Docsity
Docsity

Prepara tus exámenes
Prepara tus exámenes

Prepara tus exámenes y mejora tus resultados gracias a la gran cantidad de recursos disponibles en Docsity


Consigue puntos base para descargar
Consigue puntos base para descargar

Gana puntos ayudando a otros estudiantes o consíguelos activando un Plan Premium


Orientación Universidad
Orientación Universidad


Examen bloc B, Exámenes de Ciencias de la Educación

Asignatura: Educació i contextos educatius, Profesor: Gonzalo Flores, Carrera: Educació Primària, Universidad: UAB

Tipo: Exámenes

2015/2016

Subido el 20/01/2016

olgamoliner
olgamoliner 🇪🇸

4.5

(6)

2 documentos

1 / 4

Toggle sidebar

Esta página no es visible en la vista previa

¡No te pierdas las partes importantes!

bg1
1. Quina importància té el Dret a l’Educació dins del context dels Drets Humans?
Quines característiques ha de complir segons K. Tomasevski? Creus que es
garanteix en el nostre context?
El dret a l'educació ha de garantir l'accés a una educació gratuïta. Ha de ser
obligatòria.
Es recull a l'article 26 de la declaració universal dels Drets Humans. Forma part de la
segona generació de drets (Socials, econòmics i culturals). Està dins del bloc
socialista, que lluita per la igualtat. La definició d'aquest dret té un significat obert. És
poc específica perquè més països puguin sentir-se indentificats amb ell.
Les 4A de K. Tomasevski
Availability: Disponibilitat de l'educació. Garantia de bones infraestructures,
bons professors, etc.
Accessibilitat a l'educació. Evitar la discriminació i garantir que tinguin escoles
a prop.
Acceptabilitat de l'educació: Que tingui una qualitat garantida.
Adaptabilitat de l'educació: Respondre a les necessitats de l'infant.
2. Assegurar l’accés a l’educació obligatòria és suficient per garantir el Dret a
l’Educació? Justifica la teva resposta.
OPINIÓN PERSONAL
3. En el nostre estat, com es reparteixen les competències educatives en els tres
nivells administratius (Ministeri, Departament d’Ensenyament, Administracions
Locals)?
Ministerio de Educación, Cultura y Deporte (Estat Espanyol). Decideix una part
del currículum escolar, l’ordenació general del sistema i s’encarrega de donar
els títols oficials.
Departament d’Ensenyament (Catalunya). Decideix una part del currículum
escolar, gestiona els recursos, el personal i els edificis i els criteris de
distribució de l’alumnat.
Administracions locals. També gestiona part del procés de distribució de
l’alumnat.
Diputacions i consells comarcals. Beques menjador, beques transport,
educació pre-obligatòria
Ajuntaments
4. Quins canvis proposa la LOMCE respecte la llei anterior? Explica’n els punts
clau, i argumenta si hi estàs a favor o en contra.
* Currículum:
o Centralització en la definició dels continguts i de la distribució horària.
o Domini de la llengua espanyola: paper secundari del català.
o Desigualtat d’assignatures (troncals, específiques, lliure configuració autonòmica).
Molta importància a les troncals. Plàstica, música i educació física perden moltes
hores. Socials i naturals també però no tant.
o Abans s’organitzava en àrees de coneixement, i no es donava el mateix en les dues
llengües. Ara sí.
* Avaluacions externes:
o Proves (revàlides) al final de cada etapa.
o Proves diagnòstiues a primària i secundària.
o Desaparició de la selectivitat. Les universitats podran realitzar processos d’admissió
propis.
o Es permet la publicació de resultats en forma de “rànking”.
* Autonomia dels centres:
o Els directors de centres hauràn de fer un màster i el procés de sel·lecció es podrà fer
interna o externament.
pf3
pf4

Vista previa parcial del texto

¡Descarga Examen bloc B y más Exámenes en PDF de Ciencias de la Educación solo en Docsity!

