Docsity
Docsity

Prepara tus exámenes
Prepara tus exámenes

Prepara tus exámenes y mejora tus resultados gracias a la gran cantidad de recursos disponibles en Docsity


Consigue puntos base para descargar
Consigue puntos base para descargar

Gana puntos ayudando a otros estudiantes o consíguelos activando un Plan Premium


Orientación Universidad
Orientación Universidad


Apunts Geoarqueologia, documentació, Apuntes de Arqueología

Asignatura: geoarqueologia, Profesor: bergada bergada, Carrera: Arqueologia, Universidad: UB

Tipo: Apuntes

2014/2015

Subido el 29/10/2015

acoronas04
acoronas04 🇪🇸

3.5

(12)

3 documentos

1 / 4

Toggle sidebar

Esta página no es visible en la vista previa

¡No te pierdas las partes importantes!

bg1
1.2. Aspectes metodològics de la Geoarquelogia territorial:
1.2.1. DOCUMENTACIÓ:
- Bibliogràfica: Aspectes geoarqueològics, geogràfics, geològics, geomorfològics, edàfics i
arqueològics.
- Cartogràfica: Mapes topogràfics, geològics, geomorfològics, de sòls i fotografies aèries i orto
fotos.
· Mapes: Topogràfics (accidents geogràfics) / Temàtics
· Ortofotomapes: És un document que s’obté per la unió d’unes fotografies aèries
verticals. Els millors són en blanc i negre, perquè contrasten millor els dipòsits i es pot fer una
comparació de cronologies millor. (Toponímia, coordenades geogràfiques i altres símbols).
· Fotografies aèries: Imatge de la realitat que ens dona una gran quantitat d’informació
del relleu. Per realitzar les fotografies s’utilitzen vols a una mateixa escala i velocitat amb un
rumb constant, fent passades paral·leles en un mateix territori, generalment d’est a oest. L’escala
depèn de la distància focal de la lent de la càmera i de l’alçat. Com a resultat final es crea un
mosaic de fotografies que permet una visió estereoscòpica, és a dir, amb relleu.
Dintre dels Mapes Temàtics trobem:
- Mapes relatius al substrat geològic (IGME, ITGE, ICG):
· Mapa geològic
- Característiques i distribucions dels materials que afloren
- Reconeixement dels materials quaternaris (recents)
- Tectònica (plaques, falles, etc...)
- Informació complementària (talls, esquemes d’àmbit regional,
columnes estratigràfiques, cronostratigrafia, diferents unitats tectòniques, etc...)
· Mapa hidrogeològic
- Informació sobre els recursos hídrics, tant d’aigües superficials
com subterrànies.
- Referències a les característiques hidrogeològiques i a les
explotacions aqüíferes.
· Mapa litològic
- Mapes relatius a formacions superficials:
· Coneixement general dels dipòsits quaternaris.
· Reconeixement dels processos edàfics.
pf3
pf4

Vista previa parcial del texto

¡Descarga Apunts Geoarqueologia, documentació y más Apuntes en PDF de Arqueología solo en Docsity!

1.2. Aspectes metodològics de la Geoarquelogia territorial:

1.2.1. DOCUMENTACIÓ:

  • Bibliogràfica: Aspectes geoarqueològics, geogràfics, geològics, geomorfològics, edàfics i arqueològics.
  • Cartogràfica: Mapes topogràfics, geològics, geomorfològics, de sòls i fotografies aèries i orto fotos.

· Mapes: Topogràfics (accidents geogràfics) / Temàtics

· Ortofotomapes: És un document que s’obté per la unió d’unes fotografies aèries verticals. Els millors són en blanc i negre, perquè contrasten millor els dipòsits i es pot fer una comparació de cronologies millor. (Toponímia, coordenades geogràfiques i altres símbols).

· Fotografies aèries: Imatge de la realitat que ens dona una gran quantitat d’informació del relleu. Per realitzar les fotografies s’utilitzen vols a una mateixa escala i velocitat amb un rumb constant, fent passades paral·leles en un mateix territori, generalment d’est a oest. L’escala depèn de la distància focal de la lent de la càmera i de l’alçat. Com a resultat final es crea un mosaic de fotografies que permet una visió estereoscòpica, és a dir, amb relleu.

