Docsity
Docsity

Prepara tus exámenes
Prepara tus exámenes

Prepara tus exámenes y mejora tus resultados gracias a la gran cantidad de recursos disponibles en Docsity


Consigue puntos base para descargar
Consigue puntos base para descargar

Gana puntos ayudando a otros estudiantes o consíguelos activando un Plan Premium


Orientación Universidad
Orientación Universidad


Diferencias entre tipos de diligencias: Genericas y Especificas - Prof. Cuevillas, Apuntes de Derecho Procesal

Las diferencias entre las diligencias genericas y especificas en el proceso civil y penal. Las diligencias genericas, que incluyen la declaración del imputado, son reguladas por ley criminal antigua pero respetan el derecho a la defensa. Las diligencias especificas solo se aplican en el proceso penal y requieren una regulación procesal muy garantista de los derechos fundamentales. El documento también aborda el principio de proporcionalidad, el hallazgo casual y la conformidad.

Tipo: Apuntes

2019/2020

Subido el 04/01/2020

annamolina4
annamolina4 🇪🇸

4.9

(9)

11 documentos

1 / 11

Toggle sidebar

Esta página no es visible en la vista previa

¡No te pierdas las partes importantes!

bg1
2 d’abril 2019
Dins d’instrucció: Secundum eventum litis, ve a dir que a dins la instrucció, no a totes
tindrem les mateixes diligències d’instrucció. Hi ha algunes obligatòries, a la resta de
procediment, cas per cas.
Podem diferencies entre 2 tipus de diligencies:
- Genèriques: la majoria coincideixen amb el procés civil
1) Declaració de l’imputat, art 385 a 409 LECrim. A tota instrucció trobarem la
declaració. La seva regulació es força antiga, però es molt respectuosa amb el
dret de defensa. Al llarg de la instrucció podrà declarar més vegades: perquè ell
vulgui, ho vulgui la defensa, l’acusació o el jutge. No s’exigirà cap tipus de
jurament. No vincula, perquè dret a mentir i tampoc en sentit que
s’autoinculpi. Les preguntes se li han de fer de forma directa, no es poden fer
preguntes capcioses, no se’l pot sotmetre a cap tipus de coacció o amenaça,
sempre hi haurà d’haver presencia lletrada, dret a no declarar. La primera
declaració de l’imputat és la INDAGATORIA, ART 388 LECrim. Es per
circumstanciar a l’investigat, fer un perfil de l’investigat.
2) Testificals. Art 410 a 455 LECrim. Prendre testimoni, prendre declaració a
qualsevol testimoni que pot aportar informació sobre uns determinats fets que
estan sent investigats com a presumpte delicte. La dinàmica abans era que el
testimoni era la clau, ara les probes estan més equilibrades. Els testimonis han
de declarar si o si, que estigui citat, sinó se l’imposarà la pertinent multa. Art
412 i 416 trobem excepcions relatives respecte al parentesc de les persones,
412: excepcions a declarar, 412.3 excepció a l’excepció. Trobem una sub
diligència “acarament”, 451 LECrim. L’investigat ens diu una cosa que discorda
amb el testimoni, aleshores es fan preguntes amb els dos a davant perquè es
discuteixin, també pot ser entre dos testimonis. Aquesta diligència es pot
utilitzar en un procés penal i també civil.
3) Documental. Art 573 a 578 LECrim. Tot allò que serveixi per recolzar una
realitat, un fet es podrà portar a la instrucció. Pot ser un document en paper i
àudio visual. Tipus de documents: manament, ofici (entre administracions) ,
pf3
pf4
pf5
pf8
pf9
pfa

Vista previa parcial del texto

¡Descarga Diferencias entre tipos de diligencias: Genericas y Especificas - Prof. Cuevillas y más Apuntes en PDF de Derecho Procesal solo en Docsity!

