¡Descarga Apunts Empresa y más Apuntes en PDF de Ciencias de la Educación solo en Docsity!
QUÈ ÉS LA DIRECCIÓ ESTRATÈGICA? Estratègia: conjunt de decisions que una empresa ha de prendre sobre les actuacions que ha de dur a terme i sobre els recursos que pot utilitzar i tot això per assolir uns objectius empresarials. La direcció estratègica: procés de gestió d’una estratègia empresarial dins de l’empresa que s’ha d’adaptar a un entorn canviant i a una competència que reacciona.
PROCÉS: 3 fases. 1 anàlisi estratègica: -definició dels objectius per part dels emprenedors:^ objectius^ concrets,^ mesurables^ i^ factibles^ ;^ -avaluació^ dels recursos interns: cal determinar les fortaleses que s’han de potenciar i les debilitats que s’han de neutralitzar ; -avaluació^ dels^ recursos^ externs: l’empresari ha d’estudiar les oportunitats que ofereix l’entorn o les amenaces que s’han d’evitar ; -anàlisi de l’entorn competitiu: conèixer la competència ajuda a ajustar més bé la pròpia estratègia. 2 elecció estratègica: -elaboració dels escenaris de futur: la previsió és fonamental si es vol que l’estratègia tingui capacitat d’adaptació a un entorn canviant ; -formulació^ de^ l’estratègia: consisteix a concretar l’estratègia que es vol aplicar ; -avaluació de les alternatives estratègiques: consisteix a definir estratègies suplementaries que es puguin implantar per adaptar-se a l’entorn. 3 implantació estratègica: -eines estratègiques:^ permeten^ planificar^ l’execució^ i^ la^ temporització^ de^ les actuacions (GANTT PERT) ; -control^ estratègic:^ cal^ observar^ el^ grau d’assoliment de l’estratègia, registrar les desviacions i definint les mesures correctes per tal de millorar.
ANÀLISI DE L’ENTORN COMPETITIU: EL MODEL DE LES FORCES
COMPETITIVES (PORTER): -amenaces de nous competidors: serà menor si existeixen barreres d’entrada per als nous competidors, ja que dificulten que entrin noves empreses al mercat, la qual cosa és un avantatge per les empreses ja existents i un inconvenient per als nous emprenedors (necessitat d’un inversió inicial elevada, l’existència de clients fidels a la marca) ; - amenaces de productes substitutius:^ els^ productes^ substitutius^ fan^ que l’empresa hagi de competir amb empreses de productes semblants i amb empreses d’altres sector, però que cobreixin la mateixa necessitat. Factors que minimitzen l’amenaça (nivell elevat de diferenciació del producte) ; -grau de
rivalitat dels competidors: quan més grau de competència hi hagi, més rivalitat es generarà entre els competidors ; -poder de negociació dels proveïdors: capacitat que tenen els proveïdors per imposar les condicions de la compravenda ; -poder de negociació dels clients: capacitat que tenen el clients per impulsar les condicions de la compravenda.
ESTRATÈGIES SEGONS L’ABAST: -corporatives:^ prenen^ decisions relacionades amb l’objectiu o abast global de l’empresa. Es caracteritza per (establir el marc de referencia per a la presa de decisions, ser globals i tenir una dimensió temporal a ll/t) ; -de negoci: fan referencia a aspectes concrets. Es caracteritza per (tenir un abast concret, tenir una dimensió temporal a mitjà termini) ; -operatives:^ tenen^ per^ objectiu^ gestionar^ la^ manera^ de^ fer^ d’un departament. Es caracteritza per (estar relacionades amb el dia a dia, ser especifiques d’un departament, tenir dimensió temporal a c/t)
ESTRATÈGIES COMPETITIVES: té com a objectiu fonamental l’obtenció d’un avantatge competitiu, ja que és una característica que fa que l’empresa superi la competència. Estratègies: -de diferenciació: fer que el producte sigui diferent del de la competència, fins al punt que el client el percebi com a única; -de lideratge en costos: produir amb els costos més baixos, de manera que es pugui oferir el producte a un preu inferior al de la competència ; -d’enfocament: centrar-se en un segment de marcat aplicant la diferenciació i/o el lideratge en costos. Si s’aplica el lideratge pot obtenir ingressos ja que les vendes augmentaran i si aplica la diferenciació l’empresa pot justificar els preus més alts en relació a la competència. CREACIÓ DE VALOR: implica que a un producte tradicional explotat competitivament se li afegeixi una característica innovadora que permeti diferenciar-lo i obtenir un avantatge competitiu. CADENA DE VALOR: eina analítica que descompon els processos empresarials en totes les activitats que es duen a terme i les que són rendibles les manté, les supèrflues les elimina i les no rendibles les subcontracta. ESTRATÈGIES DE NEGOCI NO COMPETITIVES: tenen a veure amb la dimensió del negoci. –Expansió: obrir noves delegacions ; -de diversificació:
per minimitzar costos ; -clúster: concentració geogràfica d’empreses, institucions i universitats que comparteixen interès per un sector econòmic, permeten als empresaris cooperar per ser més competitius ; -trust: conjunt d’empreses que formen part de diferents fases dels procés de producció i que intenten reduir costos ; -càrtel: grup d’empreses del mateix sector productiu que es posen d’acord en preus i estratègies de venda ; -hòldings: grup d’empreses dirigit per un sol òrgan directiu, tenen empreses de diversos sectors.
