Docsity
Docsity

Prepara tus exámenes
Prepara tus exámenes

Prepara tus exámenes y mejora tus resultados gracias a la gran cantidad de recursos disponibles en Docsity


Consigue puntos base para descargar
Consigue puntos base para descargar

Gana puntos ayudando a otros estudiantes o consíguelos activando un Plan Premium


Orientación Universidad
Orientación Universidad


Apunts ECE Bloc B, Apuntes de Ciencias de la Educación

Asignatura: Educació i contextos educatius, Profesor: Immaculada Buñuel, Carrera: Educació Primària, Universidad: UAB

Tipo: Apuntes

2017/2018

Subido el 13/01/2018

laiis
laiis 🇪🇸

4.6

(7)

1 documento

1 / 23

Toggle sidebar

Esta página no es visible en la vista previa

¡No te pierdas las partes importantes!

bg1
TEMA%1%:%DRETS%HUMANS%I%DRET%A%L’EDUCACIÓ%
%%
1. Els%drets%humans%i%l’educació%
1.1%Els%drets%humans%%
Hi#ha#30#tipus#de#drets#humans,#que#són#universals#ja#que#són#iguals#per#tothom.##
Anàlisi'històric:'
Antecedents#immediats#són#la#II#Guerra#Mundial,#els#crims#contra#la#Humanitat#i#la#
necessitat#de#legislar#sobre#nous#delictes#contra#la#Humanitat.##
#
1.2 Els%drets%humans%i%l’educació%
Classificació#dels#Drets#Humans#
- Drets'de'la'Primera'Generació:'
Els# drets# que# s’aconseguien# durant# el# segle# XVIII,# només# eren# per# les# persones# de#
gènere#masculí.#Aquests#drets#eren#compatibles#amb#l’esclavitud#i#les#colònies.##
Quan# hi# ha# un# dret,# hi# ha# algú# que# està# obligat# a# complir-los,# i# també# tenim# una#
responsabilitat.#A#diferència#del#desig#que#no#cal#que#ningú#estigui#obligat#a#complir.##
Tenim#el#dret#de#ser#lliure#sense#vulnerar#els#drets#humans.##
Protegir%els%individus%dels%excessos%dels%Estats%
EX:#llibertat#d’expressió,#l’esclavitud#està#prohibida#
#
- Drets'de'la'Segona'Generació:'
Neixen#a#partir#de#les#lluites#del#segle#XIX.##
Van#configurar#l’estat#del#benestar.##
Asseguren#a#la#ciutadania#igualtat#de#condicions#i#de#tracte.#
Són#els#drets#econòmics#com#és#el#cas#del#Dret#a#l’Educació,#Dret#al#treball,#Dret#a#l’oci#
i#el#descans...#
Assegurar%a% la%ciutadania%igualtat% de%condicions%i% de%tracte.%Demanda% d’un%
ESTAT%DE% BENESTAR% que% implementi%accions,% programes% i% estratègies%a% fi%
d’assolir%que%les%persones%els%gaudeixin%de%manera%efectiva%
EX:#Dret#al#treball#i#Dret#a#l’educació##
#
- Drets'de'la'Tercera'Generació:'
La# globalització# ha# portat# una# sèrie# de# benefici# però# també# de# dificultats# i#
inconvenients.#Com#per#exemple#la#diferència#entre#nord#i#sud,#el#moviment#migratoris#
de#persones.#Per#tots#aquests#problemes#és#lògic#que#la#gent#decideixi#marxar.##
Són#els#dreta#a#la#solidaritat#com#és#el#cas#del#Dret#a#un#medi#ambient#sa.#
Han#sorgit#una# sèrie# de# drets# vinculats# a# aquesta#globalització#i#aquests#moviments#
que#s’estan#donant.##
L’objectiu#és#incentivar#el#progrés#en#un#sentit#social,#millorar# el# nivell# de# vida# dels#
pobres#i#crear#xarxes#d’interacció#al#marc#del#respecte#i#col·laboració#entre#nacions.##
Asseguren%la%solidaritat%a%escala%global%
#
- Validesa'i'legitimitat'actual:'
·Són#universals,#indivisibles#i#inalienables.##
·Mostren#l’ideal#de#futur#de#la#Humanitat,#i#l’exigència#d’un#present#més#just.#
·Marquen#l’esperit#utòpic#d’un#món#que#és#millorable#i#necessitat#de#millorar.##
#
pf3
pf4
pf5
pf8
pf9
pfa
pfd
pfe
pff
pf12
pf13
pf14
pf15
pf16
pf17

Vista previa parcial del texto

¡Descarga Apunts ECE Bloc B y más Apuntes en PDF de Ciencias de la Educación solo en Docsity!

