















Prepara tus exámenes y mejora tus resultados gracias a la gran cantidad de recursos disponibles en Docsity
Gana puntos ayudando a otros estudiantes o consíguelos activando un Plan Premium
Prepara tus exámenes
Prepara tus exámenes y mejora tus resultados gracias a la gran cantidad de recursos disponibles en Docsity
Prepara tus exámenes con los documentos que comparten otros estudiantes como tú en Docsity
Encuentra los documentos específicos para los exámenes de tu universidad
Estudia con lecciones y exámenes resueltos basados en los programas académicos de las mejores universidades
Responde a preguntas de exámenes reales y pon a prueba tu preparación
Consigue puntos base para descargar
Gana puntos ayudando a otros estudiantes o consíguelos activando un Plan Premium
Comunidad
Pide ayuda a la comunidad y resuelve tus dudas de estudio
Ebooks gratuitos
Descarga nuestras guías gratuitas sobre técnicas de estudio, métodos para controlar la ansiedad y consejos para la tesis preparadas por los tutores de Docsity
Asignatura: Educació i contextos educatius, Profesor: Immaculada Buñuel, Carrera: Educació Primària, Universidad: UAB
Tipo: Apuntes
1 / 23
Esta página no es visible en la vista previa
¡No te pierdas las partes importantes!
















1. Els drets humans i l’educació 1.1 Els drets humans Hi ha 30 tipus de drets humans, que són universals ja que són iguals per tothom. Anàlisi històric: Antecedents immediats són la II Guerra Mundial, els crims contra la Humanitat i la necessitat de legislar sobre nous delictes contra la Humanitat. 1.2 Els drets humans i l’educació Classificació dels Drets Humans - Drets de la Primera Generació: Els drets que s’aconseguien durant el segle XVIII, només eren per les persones de gènere masculí. Aquests drets eren compatibles amb l’esclavitud i les colònies. Quan hi ha un dret, hi ha algú que està obligat a complir-los, i també tenim una responsabilitat. A diferència del desig que no cal que ningú estigui obligat a complir. Tenim el dret de ser lliure sense vulnerar els drets humans. Protegir els individus dels excessos dels Estats EX: llibertat d’expressió, l’esclavitud està prohibida - Drets de la Segona Generació: Neixen a partir de les lluites del segle XIX. Van configurar l’estat del benestar. Asseguren a la ciutadania igualtat de condicions i de tracte. Són els drets econòmics com és el cas del Dret a l’Educació, Dret al treball, Dret a l’oci i el descans... Assegurar a la ciutadania igualtat de condicions i de tracte. Demanda d’un ESTAT DE BENESTAR que implementi accions, programes i estratègies a fi d’assolir que les persones els gaudeixin de manera efectiva EX: Dret al treball i Dret a l’educació - Drets de la Tercera Generació: La globalització ha portat una sèrie de benefici però també de dificultats i inconvenients. Com per exemple la diferència entre nord i sud, el moviment migratoris de persones. Per tots aquests problemes és lògic que la gent decideixi marxar. Són els dreta a la solidaritat com és el cas del Dret a un medi ambient sa. Han sorgit una sèrie de drets vinculats a aquesta globalització i aquests moviments que s’estan donant. L’objectiu és incentivar el progrés en un sentit social, millorar el nivell de vida dels pobres i crear xarxes d’interacció al marc del respecte i col·laboració entre nacions. Asseguren la solidaritat a escala global - Validesa i legitimitat actual: ·Són universals, indivisibles i inalienables. ·Mostren l’ideal de futur de la Humanitat, i l’exigència d’un present més just. ·Marquen l’esperit utòpic d’un món que és millorable i necessitat de millorar.
