¡Descarga Apunts gèneres descriptius. y más Apuntes en PDF de Periodismo solo en Docsity!
Redacció periodística. Gèneres descriptius
1. El periodisme: gèneres
El periodista no és un notari de la realitat, sinó un intèrpret. En el moment que el periodista elabora una notícia, n’està fent una interpretació de la realitat. En el periodisme es distingeix entre gèneres informatius (descriptius) i interpretatius. Per tant: En els gèneres informatius (notícia), la interpretació del periodista no hi apareix. Però això, no vol dir que no hi sigui: La interpretació hi és d de selecció i elaboració.
I que en fem, doncs, de l
L’objectivitat és en si mateixa impossible. Però sí que la pràctica periodística estigui guiada pel interès deontològiques (bones pràctiques, seguint indicacions ètiques d de Periodistes de Catalunya té un document penjat, acordat amb tots els periodistes col·legiats, on s’enumera totes les bones pràctiques de la professió) honestes, i no pel interès ideològic, econòmic, partidista o d mitjà.
Característiques de la notícia:
- Veracitat:
Gèneres desciptius
- Els gèneres informatius "descriuen els fets". Intervé la intenció del periodista, per això no és unadescripció exacta.
- Les valoracions i les opinions dels periodistes no apareixen en el text. El lector espera la narració d'uns fets objectius i fer la valoració sobre aquells fets.
- L'autor del text desapareix del text. Es demana que el periodista sigui el més imparcial possible amb el seu llenguatge. Redacció periodística. Gèneres descriptius
El periodisme: gèneres
El periodista no és un notari de la realitat, sinó un intèrpret. En el moment que el periodista està fent una interpretació de la realitat. En el periodisme es distingeix entre gèneres informatius (descriptius) i interpretatius. En els gèneres informatius (notícia), la interpretació del periodista no hi apareix. Però això, no vol dir que no hi sigui: La interpretació hi és des de fora del text, en el procés
I que en fem, doncs, de l’objectivitat?
objectivitat és en si mateixa impossible. Però sí que la pràctica periodística estigui guiada pel interès públic i amb pràctiques ones pràctiques, seguint indicacions ètiques d’una professió. El Col·legi de Periodistes de Catalunya té un document penjat, acordat amb tots els periodistes enumera totes les bones pràctiques de la professió) honestes, i no pel deològic, econòmic, partidista o d’amistats o enemistats del periodista o del seu
Característiques de la notícia:
Els gèneres informatius "descriuen els fets". Intervé la intenció del periodista, per això no Les valoracions i les opinions dels periodistes no apareixen en el text. El lector espera la narració d'uns fets objectius i fer-se ell mateix la valoració sobre aquells fets. L'autor del text desapareix del text. Es demana que el periodista sigui el més imparcial possible amb el seu llenguatge.
Gèneres interpretatius
- Els gèneres interpretatius donen eines al lector per valorar, contextualitzar i donar sentit als fets narrats.
- La subjectivitat de l'autor pot aparèixer en el text.
- El reportatge, la crònica, i l'entrevista són els gèneres propis de la interpretació. El periodista no és un notari de la realitat, sinó un intèrpret. En el moment que el periodista En el periodisme es distingeix entre gèneres informatius (descriptius) i interpretatius. En els gèneres informatius (notícia), la interpretació del periodista no hi apareix. es de fora del text, en el procés públic i amb pràctiques una professió. El Col·legi de Periodistes de Catalunya té un document penjat, acordat amb tots els periodistes enumera totes les bones pràctiques de la professió) honestes, i no pel amistats o enemistats del periodista o del seu
Gèneres interpretatius
Els gèneres interpretatius donen eines al lector per valorar, contextualitzar i donar La subjectivitat de l'autor pot aparèixer en el El reportatge, la crònica, i l'entrevista són els gèneres propis de la interpretació.
Redacció periodística. Gèneres descriptius
- Els fets i dades que apareixen en el text han de ser verificables. Per tant, qualsevol informació que afirmem ha d’estar verificada.