TEMA 1 : DRETS HUMANS I DRET A L’EDUCACIÓ

1. Els drets humans i l’educació 1.1 Els drets humans Hi ha 30 tipus de drets humans, que són universals ja que són iguals per tothom. Anàlisi històric: Antecedents immediats són la II Guerra Mundial, els crims contra la Humanitat i la necessitat de legislar sobre nous delictes contra la Humanitat. 1.2 Els drets humans i l’educació Classificació dels Drets Humans - Drets de la Primera Generació: Els drets que s’aconseguien durant el segle XVIII, només eren per les persones de gènere masculí. Aquests drets eren compatibles amb l’esclavitud i les colònies. Quan hi ha un dret, hi ha algú que està obligat a complir-los, i també tenim una responsabilitat. A diferència del desig que no cal que ningú estigui obligat a complir. Tenim el dret de ser lliure sense vulnerar els drets humans. Protegir els individus dels excessos dels Estats EX: llibertat d’expressió, l’esclavitud està prohibida - Drets de la Segona Generació: Neixen a partir de les lluites del segle XIX. Van configurar l’estat del benestar. Asseguren a la ciutadania igualtat de condicions i de tracte. Són els drets econòmics com és el cas del Dret a l’Educació, Dret al treball, Dret a l’oci i el descans... Assegurar a la ciutadania igualtat de condicions i de tracte. Demanda d’un ESTAT DE BENESTAR que implementi accions, programes i estratègies a fi d’assolir que les persones els gaudeixin de manera efectiva EX: Dret al treball i Dret a l’educació - Drets de la Tercera Generació: La globalització ha portat una sèrie de benefici però també de dificultats i inconvenients. Com per exemple la diferència entre nord i sud, el moviment migratoris de persones. Per tots aquests problemes és lògic que la gent decideixi marxar. Són els dreta a la solidaritat com és el cas del Dret a un medi ambient sa. Han sorgit una sèrie de drets vinculats a aquesta globalització i aquests moviments que s’estan donant. L’objectiu és incentivar el progrés en un sentit social, millorar el nivell de vida dels pobres i crear xarxes d’interacció al marc del respecte i col·laboració entre nacions. Asseguren la solidaritat a escala global - Validesa i legitimitat actual: ·Són universals, indivisibles i inalienables. ·Mostren l’ideal de futur de la Humanitat, i l’exigència d’un present més just. ·Marquen l’esperit utòpic d’un món que és millorable i necessitat de millorar.

2. El dret a l’educació. Referents internacionals L’acció normativa de la UNESCO es sustenta en aquests principis fonamentals: - No discriminació - Accés universitari a l’educació - Principis de solidaritat - Igualtat d’oportunitats i tracte El dret a l’educació implica una sèrie de conceptes clau: 1. Dret a no només de nens i nenes sinó de tota persona. 2. Dret no només a l’educació sinó a la bona educació 3. Dret no només a l’educació sinó a l’aprenentatge. 4. Dret no només a l’aprenentatge sinó a l’aprenentatge al llarg de la vida. 5. Dret a no només a l’accés sinó a la participació Dret universal que tots els nens i les nenes han de tenir el dret, i no pot discriminar a ningú. Accés universal en l’àmbit de l’educació. Aquest dret a l’educació ha de ser per totes les persones, no per els nenes i nenes. A part de l’educació també a la bona educació, apart de l’aprenentatge, durant al llarg de la vida i el dret no només a la participació. El dret de l’educació és el dret de l’infant no el dret dels pares. Els quatre indicadors per poder analitzar els entorns, són les 4 de Katarina Tomasevski: - Assequibilitat : assegurar que l’educació sigui gratuïta per tothom i que hi tinguin accés. L’Estat a de garantir la disponibilitat de l’educació com a : ·Dret civil i polític – disposar de centres. ·Dret social i econòmic – educació gratuïta i obligatòria per a tots els infants. ·Dret cultural – respecte a la diversitat, en particular a través dels drets de les minories i de les cultures indígenes. Obligació d’assegurar que l’educació gratuïta i obligatòria sigui assequible a tots els nens i nenes en edat escolar. - Accessibilitat: ha de ser inclusiva, gratuïta i obligatòria, que no discrimina a ningú. Eliminar les barreres en l’aprenentatge. Accés a l’educació post-obligatòria en la mesura del possible. Obligació d’eliminar totes les exclusions basades en criteris discriminatoris actualment prohibits: ètnia, color, sexe, llengua, religió, opinió política, origen nacional, origen ètnic, origen social, posició econòmica, discapacitat o naixement. Obligació d’identificar els obstacles que dificulten gaudir del dret a l’educació - Acceptabilitat: són els criteris de qualitat, no es pot tenir una bona educació si no tenim el que és bàsic per poder viure. Abans s’han de resoldre els temes bàsics. Implica: ·Seguretat i salut a l’escola ·Qualitat professional dels mestres ·Llengua materna visible i explícita (minories) ·Transformació disciplina (prohibició càstigs corporals) ·Infància com a titular del dret a l’educació

