Docsity
Docsity

Prepara tus exámenes
Prepara tus exámenes

Prepara tus exámenes y mejora tus resultados gracias a la gran cantidad de recursos disponibles en Docsity


Consigue puntos base para descargar
Consigue puntos base para descargar

Gana puntos ayudando a otros estudiantes o consíguelos activando un Plan Premium


Orientación Universidad
Orientación Universidad


Oswald Külpe: El Pionero de la Psicología del Pensamiento - Prof. Cosculluela, Apuntes de Psicología

Oswald Külpe, nacido en 1862 en Letonia, fue un destacado filósofo, psicólogo e historiador alemán. Fundó un importante laboratorio psicológico en Würzburg, donde desarrolló el método de la introspección experimental sistemática. Su enfoque experimental en el estudio del pensamiento permitió descubrir procesos y actos desconocidos. Escribió obras clave en psicología y concluyó que el pensamiento puede existir sin imágenes. Su legado es conocido como la 'escuela de Würzburg'.

Tipo: Apuntes

2012/2013

Subido el 01/12/2013

gemmaorfila
gemmaorfila 🇪🇸

3.7

(37)

19 documentos

1 / 5

Toggle sidebar

Esta página no es visible en la vista previa

¡No te pierdas las partes importantes!

bg1
NIUB:      
INTRODUCCIÓ (màxim 3.000 caràcters):
Oswuald Külpe va néixer l'any 1862 a Kandau, Letònia. Es va traslladar a Alemanya on va destacar com a
filosof i psicòleg alemany, encara que també estudià història; i una vegada acabats els seus estudis es
traslladà a Leibniz on fou deixeble de Wundt, i fou durant aquesta etapa que va escriure el seu primer
manual de la psicologia. Però aquest va acabar adoptant una visió bastant independent a la del seu mestre.
Finalment, va obtenir una càtedra a La universitat de Würzburg, lloc on fundà un laboratori psicològic molt
important, i encara que acabà marxant de Würzburg, la seva línia de pensament s'anomena "l'Escola de
Würzburg". Oswuald Külpe destacà com a psicòleg experimental, ja que donà molta rellevància a l'estudi
experimental de processos superiors com el pensament, a més per a l'estudi d'aquests utilitzà un mètode nou,
que consistia en què al subjecte que s'està analitzant se li presenta un excitant o estímul, i davant aquest el
subjecte ha de reaccionar o respondre de forma correcta, una vegada realitzat això el subjecte ha de dir
quines imatges i fets podia veure en la seva consciència; aquest és anomenat " Introspecció experimental
sistemàtica", perquè és dona verdadera importància a la introspecció però es realitzà d'una forma específica
i reglamentada per això també se l'anomena introspecció sistemàtica.
Entre altres Külpe va escriure diverses obres que agafaren un gran renom i acabaren sent traduïdes a diverses
llengües com per exemple: "Grundriss der psychologie" (1893), "Einleitung en die philosophie" (1898) i
"Vorlesungen über psychologie" (1922).
Per acabar, es podria dir que l'aportació més rellevant de Külpe juntament amb els altres membres de
l'Escola de Würzburg va ser el resultat obtingut que existia pensament sense imatges, és a dir, que el
pensament es podia produir sense la necessitat de cap representació mental o de reproduir l'experiència
sensorial.    
RESUM(màxim 2.500 caràcters):
L'estudi del pensament es va realitzar sobretot en l'Institut Psicològic de Würzburg, ja que antigament la
psicologia no havia dirigit gaire l'atenció cap al pensament, per aquest motiu es desconeixien grans
Comentari de text-1; Oswald Külpe
Història i Epistemologia de la Psicologia
pf3
pf4
pf5

Vista previa parcial del texto

¡Descarga Oswald Külpe: El Pionero de la Psicología del Pensamiento - Prof. Cosculluela y más Apuntes en PDF de Psicología solo en Docsity!

NIUB:

INTRODUCCIÓ (màxim 3.000 caràcters):

Oswuald Külpe va néixer l'any 1862 a Kandau, Letònia. Es va traslladar a Alemanya on va destacar com a filosof i psicòleg alemany, encara que també estudià història; i una vegada acabats els seus estudis es traslladà a Leibniz on fou deixeble de Wundt, i fou durant aquesta etapa que va escriure el seu primer manual de la psicologia. Però aquest va acabar adoptant una visió bastant independent a la del seu mestre. Finalment, va obtenir una càtedra a La universitat de Würzburg, lloc on fundà un laboratori psicològic molt important, i encara que acabà marxant de Würzburg, la seva línia de pensament s'anomena "l'Escola de Würzburg". Oswuald Külpe destacà com a psicòleg experimental, ja que donà molta rellevància a l'estudi experimental de processos superiors com el pensament, a més per a l'estudi d'aquests utilitzà un mètode nou, que consistia en què al subjecte que s'està analitzant se li presenta un excitant o estímul, i davant aquest el subjecte ha de reaccionar o respondre de forma correcta, una vegada realitzat això el subjecte ha de dir quines imatges i fets podia veure en la seva consciència; aquest és anomenat " Introspecció experimental sistemàtica", perquè és dona verdadera importància a la introspecció però es realitzà d'una forma específica i reglamentada per això també se l'anomena introspecció sistemàtica. Entre altres Külpe va escriure diverses obres que agafaren un gran renom i acabaren sent traduïdes a diverses llengües com per exemple: "Grundriss der psychologie" (1893), "Einleitung en die philosophie" (1898) i "Vorlesungen über psychologie" (1922). Per acabar, es podria dir que l'aportació més rellevant de Külpe juntament amb els altres membres de l'Escola de Würzburg va ser el resultat obtingut que existia pensament sense imatges, és a dir, que el pensament es podia produir sense la necessitat de cap representació mental o de reproduir l'experiència sensorial.

