¡Descarga Apunts de Gramàtica Llatina y más Apuntes en PDF de Idioma Latín solo en Docsity!
Estructura predicativa que pot constituir
un enunciat
1.1. L’oració independent
1.1.1. Concepte
1.1.2. Estructura
1.1.3. Constituents
(1a) Carnes eius cum absinthio ac sale dentium dolorem tollunt (Plin. nat. 1, 20, 8) (1b) quin taces? (Plaut. Merc. 494) (1c) mene incepto desistere uictam! (Verg. Aen. 1, 37) (1d) āh ( ā , ăhă ), ēn , ō , etc.
Definició més simple d’oració independent
Unitat lingüística mínima de comunicació
Predicat + elements dependents
(2a) Dum haec in Hispania geruntur (Caes. civ. 2, 1) (2b) Caesare interfecto (Cic. Phil. 2, 28)
1.1. L’oració independent
1.1.1. Concepte
1.1.2. Estructura
1.1.3. Constituents
Oració
Predicat
Arguments [nivell representatiu necessari] (3a)
Adjunts [nivell representatiu no necessari] (3b)
Disjunts [nivell interactiu] (3c) (3d)
ESTRUCTURA ORACIONAL
(Pinkster, 1995: 5)
(3a) En Pere va ajudar en Marc a fer els deures (3b) En Pere ahir va ajudar en Marc a fer els deures (3c) Estranyament , en Pere ahir va ajudar en Marc a fer els deures (3d) Per si t’interessa , estranyament, en Pere ahir va ajudar en Marc a fer els deures
1.1. L’oració independent
1.1.1. Concepte
1.1.2. Estructura
a. Nivell representatiu de l’EO
b. Nivell interactiu de l’EO
1.1.3. Constituents
(7) Quinctia formosa est multis (Catull. 86,1)
(8) sita Anticyra est in Locride laeua parte sinum Corinthiacum intranti (Liv. 26,26,2)
(9) ut iam ad illa summa ueniamus , quae uis alia potuit... homines congregare? (Cic. de orat.
(10) ut uerum tibi dicam , pater, ea res me male habet (Plaut. Asin. 843)
(11) male reprehenderunt (Cic. Tusc. 3,34)
PREDICACIÓ EXPANDIDA
PNc + ADJUNTS + DISJUNTS
1.1. L’oració independent
1.1.1. Concepte
1.1.2. Estructura
a. Nivell representatiu de l’EO
b. Nivell interactiu de l’EO
1.1.3. Constituents
a. El predicat
b. Els altres constituents
- Els constituents obligatoris (arguments)
- Els constituents no obligatoris (adjunts)
- Constituents del nivell interactiu (disjunts)
(12) aduentu Caesaris (Caes. civ. 3,8,3) (13) defectione... sociorum... anxius (Liv. 7,25,7)
(12’) Caesar aduenit (13’) angebant … uirum Sicilia Sardiniaque amissae (Liv. 21,1,5)
(5’) cui dono ... nouum libellum, arida pumice expolitum? (Catull. 1,1-2)
(8) sita Anticyra est in Locride laeua parte sinum Corinthiacum intranti (Liv. 26,26,2)
Normalment el PREDICAT és una forma verbal En predicacions dependents menors que l’oració, el predicat també pot ser un nom o un adjectiu (12) (13)
El PREDICAT és l’element central de la predicació i determina les característiques bàsiques dels constituents obligatoris que han d’acompanyar-lo.
1.1. L’oració independent
1.1.1. Concepte
1.1.2. Estructura
a. Nivell representatiu de l’estructura oracional
b. Nivell interactiu de l’estructura oracional
1.1.3. Constituents
a. El predicat
b. Els altres constituents
- Els constituents obligatoris (arguments)
- Els constituents no obligatoris (adjunts)
- Constituents del nivell interactiu (disjunts)
Els CONSTITUENTS associats a un PREDICAT (arguments, adjunts i disjunts) es poden examinar des d’una perspectiva sintàctica semàntica pragmàtica
- necessaris o lliures
- marca morfològica
- nombre requerit
- “funció semàntica” “paper semàntic” “cas semàntic” - rellevància informativa dels constituents
1.1. L’oració independent
1.1.1. Concepte
1.1.2. Estructura
a. Nivell representatiu de l’EO
b. Nivell interactiu de l’EO
1.1.3. Constituents
a. El predicat
b. Els altres constituents
1. Els constituents obligatoris (arguments) a. Nivell sintàctic b. Nivell semàntic
- Els constituents no obligatoris (adjunts)
- Constituents del nivell interactiu (disjunts)
El predicat determina
- el nombre
- la configuració lèxica
- el tipus de relació (semàntica i sintàctica) dels constituents obligatoris de l’EO
nivell sintàctic
- nombre d’arguments
- forma
- perspectiva de l’oració (condicionada per la diàtesi del predicat) nivell semàntic
- relació semàntica dels arguments amb el predicat
1.1. L’oració independent
1.1.1. Concepte
1.1.2. Estructura
a. Nivell representatiu de l’EO
b. Nivell interactiu de l’EO
1.1.3. Constituents
a. El predicat
b. Els altres constituents
1. Els constituents obligatoris (arguments) a. Nivell sintàctic b. Nivell semàntic
- Els constituents no obligatoris (adjunts)
- Constituents del nivell interactiu (disjunts)
Entre els Predicats de 2 ARGUMENTS hi ha els anomenats tradicionalment “transitius” , el segon element obligatori dels quals desenvolupa la funció sintàctica d’ Objecte , amb la marca d’Acusatiu.