TEMA 2: POLÍTIQUES EDUCATIVES I LEGISLACIÓ ACTUAL

1. Introducció El sistema educatiu també està ple d’ ideologies, és una forma peculiar i objectiva en què un país planifica i desenvolupa l’educació en un moment determinat de la seva història. Es vol que els nens no se’ls inculqui una valor son hi ha tota una càrrega de valors religiosos cristians. Tothom a través de l’educació vol transmetre els valors que cadascú pensa que els ciutadans d’aquella societat han de tenir. La política educativa són les decisions que es prenen que condicionen a l’aula perquè diuen què i com s’ha d’ensenyar. Es decideix tot el que s’ha de fer a partir de l’administració educativa, que són els encarregats que en els centre arribi el manament on es diu que es el que s’ha d’ensenyar en cada curs. Condiciona la pràctica diària des centres educatius mitjançant la legislació. Administracions educatives És un instrument de la política educativa. Porta a terme les intervencions necessàries per fer omplir la política educativa. Cada comunitat fa el que vol però respectant el sistema educatiu. Nosaltres tenim el Departament d’Ensenyament, és per tot Catalunya i està dividit per serveis territorials. Aquest Departament diu que han d’arribar a les comarques. Depèn de l’escola on s’està, es dependrà d’un servei territorial. Les Administracions Locals també tenen com són les diputacions, el Consell Comarcal o els Ajuntaments que tenen alguna branca que es dedica a l’educació, ja que són més petites. 2. Ideologies i polítiques educatives Models en el context internacional. Nivells de descentralització territorial: El model descentralitzat és aquell model que entre els alumnes i els professors decideixen el seu propi currículum, com per exemple, el model de les escoles Finlandeses. El model centralitzat és aquell que està dirigit per l’Estat o el Govern central i que per tots és igual. Estat o Govern central ------------------------- Nivell I: Administració centralitzada Comunitats Autònomes ----------------------- Nivell II: Administració federal o regional Localitats, districtes i municipis ------------- Nivell III: Administració municipal i local Escola ---------------------------------------------- Nivell IV: Sistema de gestió basats en l’escola Models en el context internacionals. Organització de l’ensenyament obligatori: Molts alumnes tenen el mateix mestre durant tota la primària, i això significa una millot confiança i se sap més profundament les necessitats de cada nen. S’està junt fins als 16 anys, i desprès ni han altres sistemes com el paradigmàtic, que als 10 anys separen als nens i diuen si van cap a batxillerat o una altre branca com la FP, com és el cas d’Alemanya. Estructura única: L’educació bàsica és contínua i obligatòria. El sistema no es distingeix entre educació primària i secundària. (ex: Finlàndia)

Tronc comú: El sistema estableix una clara distinció entre les fases de primària i secundària. Els estudiants no se’ls separa per itineraris especialitzats o separat a la secundària.. (ex: Espanya, França, Anglaterra) Estructura diferenciada: El sistema estableix una clara separació o selecció entre les fases de primària i secundària, als 10 anys. Els joves són separats o seleccionats cap a itineraris diferenciats de tres classes a la secundària segons les capacitats de cada alumne. (ex: Alemanya, Holanda)

  • Models educatius i itineraris
    • Alemanya i Àustria: itineraris a partir dels 10 anys en contres diferents, segons itineraris.
    • Bèlgica: itineraris a partir dels 14 anys.
    • França, Grècia, Irlanda i Portugal; itinerari a partir de 15 anys en centres diferents segons itinerari.
    • Holanda, Luxemburg: itinerari a partir dels 12 anys en centres diferents, segons itineraris.
    • Regne Unit, Dinamarca, Finlàndia, Suècia i Espanya: escola comprensiva fins als 16 anys. Polítiques de repetició: En els països nòrdics la llei prohibeix la repetició dels cursos i per tant s’ha de detectar una dificultat i posar-hi remei ràpidament i per tant, ningú ha de repetir. Aquesta prohibició fa referencia qui si un nen té un problema hi ha de repetir és cosa dels professorat ja que han de garantir una educació molt bona i que per tant, ningú hauria de tenir problemes en assolir els coneixements establerts. Com és el cas d’Espanya i França, està permès la repetició de curs després de cada cicle ( anys), Alemanya la repetició és possible cada any, a Portugal la repetició és excepcional i la repetició d’un any està prohibit als països nòrdics. 3. Marc de la política i legislació actual a Espanya i Catalunya. Espanya i Catalunya: Llei general d’Educació (LGE), 1970
  • Educació preescolar no obligatòria ni gratuïta.
  • Unificació EGB (8 cursos).
  • Unificació batxillerat (BUP) en dues especialitzacions i el COU.
  • Integració de la FP al sistema educatiu.
  • Incorporació de les llengües als diferents territoris als nivells educatius obligatoris. Llei Orgànica d’Ordenació General del Sistema Educatiu (LOGSE), 1990
  • Inici del procés de descentralització de l’educació a les comunitats autònomes.
  • Totes les noves lleis es duen a terme sota una perspectiva no centralista.
  • La LOGSE canvia substancialment l’ordenació si bé recull molts dels principis tècnics ja enunciats en la LGE del 1970.
  • Universalització de l’educació gratuïta i obligatòria semblant a Europa (6-16 anys)

