Docsity
Docsity
Prepara tus exámenes
Prepara tus exámenes

Prepara tus exámenes y mejora tus resultados gracias a la gran cantidad de recursos disponibles en Docsity

Consigue puntos base para descargar
Consigue puntos base para descargar

Gana puntos ayudando a otros estudiantes o consíguelos activando un Plan Premium

Orientación Universidad
Orientación Universidad
Vende en Docsity
Vende en Docsity
Docsity AI
Docsity AI
Inicia sesiónRegístrate

Prepara tus exámenes

Prepara tus exámenes y mejora tus resultados gracias a la gran cantidad de recursos disponibles en Docsity

Busca documentos

Prepara tus exámenes con los documentos que comparten otros estudiantes como tú en Docsity

Busca tu universidad

Encuentra los documentos específicos para los exámenes de tu universidad

Video Cursos

Estudia con lecciones y exámenes resueltos basados en los programas académicos de las mejores universidades

Quiz

Responde a preguntas de exámenes reales y pon a prueba tu preparación

Docsity AINEW

Resume tus documentos, hazles preguntas, conviértelos en quiz y mapas conceptuales

Ver preguntas

Despeja tus dudas leyendo las respuestas a las preguntas que realizaron otros estudiantes como tú

Consigue puntos base para descargar

Gana puntos ayudando a otros estudiantes o consíguelos activando un Plan Premium

Compartir documentos
download point icon20 Puntos

Por cada documento subido

Responde a las preguntas
download point icon5 Puntos

por cada respuesta dada (máx. 1 al día)

Todos los modos para conseguir puntos gratis
Consigue puntos de inmediato

Elige un plan Premium con todos los puntos que necesitas.

Oportunidades de estudio

Elige tu próximo programa de estudio

Ponte en contacto inmediatamente con las mejores universidades del mundo. Busca entre miles de universidades en todo el mundo. Busca entre miles de universidades partner oficiales

Comunidad

Pregúntale a la comunidad

Pide ayuda a la comunidad y resuelve tus dudas de estudio

Ebooks gratuitos

¡Nuestros e-books salva-estudiantes!

Descarga nuestras guías gratuitas sobre técnicas de estudio, métodos para controlar la ansiedad y consejos para la tesis preparadas por los tutores de Docsity

Apunts dels acids nucleis, Esquemas y mapas conceptuales de Biología

Biología

Apunts de biologia del curs passat

Tipo: Esquemas y mapas conceptuales

2023/2024

A la venta desde 30/09/2024

juditrojas_
juditrojas_ 🇪🇸

15 documentos

1 / 12

Toggle sidebar

Esta página no es visible en la vista previa

¡No te pierdas las partes importantes!

bg1
ÀCIDS NUCLEICS
→ Macromolècules orgàniques formades per CHON i P
→ Durant molt temps les proteïnes es pensava que portaven la informació
genética. Són molecules acides, per tant, reaccionen amb proteïnes basiques i
amb ions positius (cations).
→ Les unitats basiques son els nucleòtids
Nucleòtids formats per:
1 monosacàrid
- Ribosa C5H10O5 |
| aldopentoses
- Desoxirribosa C5H10O4 |
1 base nitrogenada
Riques en nitrogen
○bases pirimidiniques: (uracil U,
timina T, citosina C) → un cicle
○bases púriques: (adenina, guanina)
→ dos cicles
*alternen carbonis amb nitrogen
1 àc. fosforic - H3PO4
Nucleòtid = nucleòsid + ac.fosforic
(base nitrogenada)
←Enllaç N-Glucosídic
Enllaç N-Glucosídic
Enllaç fosfoester
pf3
pf4
pf5
pf8
pf9
pfa

Vista previa parcial del texto

¡Descarga Apunts dels acids nucleis y más Esquemas y mapas conceptuales en PDF de Biología solo en Docsity!