Tret diferencial dels predicats “transitius”: El 2n Argument Objecte es converteix en 1r Argument Subjecte en la variant passiva de l’oració
(19a) crateram quem dat Sidonia Dido (Verg. Aen. 9, 266) (19b) qui (sc. seruus ) mihi peculiaris datus est (Plaut. Capt. 988) (20) sapienti non nocetur a paupertate, non a dolore, non ab aliis tempestatibus uitae (Sen. epist. 85, 37)
1.1. L’oració independent
1.1.1. Concepte
1.1.2. Estructura
a. Nivell representatiu de l’EO
b. Nivell interactiu de l’EO
1.1.3. Constituents
a. El predicat
b. Els altres constituents
1. Els constituents obligatoris (arguments) a. Nivell sintàctic b. Nivell semàntic
- Els constituents no obligatoris (adjunts)
- Constituents del nivell interactiu (disjunts)
PREDICATS DE 3 ARGUMENTS
(17a) Catullus Cornelio librum donat (17b) Caesar urbem moenibus circumdat
PREDICATS DE 4 ARGUMENTS
(18) Cicero fundum ab Hortensio milibus octo sestertiis emit
Els Sintagmes Preposicionals (SPrep) també poden codificar Arguments:
- in + Abl. 2n Argument ( habitare)
- pro + Abl. codifica el 2n Argument ( pugnare pro patria ).
- ab + Abl. 3r Argument ( prohibere aliquem ab aliquo loco)
1.1. L’oració independent
1.1.1. Concepte
1.1.2. Estructura
a. Nivell representatiu de l’EO
b. Nivell interactiu de l’EO
1.1.3. Constituents
a. El predicat
b. Els altres constituents
- Els constituents obligatoris (arguments) a. Nivell sintàctic b. Nivell semàntic 2. Els constituents no obligatoris (adjunts) a. Funcions semàntiques dels adjunts b. Condicions d’ús dels adjunts
- Constituents del nivell interactiu (disjunts)
Els adjunts
- aporten informació sobre altres participants o característiques de la PNc.
- mantenen relacions semàntiques amb la PNc., paleses mitjançant marques formals (casos / SPrep.)
Els arguments i els adjunts comparteixen un sistema de Funcions Semàntiques (Fsem) gramaticalitzades
1.1. L’oració independent
1.1.1. Concepte
1.1.2. Estructura
a. Nivell representatiu de l’EO
b. Nivell interactiu de l’EO
1.1.3. Constituents
a. El predicat
b. Els altres constituents
- Els constituents obligatoris (arguments) a. Nivell sintàctic b. Nivell semàntic 2. Els constituents no obligatoris (adjunts) a. Funcions semàntiques dels adjunts b. Condicions d’ús dels adjunts
- Constituents del nivell interactiu (disjunts)
Els criteris més rellevants per determinar les FSem que gramaticalitza la llengua llatina són les proves de la coordinació (21) (22) i la pregunta parcial (23)
(21a) non ob crimina quae fingebantur sed angore ... finem uitae sponte an fato impleuit (Tac. ann. 2, 42, 15) (21b) Africae cura erat seu quia ibi summam rerum bellique uerti cernebant seu ut Scipioni gratificarentur (Liv. 30, 3, 1)
(22a) uirgines Vestales cum pueris puellisque aqua e fontibus hausta locum perluere ((Tac. hist. 4, 53, 8) (22b) pro ueteribus Heluetiorum iniuriis populi Romani (Caes. Gall. 1, 30, 2)
(23a) oculi dolent. –cur?. – quia fumus molestust (Plaut. Most. 891) (23b) cur emeris me? – tene ego? ut quod imperetur facias (Plaut. Merc. 504)
L’aplicació d’aquests dos criteris permet establir un nombre de Fsem gramaticalitzades i les marques formals que les realitzen. A partir d’aquests criteris, Torrego i de la Villa (Baños, 2009: 71) proposen un quadre-inventari de les Fsem del llatí més importants amb algunes de les seves marques formals i els elements d’interrogació corresponents, vàlides per als arguments i els adjunts.