2. El dret a l’educació. Referents internacionals L’acció normativa de la UNESCO es sustenta en aquests principis fonamentals: - No discriminació - Accés universitari a l’educació - Principis de solidaritat - Igualtat d’oportunitats i tracte El dret a l’educació implica una sèrie de conceptes clau: 1. Dret a no només de nens i nenes sinó de tota persona. 2. Dret no només a l’educació sinó a la bona educació 3. Dret no només a l’educació sinó a l’aprenentatge. 4. Dret no només a l’aprenentatge sinó a l’aprenentatge al llarg de la vida. 5. Dret a no només a l’accés sinó a la participació Dret universal que tots els nens i les nenes han de tenir el dret, i no pot discriminar a ningú. Accés universal en l’àmbit de l’educació. Aquest dret a l’educació ha de ser per totes les persones, no per els nenes i nenes. A part de l’educació també a la bona educació, apart de l’aprenentatge, durant al llarg de la vida i el dret no només a la participació. El dret de l’educació és el dret de l’infant no el dret dels pares. Els quatre indicadors per poder analitzar els entorns, són les 4 de Katarina Tomasevski: - Assequibilitat : assegurar que l’educació sigui gratuïta per tothom i que hi tinguin accés. L’Estat a de garantir la disponibilitat de l’educació com a : ·Dret civil i polític – disposar de centres. ·Dret social i econòmic – educació gratuïta i obligatòria per a tots els infants. ·Dret cultural – respecte a la diversitat, en particular a través dels drets de les minories i de les cultures indígenes. Obligació d’assegurar que l’educació gratuïta i obligatòria sigui assequible a tots els nens i nenes en edat escolar. - Accessibilitat: ha de ser inclusiva, gratuïta i obligatòria, que no discrimina a ningú. Eliminar les barreres en l’aprenentatge. Accés a l’educació post-obligatòria en la mesura del possible. Obligació d’eliminar totes les exclusions basades en criteris discriminatoris actualment prohibits: ètnia, color, sexe, llengua, religió, opinió política, origen nacional, origen ètnic, origen social, posició econòmica, discapacitat o naixement. Obligació d’identificar els obstacles que dificulten gaudir del dret a l’educació - Acceptabilitat: són els criteris de qualitat, no es pot tenir una bona educació si no tenim el que és bàsic per poder viure. Abans s’han de resoldre els temes bàsics. Implica: ·Seguretat i salut a l’escola ·Qualitat professional dels mestres ·Llengua materna visible i explícita (minories) ·Transformació disciplina (prohibició càstigs corporals) ·Infància com a titular del dret a l’educació
1. Introducció El sistema educatiu també està ple d’ ideologies, és una forma peculiar i objectiva en què un país planifica i desenvolupa l’educació en un moment determinat de la seva història. Es vol que els nens no se’ls inculqui una valor son hi ha tota una càrrega de valors religiosos cristians. Tothom a través de l’educació vol transmetre els valors que cadascú pensa que els ciutadans d’aquella societat han de tenir. La política educativa són les decisions que es prenen que condicionen a l’aula perquè diuen què i com s’ha d’ensenyar. Es decideix tot el que s’ha de fer a partir de l’administració educativa, que són els encarregats que en els centre arribi el manament on es diu que es el que s’ha d’ensenyar en cada curs. Condiciona la pràctica diària des centres educatius mitjançant la legislació. Administracions educatives És un instrument de la política educativa. Porta a terme les intervencions necessàries per fer omplir la política educativa. Cada comunitat fa el que vol però respectant el sistema educatiu. Nosaltres tenim el Departament d’Ensenyament, és per tot Catalunya i està dividit per serveis territorials. Aquest Departament diu que han d’arribar a les comarques. Depèn de l’escola on s’està, es dependrà d’un servei territorial. Les Administracions Locals també tenen com són les diputacions, el Consell Comarcal o els Ajuntaments que tenen alguna branca que es dedica a l’educació, ja que són més petites. 