- El lector ha de poder conèixer quina es la font de la informació: citar les fonts.
- Contrastar la informació: anar sempre que sigui possible a la font original d’una dada o d’un fet.
- En cas que accedir a la font original sigui impossible, actuar amb prudència i citar sempre la font que justifica aquella dada. Exemple: Diaris com “El país” o “ABC” van publicar que l’11M va ser culpa d’ETA quan finalment va ser demostrat que havia estat un atemptat reivindicat per Al-quaeda. Tot això, per fers cas de les primeres informacions del Govern.
- Els esdeveniments succeeixen per sí sols. Els textos que els expliquen, no. Per tant, són un producte humà, elaborat per un subjecte, el periodista que els crea atén a diferents cites, normes, intencions i rutines professionals.
- El tractament periodístic dels fets és una interpretació de la realitat. Males praxis:
- Donar sempre per bones les informacions de les fonts institucionals, sense contrastar- la i vegades sense ni tants sols citar-la.
- Aparença de l’objectivitat:
- Absència d’opinions, valoracions i judicis de valors.
- Claredat:
- Els fets i dades han d’explicar-se de manera clara i lògica.
- La manera clàssica d’ordenar els textos en les notícies és la “piràmide invertida”: el més rellevants primer.
- El text intenta donar resposta a totes (o gairebé totes) les w. Estil informatiu:
- Intel·ligible per a tots els possibles lectors
- Concreció i exactitud en les dades.
- Evitar adjectius, eufemismes i adverbis que inclouen valoració o judicis.
- Errors freqüents: llenguatge científic, administratiu o especialitzats de les fonts.
- Brevetat:
- L’espai en un diari o el temps en una ràdio o televisió són limitats.
- Cal jerarquitzar i seleccionar els fets i dades més rellevants, deixar en segon terme els més secundaris.
- Frases simples i directes: per economia d’un espai/temps i per claredat en el discurs.
- Actualitat:
- La notícia apropa el lector a fets que desconeixen.
- Cal tenir en compte els fets que ja coneix per altres mitjans.
- Un mateix esdeveniment pot anar canviant al anar tenint noves dades al llarg de la jornada. El periodista ha de tenir en compte en quin moment arribarà la notícia al lector i quina informació disposarà.
Redacció periodística. Gèneres descriptius
3. La notícia i les fonts d
Fonts d’informació
Ens proporcionen les dades sobre els fets que narrem en el text periodístic. Les fonts mai no són neutrals, sempre tenen un interès i donen una versió parcial dels fets. Com més primària és la font, més credibilitat. Cal citar les fonts, excepte en casos especials. Criteri de verificabilitat. El periodista ha de valorar si les dades que ens explica una font secundària es poden verificar amb una font primària, i si val la pena fer Les fonts segons el seu caràcter institucional A les fonts institucionals se’ls tendeix a donar més credibilitat. És un error. Cal ser crítics i entendre que també responen al seu propi interès i ofereixen una visió parcial dels fets. Reflexions sobre fonts institucionals i fonts no institucionals.
Fonts primàries
- El protagonista o protagonistes
dels fets
- El testimoni directe d'un fet
- El propi periodista
- El document sobre el qual fem la
informació (sentència judicial, el
text d'un acord polític).
Fonts institucionals Fonts no institucionals Redacció periodística. Gèneres descriptius
3. La notícia i les fonts d’informació
Ens proporcionen les dades sobre els fets que narrem en el text periodístic. Les fonts mai no són neutrals, sempre tenen un interès i donen una versió parcial dels Com més primària és la font, més credibilitat. fonts, excepte en casos especials. Criteri de verificabilitat. El periodista ha de valorar si les dades que ens explica una font secundària es poden verificar amb una font primària, i si val la pena fer-ho. Les fonts segons el seu caràcter institucional ls tendeix a donar més credibilitat. És un error. Cal ser crítics i entendre que també responen al seu propi interès i ofereixen una visió parcial dels fets. Reflexions sobre fonts institucionals i fonts no institucionals.
