Apunts Examen Final 2, Apuntes de Arqueología

¡Descarga Apunts Examen Final 2 y más Apuntes en PDF de Arqueología solo en Docsity!

21 de gener de 2015 Metodologia

Arqueològica I

Bloc 3 i Bloc 4

Blanca Pierres Tejada

DOCTORA MERCÈ BARGADÀ ARQUEOLOGIA B UNIVERSITAT DE BARCELONA

Índex

o Bloc 3 – Formació i evolució d’un jaciment arqueològic ................................ 2 3.1. Introducció.............................................................................................. 2 3.2. Formació del rebliment arqueològic: processos i components............... 3 3.3. Sediments arqueològics: concepte, tipus i mètodes d’estudi.................. 4 3.4. Sediments d’origen antròpic i processos de formació cultural............... 11 3.5. Evolució postdeposicional del rebliment arqueològic: implicacions en els sòls d’ocupació i en la distribució i conservació de les restes orgàniques i inorgàniques........................................................................................... 16 3.6. Estratigrafia geoarqueològica: concepte, nomenclatures i representacions gràfiques................................................................................................. 20

o Bloc 4 – La cronologia i els mètodes de datació .............................................. 24

1. La Geoarqueologia territorial: estudia l’entorn d’un jaciment. 2. La Geoarqueologia estratigràfica: analitza la seqüència estratigràfica d’un jaciment. Per determinar-la estudia necessàriament la sedimentació i l'edafització; el sediment arqueològic i l'antropització que ha patit el jaciment. La finalitat d’aquesta tipus d’investigació és establir una història evolutiva del jaciment, per tant, determinar la formació, com s’ha dut a terme l'arribada de l'activitat humana i què ha passat un cop s'ha abandonat el jaciment. Per emprar aquest tipus de tècnica hem de realitzar primer de tot un treball de camp que es complementarà amb un treball al laboratori. Les dades que aporta són les següents:  Formació del registre sedimentari (dades sedimentàries, edàfiques i antròpiques)  Reconstrucció paleoambiental  Activitat antròpica  Evolució postdeposicional (edafogènesis)  Seqüència arqueoestratigràfica (evolució del jaciment).

3.2. Formació del rebliment arqueològic: processos i components

En la formació d'un jaciment arqueològic intervenen els següents processos i components:

1. Sedimentaris 1.1. Detrítics : desplaçament de sorres i petites pedres del riu 1.2. Bioquímics : precipitació bioquímica d’aigua i d’altres elements que agafa la forma dels materials que hi ha al jaciment i que actua com un motlle d’aquests. Per aquesta raó es poden recompondre totes les estructures dels jaciments. 2. Edàfics : transformacions fisicoquímiques, naturals contemporànies o posteriors a l’ocupació humana. Acumulació de matèria orgànica que pateix oxidacions a sediments molt argilosos i que canvia el color de la terra. Sempre que parlem de “edàfic” parlem de sòls i sempre que parlem de sòls parlem de transformacions dinàmiques.

3. Biogènics : resultat de l’activitat d’animals residents o visitants que no tenen a veure amb l’activitat humana. En aquest tipus de jaciments trobarem molts excrements (fosfats), restes òssies, petjades, urpades a les parets... Els mamífers que habiten en jaciments arqueològics posteriorment a una ocupació humana són les ratapinyades. 4. Antròpics : responen a la fase en la qual té lloc l’activitat humana i poden correspondre a l’existència de murs, paviments, roques foranes del jaciment...

3.3. Sediments arqueològics: concepte, tipus i mètodes d’estudi

• Concepte i tipus

La conjunció d’aquest 4 processos és el que condiciona la formació d’un rebliment sedimentari, per aquesta raó podem establir 4 tipus de nivells de sediments segons el grau d’incidència antròpica que s’hi copsa.

 Sediments antropogènics : els processos culturals són totalment responsables de la formació d’un rebliment.  Sediments antròpics : els processos culturals són parcialment responsables de la formació d’un rebliment.  Sediments arqueològics : el rebliment conté components culturals o artefactes.  Sediments verges o estèrils : rebliments originats exclusivament per processos naturals.