ÀCIDS NUCLEICS

→ Macromolècules orgàniques formades per CHON i P → Durant molt temps les proteïnes es pensava que portaven la informació genética. Són molecules acides, per tant, reaccionen amb proteïnes basiques i amb ions positius (cations). → Les unitats basiques son els nucleòtids Nucleòtids formats per: 1 monosacàrid

  • Ribosa C 5 H 10 O 5 | | aldopentoses
  • Desoxirribosa C 5 H 10 O 4 | 1 base nitrogenada Riques en nitrogen ○ bases pirimidiniques: (uracil U, timina T, citosina C) → un cicle ○ bases púriques: (adenina, guanina) → dos cicles *alternen carbonis amb nitrogen 1 àc. fosforic - H 3 PO 4 Nucleòtid = nucleòsid + ac.fosforic (base nitrogenada) ←Enllaç N-Glucosídic Enllaç N-Glucosídic Enllaç fosfoester

Nucleòtids energètics ➢ No tots els nucleòtids formen part dels ac. nucleics hi ha un altre grup → nuclectics energètics. ➢ S'utilitzen en el metabolisme (són molt importants) perquè tenen enllaços molt rics en energia, quan es trenca l'enllaç alliberen molta energia. ➢ Ex: ATP, ADP, AMP ATP →Adenina + ribosa + 3 ac. fosforics→ adenosina trifosfat ADP → Adenina + ribosa + 2 ac. fosforics→ adenosina difosfat AMP→ Adenina + ribosa + 1 ac. fosforic→ adenosina monofosfat POLINUCLEOTIDS ➢ Tots els organismes vius tenen ADN i ARN simultàniament. ➢ Excepte els virus→ són tan senzills que es consideren materia (no formen ni cèl·lules) hi ha els virus d'ADN i els virus d’ARN (no poden partan ADN ni ARN a l’hora) Com s’uneixen els nucleòtids per formar ADN i ARN Tots els ac. nucleics tenen un extrem 5’ i 3', aixo ho sabem per la posició dels carbonis de la ribosa o la desoxiribosa

  • Ex: ADN ADN
  • Wilkins treballava utilitzant raigs X i van agafar informació robada de Rosalina Franklin.
  • La molècula de l’ADN és llarga i molt prima amb un diàmetre constant de 2nm
  • L'ADN es una estructura repetitiva i té dos tipus de repeticions:

↳1 rep. cada 0,34 nm. i l’altre cada 3,4nm

  • L'estructura de l’ADN es helicoidal → no ho saben interpretar →Watson i Crick arriben a la conclusió que l’ADN es una molécula molt gran formada per dues cadenes de nucleòtids colocades de manera antiparal·leles (una puja i l’altre baixa). conversió 1 mm = 1000 μ (micres) 1 mm = 1000 μm (micròmetres) 1 μm = 1000 nm (nanometres) 1 nm = 10 Å → En aquesta doble hèlix les bases nitrogenades queden situades en el centre de la doble hèlix i s’uneixen de forma complementaria l’adenina i la timina per 2 ponts d’hidrogen. → La citosina s’uneix de manera complementaria amb la guanina per 3 ponts d’hidrogen → La doble hèlix d'ADN és dextrogira (estructura gira a la dreta), i plectonímica (per separar les dues cadenes cal girar una respecte de l’altre). → A la part externa d’aquesta doble hèlix i queden tots els ac. fosforics i les desoxiriboses de tots els nucleòtids. A = T C ≡ G Repeticions → 0’34 nm: degut a la distancia entre 2 nucleòtids d’una mateixa cadena → 3’4nm: degut a la distancia entre cada volta que fa l’ADN
  • L’estructura de la doble hèlix és molt estable (no s’obre) però quan se li aplica una temperatura de 100ºC es desnaturalitza (2 cadenes se separen i els ponts d'hidrogen es trenquen).
  • Si aquest ADN li baixem la temp a 65ºC es renaturaliza (torna a la seva estructura natural)
  • En condicions normals, l’ADN és una molècula que es pot separar en dues ocasions: → Quan l’ADN s’ha de duplicar: Abans de qualsevol divisió cel.lular (mitosi i meiosi), les cèl·lules es separen, una copia → Quan s’han de sintetitzar proteïnes: ADN porta la informació de les proteïnes que formen, s’ha de separar ARN (ac. ribonucleic)
    • Macromolécula formada per molts nuclectics i cada un d'ells està format per 1 monosacarid (ribosa), 1 base nitrogenada (A/C/G/U) i un ac.fosforic
    • Estructura monocatenaria→ una sola cadena
    • A les cèl·lules eucariotes i procariotes hi ha mes quantitat d’ARN que d’ADN per cel·lula (de 2 a 8 vegades)
    • Diester: enllaç que uneix 2 nucleòtids tant a les cèl·lules eu. com pro. Funció Hi ha 3 tipus d’ARN→intervenen en la formació de les proteïnes. Tipus ARN missatger = ARNm
    • Molècules lineals i curtes
    • Aprox 5000 nucleòtids
    • Representen un 5% de tot l’ARN de la célula
    • Es forma en el nucli de la célula i és una copia complementaria de l’ADN (d’un gen)
    • Gen = fragment d’ADN que porta info d’un caràcter
    • La composició i l’ordre dels nucleòtids és molt important per poder formar una proteína be
    • La seva vida és molt curta (d’hores a dies) Cada 3 nucleòtids → codó