GLOBALITZACIÓ: extensió de les relacions econòmiques entre diferents països, fins a l’extrem de crear una economia mundial. Comprèn: el lliure comerç internacional, el moviment de capitals, la inversió estrangera directa, el seu efecte culturals, els fenòmens migratoris, el desenvolupament de les tecnologies de la comunicació... INDUSTRIALITZACIÓ: operació que fa l’empresa d’obertura als mercats internacionals. Estratègies:^ -multidomèstica:^ l’empresa^ descentralitza l’organització en cada país que opera, contracta treballadors locals pq administrin l’empresa i els directius de les filials són independents de la seu central ; -global: l’empresa organitza des de la seu central i tots els productes són = per a tots els països. Els administradors i directius de les filials acostumen a ser el país d’origen de l’empresa ; -transnacional: les diferents filials aporten noves idees i proposen productes per explotar-los a escala global. A cada filial se li pot assignar un paper determinant en l’àmbit comercial, d’innovació... amb l’objectiu d’aprofitat els avantatges del país en el qual operen. L’objectiu és obtenir economies d’escala i així reduir costos. Dificultats: manca d’informació sobre en el mercat en el qual volen operar; resistència al canvi per part del conjunt humà de l’empresa; necessitat d’adaptar-se a la legislació del país; distància cultural-psicològica respecte el país d’origen que abasta gustos dels consumidors. Avantatges: incrementar les vendes i aprofitat les economies d’escala que suposa reduir costos; conèixer el mercat en que operen la resta d’empreses del sector. EMPRESES MULTINACIONALS: operen en dos països o més. Societats mercantils que tenen una gran capacitat productiva o que són el resultat d’una concentració i fusió d’empreses que busquen nous mercats. L’empresa matriu continua operen al lloc d’origen, les filials estan a la resta de països i es
relacionen entre elles. Característiques: disposició d’aconseguir economies d’escala; resistència en el mercat gràcies al fet que els resultats del seu conjunt es compensen; tenen tecnologia punta, per això absorbeixen empreses més petites de la competència... DESLOCALITZACIÓ: trasllat d’activitats productives des de països industrialitzats cap a països en desenvolupament que tenen un nivell inferior de renda per càpita, per consegüent salari mitjà inferior. Tenen com a finalitat minimitzar costos i això permet a l’empresa ser més competitiva. Té un efecte negatiu sobre el país d’origen ja que augmenta l’atur i la desinversió i en el país de destinació es generen millor expectatives.
PIMES: les empreses amb – de 50 treballadors es consideren petites i les que tenen 50-250 es consideren mitjanes. Són el 90% o més del total d’empreses a Espanya. Inconvenients: -poca formació empresarial: l’emprenedor es mou més per ganes que per formació acadèmica ; -poca capacitat financera: les empreses familiars sovint s’inicien amb pocs recursos de partida, i no sempre és fàcil aconseguir recursos aliens ; obsolescència tecnològica: la rapidesa dels desenvolupament dels avenços tecnològics fa que els equips quedin obsolets i això suposa més costos i menys producció ; -qualificació i formació tècnica insuficient del personal: el reciclatge del personal no avança al mateix ritme que la tecnologia de l’empresa i la seva formació té un cost. Avantatges:^ - organització flexible i facilitat de comunicació entre el personal: l’existència de pocs nivells de comandament permet prendre decisions de manera ràpida ; integració del personal: el personal participa de les responsabilitats i això és fon de motivació ; -desenvolupament en mercats intersticials: les pimes aprofiten els espais buits que deixen les empreses grans en els mercats, com ara les produccions de tirada curta, la comercialització de determinats productes... ; - creadores de feina: tenen més recursos de treball que de capital i, per tant, generen més feina que les empreses grans. EFECTES DE LA GLOBALITZACIÓ: la globalització ha contribuït al fet que les empreses intentin creixen per abastar aquest gran mercat. També ha fet visibles els aspectes negatius de les pimes per internacionalitzar-se.