• Metodologia d’estudi. Descripció de camp

Hi ha dos mètodes possibles: a partir de perfils d'excavació o de sondejos. Ambdós ens ajuden a veure les capes de rebliment que tenen els jaciments, quelcom que ens dóna molta informació sobre els tipus d'ocupacions que hi ha hagut i quan ha cessat aquesta ocupació. Per poder fer-ho, analitzarem diversos elements que mostra el perfil a estudiar. Aquests són els següents:

 Textura : ens mostra la mida de les partícules que formen el rebliment, així com la seva morfologia i la seva distribució (estimacions visuals).

el to, la lluïssor (claredat o foscor) i la puresa (intensitat) del color. Quan prenem aquest indicador és imprescindible tenir en compte si ho fem en humit o en secà.

 Estructura : Grau d’agregació de les partícules que formen el rebliment tenint en compte els buits, els porus i la matriu (fracció fina: sorres, llims i argiles). Tenim dos tipus: o Pedials : s’observen traces d’estructura (buits i porus). o Apedials : no s’observa traces d’estructura (massius). També la podem classificar segons el seu grau: dèbil, moderada o forta, així com també per la seva forma (laminar, prismàtica, columnar, blocs angulars, blocs subangulars i granulars). o Estructures antròpiques tabulars : estructures de trepig on es circula habitualment i, per tant, on no hi ha vegetació. o Estructures antròpiques cavitàries i fissurals: estructures que formen porus produïts per la dilatació dels materials amb palles, restes vegetals... Forma

Grau

 Geometria : defineix la morfologia que té un rebliment, un nivell, una capa.

Les més comuns:

• Tabular: les superfícies d'estratificació són planes i paral·leles entre sí. Per exemple els nivells d'estabulació.
• Irregular: gran extensió lateral amb morfologia no definida.
• Tascó o cubeta: superfícies planes no paral·leles entre sí i que acaben per la pèrdua de gruix. Per exemple llars de foc.
• Fossa: amb escassa extensió lateral i gruix considerable amb una geometria semblant a la secció d'una fossa. Per exemple sitges, fosses, etc... No tan comuns:
• Acanalada: amb escassa extensió. Lateral i gruix molt variable amb una geometria semblant a un canal.
• Ondulada: és continu amb el sostre ondulat.
• Lenticular: és discontinu amb el sostre ondulat.

 Contingut de restes d’origen antròpic o biogèniques : amb l’existència de rubefacció del foc o de restes de malacologia (closques de mol·luscs, cargols...)  Grau de cimentació : com de compacte es troba el rebliment.  Grau d’humitat : la humitat de l’ambient on es troba el perfil pot ésser una de les causes de la variació de color i pot influir en la cohesió dels materials.  Activitat biològica : l’existència de fauna és el que pot donar informació del moment d’abandó del jaciment així com dels materials que componen el perfil.

• Metodologia de mostreig. Anàlisis al laboratori. o Fisicoquímiques : delimitem bé els nivells que volem mostrejar i agafem un tros de sedimentació (entre 300g i 500g) d’una part significativa del perfil. Comencem per a baix per no contaminar els nivells a continuació. Tipus de mètodes:  Granulometria , la qual mesura la mida de les partícules. 1. Caracteritza el jaciment pel que fa a la litologia. 2. Permet quantificar la textura. 3. Pel que fa a les matrius, permet saber quin tipus de medi i quin tipus d’ocupació humana s’ha dut a terme al rebliment.  Morfoscòpia , la qual determina el grau d’evolució i de desgast de les partícules analitzant exhaustivament les graves i les sorres.  Difracció de RX o FTIR : sistema de radiació d’infrarojos, consisteix en identificar substàncies segons el seu aspecte i és habitual utilitzar-lo en substàncies orgàniques. A més, permet identificar la mineralogia de les partícules en fraccions de matrius d’argiles i la matèria orgànica que no pot documentar- se en materials inorgànics.  Anàlisi de carbonats/calcimetria : permet obtenir dades que determinin la quantitat de calci i d’elements carbonats que existeixen en ambients hídrics on la humitat o la sequera tenen un paper