Funcions Semàntiques Marques Interrogació
Companyia Abl./+hum., milit .-adj/ cum, sine + Abl. /+hum./ quocum?
uirtutes omnes certant... cum uitiis omnibus (Cic. Catil. 2,25)
Instrument ( cum +) Abl./-hum./ per + Ac. quo?
uates canebant... nunc extis , nunc per aues consulti (Liv. 2,42,10)
Causa – Fi Abl., propter, ob + Ac., Gen.+ causa, gratia etc. quapropter, cur, etc.
ut prae laetitia lacrimae prosiliunt mihi! (Plaut. Stich. 466)
Mode Adv. – e / -ter / -im , Abl., cum / sine +Abl., etc.
quomodo, quo pacto? etc.
inconsulte ac ueluti per dementiam cuncta simul agebant (Sall. Catil. 42,2)
Circumstància Abl. cum, in + Abl., etc. qua in re?
[Manilius] in insidias praecipitat multaque cum caede suorum aegre in apertos campos emersit (Liv. 21,25,9)
Resultat Abl. in + Ac., etc. in quid?
quamuis in cinerem corpus mutauerit ignis (Ov. trist. 3,3,83)
Funcions Semàntiques Marques Interrogació
Referència de + Abl. de quo?
actum de imperio Marcelli in circo Flaminio est (Liv. 27,21,1)
Preu Genit. / Abl. quanti?
publicae litterae sunt deportatum Mercurium esse Messanam sumptu publico ; dicunt quanti (Cic. Verr. 2,4,92)
Grau paulo, multo , quanto?
paulo infra quam insitum est (Varro rust. 1,41,3)
Direcció Ac. /lloc menor etc./ in, ad, sub + Ac., etc. quo?
in Hispaniam legatos ac litteras misit (Cic. Manil. 9)
Origen (o Procedència) Abl. /lloc menor etc./ ab, de, ex + Abl. unde?
quaecumque nauis ex Asia ..., quae Tyro , quae Alexandria uenerat (Cic. Verr. 2,5,145)
Via (o Lloc per on) Abl /+instrum. de pas/, per praeter inter + Ac. qua?
dum ipse terrestri , per Hispaniam Galliasque , itinere Italiam peteret (Liv. 21,21,10)
1.1. L’oració independent
1.1.1. Concepte
1.1.2. Estructura
a. Nivell representatiu de l’EO
b. Nivell interactiu de l’EO
1.1.3. Constituents
a. El predicat
b. Els altres constituents
- Els constituents obligatoris (arguments) a. Nivell sintàctic b. Nivell semàntic 2. Els constituents no obligatoris (adjunts) a. Funcions semàntiques dels adjunts b. Condicions d’ús dels adjunts
- Constituents del nivell interactiu (disjunts)
Les FSem dels adjunts estan subjectes als condicionants imposats per la semàntica de les PNc a les quals s’adjunten.
No totes les FSem que realitzen els adjunts poden anar amb tota mena de predicacions. Per exemple: FSem Preu ha d’anar amb predicacions que puguin implicar “transacció comercial” FSem espacials requereixen predicacions que signifiquin moviment o absència de moviment (situacions estàtiques) FSem Instrument o Fi apareixen amb predicacions amb un Subjecte capaç d’emprendre o d’aturar la situació predicada (control) La FSem Agent/Força es troba amb la versió passiva de les predicacions
1.1. L’oració independent
1.1.1. Concepte
1.1.2. Estructura
a. Nivell representatiu de l’EO
b. Nivell interactiu de l’EO
1.1.3. Constituents
a. El predicat
b. Els altres constituents
- Els constituents obligatoris (arguments) a. Nivell sintàctic b. Nivell semàntic
- Els constituents no obligatoris (adjunts) a. Funcions semàntiques dels adjunts b. Condicions d’ús dels adjunts 3. Constituents del nivell interactiu (disjunts)
Les formes que poden adoptar els disjunts són, en general, les mateixes que les dels arguments i adjunts. Els disjunts també comparteixen, en general, el sistema de FSem dels arguments i dels adjunts. Els disjunts, més enllà del contingut semàntic que expressin, es poden agrupar segons la seva funció comunicativa:
i. Aportar el punt de vista del parlant o emissor (7) ii. Indicar l’actitud o valoració de l’emissor en relació amb la situació (11) iii. Aportar una evidència o justificació de l’enunciat (24) iv. Referir-se a “l’estil” amb què s’emetrà l’enunciat (25) v. Referir-se a la finalitat del propi acte de parla (9) (10) (26)
(7) Quinctia formosa est multis (Catull. 86,1) (9) ut iam ad illa summa ueniamus , quae uis alia potuit... homines congregare? (Cic. de orat. 1,33) (10) ut uerum tibi dicam , pater, ea res me male habet (Plaut. Asin. 843) (11) male reprehenderunt (Cic. Tusc. 3,34)
(24) Quae dea est? Bonam ese dea oportet, quoniam quidem est abs te consecrata (Cic. dom. 110) (25) ut breuiter includam quod sentido, …tam intemperantes in ipsis miseriis sunt quam ante illas (Sen. epist. 98, 8) (26) nam, ne uos falsa opinio teneat, iniussu meo Albani subiere ad montes (Liv. 1, 28, 5)
