¡Descarga apunts de sociologia y más Apuntes en PDF de Ciencias de la Educación solo en Docsity!
- 1 Innatisme.....................................................................................................
- 2 La falàcia ecològica (sorgeix de l’ambientalisme)......................................
- 3 La conducta desviada...................................................................................
- 4 La socialització............................................................................................
- 4.1 La desviació.................................................................................................
- 4.2 Agents de socialització................................................................................
- 4.2.1 La família.....................................................................................................
- 4.2.1.1 Estructura.....................................................................................................
- 4.2.1.2 La funció......................................................................................................
- 4.2.1.
- 4.2.1.4 Els estils educatius.......................................................................................
- 4.2.2 L’escola........................................................................................................
- 4.2.2.1 Reforma educativa.......................................................................................
- 4.3 Altres agències de socialització...................................................................
- 5 Estructura social..........................................................................................
- 5.1 Característiques del sistema de classes (s.XIX)..........................................
- 5.2 Tensions socials en tres etapes.....................................................................
- 5.2.1 Capitalisme industrial..................................................................................
- 5.2.2 Capitalisme del Benestar.............................................................................
- 5.2.
- 5.2.4 Capitalisme informacional...........................................................................
SOCIOLOGIA
Socialització: procés d’incorporació dels individus a la societat (interacció individu- societat).
Innatisme
El mecanisme fonamental d’evolució és el darwinisme social (la “selecció natural”), que posa emfàsi en el paper de l’instint i l’herència genètica. En l’instint per donar importància a allò que fa que ens assemblem als animals, que operen d’aquesta manera (supervivència...). El paper de l’herència per destacar aquelles característiques de la personalitat que es trasmeten de generació en generació: DIMENSIÓ DETERMINISTA.
Un segon element important és el concepte d’intel.ligència. L’intel.ligència, pels innatistes, és com una mena de dot natural, que es pot mesurar. El problema innatista és la justificació de les desigualtats socials en base a criteris biològics. L’excès d’emfàsi en allò innat no para prou atenció a l’influència de l’entorn. De tal forma que a igualtat de condicions biològiques i diferent entorn, el resultat és diferent. El mateix concepte d’intel.ligència pot ser també part d’un procés de construcció social, perque algunes característiques poden ser estimulades per l’entorn o inhibides.
Les necessitats biològiques i fisiològiques que són comunes a l’espècie humana es resolen de formes molt diferents, és a dir, que hi ha mediacions culturals. L’instint el tenim, però les respostes per resoldre aquest instint són variades, culturalment amb significats molt diferents.
La falàcia ecològica (sorgeix de l’ambientalisme)
Tots els individus que comparteixen un mateix entorn, tindràn les mateixes característiques.
La conducta desviada
És una conseqüència de les característiques innates dels individus que es desvien o és l’entorn que ha provocat d’alguna forma aquesta desviació? Exemples: delicte.
22/10/
La socialització
individus. Per últim aquesta socializació es dóna a la familia, per tan la família és l’agència de socialització primària.
- Socialització secundària: un cop estan assentats els aspectes de la primera socialització; la família deixa de ser l’únic món i apareixen nous espais on exercir nous rols; són els “submons”. És una socialització menys emocional, i per tan amb vincles afectius més febles. S’han de començar a exercir nous rols específics. L’agència de la socialització secundària més important és l’escola; però també podem trobar agències com el treball. Les funcions de les agències de socialització secundària és incorporar els individus a aquests “submons”. En les darreres decàdes les agències de socialització secundària s’han diversificat; han aparegut nous agents com són els mass-media (transferència de conductes als nens). Aquesta diversificació fa que sigui és difícil el procés de socialització, quan intervé més gent, més possibilitat que els missatges siguin fins i tot contradictoris; fet que genera inseguretat. Això té a veure amb la dimensió socio-històrica de les possibilitats d’éxit o fracàs del procés de socialització. Aquestes probabilitats no depenen tan de les persones que exerceixen un rol d’influència, com del context socio-històric del moment. Per exemple: quan la divisió social del treball és menor, hi ha més possibilitat d’éxit. El mateix passa amb la distribució social del coneixement: quan el volum del coneixement és poc, tothom pot tenir accés a aquest. També quan hi ha poques agències, són més fàcils les probabilitats d’éxit. Les societat tradicionals eren relativament estables, amb una taxa petita de canvi social i un estoc de coneixement reduit, i amb un paper fonamental de la família com a agència de socialització; i sovint la família era l’agència de socialització també secundària. Si el procés de socialització tingués éxit al cent per cent, tindria com a conseqüència l’immobilisme, no hi hauria canvi social. Així doncs, l’éxit total de la socialització seria una societat d’automates. En canvi, quan hi ha fracàs de la socialització, apareix la desviació.