La teoria cel·lular Basada en 4 punts:

  1. La cèl·lula és la base morfológica de tots E.V: tots els e.v estan constituïts per 1 o + cèl·lules.
  2. La cèl·lula és la base fisiològica dels organismes: La cèl·lula és capaç de dur a terme tots els processos metabòlics per mantenir-se amb vida.
  3. Tan sols poden sorgir a partir d'una altre existent: Idea famosa que prové de la frase “tota cèl·lula prové d'una altre cèl·lula”
  4. Es la unitat genética autònoma de E.V: La cèl·lula conté tota la informació de la síntesi a la seva estructura i el control del seu funcionament, i capaç de transmetre-la als dependents. El concepte de cèl·lula
  • La cel·lula està estructurada en 3 parts: Aquesta és capaç de fer les 3 funcions vitals (nutrició, relació, reproducció) malgrat ser l'unitat viva + senzilla Tenim 2 tipus d'organismes diferents:
  1. Pluricel·lulars: Formades per 2 o mes cel·lules. Ex: nosaltres
  2. Unicel·lulars: Formats per 1 solo cèl·lula. Ex: Fongs unicel·lulars *Hi han les procariotes i les eucariotes Els virus → Per molt considerats éssers vius, ja que poden reproduir-se. Per realitzar-la necesita enviar una cèl·lula viva, pel seu compte no poden viure. → Per això no son considerats la forma més simple de vida autònoma. → No son considerats ni formats per cèl·lules, ja que no tenen citoplasma, on fer el metabolisme. → Tenen una estructura molt simple→ exemple de vida acellular → Els virus s'haurien de considerar matèria viva (pq no poden fer funcions basiques x si soles) Forma i mida cèl·lula Forma
  • No hi ha un prototip che forma cellular, ja que presenten grans variabilitats
  1. cèl·lules lliures: tenim 2 subtipus (diferenciats x la forma)
  • Canvien de forma: Com les amebes que son capaços d'emetre pseudopodes (prolongacions citoplasmàtiques x desplaçar-se i absorbir partícules)
  • Forma globular: Com els limfòcits sanguinis q no son capaços d'emetre pseudopodes. Adopten aquesta forma degut a la cohesió entre molècules d'aigua, això també explica pq les gotes dels líquids adopten aquesta forma específica.
  1. cèl·lules unides entre si formant teixits: No tenen una paret cel·lular rígida. La forma depèn en gran part de la tensió entre la unió de les cèl·lules.
  • F prismàtica: cèl·lules PROFUNDES
  • F. aplastada: cèl·lules SUPERFICIALS
  1. cèl·lules de parets rígides: com cèl·lules vegetals que presenten una forma i estructura molt estable
  2. relacionada amb la seva funció: Així doncs les cèl·lules musculars que solen ser allargades i fusiformes per poder-se contraure i relaxar-se
  • Les formes de les cèl·lules son determinades x la seva funció i x la presència o absència de parets cel·lulars rígides Unitats de mesura citologia
  • La majoria de cèl·lules tenen una mida molt petita (excepte l'ou). Aquestes únicament es poden observar amb un microscopi. UNITATS DE LONGITUD
  • um (micròmetre /micra) : [1mm = 1000 μm,μ]
  • nm (nanometre): [1μm - 1000 nm]
  • Å: [1nm = 10 Å] [1M = 10000 Å] UNITATS DE MASSA
  • pg (picogram): utilitzat per org. cel·lulars → [1 Pg = 10−12g]
  • Dalton o uma (unitat massa atom): utilitzat x macromolecules [1 dalton = 1’66·10-24g]
  • s (svedberg): Utilitzat x calcular velocitat centrifugació, com els RIBOSOMES Estructura cèl·lular
  1. membrana cel·lular: formada x doble copa de lípids + proteïnes a envolten la cèl·lula del exterior
  2. citoplasma: Es el medi intern cel·lular, on hi trobem tots els orgànuls
  3. mat genetic: Es ADN acompanyat o no x proteïnes tota la info cel·lular i s'encarrega de transmetrela als decendents PROCARIOTES
  • vesícules
  • Vacúols (s’utilitzen més en les vegetals)
  • Aparell de Golgi
  • Lisosomes
  • Peroxisomes Orgànuls envoltats de 2 o + membranes
  • Mitocondri (doble membrana)
  • Nucli (doble membrana)
  • Cloroplasts (+2 membranes) DIFERENCIES Procariotes Eucariotes Tamany molt més petit 0’5 - 5μ Tamany més gran 20μ - pocs mm ADN no envoltat per cap membrana (NO NUCLI), ADN Situat al Nucleoide ADN envoltat per membrana nuclear (Si NUCLI). ADN no associat a histones (es creu a està associat a altres prot.) ADN associat a histones ADN circular i doble, forma 1 sol cromosoma ADN lineal doble i forma 2 o + cromosomes Citoplasma no le orgànuls membranosos només té ribosomes 70s i inclusions Citoplasma: orgànuls membranosos i ribosomes 80s EUCARIOTES Animal Vegetal Forma irregular ja q no te paret vegetal Forma poliédrica ja q te paret vegetal té matriu extracel·lular no en té no en té te cloroplast per fer la fotosíntesis vacúols petits i nombrosos (vesícules) tenen 1 o 2 vacúols molt grans a ocupen tot el citoplasma nucli: codó i al centre de la cèl·lula nucli allargat i normalment a un costat de la cèl·lula