RESUM (màxim 2.500 caràcters): L'estudi del pensament es va realitzar sobretot en l'Institut Psicològic de Würzburg, ja que antigament la psicologia no havia dirigit gaire l'atenció cap al pensament, per aquest motiu es desconeixien grans

Comentari de text-1; Oswald Külpe

Història i Epistemologia de la Psicologia

informacions sobre aquest. D'aquesta forma es va produir un gran pas en el desenvolupament de la psicologia experimental. Com ens diu el text " els primers continguts mentals que es van advertir en la consciència foren les pressions i puncions, els gustos i les olors, els sons i els colors" ja que aquests eren els més fàcils de percebre, els més simples, i tots aquells continguts de característiques diferents es creia que no era possible observar-los. Així quan els primers psicòlegs experimentals volien trobar el significat de les paraules, només podien trobar alguna informació quan apareixien en la consciencia representacions evidents o els fenòmens d'aquestes, per tant, quan les paraules tenien un significat abstracte no eren capaços de trobar res. I amb l'aplicació del nou mètode proposat per Külpe que incloïa una nova forma d'investigació i consistia en demanar als subjectes investigats un informe sobre les experiències viscudes durant l'experiment just acabar aquest, va permetre descobrir que existia en cada persona processos, estats, direccions i actes que anteriorment mai s'havien tractat. D'aquesta forma, es començà a posar les imatges en un pla secundari i descobriren que les persones sabien pensar, jutjar, entendre significats i moltes accions més sense cap necessitat de les imatges. Finalment, mitjançant diversos estudis i experiments van poder arribar a la conclusió que la majoria de pensaments eren continguts sense imatges, simplement s'havia d'entendre el significat d'allò que estaven pensant.

CONFRONTACIÓ (màxim 10.000 caràcters):

En aquest apartat es tracta de veure les discrepàncies que hi havia entre psicòlegs.

Per començar ens trobem amb Wundt que creia que la psicologia era com una ciència natural i per tant calia utilitzar el mateix mètode que en aquestes, és a dir, l'auto-observació experimental o introspecció i la cronometria mental. I amb aquest mètode el que volia era estudiar els processos simples de la ment, ja que aquest al contrari que Külpe creia que eren els únics processos que podien ser observats experimentalment. Segons Wundt primer s'havien de trobar i descriure els continguts simples de l'experiència immediata (sensacions, idees i sentiments), seguidament, descriure i explicar com es combinen aquests elements i els productes resultats, i finalment s'establien els principis que regulen els processos psicològics. Així els principals temes que es van tractar en el laboratori Leipzig varen ser les sensacions i percepcions, el temps de reacció, l'atenció, els sentiments i les associacions d'idees. Però la psicologia de Wundt tenia limitacions,

altres: causa de grans discrepàncies entre els psicòlegs de les diferents corrents. Això ho podem veure clarament en el cas de Wundt i de Külpe, citat anteriorment, encara que, trobaríem molts altres casos de controvèrsia entre autors de teories. I per acabar, cal esmentar que les teories proposades per tots poden no haver estat totalment acceptades però totes han donat un impuls que ha permès avançar a la psicologia perquè tots els autors amb les seves teories han influenciat a algun altre per seguir estudiant, i així finalment s'ha pogut arribar a les teories psicològiques que hi ha actualment.

BIBLIOGRAFIA (màxim 5 referències):

-GONDRA, J. M. (1997). Historia de la psicología, I. Madrid: Síntesis. Contiene una buena presentación de la figura de Külpe en relación con las aportaciones de la escuela de Würzburg, en el marco de los orígenes de la psicología experimental en Alemania (cap. 5, pp. 182--‐192).

  • BORING, E. G. (1978). Historia de la psicología experimental. México: Trillas. La clásica historia de Boring analiza críticamente la significación de Külpe antes y después de Würzburg, así como las contribuciones de la escuela que encabezó.
  • Apunts tema 3 i 4.
  • GREENWOOD JOHN D. Historia de la psicología: Un enfoque conceptual. México:Mc Graw Hill, cop. 2011