Catalunya: Fer referència a l’estatut d’autonomia del 2006. Llei d’Educació de Catalunya (LEC), 2009

  • Pretén que l’èxit sigui per a tots i que tots els alumnes tinguin l’èxit que suposo la disminució del fracàs escolar.
  • Aposta que l’escola ha de ser equitativa, oferir recursos i garantir l’èxit i per tant, agafa el model de Finlàndia i opta perquè cada escola s’ajusti al seu entorn i per tant que cada escola tingui autonomia però en funció de l’entorn i assegurar l’èxit educatiu de tothom però inspecció ha d’acceptar la proposta.
  • Règim lingüístic, enfortir la immersió lingüística, i el trilingïsme.
  • Comunitat educativa, aprovar l’educació a la ciutadania, al territori, administració local, municipalisme, apropar les decisions.
  • Ordenació dels ensenyaments.
    1. Centres educatius - Autonomia de centres, principis de territorialització i confiança mútua.
    2. Professorat i altres professionals dels centres, potenciar el prestigi social dels estres, carrera docents, formació del professorat.
    3. Direcció i govern dels centres, professionalització del sector i lideratge col·laboratiu.
    4. Administració de l’educació.
    5. Avaluació de l’educació, cultura de l’avaluació, avaluar per millorar. Dret d’autonomia dels centres educatius, 3 d’agost del 2010. Autonomia de gestió Les direccions podran:
  • Demanar requisits complementaris als docents.
  • Seleccionar part del professorat a través d’una comissió de selecció.
  • Seleccionar el professorat substituït a partir d’una llista establerta.
  • Imposar sancions per faltes lleus o proposar la incoació de l’expedient del docent per falta greu. L’autonomia de gestió permet que la direcció pugui demanar requisits dels futurs docents que treballin a l’escola, per aquesta raó ja no va amb números l’últim de la llista pot accedir a una plaça abans que els altres per poder treballar en el projecte de l’escola. Els directors poden implantar lleis lleus com és el cas d’arribar tard. Autonomia pedagògica Les direccions podran:
  • Agrupar als alumnes en el centre.
  • Organitzar el temps i les matèries.
  • Introduir noves assignatures.
  • Utilitzar els espais dels centres.
  • Criteris per assignar les classes que imparteix cada docent.

L’autonomia pedagògica pot tenir un projecte educatiu on decidir que l’escola es pot distingir per els diferents itineraris inclusius o treballar moltes llengües o bé que treballarà temes del medi ambients. Cada escola pot decidir on posarà el màxim de les seves energies i on destacarà en comparació amb les altres. Les direccions poden decidir com agrupar els nens, com per exemple, en comptes d’edat por ser per cicles. Podran fer projectes mentre facin el nombre d’hores establertes. Com distribuir els espais dels centres. I decidir qui es tutor de cada aula. Tot això ho pot decidir el director sol sense la necessitat d’ajuntar-se amb el claustre per decidir-ho. Autonomia organitzativa

  • Les direccions tindran capacitat per decidir els càrrecs de responsabilitat i òrgans de govern de què disposen.
  • El Departament deixarà la qualitat econòmica de cada centre per càrrecs de responsabilitat. L’autonomia organitzativa serveix perquè les direccions tinguin la capacitat de decidir els càrrecs de responsabilitat i quan cobraran cada professor que faci una determinada assignatura, que aquests diners els dinars el Departament per repartir-los entre els càrrecs. Avaluació:
  • Vol garantir que els alumnes assoleixin les competències bàsiques i específiques.
  • Es basa en els indicadors de progrés establerts al PE.
  • Es farà al final del període de mandat de la direcció.
  • L’avaluació afecta els centres, el professorat i la direcció. L’avaluació és que com que els professorats són pagats amb diners públics els avaluen perquè cada un dels alumnes han d’assolir les competències bàsiques que són l’avaluació de com està l’educació d’aquell centre. Cultura de l’avaluació:
  1. Nova cultura professional i de centre
  2. Avaluació de processos i de resultats
  3. Avaluació de tot el sistema educatiu
  4. Finalitat: millora qualitativa
  5. Autoavaluació imprescindible Els inspectors, a partir d’aquestes avaluacions et puntua entre 1, 2 o 3 i quan estàs amb un u vol dir que no has acabat d’assolir el nivell d’ensenyament que hauria de tenir un professor per poder educar als alumnes. Amb tot això s’ha volgut que tots els professors s’han d’avaluar per saber que es fa bé i que no i que és el que s’ha de millorar, per tant ser capaços de fer una autoavaluació. *Els sistemes també tenen una altre cara de l’educació que no sempre és bona. Els professors han d’estar en constant formació.

