relleu de la península Ibèrica. Els climes:
  • Clima oceànic o atlàntic
  • Clima mediterrani
  • Clima continental o d’interior d’influència mediterrània
  • Clima subtropical
  1. EL CLIMA OCEÀNIC O ATLÀNTIC:**
  • Reben influència de l’oceà = humitat alta
  • Galícia, Astúries, Cantàbria, País Basc, Navarra i la Vall d’Aran. 3.1 El clima oceànic: rius i vegetació:
  • Depressions atlàntiques produeixen precipitacions abundants (casi tot l’any).
  • Núvols i humitat ambiental són alts

Varietat de muntanya mediterrània: precipitacions procedents del mar mediterrani (600-800mm) en funció de l’altitud i de l’orientació. Hiverns frescos i estius suaus.  Varietat seca amb menys de 400mm de precipitacions anuals: clima sec amb un índex d’aridesa alt i un dèficit hídric notable. Climes esteparis i desèrtics als trams costaners més àrids. Pluges escasses i irregulars. Estius calorosos i hiverns suaus.

5. EL CLIMA CONTINENTAL O D’INTERIOR D’INFLUÈNCIA MEDITERRÀNIA: 5.1 El clima continental o d’interior: els rius i la vegetació - Hiverns: freds, formació de bancs de boira hivernal extensos, nevades. - Estius: calorosos i secs, oscil·lació o amplitud tèrmica molt gran, sequedat extrema. - Tardor: influència de les precipitacions mediterrànies. - Primavera: nevades. - Precipitacions escasses durant l’any. - Rius irregulars. - Vegetació d’alzinars i pinedes. - Planes hi dominen els arbustos. 5.2 Les varietats del clima d’interiorHiverns llargs i freds amb estius curts, secs i moderats: a l’hivern 3ºC i dies llargs. A l’estiu són curts i secs. Dominis de l’aire tropical a aquesta altitud no hi sol provocar temperatures molt altes.  Varietat de muntanya interior: major continentalitat i per la sequedat dels estius. Les depressions atlàntiques provoquen les precipitacions (400 i 1000mm). Hiverns llargs i freds. Estius curts, frescos i secs.  Zones de precipitacions escasses i domini del cerç: importància del cerç, un vent del nord-oest, sempre sec, que hi bufa gran part de l’any i que origina a l’hivern un fred intens. 6. EL CLIMA SUBTROPICAL DE LES ILLES CANÀRIES: 6.1 Les característiques del clima canari

  • Temperatures càlides durant tot l’any (17ºC)
  • Precipitacions escasses, abundants a l’hivern i mínimes a l’estiu
  • Varietats de clima canari
  • Tres factors principals  Per la situació, les illes occidentals en la influència dels vents alisis i de l’oceà Atlàntic i les illes orientals de l’aire sec saharià.  Per l’ altitud i orientació del relleu. Les illes amb muntanyes més altes frenen el pas dels vents alisis i creen un clima més humit. Els vents alisis generen el mar de núvols i ocasiona precipitacions horitzontals. Alisi sec i insolació intensa, això produeix inversió tèrmica, un augment de temperatura. Vents alisis són causats de la inversió tèrmica a les Canàries.  Pel corrent marí fred. Les aigües es refreden i l’aire a l’estiu augmenta. 6.2 L’alisi i el mar de núvols Els mars de núvols eleven el grau d’humitat ambiental i la vegetació condensa la humitat de l’alisi a les fulles, dóna lloc a un tipus de pluja molt important: pluja horitzontal. Quan l’alisi baixa pels vessants del sotavent, s’escalfa i s’asseca, per això el nord és humit i fresc i el sud és càlid i sec.

Sequedat s’accentua quan hi bufa el vent càlid i sec del desert i conegut com a temps sud. 6.3 Les varietats del clima canari Segons l’altitud:

  • Varietat de costa: clima subdesèrtic amb temperatures suaus (18-21ºC). A Lanzarote i Fuerteventura clima és desèrtic.
  • Varietat de muntanyes mitjanes: presenta les illes muntanyoses amb altituds que es veuen afectades pel mar de núvols, amb temperatures fresques i poca insolació.
  • Varietat de cims: a l’hivern hi ha glaçades i les precipitacions s’acosten als 500mm. Forta insolació. 7. ELS CLIMES I LA VEGETACIÓ DE CATALUNYA 7.1 Les temperatures
  • Al litoral, les temperatures són:  Hivern: suaus on el mar fa una funció de temperant tèrmic  Estiu: calorós.
  • Interior 4ºC- 5ºC
  • Pirineus 5ºC més o menys.
  • Hivern: diferència entre litoral i les terres de la D. Central per la continentalitat.
  • Terres d’interior fa calor.
  • A la costa, les aigües s’escalfen lentament. 7.2 Les precipitacions
  • Pluges abundants a les muntanyes.
  • Pirineus:  Gener poques pluges  Estiu tempestes
  • Resta del territori:  Estius secs
  • Interior plou poc perquè les muntanyes d’interior no deixen passar els vents humits del mar.
  • Estacions més plujoses:  Litoral, tardor  Terres de l’interior, primavera. 7.3 Tipus de climes
  • Clima atlàntic: a la vall d’Aran. Hiverns suaus i plujosos. Estius frescos i humits.
  • Clima alpí: terres altes del Pirineu. Hiverns freds i pluges abundants amb neu.
  • Clima mediterrani de muntanya: a l’alta muntanya:  +1500m: hiverns freds, plou i neva.  - 1500m: hiverns freds i estius suaus i secs. Tardor precipitacions.
  • Clima mediterrani continental: terres baixes d’interior. Temperatures força contrastades i pluges escasses.
  • Clima mediterrani litoral: a zona costanera. Temperatures suaus a l’hivern i a l’estiu. Pluges escasses a la primavera i tardor i, poden ser torrencials. 7.4 La vegetació