La desviació
Hi ha de dos tipus:
- La desviació que provoca un canvi social: passa a ser una nova pauta de conducta social legitimada.
- La desviació que provoca una penalització: aquella conducta que no és acceptada pel conjunt, per tan d’alguna forma rebutjada i reprimida, esdevé en alguns casos extrems que la societat té institucions de resocialització. Es dóna en individus que s’han desviat tan que és necessari fer una nova programació, construir una identitat nova.
Agents de socialització
La família
Estructura
És com s’organitza aquesta unitat familiar, un grup primari amb relacions de parentiu, de consanguinitat i reconeixement, que té cura de l’acollida dels nous membres. Aquesta unitat es pot estructurar de diferents formes:
- La primera transició familiar: el canvi de la familia troncal a la familia nuclear. Es passa de la familia troncal (unitat familiar en que conviuen com a mínim tres generacions i sovint conviuen persones de segon ordre de consanguinitat. Alguns dels fills no marxen de casa. És la família de les societats tradicionals i d’àmbit rural.) a la família nuclear. A causa de l’industrialització i l’urbanització, apareix la família nuclear; que és un nucli familiar monogàmic, heterosexual, en què els fills marxen de casa per construir una nova llar; d’aquest fenòmen s’en diu familia nuclear neolocal.
- La segona transició familiar: apareixen noves formes de família, es diversifiquen. Per exemple les famílies monoparentals: normalment són fruit d’una ruptura d’un nucli familiar; és a dir, les separacions i divorcis. El segon tipus de família que ha aparegut és el que s’anomena família reconstituida: família de dos nuclis trencats que es tornen a renuclearitzar. També existeixen les llars unipersonals, no considerades famílies; sinó que són persones que viuen soles. És un fenòmen amb una nova significació social. N’hi ha de dos tipus: una de creació involuntària i l’altre de creació voluntària. La de creació involuntària generalment és provocada per la viudetat (els fills s’emancipen i el conyugue mor). El segon tipus de llar unipersonal és la de creació voluntària; normalment joves amb un alt nivell econòmic i bona posició social.
Això ens porta a una altra idea per entendre el canvi en les famílies, que és l’augment de la ruptura i discontinuitat en el cicle familiar. En el passat hi havia dos moments (rituals) en el cicle familiar, molt regulats socialment: la nupcialitat i la fecunditat. El pas de la família troncal a la nuclear implica una ruptura en la unidireccionalitat; de tal forma que les maneres d’emancipació es diversifiquen.
La funció
Per a què serveix la família, i com evolucionen les diferents funcions al llarg del temps.
Hi ha un gran canvi que s’anomena de la família entesa com a unitat de producció a la família entesa com a unitat de consum. En les famílies troncals la família era productora de recursos. En el si de la família es produien els bèns i els serveis necessaris. Amb l’industrialització es dóna la salarització, en que la gent passa de produir en contextos propers, persones conegudes o de parentiu (estructura tradicional) a produir bèns i serveis per a tercers a canvi d’un sou/salari en el
A part d’aquests estills, existeix un model emergent que són les families negociadores o contractuals. Aquestes intenten mantenir l’equilibri entre el control i el suport afectiu.
L’escola
La primera qüestió a tenir en compte quan es parla de l’escola és que és una institució socio-històrica; dit d’altra manera, s’ha de situar en el context temporal i situacional. Pel que fa al context temporal, s’ha passat de l’escola d’élit a l’escola de masses. Això vol dir que històricament, en un principi (época grega) l’escola era una institució pensada per a poca i determinada gent que tindrien unes funcions, posicions socials determinades o de comandament. Això comença a canviar a mitjans del s.XIX; l’escola mica en mica es va concebent com una institució adreçada a tota la població, és a dir, l’escola de masses. Dins d’aquesta escola es fa una diferenciació entre escola primària, secundària i superior. Més endavant, la infantil.