CONCEPTE D’INCLUSIÓ

  • La diversitat no és vista com un problema que cal superar, sinó com un recurs per ajudar a l’aprenentatge de tothom.
  • La inclusió és un procés per trobar millors formes, cada cop més adequades, de respondre a la diversitat.
  • La inclusió s’interessa en la identificació i l’eliminació de les barreres en l’aprenentatge i la participació que pugui trobar l’alumnat.
  • La inclusió busca la presència, la participació i l’èxit de tot l’alumnat.
  • La inclusió es fica també, de forma especial, en aquells grups d’alumnat amb risc de marginació i d’exclusió més gran. La inclusió vols dir que de la diversitat se’n pot aprendre, ja que tots son diversos perquè en algun moment o altre en l’educació tenim dificultats en l’aprenentatge per molt que siguin puntuals. Algunes persones poden tenir aquestes dificultats a curt o a llarg termini ja que la homogeneïtat ho som tots. Les barreres per l’aprenentatge poden ser els materials, l’aula, l’entorn familiar, etc. I per tant, amplia molt més la dificultat d’aprenentatge i els mestres també poden ser una barrera si amb alguns es mantenen distants. La inclusió s’interessa en la identificació i l’eliminació de les barreres en l’aprenentatge i la participació. En algun moment o altre sempre necessitem una ajuda. MODELS EDUCATIUS DAVANT LA DIVERSITAT DE L’ALUMNAT Dimensions psicopedagògiques, quina és la nostra comprensió de: · Quina és la naturalesa de les dificultats individuals? · Com ha de respondre el sistema educatiu a elles? · Quines són aquelles diferències o característiques individuals que “importen” a l’hora d’ensenyar i aprendre?
  • Estils organitzatius: la diferent configuració dels nostres centres educatius en tant que sistemes.
  • Aspectes culturals: la valoració que fem de les diferències i la diversitat humana en totes les seves manifestacions.
  • Dimensions ideològiques: sobre la funció social de l’educació escolar i el paper del que és públic i privat en la recerca d’una educació de qualitat i equitat. ATENCIÓ A LA DIVERSITAT: PROMOURE LA INCLUSIÓ Com adequat les respostes educatives a la pluralitat de necessitats de tots i cada un dels alumnes, per a què aconsegueixin els objectius educatives proposats. La inclusió va més enllà de la organització de les propostes de treball. Les practiques pedagògiques dirigides a afavorit l’equiparació d’oportunitats de l’alumnat en desavantatge.
  • Individualització de l’ensenyament
  • Ensenyament adaptatiu
  • Compensar les desigualtats i pal·liar les desavantatges DIFERENTS PRESPECTIVES D’INCLUSIÓ
  1. Discapacitats i les “necessitats educatives especials”
  2. Exclusions disciplinàries
  3. Grups vulnerables a l’exclusió
  1. Promoció d’una escola per a tothom
  • Desenvolupament d’una escola comuna per a tothom o escola “polivalent”
  • Regne Unit: “escola polivalent” s’utilitza en el context de l’ensenyament secundari i en reacció als itineraris escolars segregats que existien a partir dels 11 anys i que reforçava les desigualtats de classe.
  • Itineraris, grups de nivell: sobrepresentació de certs grups - minories, classe socials...
  1. Educació per a tothom QUÈ VOL DIR LA INCLUSIÓ?
  2. Reestructurar les cultures, les polítiques i les pràctiques a les escoles per respondre a la diversitat de seu entorn.
  3. Comunitat segura, acollidora, col·laboradora i estimulant en la que tothom és valorat com a base per poder aconseguir els millors resultats possibles.
  4. Com que no hi ha res neutre, es desenvolupen uns valors inclusius que seran compartits per els professor, els alumnes, els equips directius i els pares/mares, és a dir, per a tots.
  5. Ofereix una relació de suport mutu en la que sempre et sentiràs suport per els companys, ja que quan tu necessitis ajuda la tindràs, suport entre les escoles i el seu entorn.
  6. Hi ha una relació en poder millorar les escoles tant per el personal docent com per els alumnes. FACTORS D’INCULSIÓ I D’ÈIXIT ESCOLAR ESCOLA És afectuosa ja que genera un bon vincle emocional, tot i que també és exigent i rigorosa, és a dir, transmet un sistema de compromís. L’escola ofereix un model inclusiu, i es mostra flexible i imaginativa. És una escola oberta a les famílies i el barri, ja que escolta a les famílies en les necessitats per poder prendre certes decisions. No es porta cap mena de metodologia que porti a les desigualtats. Compromís, exigència, afecte, obert a les famílies, model inclusiu, flexible i imaginativa, protocol d’actuació contra les situacions de desigualtat, imatge pública. ALUMNAT Els errors que els nens tenen, no està penalitzat, els alumnes mai han estat exclosos, ja que han rebut el missatge de “tu pots” i per tant per molt que s’equivoquin, no estarà mal vist. No experiència de selecció ni segregació, missatge explícit sobre el seu potencial, recursos econòmics, acompanyament i suport escolar, coneixement lingüístic i cultural, identitat complexa, currículum integrat, competències progressives. PROFESSORAT Es treballa a partir del que poden fer els nenes i nenes i no d’allò que no poden fer. Els professors no són ningú per jutjar a les famílies. Saben treballar en equip i tot i no poder entendres entre ells, són capaços per treballar en benefici dels nens i nens. Saben col·laborar i compartir. No perspectiva del dèficit, deslegitima les famílies, treballar, coneixement, tutor, vincles de complicitat i col·laboració. “La inclusió en l’educació és un aspecte de la inclusió en la soceitat”