és fonamental per aprofitar les oportunitats favorables de l’entorn ; - disponibilitats dels mercats a diversos nivells: proximitat dels clients, dels proveïdors i facilitat per contractar i disposar de treballadors amb la qualificació desitjada; -infraestructures púbiques: bones vies de comunicació i transport, i urbanització de la zona ; -conjunta econòmica: l’entorn econòmic favorable facilita les decisions d’inversió ; -entorn institucional favorable:^ programes públics de subvencions, bonificacions fiscals i legislació propicia per la creació d’empreses.
PLA D’EMPRESA: document en el qual figura el disseny del negoci que es vol iniciar i l’estudi de la seva viabilitat. PRESENTACIÓ DEL PROJECTE I PROMOTORS: -idea de negoci: l’emprenedor pot tenir ja o no la idea de negoci. Per buscar idees de negoci cal: revisar els nous filons d’ocupació relacionats amb les noves demandes, buscar necessitats que no estan cobertes, pensar possibles modificacions de productes ja existents, esbrinar si hi ha algun producte que no es distribuït a tot arreu ; -objectius: cal concretar els objectius generals i els de a c/t ; -nom comercial, logotip i marca; -dades personals dels promotors: convé adjuntar el currículum ja que el pla d’empresa s’haurà de presentar per buscar finançament. PLA DE MÀRQUETING: aquest apartat valora si el projecte és viable comercialment, és a dir, si el producte té possibilitats de venda. Tres fases: 1 estudi de mercat^ –anàlisi de l’entorn general: legislació que cal complir, evolució de l’economia, preferències... ; - anàlisi de la competència: cal lluitar per captar l’atenció dels consumidors; - anàlisi dels consumidors: cal estudiar el comportament dels consumidors i els seus hàbits de compra ; -anàlisi de localització. L’estudi de mercat té unes fases d’investigació: recollida de dades, anàlisi i interpretació dels resultats. 2 Anàlisi DAFO: consisteix a estudiar: -debilitats: aspectes del projecte empresarial en què la competència és superior ; -Fortaleses: aspectes del projecte empresarial en què es supera la competència ; -amenaces: dificultats de l’entorn ; -oportunitats: possibilitats que ofereix l’entorn d’explotar un valor afegit o un nou producte. 3 Estratègia de màrqueting: màrqueting és el conjunt d’activitats que desenvolupa l’empresa encaminada a satisfer les necessitats del consumidor, amb la intenció d’aconseguir un benefici. Elements: -producte: qualsevol bé o servei que satisfà una necessitat de l’usuari. Característiques
com el disseny, qualitat, marca, envàs, caducitat... ;-preu: quatitat de diners que el comprador d’un bé lliura al venedor. A l’hora de marcar el preu, podem aplicar diferents criteris: *basats e els costos: consisteix en afegir un marge de benefici al cost del producte; *segons la competència: el preus per sota la competència, intenten captar clients i vendes, el preu per sobre de la competència han d’anar acompanyats d’un producte diferenciat; -promoció: conjunt de tècniques que s’utilitzen per explicar les característiques del producte i intentar crear el desig de comprar-lo al client. Quatre tècniques: *publicitat: difusió en mitjans de comunicació de masses; *promoció: pretén estimular la venda a curt termini; *relacions públiques: busquen millorar la imatge de l’empresa; *venda directa: la relació directa venedor-client pretén aconseguir la venda ; -distribució: procés que fa arribar al consumidor en el moment i quantitat que demana. Hi ha diferents canals de distribució: *directes: de fabricant a consumidor ; *extern: els productes passen per diferents majoristes i/o minoristes fins arribar al consumidor.
PLA DE PRODUCCIÓ: consta de: -processos: descripció de totes les activitats per fabricar el bé ; -recursos materials: maquinària, ordinadors... ; -existències: el tipus d’existències, la logística per obtenir-les... ; -costos que suposarà la producció: fixos o variables ; -recursos humans: cal detallar l’estructura organitzativa de l’empresa.
ASPECTES LEGALS: -elecció de forma jurídica: *responsabilitat davant tercers: limitada o il·limitada; *capital necessari: aportació d’un capital mínim; *nombre de socis: hi ha que imposen nombre de socis; *tipus de règim fiscal: ha de declarar el benefici a través de l’IRPF o IS –tràmits documentals: - *certificat negatiu del nom de la societat comprovar que no hi hagi una altra amb el mateix nom *escriptura pública de constitució: davant d’un notari es presenten els estatuts *tràmits davant hisenda: cal sol·licitar el NIF, donar d’alta TAE... *tràmits davant SS: inscriure l’empresa en SS i als treballadors *tràmits davant l’Ajuntament: sol·licitud de la llicencia d’activitat i d’obres.