2 d’abril 2019 Dins d’instrucció: Secundum eventum litis, ve a dir que a dins la instrucció, no a totes tindrem les mateixes diligències d’instrucció. Hi ha algunes obligatòries, a la resta de procediment, cas per cas. Podem diferencies entre 2 tipus de diligencies:

  • Genèriques: la majoria coincideixen amb el procés civil
  1. Declaració de l’imputat, art 385 a 409 LECrim. A tota instrucció trobarem la declaració. La seva regulació es força antiga, però es molt respectuosa amb el dret de defensa. Al llarg de la instrucció podrà declarar més vegades: perquè ell vulgui, ho vulgui la defensa, l’acusació o el jutge. No s’exigirà cap tipus de jurament. No vincula, perquè té dret a mentir i tampoc en sentit que s’autoinculpi. Les preguntes se li han de fer de forma directa, no es poden fer preguntes capcioses, no se’l pot sotmetre a cap tipus de coacció o amenaça, sempre hi haurà d’haver presencia lletrada, té dret a no declarar. La primera declaració de l’imputat és la INDAGATORIA, ART 388 LECrim. Es per circumstanciar a l’investigat, fer un perfil de l’investigat.
  2. Testificals. Art 410 a 455 LECrim. Prendre testimoni, prendre declaració a qualsevol testimoni que pot aportar informació sobre uns determinats fets que estan sent investigats com a presumpte delicte. La dinàmica abans era que el testimoni era la clau, ara les probes estan més equilibrades. Els testimonis han de declarar si o si, que estigui citat, sinó se l’imposarà la pertinent multa. Art 412 i 416 trobem excepcions relatives respecte al parentesc de les persones, 412: excepcions a declarar, 412.3 excepció a l’excepció. Trobem una sub diligència “acarament”, 451 LECrim. L’investigat ens diu una cosa que discorda amb el testimoni, aleshores es fan preguntes amb els dos a davant perquè es discuteixin, també pot ser entre dos testimonis. Aquesta diligència es pot utilitzar en un procés penal i també civil.
  3. Documental. Art 573 a 578 LECrim. Tot allò que serveixi per recolzar una realitat, un fet es podrà portar a la instrucció. Pot ser un document en paper i àudio visual. Tipus de documents: manament, ofici (entre administracions) ,

exhort (entre tribunals) i el requeriment. Tot son requeriments documentats, pot fer-se de part o d’ofici.

  1. Pericial. És una persona experta en alguna matèria que aporta llum científica sobre un determinat tema. Hi ha una especialitat, per el PO sempre caldran 2 perits i en el PA amb un perit es suficient. Qualsevol part pot portar el seu perit, però un perit judicialment designat es dota de més objectivitat.
  • Especifiques: nomes al procés penal. Col·linden amb drets fonamentals moltes vegades. Cal una regulació processal molt garantista amb els drets fonamentals.
  1. Entrada i registre. Quan es determini o es tinguin indicis que en un determinat lloc privat hi ha una determinada informació per avançar en un delicte es podrà acordar l’entrada i registre d’aquell lloc. Sempre caldrà autorització judicial i haurà de ser proporcional l’entrada i registre. Art 555 LECrim
  2. Detenció i apertura de correspondència. Donar ordre a correus que tota carta dirigida a determinada persona o empresa es detingui per veure el seu contingut.
  3. Intervenció de les comunicacions telefòniques i telemàtiques. Art 588 ter.a i següents.
  4. Captació i gravació de comunicacions orals. Posar micros.
  5. Utilització de dispositius tècnics per captació d’imatge. Posar càmeres.
  6. Registre remot d’ordinadors. Es pot acordar judicialment el registre remot d’un ordinador.
  7. El registre de dispositius d’emmagatzematge massiu d’informació. Pot ser el disc dur o el núvol. Hi ha més, però aquestes són les més importants. Col·linden amb els drets fonamentals:
  • Intimitat
  • Inviolabilitat del domicili
  • Secret de les comunicacions
  • Dret a la pròpia imatge

Artículo 579 bis. Utilización de la información obtenida en un procedimiento distinto y descubrimientos casuales.