1. Quina importància té el Dret a l’Educació dins del context dels Drets Humans? Quines característiques ha de complir segons K. Tomasevski? Creus que es garanteix en el nostre context? El dret a l'educació ha de garantir l'accés a una educació gratuïta. Ha de ser obligatòria. Es recull a l'article 26 de la declaració universal dels Drets Humans. Forma part de la segona generació de drets (Socials, econòmics i culturals). Està dins del bloc socialista, que lluita per la igualtat. La definició d'aquest dret té un significat obert. És poc específica perquè més països puguin sentir-se indentificats amb ell. Les 4A de K. Tomasevski - Availability: Disponibilitat de l'educació. Garantia de bones infraestructures, bons professors, etc. - Accessibilitat a l'educació. Evitar la discriminació i garantir que tinguin escoles a prop. - Acceptabilitat de l'educació: Que tingui una qualitat garantida. - Adaptabilitat de l'educació: Respondre a les necessitats de l'infant. **2. Assegurar l’accés a l’educació obligatòria és suficient per garantir el Dret a l’Educació? Justifica la teva resposta. OPINIÓN PERSONAL

  1. En el nostre estat, com es reparteixen les competències educatives en els tres nivells administratius (Ministeri, Departament d’Ensenyament, Administracions Locals)?**
  • Ministerio de Educación, Cultura y Deporte (Estat Espanyol). Decideix una part del currículum escolar, l’ordenació general del sistema i s’encarrega de donar els títols oficials.
  • Departament d’Ensenyament (Catalunya). Decideix una part del currículum escolar, gestiona els recursos, el personal i els edificis i els criteris de distribució de l’alumnat.
  • Administracions locals. També gestiona part del procés de distribució de l’alumnat.
  • Diputacions i consells comarcals. Beques menjador, beques transport, educació pre-obligatòria
  • Ajuntaments 4. Quins canvis proposa la LOMCE respecte la llei anterior? Explica’n els punts clau, i argumenta si hi estàs a favor o en contra.
  • Currículum: o Centralització en la definició dels continguts i de la distribució horària. o Domini de la llengua espanyola: paper secundari del català. o Desigualtat d’assignatures (troncals, específiques, lliure configuració autonòmica). Molta importància a les troncals. Plàstica, música i educació física perden moltes hores. Socials i naturals també però no tant. o Abans s’organitzava en àrees de coneixement, i no es donava el mateix en les dues llengües. Ara sí.
  • Avaluacions externes: o Proves (revàlides) al final de cada etapa. o Proves diagnòstiues a primària i secundària. o Desaparició de la selectivitat. Les universitats podran realitzar processos d’admissió propis. o Es permet la publicació de resultats en forma de “rànking”.
  • Autonomia dels centres: o Els directors de centres hauràn de fer un màster i el procés de sel·lecció es podrà fer interna o externament.

o Els òrgans col·legiats perden competències. L’equip directiu pot demanar l’opinió al consell escolar però no tindran dret a vot. o Es potenciarà concertar centres privats, com els religiosos que tenen segregació per sexe. o Potenciació de l’autonomia de gestió i no de la pedagògica.

  • Religió o Desaparició d’educació per la ciutadania. o La religió serà un assignatura que computarà acadèmicament.
  • Punts clau o Avançament de l’edat de selecció al 4t d’ESO preparatori.