Fonts primàries
El protagonista o protagonistes
El testimoni directe d'un fet
El document sobre el qual fem la
informació (sentència judicial, el
text d'un acord polític).
Fonts secundàries
- El portaveu d'un grup o d'una
empresa
- Les notes de premsa
- Persones a qui una institució (govern, partit empresa, associació) els hi dona l'encàrrec de comunicar dades, fets, acords i opinions en nom de la institució (font secundària).
- Càrrecs rellevants d'una institució que institucionals comuniquen de manera directa (font directa).
- persones d'una institució que comuniquen dades, fets, i opinions e manera independent a la institució.
- Grups, moviments socials i associacions no reconeguts pel sistema mediàtic dominant. •3. Persones o grups afectats pels fets, o testimonis directes d'aquests fets. Fonts no institucionals Ens proporcionen les dades sobre els fets que narrem en el text periodístic. Les fonts mai no són neutrals, sempre tenen un interès i donen una versió parcial dels fonts, excepte en casos especials. Criteri de verificabilitat. El periodista ha de valorar si les dades que ens explica una font secundària es poden verificar ls tendeix a donar més credibilitat. És un error. Cal ser crítics i entendre que també responen al seu propi interès i ofereixen una visió parcial dels fets.
Fonts secundàries
El portaveu d'un grup o d'una
Les notes de premsa
Persones a qui una institució (govern, partit empresa, associació) els hi dona l'encàrrec de comunicar dades, fets, acords i opinions en nom comuniquen de manera directa (font directa).
- persones d'una institució que comuniquen dades, fets, i opinions e manera independent a la
- Grups, moviments socials i associacions no reconeguts pel sistema mediàtic dominant.
Redacció periodística. Gèneres descriptius Totes les fonts ofereixen visions parcials. El periodista ha de valorar en cada moment quines visions li falten per oferir un puzzle més complet de la realitat. Que les fonts siguin parcials i subjectives no implica que calgui renunciar a la veritat: si una font està mentint, o totes, cal assenyalar-ho. Però amb fets verificables. Fonts segons el seu origen Fonts orals Entrevista personal, telefònica, videoconferència, etc. Roda de premsa Atenció als mitjans des del lloc dels fets. Trobades off the reccord*. *L’off the reccord Les fonts donen una informació al periodista amb la condició de no ser citades en la informació. El periodista té dret a no revelar les seves fonts, tot i que un jutge en determinats casos l’hi pot obligar. Dos tipus d’off the record.: 1): La informació es dona a canvi que no sigui divulgada, que serveixi perquè el periodista tingui context de la situació.
- la informació es pot divulgar, però mantenint l’anonimat de la font(“fonts del govern”, “fonts de la investigació”.) Fonts documentals Notes de premsa i comunicats (fonts secundàries) Acords d’una institució, contractes, sentències de tribunals, dades estadístiques Publicacions i declaracions en xarxes socials dels protagonistes Poden ser de caràcter públic, o d’accés restringit. Poden ser filtrats. Cal valorar quin és l’interès de la font en fer-ho, i tenir-ho en compte. Citar les fonts en un text informatiu Les cites de les fonts introdueixen un altra veu dins del text. Al contrari que en els gèneres literaris, en els gèneres periodístics informatius es tendeix a mimetitzar aquesta veu a l’estil periodístic. És un recurs per separar què és opinió (de les fonts citades) i què és informació en el text periodístic.
fonts
orals
fonts
escrites
Redacció periodística. Gèneres descriptius resultin perjudicials per als drets o interessos legítims de les persones i/o organismes afectats, sense eludir, si calgués, la disculpa amb independència d’allò que les lleis disposin al respecte.
- Utilitzar mètodes dignes per a obtenir informació o imatges, sense recórrer a procediments il·lícits.
- Respectar l’off the record quan aquest hagi estat expressament invocat, d’acord amb la pràctica usual d’aquesta norma en una societat lliure.
