¡Descarga Análisis de la Frecuencia y Duración de las Categorías de Conducta - Prof. Cosculluela y más Apuntes en PDF de Psicología solo en Docsity!
Podem segmentar de dues maneres diferents: conductual i temporal.
Segmentació conductual: els talls són desiguals perquè depén de la conducta que es produeixi. Cada tall té una duració diferent.
Segmentació temporal: Talls temporals curts.
Em puc trobar que es doni tres vegades la mateixa categoria ( conductual), però en l'anterior això no seria possible (temporal).
PRIMARIES- Aquestes que posa mesures primàries: són les que surtirien directament del registre (sense fer cap tipus de càlcul)
Freqüència: Nombre de vegades en que s'ha produït
Duració d'ocurrència: cada cop que s'ha produït quan ha durat
Duració: La duració de tota la categoría (suma de totes les duració d'occurència)
Taxa: velocitat d'ocurrència d'una categoria
SECUNADRIES- mesures que provenen de fer petits càlculs. Permeten comparar subj, recullida de info que s'ha fet a diferent temps. Cosa que no em permetien la freq i la duració- primàries Em permet comparar subj, sessions diferents.
Freqüència relativa: Proporció de segmentnts conductuals en les quals s'ha pugut asignar aquesta categoriaProbabilitat que si escullo a l'atzar allà hi hagi aquesta categoria.
Duració relativa: definició la mateixa que la prevalença, el que canvia és el denominador
Fòrmula = a T (temps total en el que s'ha estat observant) si el sistema és EME (exhastiu mutuament excluent) Quan será diferent, quan siguin sistemes concurrents o no són excluents, pq aleshores em donarà més la suma de les ocurrències que el temps total.
Prevalença: És la proporció de temps ha estat ocupada per aquesta categoria.
Duració mitjana: Temps promig en que duren les seves ocurrències. L'esperança matemática de la variable duració d'ocurrència.L'estimació de quan durarà abans de que hagi passat.
SEQUENCIALS- M'ofereix info estàtica de la conducta, però no em permet dir que em passa després de.
Freqüència de transició: Nombre de vegades en que una conducta apareix quan prèviament ha aparegut una altra concreta.
Freqüència relativa de transició: És la probabilitat que tinc que es produeixi una transició en concret
Exemples lapse ( Quan de temps tarda un subj dsd q ha finalitzat una conducta fins que ocurreix un altre cop.Quan passa dsd que el nen deixa de mirar fins que torna a mirar ) i latència ( el temps que està dsd que es produeix un esdeven que considero que és l'estimul ( la mare mira al fill) fins que torna la resposta (el fill mira la mare)Quan de temps tarda el fill a donar resposta a la conducta de la resposta. Mesura de durada )
Exemple taxa: No ho puc comparar directament he de buscar una mesura que pugui comparar. La taxa.
Exemple freqüència relativa: Els casos reals són 5 probabilitat? Doncs que sempre hagues passat aquesta conducta-14 Com és una probabilitat, la fre relativa va de[0,1]
Mostreig de Subjectes: No és específic, l'heu d'utilizar amb qualsvl investigació.
Mostreig Inter sessional de temps: Implica pendre una sèrie de decisions: -Període d'estudi (no el temps que jo he estat investigant, quin és el período de vida dels subj que jo he decidit estudiar, el qual jo generalitzaré els resultats) ( Infancia? Adolescencia? 3ra edat?).quin període de la vida dels subjectes és susceptible d'estudi.
Sessió d'observació: El temps dins d'aquest període d'estudi jo observaré realment. Aquells períodes de temps dins del període d'estudi dins que jo observaré i reculliré info. Moments que jo reculliré info d'aquells subjectes.
Duració de les sessions: Hem de decidir quan durarà cada sessió d'observació de registre. Hem de tenir en compte dos coses: -Tipus de conducta que hem d'observar ( duració prou llarga, pq no hi ha hagi només una conducta o dues, hi ha d'haver-hi variabilitat) fatiga, cansament de l'observador ( la atenció constant reparcuteix, hi ha menys fiabilitat. Puc prestar atenció continua més o menys 45 minuts)
relativament petits ( ex. 15 segons) i ordena tmb els subjectes ( com el focal). avantatge- tinc info de tot el que esta passant, no només d'un. desavantatges- per 'observador és bastant més cansat ( menys el focal) en aquest has danar canviant cada x temps, canviant de subj. Si aquests períodes són tant curts, et pots trobar que un indiv sta fent una conducta i has de canviar de subjcte i et qeda la conducta a mitjes.
Mostreig intrasessional de temps:
Registre activitat per transicions (RAT): un registre continuo a partir del qual puc saber la freq de les conductes, el temps q duren... Només amb un RAT puc obtener info complerta i precisa de freq, duració i ordre dels comporament dels subjectes. Sempre que sigui possinle utilitzaré un RAT (x) no puc star continuament observant
Registre activat per unitats de temps (RAUT): Un cop fet axò, podem fer servir tres estratègies: Aavant:Per l'observador és menys cansat, només haver da ver e fer marquetes (creus). Tant estructurada és més fácil Desevn: q no tinc realmnt mesures reals de l que estic observant ( no ordre, ni freq...) no se ni quins canvis. Hi ha analizis que no podré realizar si ve dun RAUT. Puc estimar mesures com la freq ila duració, i que em permetrán realitzar algún tipus d'analizi.
Mostreig instantani, momentani o puntual: Observarem i resgistrarem la conducta en el punt de mostreig (les linies que jo faig quan divideixo el temps en intervals de la mateixa longitud).
Mostreig d'interval parcial, de Hansen o un zero: amb aquesta estrategia, a cada interval s'enregistra tot el que ha passat precindint del número de vegades de la duració o delordre en que s'ha produit. Molt poc restrictiva ( queda registrat igual una conducta que ha ocupat un 10% que la que ha durat un 90%). Per estats serveix i per esdeveniments també. Li donaras la mateixa importancia a un estat que un esdevn ( ja que no registres el temps, la durada).
Mostreig d'interval total: És el més restrictiur dels tres. Consisteix en registrar només aquella conducta que ha ocupat l'interval dsd l'inici fins el final. Pertant totes aquelles conductes que ocupen un tros de l'ineterval, ja no les registro, l'han d'ocupar sencer perq jo el registri.
TIPUS DE MOSTREIG INTRASESSIONAL DE TEMPS
Mostreig instantani: a cada punt del mostreig, observar i registrar el que passa en aquell momento. En el primer observo- passa la C ho apunto i espero fins que vingi el següent punt de mostreig. Freq el nombre de vagades que s'ha produit realmnt una conducta a partir dun RAT ho podem obtenir en quants inervals lhem pugut observar- freq modificada, es pot obtener a partir del RAUT. En cada interval només puc registrar una conducta, en cada interval ha hagut de pasar algo en cada un dells ( si és exhaustius) cada inertval una conducta només i no hi ha cap de buit.
Mostreig d'interval parcial: Cada interval pot tenir més d'una conducta registrada. No interval buit (si és exhaustiu)
Mostreig d'interval total: intervals buit, és lunic dels tres que pot haver.hi intervals buits. i quan succeix algo només pot haver-hi una conducta en cada interval.