  • Educació informal Aprenentatge que es dóna en el transcurs de les activitats habituals, tot allò que aprenem dia a dia fora de l’àmbit escolar, com és el cas de veure la tele, jugar amb els amics, fer turisme, etc. Els canvis socials i econòmics ens han portat a pensar que no només amb els coneixements que aprenem de jove ens durarà per tota la vida. (Tema social) L’educació permanent és el projecte personal, on cada un és el seu agent educatiu i a partir de la meva realitat, la feina, els punts forts i els febles, prens la decisió en que has d’aprendre una formació. Forma part del meu projecte vital i es saber que fer per formar-me.
  • La persona és l’agent de la seva pròpia educació
  • No es limita al període d’escolaritat
  • Abasta totes les dimensions de la vida, totes les branques de saber i tots els coneixements pràctics. *Els processos educatius que segueixen al llarg de la seva vida els nens, els joves, i els adults, sigui quina sigui la seva forma, han de considerar-se com un tot. Ex: necessito distreure’m = faig un curs de dansa FORMACIÓ PERMANENT: EDUCACIÓ DE PERSONES ADULTES
  1. Conjunt de processos organitzats
  2. Participen persones considerades adultes per la societat
  3. L’objectiu d’adquirir o completar
  4. Fonamenten un nivell suficient
  5. Base de la convivència L’escola d’adults hauries de donar resposta a aquestes necessitats, ja que les escoles per adults és per aquells que han fracassat durant l’educació obligatòria i per tant l’educació d’adults i l’educació obligatòria tenen unes necessitats semblants i per tant, les escoles d’adults responen a les necessitats de preparar per un títol i no s’adapten per a l’entorn. L’escola per adults ha de contribuir a superar les desigualtats. 3. La formació de persones adultes: característiques A QUI VA DIRIGIDA L’ESCOLA DADULTA? Són per totes les persones adultes del país que necessiten completar la seva formació per la seva feina, les seves necessitats o les seves inquietuds.
  6. Potencialment tota la població adulta que al llarg de la seva vida ha de completar i posar al dia les seves competències generals i bàsiques.
  7. La població adulta amb dificultats alfanumèriques o que no ha obtingut el títol bàsic del sistema educatius. Infància Adolescència Joventut Adultesa Vellesa Formació básica
  • Educació formal
  • Educació no formal
  • Educació informal Formació perosnes Adultes (FpA) Formació básica Adulta (FBA) D. Ocupacional/F. Continuada Desenvolupament personal i paticipació social
  1. Les persones que no coneixen o no dominen les llengües de Catalunya.
  2. Les persones que volen preparar-se per accedir a la formació professional o a la Universitat. 4. Desigualtats i aprenentatge al llarg de la vida La situació de Catalunya, fa dos anys, 8 de cada 10 persones són adultes. A nivell europeu, som el que tenim menys infants. Sort tenim del immigrants que venen el joves, amb nens i també en neixen més. Hi ha menys nombre de joves en edat de treballar i això al ser una cadena, és un problema per a la societat ja que cada vegada hi h amés gent que cobra pensions i menys gent en edat de treballar. Com més formació = menys atur (es treballa però no en allò que has estudiat) LESCLETXA DIGITAL Qui no té accés a les xarxes socials pot quedar exclòs de la societat ja que hem avançat en el món tecnològic i per tant si tens l’accés, pots decidir si fer-lo servir o no però tothom ha de tenir accés. Tenir informació, no vol dir tenir coneixement. El nivell de formació incideix en el risc d’exclusió laboral i social. És bàsic que la formació sigui de qualitat i arribi a tothom, ja que és un dels elements més importants d’exclusió. Per tant, els mestres han de garantir una educació per a tots els nens i nenes sense rebutjar-los si tenen dificultats. QUINS SÓN ELS REPTES DE L’EPA?
  • Formació específica dels professionals i amb perfils diferents.
  • Inclusió de tots els col·lectiu, però prioritzar per a tots aquells col·lectius que estan en risc d’exclusió.
  • Espais on es poguessin fer diferents activitats més polivalents, flexibles i dignes.
  • Formació no formal, per tat hauria de ser flexible per organitzar-la en funció dels usuaris que vagin a l’escola.
  • Oferta àmplia, específica i diversa – difusió de l’oferta
  • Organització i gestió flexible – eliminar les barreres d’accés a la formació
  • Homologació i acreditació dels aprenentatges