pot tenir cilis flagels no poden tenir tenen centríols o centrosoma no en tenen tenen grànuls de glucogen tenen grànuls de midó MICROSCOPI Òptic

  • Aparell format per dues lents d'augment, lo quiar l'objectiu
  • Per saber el nombre d'augments hem de multiplicar els augments de l’ocular pels augments de l'objectiu [10x · 40x= 400x]
  • Augment maxim → 1000x
  • La mostra que hem de mirar ha de ser molt fina pq la llum pugui travessar-la
  • Normalment es un aparell que es din micròtom
  • Les mostres en el microscopi optic →on hi hagin cèl·lules vives, es poden veure, però al tenyir-les agafen el to del tint
  • El que veiem en el M.O visualitzem l'estructura general de es moren es veuran en la cel·lula i del teixit→podem distingir el nucli (no es veu l'interior) Electronic
  • No s'utilitza la llum sino un raig d'electrons
  • L'interior d'aquest microscopi està format per bobines cilíndriques que generen un camp magnètic → condensen els electrons per augmentar la mostra i projectar-la en una pantalla fluorescent on les imatges son sempre en blanc i negre.
  • Per preparar una mostra s'utilitzen els ultramicrotoms fa uns talls ultrafins pq el que talla la mostra es una fulla de diamant
  • Les imatges es diuen micrografies.
  • El nombre d'augment depèn ja que hi han 2 tipus: → microscopi electrònic de transmissió (MET) → microscopi electrònic de rastreig o de scaming (MER)
  • A tots els microscopis electrònics no es pot veure cap mostra viva MET MER