2. Ideologies i polítiques educatives Models en el context internacional. Nivells de descentralització territorial: El model descentralitzat és aquell model que entre els alumnes i els professors decideixen el seu propi currículum, com per exemple, el model de les escoles Finlandeses. El model centralitzat és aquell que està dirigit per l’Estat o el Govern central i que per tots és igual. Estat o Govern central ------------------------- Nivell I: Administració centralitzada Comunitats Autònomes ----------------------- Nivell II: Administració federal o regional Localitats, districtes i municipis ------------- Nivell III: Administració municipal i local Escola ---------------------------------------------- Nivell IV: Sistema de gestió basats en l’escola Models en el context internacionals. Organització de l’ensenyament obligatori: Molts alumnes tenen el mateix mestre durant tota la primària, i això significa una millot confiança i se sap més profundament les necessitats de cada nen. S’està junt fins als 16 anys, i desprès ni han altres sistemes com el paradigmàtic, que als 10 anys separen als nens i diuen si van cap a batxillerat o una altre branca com la FP, com és el cas d’Alemanya. Estructura única: L’educació bàsica és contínua i obligatòria. El sistema no es distingeix entre educació primària i secundària. (ex: Finlàndia)
Tronc comú: El sistema estableix una clara distinció entre les fases de primària i secundària. Els estudiants no se’ls separa per itineraris especialitzats o separat a la secundària.. (ex: Espanya, França, Anglaterra) Estructura diferenciada: El sistema estableix una clara separació o selecció entre les fases de primària i secundària, als 10 anys. Els joves són separats o seleccionats cap a itineraris diferenciats de tres classes a la secundària segons les capacitats de cada alumne. (ex: Alemanya, Holanda)
Catalunya: Fer referència a l’estatut d’autonomia del 2006. Llei d’Educació de Catalunya (LEC), 2009
L’autonomia pedagògica pot tenir un projecte educatiu on decidir que l’escola es pot distingir per els diferents itineraris inclusius o treballar moltes llengües o bé que treballarà temes del medi ambients. Cada escola pot decidir on posarà el màxim de les seves energies i on destacarà en comparació amb les altres. Les direccions poden decidir com agrupar els nens, com per exemple, en comptes d’edat por ser per cicles. Podran fer projectes mentre facin el nombre d’hores establertes. Com distribuir els espais dels centres. I decidir qui es tutor de cada aula. Tot això ho pot decidir el director sol sense la necessitat d’ajuntar-se amb el claustre per decidir-ho. Autonomia organitzativa
1. Rol de suport a l’escola Famílies que si poden no els importa moure’s o anar a un lloc lluny, perquè el que importa és el projecte que garanteix aquella determinada escola per el seu fill o filla. Si els i canvies la metodologia es queixaran ja que ells han triat aquella escola per una raó. 2. Rol de consumidors Consideren que són clients, i que han comprat un bé que han consumit i els ha de respondre amb els seus criteris de qualitat. Pagues perquè et donin el que tu vols, “el qui paga mana” 3. Rol de indiferència enfront l’escola Els criteris poden ser molt defensables però podien anar a una escola com en l’altre, sempre i quan generalment prioritzen els serveis i la proximitat. Els i sembla tot bé mentre el nen o nena estigui bé, no prioritzen el projecte concret de l’escola. Si canvies la metodologia els i dona igual. 4. Rol de participació a l’escola És similar al punt 1, i apart de donar suport a la idea de l’escola també i participen, famílies que participen a les festes, decoració de l’escola, etc. Són famílies que els trobaràs en el consell escolar o a l’AMPA. ESCOLA,XARXES I TERRITORI Projectes que ja entren en l’àmbit escolar que es potent a terme, i que el departament d’ensenyament volen garantir que estigui en un pla educatiu d’entorn.
1. Introducció: Educació, competències i codi deontològic Educació/ intervenció Educació Formal Educació No Formal Educació Informal EDUCACIÓ FORMAL: Centre d’educació o formació, estructurat i certificació. Intencional. EDUCACIÓ INFORMAL: de les interaccions que tenim o rebem, i depèn de com vivim tenim unes o altres interaccions. Vida quotidiana relacionada amb el treball, la família o l’oci. No esta estructurat. Fortuït o aleatori. EDUCACIÓ NO FORMAL: No centre educació o formació, estructurat. Intencional. COMPETÈNCIES