- Reconèixer a les persones individuals i/o jurídiques el seu dret a no proporcionar informació ni respondre preguntes, sense prejudici del deure dels periodistes a atendre el dret dels ciutadans a la informació. Aquest dret protegeix molt especialment l’estricte confidencialitat sobre la salut o la malaltia d’una persona com a nucli de la seva privacitat, malgrat la curiositat que pugui haver-hi en el cas de personatges coneguts públicament, fins i tot, més enllà de la seva mort. Pel que fa a assumptes relacionats amb les administracions públiques, el dret fonamental a la informació ha de prevaler sempre per damunt de qualsevol restricció que vulneri injustificadament el principi de la transparència informativa a la que estan obligades.
- No acceptar mai retribucions o gratificacions de tercers per promoure, orientar, influir o haver publicat informacions o opinions. En tot cas, no s’ha de simultaniejar l’exercici de l’activitat periodística amb altres activitats professionals incompatibles amb la deontologia de la informació, com la publicitat, les relacions públiques i les assessories d’imatges, ja sigui en l’àmbit de les institucions o organismes públics, com entitats privades.
- No utilitzar mai en profit propi informacions privilegiades obtingudes de forma confidencial com a periodistes en exercici de la seva funció informativa.
- Respectar el dret de les persones a las seva pròpia intimitat i imatge, especialment en situacions de vulnerabilitat i malaltia i en casos o esdeveniments que generin situacions d’aflicció o dolor, evitant la intromissió gratuïta i les especulacions innecessàries sobre els seus sentiments i circumstàncies, especialment quan les persones afectades ho explicitin.
- Observar escrupolosament el principi de presumpció d’innocència en les informacions i opinions relatives a causes o procediments penals en curs.
- Tractar amb especial cura tota informació que afecti a menors, evitant difondre la seva identificació quan apareixen com a víctimes (excepte en supòsit d’homicidi), testimonis o inculpats en causes criminals, sobretot en assumptes d’especial transcendència social, com és el cas de delictes sexuals. També s’evitarà identificar contra las seva voluntat les persones pròximes o parents innocents d’acusats o convictes en procediments penals.
- Actuar amb especial responsabilitat i rigor en cas d’informacions o opinions amb coneguts que puguin suscitar discriminacions per raons de sexe, raça, creences, extracció social i cultural i malaltia, així com incitar a l’ús de la violència, evitant expressions o testimonis vexatoris o lesius per a la condició personal dels individus i la seva integritat física i moral.
Redacció periodística. Gèneres descriptius
6. L’estiu informatiu
La comunicació periodística és un fenomen cultural construït al llarg del temps amb unes maneres de fer que s’han legitimi a una tensió de permanència i evolució. El canal intervé en la configuració del missatge: Periodisme escrit Periodisme radiofònic Periodisme televisiu Periodisme cinematogràfic Codis segons canal Intenció i estils
Estil informatiu
Llenguatge no-literal Parla col·loquial de nivell culte o Correcció lingüística o Intel·ligibilitat o Concreció i concisió Concisió: ometre allò que no és necessari per al sentit del missatge. Els fets “parlen per ells mateixos L’eficàcia comunicativa no rau en la més adequades. Llenguatge “nominal” es basen en el nucli nominal de l construccions forçades. Recomanacions Verbs en actiu, sempre que sigui possible Periodisme escrit •Sèrie visuals lingüísiques •Sèries visuals para- lingüístiques. •Sèries visuals no-lingüístiques. estil informatiu estil editorialitzant Redacció periodística. Gèneres descriptius
estiu informatiu