5. Quins exemples de polítiques educatives en el context internacional coneixes? Sistemes centralitzats i sistemes descentralitzats. - La legislació sobre la concentració del poder és diferent d’un país a un altre. - La centralitzacó /descentralització es basa en la divisió regional de poders. Per exemple, a França tot es gestiona des del departament d’ensenyament a París (centralitzat) i Espanya també dóna dret a decisió a les comunitats autònomes (descentralitzat). Nivells de descentralització territorial: - Estat o govern central: Nivell 1. Administració centralitzada. - (^) Comunitats autònomes: Nivell 2: Administració federal o reginoal. - Municipis: Nivell 3: Administració municipal i local. - Escoles: Autonomia de centres. Organització de l’ensenyament obligatori i itineraris educatius Al sistema educatiu espanyol, l’educació obligatòria va dels 6 als 16 anys. Després, els alumnes es separen en itineraris: - Sense la LOMCE: es separen als 16 anys. - Amb la LOMCE: es separen als 15 anys. Tipus de sistemes educatius - Comprensius. El currículum comú és més llarg (15 – 16 anys). - Estructura única: No hi ha una separació entre etapes educatives. Suècia, Dinamarca, etc. - Tronc comú: Hi ha una separació entre educació primària i secundària. França, Espanya, Grècia, Anglaterra, etc. - Diferenciats. Es separen els alumnes en edats primerenques (més o menys 10 anys). Alemanya, Àustria, Luxemburg, Bèlgica, Holanda, etc. Polítiques de repetició. Les legislacions en matèria de repetició varien segons el país: - Promoció automàtica o repetició excepcional: Països nòrdics i Portugal. - Repetició després de cada cicle (2 anys): França i Espanya. - Repetició possible cada any: Bèlgica, Alemanya, Itàlia i Holanda. 6. Què s’entén per mecanismes de convergència educativa? El el mecanisme que té cada estat o govern amb una tendènci a copiar el sistema educatiu que fan els altres, encara que cada país ho adapta a les seves condicons. 7. Explica el procés que hi ha de l’exclusió a la inclusió. Abans les escoles no contemplaban la diversitat a les seves aules i en els centres educatius, però actualment ja es troben mecanismes en el propi sistema educatiu per tal de fer canvis i reformes i aixì incluir aquesta diversitat. Les etapes per passar de l’exclusió a la inclusió són: negació abans no es contemplaban i eren considerats diferents de la societat dominant. Acceptació, és quan ja són acceptats per la societat però segueixen aïllats i per tant van a escoles espacials. Comprensió, és quan ja els integran a l’escola ordinaria però aquí el alumnat amb necessitats s’a de adaptar a l’escola i el seu entorn. Inclusió, és quan l'alumne aconseguix ser integrat completament dins del sistema

**13. Creus que hi ha una edat establerta per dur a terme l’aprenentatge? Justifica la teva resposta incloent els termes: educació formal, educació no formal i educació informal. OPINIÓN PERSONAL

  1. Quins són els elements contextuals que dificulten la relació entre les famílies i els centres educatius? Quins problemes pot tenir actualment la família per exercir el seu paper educatiu?**
    • Temps i espais per compartir amb els fills.
    • Trencament de la transmissió del coneixement popular sobrepràctiques de criança i educatives.
    • Manca de polítiques que cobreixin les necessitats de les famílies i de les dones.
    • Societat post-figurativa: els joves tenen més estratègies i coneixements en alguns àmbits, per exemple els tecnològics. 15. Quins són els rols que s’estableixen en la relació entre la família i el centre educatiu? Argumenta, com a professional de l’educació, quin és el rol més adequat.
    • Rol de suport al centre educatiu.
    • Rol de consumidor: Els pares es veuen com a clients del centre que tenen sempre la raó.
    • Rol de participació en el centre educatiu: AMPAS, associacions de famílies, etc.
    • Rol d’invisibilitat. Els rols més adequats tant per la família com pel centre és sobretot el rol de suport i el rol de participació, ja que el rol de suport la família esta implicada en el món educatiu i de l’educació del seu fill, a més de recolzar a l’escola en canvis o estrategies per millorar l'aprenentatge dels seus alumnes. L’altre que és el de paricipació, és un rol on els pares és poden implicar de manera directa i positiva en les activitats de l’escola i ajudar així a millorar l’ensenyament aportant noves idees i noves maneras el centre educatiu. **16. Explica, com a futur/a mestre, què pots i què hauries d’aportar al món de l’educació. OPINIÓN PERSONAL
  2. Analitza i reflexiona sobre la següent frase: “enseñar no es sólo una forma de ganarse la vida, sino una forma de ganar la vida de los demás”. OPINIÓN PERSONAL**