TIPOLOGIES-EDUCACIÓ

1. Rol de suport a l’escola Famílies que si poden no els importa moure’s o anar a un lloc lluny, perquè el que importa és el projecte que garanteix aquella determinada escola per el seu fill o filla. Si els i canvies la metodologia es queixaran ja que ells han triat aquella escola per una raó. 2. Rol de consumidors Consideren que són clients, i que han comprat un bé que han consumit i els ha de respondre amb els seus criteris de qualitat. Pagues perquè et donin el que tu vols, “el qui paga mana” 3. Rol de indiferència enfront l’escola Els criteris poden ser molt defensables però podien anar a una escola com en l’altre, sempre i quan generalment prioritzen els serveis i la proximitat. Els i sembla tot bé mentre el nen o nena estigui bé, no prioritzen el projecte concret de l’escola. Si canvies la metodologia els i dona igual. 4. Rol de participació a l’escola És similar al punt 1, i apart de donar suport a la idea de l’escola també i participen, famílies que participen a les festes, decoració de l’escola, etc. Són famílies que els trobaràs en el consell escolar o a l’AMPA. ESCOLA,XARXES I TERRITORI Projectes que ja entren en l’àmbit escolar que es potent a terme, i que el departament d’ensenyament volen garantir que estigui en un pla educatiu d’entorn.

  1. Ciutat educadores QUÈ SÓN:
  • Xarxa de municipis que va néixer l’any.
  • 1990 (Congrés de BCN) 1994, es constitueix com associació internacional.
  • Treball conjunt per a la millora de la qualitat de vida a partir de la implicació activa en l’ús i transformació de la ciutat, Carta Ciutats educadores, 20 principis (l’educació més enllà de l’escola). PRINCIPIS:
  • Impulsar col·laboracions concretes en aquest àmbit. PROMOTORS:
  • Sorgeix a Barcelona.
  • Agrupa 300 ciutats de 35 països (60 ciutats a Catalunya). VALORACIÓ:
  • Prioritza l’intercanvi d’experiències
  • Representa el compromís amb uns principis per millorar la qualitat educativa de la ciutat.
  • Impulsa els Projectes Educatius de Ciutat
  1. Projecte Educatiu de ciutat (PEC) QUÈ SÓN:
  • Instrument estratègic per fer realitat les voluntats de la ciutat educadora
  • Recullen i integren l’esperit de diverses experiències existents.
  • Defineix les prioritats educatives del municipi, prioritza els Principis.
  • Objectius, metodologies i programes de la ciutat. PRINCIPIS:
  • Compromís polític en matèria educativa.
  • Concepte de l’educació com a eina transformadora de la realitat.
  • La participació com a metodologia idònia per a la seva elaboració.
  • El conjunt d’agents socials són també agents educadors. PROMOTORS:
  • Associació Internacional de Ciutats Educadores. VALORACIÓ:
  • Des de l’any 1996.
  • Són més de 50 municipis a Catalunya.
  • Impulsa: taules ciutadanes, fòrums locals d’educació,
  1. Plans educatius d’entorn (PEE) QUÈ SÓN:
  • Marc del Pla de llengua i cohesió social.
  • Instrument de corresponsabilització educativa, centre.
  • Model obert que parteix de cada municipi.
  • Liderat per l’Ajuntament i el Departament d’Educació. PRINCIPIS:
  • Promoure la cohesió social, educació intercultural, ús català.
  • Crear un sistema de cooperació interdepartamental obert al món associatiu.
  • Donar resposta integrada.
  • Dinamitzar actuacions coordinades entre centres-i-entorn. PROMOTORS:
  • Departament d’Educació. VALORACIÓ:
  • Són convenis Ajuntament i Departament.
  • Assessors LIC i tècnics municipals.
  1. Aprenentatge i Servei CENTRE PROMOTOR – UB, BiBA, Esplai:
  • Metodologia aplicada a moltes activitats educatives.
  • Va més enllà de les tasques acadèmiques per incidir en serveis cívics reals.
  • Combina objectius de servei i curriculars. PRINCIPIS:
  • Participació activa i interdisciplinarietat.
  • Educació en valors i transformació de l’entorn social.
  • Forta incidència a USA i Amèrica Llatina.
  • Antecedents: substitució servei militar USA (James)
  • Activitat amb projecció social (Dewey) FUNCIONAMENT:
  • S’aplica a tot tipus de centres.
  • Es treballa per projectes i educant en valors.
  • Sempre cal un partenerietat: una entitat o una associació.