La comunicació periodística és un fenomen cultural construït al llarg del temps amb unes han legitimitat socialment, i amb una sèrie de codis i rutines sotmeses a una tensió de permanència i evolució. El canal intervé en la configuració del missatge: Periodisme radiofònic Periodisme cinematogràfic Parla col·loquial de nivell culte Correcció lingüística Intel·ligibilitat Concreció i concisió Concisió: ometre allò que no és necessari per al sentit del missatge. parlen per ells mateixos”. eficàcia comunicativa no rau en la gran quantitat de paraules, sinó en l ” i llenguatge “verbal”: En general, predomini de frases curtes que es basen en el nucli nominal de l’oració. Però compte: fugir de la monotonia i de les forçades. Verbs en actiu, sempre que sigui possible lingüístiques. Periodisme radiofònic •Paraula •Música •Efectes sonors
- Codi icònic: imatges moviment/fixes
- Codi lingüístic
- Codi sonor informatiu estil interpretatiu editorialitzant estil amé La comunicació periodística és un fenomen cultural construït al llarg del temps amb unes tat socialment, i amb una sèrie de codis i rutines sotmeses gran quantitat de paraules, sinó en l’elecció de les : En general, predomini de frases curtes que oració. Però compte: fugir de la monotonia i de les Periodisme televisiu i cinematogràfic Codi icònic: imatges moviment/fixes Codi lingüístic Codi sonor
Redacció periodística. Gèneres descriptius Els periodistes no és limiten a informar del contingut de les declaracions, sinó que hi adjudiquen una intenció a la font. Verbs: De dicció, sense intencionalitat: dir, afirmar, anunciar, considerar. Amb intencionalitat feble: al·legar, reconèixer, opinar, suggerir, insinuar... Amb intencionalitat forta: acusar, advertir, amenaçar, lamentar, culpar, insultar...
Tema 8: L’estil informatiu (III). La jerarquització. El factor humà
L’ordenació dels fets i dades que volem narrar en una notícia és un dels elements clau en l’estil informatiu. La piràmide invertida és la representació gràfica d’aquesta jerarquització. Per això, abans d’emprendre la redacció d’un text informatiu, cal reflexionar sobre què és el més important d’aquella informació, i en quin ordre han d’aparèixer les dades. L’orde cronològic no sol ser el més indicat, excepte en informacions senzilles o en casos que l’important és traslladar el lector als llocs dels fets i fer-lo reviure els fets tal i com van passar, però ja estaríem parlant d’una crònica. En la notícia, hem d’identificar quin és l’element més important i indicar l’entradeta amb ell. En la resta del cos, es recomana un element per paràgraf, en ordre d’importància descendent. L’entradeta ha d’anar al gra de l’assumpte principal. Deixem els detalls per després. Aquesta ha de captar l’atenció del lector, atrapar-lo i no avorrir-lo. El llenguatge directe i senzill és millor que l’excés de detalls, i en l’inici del text encara més. L’entradeta és el primer paràgraf de la notícia. Recull l’element de major importància de la informació. Es recomana que doni resposta a les 6w, o almenys a les més importants. Segons la notícia, alguna W és més important que altes. El factor humà Permet captar l’interès de l’audiència. Crea empatia amb l’audiència sobre els fets narrats. Mostra l’impacte humà dels fets. L’interès humà aporta emotivitat a la informació dura i freda Permet baixar d’escala i aprofundir en l’anàlisi i les conseqüències dels fets. Però: Aporta subjectivitat. Pot conduir a generalitzacions que no es corresponen amb la realitat. Cal ser conscient de la càrrega emocional de l’interès humà: La seva absència fa que les notícies siguin fredes, avorrides, sense aprofundir en les conseqüències o el per què dels fets. El seu mal ús, pot obrir la porta a manipular emocionalment l’audiència i a derivar l’atenció amb anècdotes no representatives.
Redacció periodística. Gèneres descriptius L’interès humà en la narrativa: dir/mostrar: Dir: fer explícit el caràcter i la situació d’un personatge Mostrar: deixar que els personatges actuïn i s’expliquin ells mateixos.