important. En aquest tipus d’anàlisi s’han d’evitar closques, cargols i materials inorgànics, atès que porten calci.  Matèria orgànica : emprada primordialment per edafòlegs, ja que a partir del seu grau de descomposició, es poden trobar àrees amb gran quantitat de residus orgànics. Malgrat tot, no poden ésser analitzats tipològicament.  Fosfats : s’utilitza per identificar estabulacions, activitats humanes, tombes, paleocultius, entre d’altres. Tot i això, a l’igual que la matèria orgànica, no pot ésser classificat tipològicament, només en major o menor quantitat. Utilitzat per a la prospecció.  Índex de PH : logaritme decimal que indica la concentració d’ions d’hidrogen en la solució del sòl i l’aigua, depèn dels materials si la reacció és alcalina o àcida (reacció àcida amb humitat i amb roques carbonatades reacció alcalina), és a dir, quelcom que forma sòls bàsics o àcids. Mentre que els sòls bàsics ajuden la conservació de la matèria inorgànica, els sòls àcids n’ajuden l’orgànic. Per aquesta raó, l’existència d’un PH neutre és l’índex que tot arqueòleg voldria tenir alhora d’analitzar un sòl. El PH és un índex en el que influeixen els paràmetres o variables que hi hagi a les restes dels jaciments. <4'5 sòls molt àcids 4'5-5'5 sòls àcids 5'5-6'5 sòls poc àcids 6'5-7'5 sòls neutres 7'5-8'5 sòls bàsics

8'5 sòls alcalins

o Micromorfològiques : consisteix en estudiar el sediment a escala microscòpica mitjançant l’observació al microscopi òptic de làmines primes. El tipus de mostreig pot ser sistemàtic (tot) o selectiu (més detallat, sobretot referencial). Les aportacions més importants són:

c) Organitzacions culturals seqüencials : amb una fase d’ocupació on es manifesta una sola activitat antròpica; amb vàries fases d’ocupació on es superposen vàries activitats antròpiques; policícliques on s’alternen diverses activitats amb sedimentació natural, quelcom que ens proporciona més dades. d) Marcadors tèrmics : a quina temperatura s’ha produït la combustió. < 300 ºC – combustió de feble intensitat: brunificació 300 ºC – carbonització 300 ºC – 450 ºC – combustió d’intensitat moderada e) Fitòlits : residus minerals d’origen vegetal. Un fitòlit és una partícula microscòpica de sílice que precipita dins els teixits de determinats vegetals, les plantes vives absorbeixen la sílice del sòl i un cop moren aquestes concrecions passen al sòl. N’hi ha silici i d’oxalat de calci. Informació expressada en micres. f) Components d’origen animal (os) : l’os fou emprat també com a combustible. < 300 ºC – combustió de feble intensitat: color groc pàl·lid/marró 300 ºC - 400 ºC – combustió d’intensitat moderada: color negre amb visions 400 ºC - 600 ºC – combustió de forta intensitat: color beix amb un inici de cristal·lització

600 ºC – combustió d’intensitat elevada: apareixen totalment cristal·litzats

2. Estructures d’emmagatzematge o sitges : dipòsits que estan excavats en el subsòl i que tenen com a objectiu emmagatzemar cereals i d’altres sòlid o líquids. La boca superior és més oberta que el cos, la profunditat oscil·la entre 1 i 3 m. El seu ús està documentat des del Neolític i perdurà fins a l’Edat Mitjana, la qual anà desapareguin paulatinament fins ben entrat el segle XIX. El tancament de la boca podia dur-se a terme amb lloses, terra i, fins i tot, excrements. La seva morfologia pot ésser cúbica, cilíndrica, troncocònica i globular. Normalment les trobem formant un conjunt. Un dels factors més favorables d’aquest tipus d’estructures són les seves baixes temperatures, les quals no superen els 15 ºC, quelcom que anul·la l’activitat biològica. A més, la baixa concentració d’O2 i l’alta concentració

de CO2 és un altre factor que col·labora en la bona conservació dels cereals, quelcom que se l’hi suma la manca d’humitat. Funcionalitat d’una sitja:

1. Procés de revestiment
2. Revestiment
3. Ús de la sitja
4. Abandó de la sitja

• Des del punt de vista del rebliment són trampes de sedimentació. Funcionalitat primària: estructures d’emmagatzematge. Funcionalitat secundària: enterraments.