L’escola primària està ideada com la base del coneixement que els individus han de tenir, en alguns contextos l’ensenyament primari és obligat ja que es considera socialment necessari i imprescindible per dos raons que són les dues funcions bàsiques que té l’escola en els països capitalistes o d’economia avançada:
- Funcions econòmiques: l’escola com a preperació per accedir al món del treball.
- Funcions socials: la formació per a la ciutadania.
A part, hi ha una tercera funció que és transversal:
- (^) Funció de reproducció o mobilitat: té a veure amb la capacitat que té l’escola per reproduir l’estructura social o bé per modificar-la.
Reforma educativa
És l’intent de gestionar els problemes que té l’escola a través d’una llei que modifica el sistema escolar. Les lleis basicament poden fer dos coses:
- Modificar la pedagògia (com s’ensenya)
- Modificar l’organització de l’escola.
Altres agències de socialització
- Mass-media.
- Temps lliure.
BLOC 3
Estructura social
La sociologia com a disciplina estudia fonamentalment l’estructura social. L’estructura social és sempre una classificació de desigualtats. Si tots els individus que formen part d’una comunitat fossin iguals, és a dir, tinguessin les mateixes tasques, fessin el mateix de forma indistinta, no hi hauria estructura social. Aquestes desigualtats es tradueixen amb l’accès desigual als recursos, al poder i al prestigi. És a dir, no ttos els individus que formen part d’una societat tenen les mateixes probabilitats d’obtenir recursos econòmics, materials; ni d’accedir als llocs de poder o desenvolupar tasques de més prestigi que d’altres. Aquest accès desigual es fa dintre d’un conjunt de relacions socials; és una gestió que afecta a les relacions entre individus i a la construcció de les identitats. I la construcció de l’identitat té la doble vessant: la identificació personal i la identificació col.lectiva. és a dir, com et situes com a individu dins d’aquesta estructura social i com és la relació entre els altres individus que comparteixen la mateixa identificació. I això és el que dóna lloc als actors socials; que poden tenir un paper important en el canvi d’aquesta estructura social.
A partir d’aquí, podem veure els diferents sistemes d’estratificació (formes en que es concreta una estructura social):
- Edat/sexe
- Esclavatge
- Castes
- Estaments
- Classes
Característiques del sistema de classes (s.XIX)
- Sense requisits formals (estatus adquirit): és a dir, les probabilitats de canvi són més elevades.
- (^) Possessió/control dels mitjans de producció: els diferents grups socials lluiten entre si per apropiar-se dels recursos.
- Fraccions: les classes socials no són necessàriament homogènies.
La configuració històrica de les classes socials depenen d’aquests tres elements:
- Mercat: com es desenvolupa l’econòmia d’un país.
- Societat civil: com s’organitzen els diferents actors socials; el grau d’organització per mantenir una determinada correlació de forces.
- Estat: és l’agent regulador de les relacions socials.
ampli de coneixement, alfabetitzats); i el lumpenproletariat, és a dir, vinculats als ambients més sòrdids de la societat, la pobresa, la prostitució, etc. El proletariat dels suburbis. Aquestes dos classes socials, tot i ser les protagonistes del moment, no van ser les úniques. N’hi havia d’altres, residuals, que provenien de l’Àntic Règim. Aquestes altres classes són els terratinents i els camperols o jornalers, que tenen a veure amb la producció agrària. De mica en mica es transformen amb una oligarquia de terratinents perquè són pocs i es reparteixen el territori. De camperols n’hi ha de dos tipus: els petits propietaris; i els jornalers, és a dir, els assalariats del camp. També hi havia els artesans, que a poc a poc van essent substituits per la producció industrial en massa. I per últim, queda un grup social que tenia molta influència en el poder polític, que són els professionals lliberals. Eren una minoria, vinculada a un nivell d’estudis elevat i exercien oficis d’advocats, metges, ingeniers, arquitectes...
El conflicte entre clases es tradueix amb l’aparició del “moviment obrer”, amb l’aparició del “luddisme”, el “cooperativisme”, i més endavant i amb més força, el “sindicalisme revolucionari”.
El sindicalisme revolucionari tenia com a element de pressió política la vaga. En general eren focus de tensió que usaven la lluita armada, el pistolerisme...