9. La notícia en els mitjans audiovisuals
Els canvis tecnològics canvien la forma de fer periodisme: ● L’emissor: El periodista disposa de noves eines per accedir a la informació i contrastar-la. La relació amb les fonts canvia, l’estructura dels mitjans també. ● El canal: la capacitat de transmetre veu i la imatge en moviment aporten més informació, contingut expressiu que connecta més directament amb l’emocional. ● El missatge: veu i imatge introdueixen nous codis simbòlics que canvien l’estil informatiu. Els temes i la manera de tractar-los també canvien. ● El receptor: l’audiència canvia. Ràdio i televisió, mitjans de masses. La forma de consumir mitjans canvia, la informació conviu amb la diversió i l’entreteniment. Els mitjans digitals provoquen un nou canvi: la possibilitat de controlar els continguts, seleccionar, participar-hi, i convertir-se en emissor. Fraccionament de l’audiència. Els mitjans audiovisuals han buscat la seva pròpia identitat expressiva, també en la seva funció informativa. El llenguatge radiofònic i televisiu no és un simple juxtaposició de signes (textuals), sinó una estructuració pròpia de diversos codis signes (textuals, sonor, visual) que poden ser simultanis. Tret diferencials del periodisme audiovisual.
- Modalitats de la informació en ràdio i TV Informació d’actualitat en sentit rigorós: telenotícies, programes informatius... Els missatges segons el seu contingut Cognitiu Expressiu Segons la seva funció comunicativa Informativa o descriptiva Persuassiva Formativa o cultural D'entreteniment o evasiva
Redacció periodística. Gèneres descriptius Tipus de notícia radiofònica: Flash informatiu Notícia explicativa Notícia explicativa que introdueix una o més opinions. Notícia ambientada Informe, que aprofundeix en una notícia. Estructura de la notícia. Oralitat: Enunciació clar i control de la velocitat d'elocució. Evitar les paraules que poden travar els discurs. Control de temps de la notícia segons el periodista que la Èmfasi en les paraules de major interès. Evitar la cantarella i el ritme monoton.
10. La notícia a la televisió
Una de les característiques més importants del missatge informatiu per TV és la seva càrrega emocional: Fa visuals els fets, els aparta menys de la realitat Personifica Espectacularitza Els missatges audiovisuals està composat per tres codis bàsics
Arrencada
Imatges •Iconològic •Estètic •de montatge •Eròtic •... Redacció periodística. Gèneres descriptius Notícia explicativa que introdueix una o més opinions. Informe, que aprofundeix en una notícia. ntrol de la velocitat d'elocució. Evitar les paraules que poden travar els discurs. Control de temps de la notícia segons el periodista que la llegirà. si en les paraules de major interès. Evitar la cantarella i el ritme monoton.
10. La notícia a la televisió
Una de les característiques més importants del missatge informatiu per TV és la seva càrrega Fa visuals els fets, els aparta menys de la realitat Els missatges audiovisuals està composat per tres codis bàsics
Entradeta Narració
Sonors •Emotiu •Estètic •Convencional •... Llenguatge veral
- argot especialitzat
- estilístic •... Una de les característiques més importants del missatge informatiu per TV és la seva càrrega
Tancament
Llenguatge veral argot especialitzat estilístic
Redacció periodística. Gèneres descriptius ● Estructura del relat televisiu
- La imatge acompanya la paraula, i viceversa
- Han de tenir una relació simultània (ràcord), a vegades de contrapunt
- La simultaneïtat ha d'evitar caure en la repetició gratuïta i la reiteració del mateix contingut ● Fases en la producció de la informació televisiva
- Producció de les imatges i recollida d'informació
- Anàlisi de les imatges
- Redacció de la notícia / muntatge de les imatges
- Emissió ● Redacció de la noơcia per a la televisió
- Brevetat
- Llenguatge clar, concís i directe
- Es personalitza la informació (directes, stand-up)
- El text i la imatge s'acompanyen, però han d'aportar informació pròpia. “Si una notícia s'entén sense mirar la pantalla, no està ben muntada”
- Treure rendiment de les imatges: deixar-les respirar
- Les cites de les fonts (inserts) s'introdueixen directament, al contrari que ràdio i premsa escrita
- Cal buscar recursos quan no disposem d'informació