Dintre dels Mapes Temàtics trobem:

  • Mapes relatius al substrat geològic (IGME, ITGE, ICG):

· Mapa geològic

  • Característiques i distribucions dels materials que afloren
  • Reconeixement dels materials quaternaris (recents)
  • Tectònica (plaques, falles, etc...)
  • Informació complementària (talls, esquemes d’àmbit regional, columnes estratigràfiques, cronostratigrafia, diferents unitats tectòniques, etc...)

· Mapa hidrogeològic

  • Informació sobre els recursos hídrics, tant d’aigües superficials com subterrànies.
  • Referències a les característiques hidrogeològiques i a les explotacions aqüíferes.

· Mapa litològic

  • Mapes relatius a formacions superficials:

· Coneixement general dels dipòsits quaternaris.

· Reconeixement dels processos edàfics.

· Riscos de degradació.

· Mapa geomorfològic

  • Les formes del relleu mitjançant trames i expressa la seva morfologia.
  • Ens dona dades sobre la seva formació i la seva cronologia.
  • Diversitat de símbols que senyalen formes dels relleus o els accidents.

· Mapa de sòls

  • Facilitar la informació dels sòls d’una zona.
  • Ens proporciona les seves característiques.

· Mapa del quaternari d’Espanya

  • Tot tipus de dipòsits quaternaris.
  • Reflecteix registres paleontològics i jaciments arqueològics.
  • Successió cronològica dels registres quaternaris que es localitzen.

1.2.2.TREBALL DE CAMP:

  • Prospecció geoarqueològica:
    1. Conèixer els dipòsits geomorfològics i els horitzons edàfics Exemples: Terrasses baixes, Terrasses altes, Plana al·luvial, Coves i Abrics, Con de dejecció, Travertins, Dipòsit de vessant/paleosòl.
  1. Localitzar els assentaments arqueològics coneguts o troballes i definir el tipus de dipòsit on es localitzen Exemples: Cova del Parco ; Franja de conglomerat amb fracturació vertical on s’ocasiona la formació d’aquestes cavitats. Cavitats petites, 12m de llargada per 4 o 5m d’ample, totes són igual i tenen les mateixes característiques. El Pont d’Alentorn ; són materials tous, formats per marges i s’hi troba un tipus de roca que s’anomena microconglomerat però es fractura fàcilment. Trobem material prehistòric, sobretot del neolític i de l’edat de bronze.
    1. Buscar nous emplaçaments arqueològics (jaciments i troballes aïllades) L’Abric del Xicotó ; poca cavitat amb petita diàclasi que encara no s’ha desenvolupat que va donar dades d’epipaleolític i prehistòria recent. Carbonera III ; vessants on es localitza ceràmica prehistòrica del neolític i del bronze. No hi ha elements de restes arqueològiques. Carbonera I ; es localitzen materials in situ, no arrossegats pel riu perquè no estan erosionats, ..
  2. Centrar l’interès en registres que ofereixin lectures geoarqueològiques (excavacions, sondejos o rectificacions de perfils. 3. Intervencions geoarqueològiques:
  • Registre geoarqueològic:

· Augment aports detrítics en els vessants

· Processis de solifluxió i de creioclàstia

· Obturacions del riu Segre; indrets amb aigües estancades

· Condicions climàtiques = fred i humitat

-? (posteriors als 10.000 bp) Acumulació travertinica del Prat

· Canvi de condicions climàtiques = càlid i humitat

· Entorn que afavoreix l’edafogenesis i regeneració de la cobertura vegetal

Prehistòria recent:

  • Neolític /Bronze

· Procés: la intensa erosió fa difícil reconstruir aquestes etapes culturals; datació: Anya 3720 + 65 bp.

  • Bronze final

· dipòsits col·luvionals i cons de dejecció amb horitzons edàfics enterrats

· fase de regularització dels vessants amb cobertura vegetal

· clima més fred i més humit que l’actual