 Forns: domèstics i tecnològics : els forns, a l’igual que les llars, són estructures de combustió que, a diferencia d’aquestes, poden trobar-se cobertes per una volta de terra crua o pedres que delimiten una cambra específica. o Domèstics: apareixen construïts als sòls de les estances, poden tenir una planta rectangular o circular. Les seves dimensions oscil·len entre 1-1'5m. Valors inferiors als 300ºC, temperatures relativament baixes. Tenen una sèrie d'unitats: Capa refractària: capa que està elaborada per petits còdols, aguanta bé les temperatures i són resistents. Exemple d'element refractari més utilitzat, el quars. La sola o solera: que seria aquella capa que cobreix aquests còdols. Les parets i part de la coberta o volta del forn. o Tecnològics: hi ha dos tipus: ceràmics (per coure ceràmica) i metal·lúrgics. Difícils de distingir de les llars de foc.

 Morfologies:

o Forns a cel obert (són bàsicament prehistòrics): s'afegien els atuells i a sobre el combustible, cocció molt irregular.

o Forns de doble càmera (a partir de l'edat del bronze): hi ha dues àrees, un lloc per combustible i un altre per les ceràmiques, cocció més regular en tots els recipients.

 Ceràmics: assoleixen temperatures superiors als 500-600ºC, es troben una gran quantitat d’elements silicis que provenen de la fragmentació de la ceràmica durant la combustió i fragments de ceràmica vitrificada (vidre).

o Aplicacions:

a) Fresca: quan encara està mullat i tou i es pot modelar, la morfologia es dóna durant el procés de construcció. És distingeixen:

 Elements immobles: paviments, cobertes, revestiments, banquetes, parts de les llars i els forns, entre d'altres. No es poden moure.  Elements mobles: caixes, vasos contenidors, pesos dels telers, entre d'altres. Es poden moure.

b) Elements prefabricats: es necessita un motlle, s'utilitzaran un cop secs (toves, etc…). En general per elements arquitectònics més consolidats.

 Revestiments (immoble): capa de terra que és fa servir per protegir o decorar una paret, és pot trobar per exemple a murs.  Cobertes, com per exemple un sostre.  Paviments: estan constituïts per diferents capes de terra, algunes vegades utilitzaven còdols o ceràmica per a la preparació del paviment.  Tovot: datat al neolític al Pròxim Orient i al Mediterrani, consisteix a terra crua, afegir amb un motlle que té forma de poliedre i el seu ús està pensat per usar en sec. S'utilitzen per a la construcció de parets exteriors (envàs), banquetes (amb toves) i pilars. Arqueològic : llims arenosos amb gravetes, tiges vegetals entre 1'5-2cm i microestructura massiva. Experimental : sorres llimoses amb gravetes i graves, tiges de dimensions variables i de grandàries majors, microestructura fissurals/vesicular

 Economia de producció: agricultura i ramaderia

- Agricultura : cultiu: es pot trobar matèria orgànica, sistemes de reg, llavors (tipus de vegetals) i sobretot fosfat (color groguenc). Si les partícules tenen forma prismàtica, l'estructura també ens pot donar informació. Adobs i presència de cendres, lloc on s'ha cultivat. Masses basals heterogènies amb incorporacions de cendres, les cendres aporten minerals. Zones de rostoll (rastrojo), zones on queda part de la tija de cereals després de la sega i moltes vegades per eliminar-les es crema i gràcies a la combustió és pot documentar arqueològicament.

- Ramaderia: zones d'estabulació : es presenten per estar formades de rebliment de diferents capes o nivells, de diverses tonalitats ( des de negres a blanquinosos) i amb diversos graus de combustió. Es solen trobar des del neolític fins a l'Edat del bronze. La seva potència està entre 0'5 i 8cm. Geometria tabular. Límits nets i abruptes. Textura llimosa (llims fracció dominant). Nivells estèrils arqueològicament.

o Components:

1. Composició
2. Estructura

Exemples: excrements d'herbívors, excrements en làmina prima, inclusions de fosfats i nòduls.

o Acumulacions de cendres, formes prismàtiques: fitòlits: Materials llenyosos especialment en l'escorça i fusta. Morfologies allargades amb marge dendrític (gramínies de varietats domèstiques). Morfologies allargades. o Fulles : Residus de cleda (estable). Presència de cendres, per tant de combustió, interpretació: és feia per sanejar.

