


Prepara tus exámenes y mejora tus resultados gracias a la gran cantidad de recursos disponibles en Docsity
Gana puntos ayudando a otros estudiantes o consíguelos activando un Plan Premium
Prepara tus exámenes
Prepara tus exámenes y mejora tus resultados gracias a la gran cantidad de recursos disponibles en Docsity
Prepara tus exámenes con los documentos que comparten otros estudiantes como tú en Docsity
Encuentra los documentos específicos para los exámenes de tu universidad
Estudia con lecciones y exámenes resueltos basados en los programas académicos de las mejores universidades
Responde a preguntas de exámenes reales y pon a prueba tu preparación
Consigue puntos base para descargar
Gana puntos ayudando a otros estudiantes o consíguelos activando un Plan Premium
Comunidad
Pide ayuda a la comunidad y resuelve tus dudas de estudio
Ebooks gratuitos
Descarga nuestras guías gratuitas sobre técnicas de estudio, métodos para controlar la ansiedad y consejos para la tesis preparadas por los tutores de Docsity
Asignatura: Educació i contextos educatius, Profesor: Gonzalo Flores, Carrera: Educació Primària, Universidad: UAB
Tipo: Exámenes
1 / 4
Esta página no es visible en la vista previa
¡No te pierdas las partes importantes!



1. Quina importància té el Dret a l’Educació dins del context dels Drets Humans? Quines característiques ha de complir segons K. Tomasevski? Creus que es garanteix en el nostre context? El dret a l'educació ha de garantir l'accés a una educació gratuïta. Ha de ser obligatòria. Es recull a l'article 26 de la declaració universal dels Drets Humans. Forma part de la segona generació de drets (Socials, econòmics i culturals). Està dins del bloc socialista, que lluita per la igualtat. La definició d'aquest dret té un significat obert. És poc específica perquè més països puguin sentir-se indentificats amb ell. Les 4A de K. Tomasevski - Availability: Disponibilitat de l'educació. Garantia de bones infraestructures, bons professors, etc. - Accessibilitat a l'educació. Evitar la discriminació i garantir que tinguin escoles a prop. - Acceptabilitat de l'educació: Que tingui una qualitat garantida. - Adaptabilitat de l'educació: Respondre a les necessitats de l'infant. **2. Assegurar l’accés a l’educació obligatòria és suficient per garantir el Dret a l’Educació? Justifica la teva resposta. OPINIÓN PERSONAL
o Els òrgans col·legiats perden competències. L’equip directiu pot demanar l’opinió al consell escolar però no tindran dret a vot. o Es potenciarà concertar centres privats, com els religiosos que tenen segregació per sexe. o Potenciació de l’autonomia de gestió i no de la pedagògica.
5. Quins exemples de polítiques educatives en el context internacional coneixes? Sistemes centralitzats i sistemes descentralitzats. - La legislació sobre la concentració del poder és diferent d’un país a un altre. - La centralitzacó /descentralització es basa en la divisió regional de poders. Per exemple, a França tot es gestiona des del departament d’ensenyament a París (centralitzat) i Espanya també dóna dret a decisió a les comunitats autònomes (descentralitzat). Nivells de descentralització territorial: - Estat o govern central: Nivell 1. Administració centralitzada. - (^) Comunitats autònomes: Nivell 2: Administració federal o reginoal. - Municipis: Nivell 3: Administració municipal i local. - Escoles: Autonomia de centres. Organització de l’ensenyament obligatori i itineraris educatius Al sistema educatiu espanyol, l’educació obligatòria va dels 6 als 16 anys. Després, els alumnes es separen en itineraris: - Sense la LOMCE: es separen als 16 anys. - Amb la LOMCE: es separen als 15 anys. Tipus de sistemes educatius - Comprensius. El currículum comú és més llarg (15 – 16 anys). - Estructura única: No hi ha una separació entre etapes educatives. Suècia, Dinamarca, etc. - Tronc comú: Hi ha una separació entre educació primària i secundària. França, Espanya, Grècia, Anglaterra, etc. - Diferenciats. Es separen els alumnes en edats primerenques (més o menys 10 anys). Alemanya, Àustria, Luxemburg, Bèlgica, Holanda, etc. Polítiques de repetició. Les legislacions en matèria de repetició varien segons el país: - Promoció automàtica o repetició excepcional: Països nòrdics i Portugal. - Repetició després de cada cicle (2 anys): França i Espanya. - Repetició possible cada any: Bèlgica, Alemanya, Itàlia i Holanda. 6. Què s’entén per mecanismes de convergència educativa? El el mecanisme que té cada estat o govern amb una tendènci a copiar el sistema educatiu que fan els altres, encara que cada país ho adapta a les seves condicons. 7. Explica el procés que hi ha de l’exclusió a la inclusió. Abans les escoles no contemplaban la diversitat a les seves aules i en els centres educatius, però actualment ja es troben mecanismes en el propi sistema educatiu per tal de fer canvis i reformes i aixì incluir aquesta diversitat. Les etapes per passar de l’exclusió a la inclusió són: negació abans no es contemplaban i eren considerats diferents de la societat dominant. Acceptació, és quan ja són acceptats per la societat però segueixen aïllats i per tant van a escoles espacials. Comprensió, és quan ja els integran a l’escola ordinaria però aquí el alumnat amb necessitats s’a de adaptar a l’escola i el seu entorn. Inclusió, és quan l'alumne aconseguix ser integrat completament dins del sistema
**13. Creus que hi ha una edat establerta per dur a terme l’aprenentatge? Justifica la teva resposta incloent els termes: educació formal, educació no formal i educació informal. OPINIÓN PERSONAL