  1. El resultado de la detención y apertura de la correspondencia escrita y telegráfica podrá ser utilizado como medio de investigación o prueba en otro proceso penal.
  2. A tal efecto, se procederá a la deducción de testimonio de los particulares necesarios para acreditar la legitimidad de la injerencia. Se incluirán entre los antecedentes indispensables, en todo caso, la solicitud inicial para la adopción, la resolución judicial que la acuerda y todas las peticiones y resoluciones judiciales de prórroga recaídas en el procedimiento de origen.
  3. La continuación de esta medida para la investigación del delito casualmente descubierto requiere autorización del juez competente, para la cual, éste comprobará la diligencia de la actuación, evaluando el marco en el que se produjo el hallazgo casual y la imposibilidad de haber solicitado la medida que lo incluyera en su momento. Asimismo se informará si las diligencias continúan declaradas secretas, a los efectos de que tal declaración sea respetada en el otro proceso penal, comunicando el momento en el que dicho secreto se alce. .2 La finalitat d’això és analitzar que si en la diligencia d’investigació on s’ha trobat l’hallazgo casual s’estan respectant els principis constitucionals, els principis rectors. Si no es compleix l’anàlisi de la realitat, seria aplicable, art 11.1 LOPJ, que vol dir que no tindran efectes les probes que violenten els drets fonamentals, aleshores es pot declarar nul·litat de la proba. Es aplicable sempre, a tota diligencia d’investigació, si ens trobem elements serà aplicable la figura d’hallazgo casual. L’hallazgo casual és aplicable a totes les diligencies d’investigació, perquè remet a l’article 588 bis. L’entrada i registrament queda fora de l’abast de l’hallazgo casual, però jurisprudencial ment si que s’aplica la figura. Entra en col·lisió amb el principi d’especialitat i el de proporcionalitat. Especialitat: perquè per definició el que es troba no esta previst amb la diligencia. Proporcionalitat: hi ha determinades diligencies d’investigació que estan condicionades a una determinada pena, si es troba una proba d’un delicte amb menys pena quedarà validada però serà no proporcional. Secret sumarial art 301 i 302 LECrim Hi ha varis elements. Totes les intervencions de les comunicacions són secretes. És secret perquè sinó es frustraria la mesura adoptada. 588 bis d. Excepció del secret sumarial.

Regla general: les diligències del sumari seran reservades i no tindran caràcter públic fins l’obertura de Judici oral. L’advocat procurador que les reveli serà multat, el funcionari serà condemnat per delicte. Les parts poden veure les diligències però no les poden publicitar. Si un professional les revela podrà ser objecte de sanció. La instrucció és reservada fins el judici oral, on les diligencies passen a ser públiques. Trobem el secret de sumari: Art 302. Implica que el jutge d’instruccio d’ofici o a instancia de qualsevol part podrà determinar que determinada peça del judici sigui secreta, vol dir que fins i tot les parts no ho sabran. Caldrà sempre auto motivat per part del jutge d’instrucció. Té duració determinada, no pot durar més d’1 mes però es pot anar prorrogant, sempre s’haurà d’aixecar el secret 10 dies abans que s’acabi la instrucció. Si hi ha decretat un secret de sumari el fiscal si que hi té accés, perquè és una part nata, forma part per la seva naturalesa del procés. 4 d’abril 2019 CONFORMITAT Mitjà processal per posar fi anticipadament al procés i que s’oposarà al reconeixement per part de l’acusat dels:

  • Fets
  • Qualificació jurídica d’aquests fets
  • Pena sol·licitada
  • Pot ser o no “responsabilitat civil” Si no s’accepta la responsabilitat civil però l’acusat si que esta conforme, aleshores el judici es converteix en civil, perquè la resta queda conformat. Implica una negociació entre acusació i defensa. Depenent del tipus de procediment en el que ens trobem té una regulació separada, però a l’efecte i el contingut material és el mateix. PO: 655 i 688-695 LECrim PA: 787 i 784.3 LECrim JUDICI RÀPID: 801 LECrim No es podrà donar sempre la conformitat, necessitem que la pena sol·licitada sigui inferior a 6 anys.

És com una conformitat que es planteja dins de la instrucció. Pensat com a resolució anticipada de les causes penals de menor entitat. Si tenim tots els requisits, es dictarà un decret pel fiscal, es dictarà una sentència homologant aquest decret. És per agilitzar causes poc complexes. QUERELLA Regulat 270 i següents. LECrim Escrit judicial que prepara el perjudicat per un delicte, l’acusació pública (ministeri fiscal) o una acusació popular on posa de manifest uns determinats fets presumptament delictius perquè s’obri un procés. Tota querella necessita:

  • Firma advocat i procurador
  • Poder especial o firma querellant
  • El jutge i el jurat davant la qual es presenta.
  • Nom, cognoms i vecindad del querellant i el querellat
  • Relació circumstanciada del fet, suposat delicte
  • Expressió de les diligències que s’hauran de practicar
  • Petició que s’admeti la querella Quan sigui delicte injuries i calumnies es necessita una mediació preceptiva abans de la querella. Molt formalista DENUNCIA Molt més simple. ESCRIT D’ACUSACIÓ 650- 652 LECrim. Es dona trasllat a l’acusació perquè qualifiqui els fets. Ha de tenir uns requisits concrets:
  • Relació fets punibles a través diligencies instrucció
  • Qualificació jurídica legal, determinant el delicte que constitueix
  • Participació que en els fets hagin tingut els processats
  • Circumstancies agravants o atenuants
  • Penes demanades
  • Quantitat que es demana en danys i perjudicis Ha d’haver un apartat on es demana la proba que es vol que es practiqui durant el judici oral. ESCRIT DE DEFENSA S’ha de contestar punt per punt a l’acusació, per saber quins esta en conformitat i quins no. 9 d’abril 2019 Art 666 LECrim articles de previ pronunciament i Qüestions prèvies art 786 LECrim Art 666: Aplicable únicament al procés ordinari. En prioritat a l’escrit de defensa es pot presentar l’article de previ pronunciament. Artículo 666. Serán tan sólo objeto de artículos de previo pronunciamiento las cuestiones o excepciones siguientes: 1.ª La de declinatoria de jurisdicción. 2.ª La de cosa juzgada. 3.ª La de prescripción del delito. 4.ª La de amnistía o indulto. 5.ª La falta de autorización administrativa para procesar en los casos en que sea necesaria, con arreglo a la Constitución y a Leyes especiales. Jurisprudencial ment s’ha entès que també són aplicables les qüestions prèvies, art 786.2 pensades per PA però també aplicables al PO. Si es suspèn l’article de previ pronunciament es pot presentar recurs apel·lació però el termini per presentar l’escrit de defensa es torna a obrir. Artículo 786.
  1. La celebración del juicio oral requiere preceptivamente la asistencia del acusado y del abogado defensor. No obstante, si hubiere varios acusados y alguno de ellos deja de comparecer sin motivo legítimo, apreciado por el Juez o Tribunal, podrá éste acordar, oídas las partes, la continuación del juicio para los restantes.

Judici, judici penal. Apel·lació davant audiència provincial. Cassació davant el Tribunal suprem. Procediment per delicte lleu Delicte lleu neix amb la reforma de la LECrim al 2015. No hi ha instrucció, només hi ha diligencies preparatòries, allò indispensable per el judici. No hi ha investigació. El judici el fa el jutjat d’instrucció. Recurs apel·lació magistrat davant audiència provincial. Jurat Art 125 CE. El jurat és una institució creada constitucionalment per donar accés als ciutadans a participar de l‘administració de la justícia. A ser partícips d’aplicar el dret. LO 5/1995 de 22 de maig. Partint del mandat constitucional aquesta llei legisla. Hi ha 2 tipus de jurat:

  • Jurat pur: constituït bàsicament per ciutadans
  • Jurat mix: constituït per ciutadans i magistrats El tribunal normalment esta més viciat a donar més credibilitat a la policia, al ciutadà menys. El jurat normalment ha de jutja assumptes força mediàtics, la pressió arriba també als ciutadans que composen al jurat. El jurat és un sistema d’enjudiciament de fets. El jurat entra en el moment que toca enjudiciar fets. Aquest sistema s’ha de regir per la regla de la sana critica. La sana critica és com el sentit comú de les persones. Per ser membre pot ser qualsevol ciutadà però no poden tenir coneixements jurídics. Els jurats només són presents en processos penals a Espanya. El legislador va optar per un jurat pur, però quan el funcionament és una mica viciós. La instrucció jutge d’instrucció. Procediment judicial davant audiència provincial, sempre que no estiguem davant aforats.

El procediment té una entitat pròpia. Competència art 1. LO Composició del tribunal: Art 13 Art 18 Art 19 Art 38, 39, 40 Procediment: Art 25, 26, 27, 29, 30, 31, 32, 33 contingut auto 35 emplaça a l’audiència provincial 36 es poden fer qüestions prèvies 37 auto de hechos justiciables procedència de prueba y señalamiento de dia para la vista de judico oral 42 remissió a la LECrim 52 objeto del veredicto 53 54 55 deliberació del jurat 57 ampliació diligencies