3.5. Evolució postdeposicional del rebliment arqueològic: Implicacions en

els sòls d’ocupació i en la distribució i conservació de les restes

orgàniques i inorgàniques

Factors que incideixen en l’alteració postdeposicional dels jaciments

1. Característiques del jaciment a) Cronologia : com més antic sigui un jaciment més probabilitats tindrà de trobar-se alterat. b) Presència d’estructures : l’existència d’estructures en un jaciment, és a dir, murs, paviments, etcètera és el que proporciona que el registre arqueològic pugui conservar-se amb més probabilitats.

 Sòl d’ocupació

• Tafonomia : Branca de la paleontologia que estudia els processos de fossilització que comporten la transició dels organismes des de la biosfera fins a la litosfera.
• Processos tafonòmics (dues fases) a) Pertorbacions prèvies a l’enfonsament d’un material : contemporànies o postcontemporànies a les ocupacions humanes. Podem trobar tres tipus de deposicions. o Deposició cultural primària : els materials no han patit alteració. o Deposició cultural secundària : els materials apareixen transformats però sense deformacions importants (per exemple, el trepig). o Deposició cultural terciària : els components han estat intensament transformats o desplaçats de forma intencionada. Un exemple seria els enderrocs i terraplens o els materials abocats en sitges. b) Pertorbacions posteriors a l’enfonsament del material : posteriors a les ocupacions humanes. Aquest tipus de processos són anomenats diagènesi (conjunt de processos físics, químics o biològics que afecten el sediment des que es diposita fins a la formació d’una roca sedimentària). Aquest procés manté una taxa de sedimentació lenta. o Des d’un punt de vista antròpic, podem trobar en molts casos que s’ha produït un palimpsest , és a dir, a causa d’aquesta lenta sedimentació, pot ser que el nivell no quedi ben segellat, quelcom que, si posteriorment es reocupa per una societat que realitza diverses activitats antròpiques, provoca una alteració i confusió dels material i les cronologies d’aquests. o Els processos de glaç i desglaç – la gelifracció i la crioturbació : la gelifracció és la fragmentació d’una roca o fins i tot de materials arqueològics a causa del glaç i desglaç continu. Els fragments de roques que es desprenen a causa d’aquest fenomen s’anomenen gelifractes. La crioturbació és l’alteració de la matriu quan l’aigua continguda en un sòl es glaça, la massa augmenta i provoca una compressió dels materials. Aquest fenomen afecta a l’estructura sedimentària del jaciment així com a la disposició dels materials, atès que provoca una migració ascendent i un canvi de posició dels materials.

o Acció química i bioquímica de l’aigua – Dissolució i precipitació de CaCO3 : Quan l'aigua s'infiltra en el sediment i no s'evapora en els materials que contenen carbonat calci, com és el cas de l’os, es produeix una dissolució d’aquests materials carbonats.  L’acumulació secundària de CaCO3 pot provocar la fragmentació del material arqueològic i l’alteració de zones de combustió. On hi ha hagut cendres, es pot ocasionar la seva dissolució i, al mateix temps, pot produir-se una cristal·lització d’aquests carbonats. o Erosió a la superfície del sòl , suspensió de les partícules i transport. Migració i acumulació de materials fins (llims i argiles). Podem trobar dos processos:  El·luviació : també anomenat erosió o migració, es produeix per l’acció de l’aigua quan s’infiltra en un sòl i aquesta circulació arrossega partícules molt fines que s’acumulen a altres indrets inferiors, donant lloc a l’acumulació de materials fins amb porus o materials detrítics.  Il·luviació : també anomenat acumulació de fins, es produeix amb la formació d’horitzons d’acumulació o il·luvials. o Activitat biològica (arrels, microorganismes i fauna del sòl). Pel que fa als seus efectes bioquímics, produeixen una degradació de la matèria orgànica. Respecte als seus efectes físics (efectes visuals):  Alteració de l’estructura: Quan es modifica l’estructura, s’augmenta la porositat, es canvia la disposició del material arqueològic i es produeix un moviment ascendent dels materials.  Fragmentació o dissolució: es dissolen carbons, es poden crear túnels o cavitats.

• Conclusions generals de l’apartat  Fàcies: caràcter o conjunt de característiques que defineixen un material o un rebliment. Hom determina fàcies el conjunt de roques amb unes característiques determinades, ja siguin paleontològiques (fòssils) o litològiques; com ara la forma, la grandària, la disposició dels seus grans i