Pel que fa a la burgesia, hi havia dos grans conflictes:
- Entre la burgesia il.lustrada i la burgesia reaccionaria. És a dir, la que volia avançar cap a la democràcia i la que tenia temor a perdre el poder i el control sobre la producció degut a l’avanç cap a la modernització i la democràcia; reacis als canvis. En resum, la burgesia il.lustrada (lliberal) i els conservadors.
- (^) Entre les burgesies nacionals; la lluita entre les burgesies per ocupar el territori.
Tot aquest conjunt de tensions, conflictes, que van acompanyats de crisis econòmiques cícliques (crack del ’29...), exploten amb la segona Guerra Mundial.
Capitalisme del Benestar
I quan acaba aquesta Guerra, s’ha de reconstruir Europa. Llavors és quan venen els nord-americans amb el Pla Marshall; amb un doble objectiu: reconstruir fisicament Europa i evitar l’influència dels païssos rojos.
Aquesta reconstrucció s’havia de fer sobre unes bases:
- Acceptar que l’estat té un paper regulador; i això amb dos vessants: estrictament econòmica, el que s’anomea keynesianisme. És a dir, no es pot deixar l’activitat del mercat completament lliure, ja que el capitalisme té crisis cícliques. I la segona, que l’estat també tingués un paper actiu en determinats serveis; és a dir, l’Estat del Benestar. Amb la idea de l’universalització de determinades prestacions socials que poden desbocar en convulsions socials.
Per aconseguir tot això, l’Estat necessita diners i per tan apareixen els impostos. En un principi de redistribució de la renda, basat en la política econòmica keynesiana. Els que tenen més poder econòmic, han de pagar més impostos.
- Per construïr un model social diferent a l’anterior, en pro de la Pau Social, és reconeix la negociació social; és a dir, es legalitzen i s’integren els sindicats majoritaris per negociar convenis.
- (^) D’altra banda, es crea la UE per tal que no torni a succeïr un període bèlic com el passat.
Tota aquesta situació desencaden un període d’estabilitat i benestar. Aquesta situació comporta una sèrie de canvis socials:
- Diversificació de la burgesia: ja no són només els propietaris dels bèns de producció, sinó que hi ha tot un grup social vinculat al control basat en el coneixement de les empreses. De forma que hi ha una distinció entre els propietaris i els gestors del control. L’augment dels tècnics vinculats als processos productius. Aquesta burgesia és anomenada tecnoburocràcia.
- (^) Augment de les clases mitjanes: eviten que la polarització social provoqui conflictes. Hi ha dos tipus: les velles classes mitjanes, petits propietaris, vinculats al patrimoni; i les noves classes mitjanes, vinculades al coneixement. Aquestes noves classes mitjanes van a treballar o al sector privat o al sector públic.
- Homogenització de la classe obrera; i per tan, hi ha una disminució de la pobresa.
Tot això en el conext de creixement econòmic, estabilitat política i la redistribució de l’Estat; i en que la mobilitat era real, les classes socials estaven més obertes que mai. I a més a més, l’augment continuat de la renda disponible per càpita, fa que el consum augmenti i aparegui l’anomenat consum de masses. En aquest conetxt de benestar material, de seguretat, de confort, apareix el maig del 68. els protagonistes d’aquest moviment són, precisament, els fills de les classes mitjanes. Els nuclis importants de tensió social no estàn vinculats directament al treball i al capital, sinó que les propostes rupturistes apareixen en les classes mitjanes.
Tot aquest període comença a fer fallida a partir del 1973: la crisi del petroli, que provoca un augment de l’inflació brutal; és a dir, es dispara l’inflació, tanquen moltes empreses i apareix l’atur massiu. Succeix un període de creixement feble o negatiu, i això mina les bases del model anterior; perquè aquest Estat de Benestar, si hi ha més atur i menys creixement, recapta menys impostos però té més despeses i per mantenir el nivell de prestacions, el que fa l’estat és endeutar-se.
A més, aquesta crisi fiscal vé acompanyada d’una crisis ideològica o de legitimació; que vol dir, trencar el consens polític que hi havia abans. Es qüestiona la ideoinitat de l’estat per regular la vida econòmica i social; aquests crítics són els neoliberals, que diuen que cal reformar el paper de l’Estat.
Capitalisme informacional
Això va donar lloc a l’anomenada “revolució conservadora” dels anys 80.