TEMA 6 : AGENTS EDUCATIUS – ELS PROFESSIONALS DE L’EDUCACIÓ

1. Introducció: Educació, competències i codi deontològic Educació/ intervenció Educació Formal Educació No Formal Educació Informal EDUCACIÓ FORMAL: Centre d’educació o formació, estructurat i certificació. Intencional. EDUCACIÓ INFORMAL: de les interaccions que tenim o rebem, i depèn de com vivim tenim unes o altres interaccions. Vida quotidiana relacionada amb el treball, la família o l’oci. No esta estructurat. Fortuït o aleatori. EDUCACIÓ NO FORMAL: No centre educació o formació, estructurat. Intencional. COMPETÈNCIES

  • Combinació d’habilitats, atributs i comportaments que estan directament relacionats amb un acompliment reeixit en el treball.
  • Capacitats individuals que permeten realitzar tasques o obtenir certs èxits en forma eficient i eficaç. Entre els seus components hi ha els coneixements, habilitats, destreses, actituds, trets personals. S’ha de ser un professor competent, és a dir tenir coneixements, aptituds que tenim i que posem en joc en diferents situacions, ja que hem d’ensenyar als alumnes diferents destreses o aptituds perquè puguin resoldre problemes. Quines habilitats ha de tenir un/a mestre/a? Les habilitats que ha de tenir un mestre ha de tenir valors morals, tant personals com socials, per transmetre’ls als alumnes. Quines són les actituds i els trets personals? Les aptituds i els trets personals que ha de tenir un professor és ser empàtic, carinyós, respectuós, ser un model ja que molts nens segueixen i valoren molt als professors, paciència, saber comunicar. Tot es pot aprendre? No tothom pot ser mestre, ja que és una vocació i has de tenir les aptituds i les característiques necessàries, i si vols aquestes mancances que no són molt elevades les pots millorar i aprendre. La clau de l’evolució està en l’educació, ja que els docents han de tenir una formació inicial i al llarg de la vida rica i plena per poder ser els millors professors davants dels infants. Hi ha unes actituds i uns trets personals que són determinants per fer de mestre i no una altre professió. 2. Societat i educació en temps de canvi La societat de la informació i del coneixement ha patit uns canvis socials i educatius, i que hi ha hagut implicacions pels professionals de l’educació. MODERNITAT LÍQUIDA
    • Quines són les necessitats dels infants i adults avui? Les mateixes que les dels seus pares o han canviat?
    • Quins objectius educatius hem de cercar per tal d’adaptar-nos als canvis socials?
  • Quines competències hem de tenir com a educadors? La societat que el Bahuman és la societat que canvi, i investiga coneixements que s’han millorat i modificat per a tenir un millor rendiment, i que demana diferents competències per a ser mestre i que el coneixements és important però no és suficient. MOMENT DE CRISI: EFICÀCIA I EFICIÈNCIA EFICÀCIA: és la relació entre el que fem i el que ens proposàvem fer (finalitats). EFICIÈNCIA: és la relació entre el que fem i les inversions. OPTIMITZACIÓ: es dóna quan hi ha la màxima funcionalitat, eficiència i eficàcia. Apart de la formació i les competències ha canviat molt a dia d’avui, ja que es dona la importància al treball en xarxa i en els tres àmbits de formació: formal, no formal i informal. CANVIS QUE CONDICIONEN ALS PROFESIONALS DE L’EDUCACIÓ Canvis en :
  • La gestió, el model, els espais, les famílies
  • Major exigència de professionalitat Què és fer d’educador avui? Un saber, un saber fer, una vocació, una professió... 3. Els professionals de l’educació : funcions i competències (mestres/educadors i educadores socials / pedagogs i pedagogues) Apart de transmetre la informació i coneixement també els professors són gestors, maneres diferents d’organitzar perquè afavoreixi l’aprenentatge, relacionar amb les famílies per millorar l’aprenentatge i saber relacionar amb l’entorn MESTRE/A Responsabilitats i sortides professionals Les responsabilitats mestre/a d’Educació Infantil I d’Educació Primària comprenen diferents camps: l’acció educativa amb cada alumne, el grup classe, el centre educatiu, la família, la comunitat i l’administració educativa. Ha de poder dissenyar, desenvolupar, analitzar i avaluar l’ensenyament/ aprenentatge de les diferents àrees de coneixement. Sortides professionals
  • Docència en centres educatius. Realitzacions EFICÀCIA = --------------------------- Finalitats Realitzacions EFICIÈNCIA= ------------------------ Inversions