¡Descarga Apunts Geografia y más Apuntes en PDF de Geografía Histórica solo en Docsity!
Geografía
Tema 1: Introducció A La Geografia, Relacions Amb La Història I El Seu Orige:
_La Geografia:_* És l'estudi del territori i la societat que l'habita, com a definició bàsica. És una disciplina que necessita d'il·lustracions que contenen informació sobre un lloc concret, fent referència al llenguatge geogràfic, que necessita expressar-se mitjançant cartografia, mapes polítics, fotografies, climogrames, etc. És una disciplina que està present des de l'antiguitat, que al llarg del temps ha anat canviat. La que nosaltres practiquem actualment, és una disciplina nova, que naix de l'estructura del positivisme. Cal dir que la geografia estudia la capa més externa de la terra, on es produeixen intercanvis entre les diferents esferes de la terra, en primer lloc la atmosfera, en segon lloc l'endosfera i en tercer lloc la biosfera, la qual entra en contacte amb la hidrosfera. La geografia analitza aquesta epidermis, quan el territori on viuen i habiten els humans patix o viu les interaccions i utilitzacions de la geografia, per part dels èssers humans que habiten el territori. Amb açò, hem de saber que el territori, és un espai que podem representar-lo en un mapa, un espai social. L'acció geogràfica dels homes, suposa l'inscripció sobre la superfície de la terra de traços, línies, espais, volums, etc. Unes vegades visibles, com les carreteres, els edificis, els camps, etc. I unes altres, no directament perceptibles, com els límits municipals i estatals o els fluxos de relacions humanes i comercials. El pensament geogràfic naix de la inquietud o curiositat davant el mitjà terrestre, i es desenvolupa quan l'home es pregunta sobre el sentit de la seua presència o sobre les influències que rep del mateix, o fins i tot sobre els efectes de les seues intervencions. Els humans atorguem als territoris símbols, i sense ells no acabarem d'entendre el territori. D'altra banda, hem de parlar de la cartografia, que és el llenguatge propi de la geografia per explicar la diversitat de l'epidermis de la terra, i la qual és un instrument que conté molta informació del territori. Fins i tot, té el seu orige i s'ha utilitzat amb finalitats bèl·liques o per fer inventari dels recursos sobre el territori. _Tipus De Geografia:_* La geografia organitza els seus continguts en dos camps fonamentals: d'una banda tenim la Geografia General i d'una altra banda la Geografia Regional. En primer lloc, la geografia general analitza la terra en el seu conjunt; i en segon lloc, tenim els estudis regionals que tracten un territori concret, també anomenat corologia. Tornant a la geografia general hem de dir que té dos grans camps: la geografia física i la geografia humana. La geografia física, és l'encarregada d'estudiar els fenòmens naturals de l'epidermis de la Terra. Mentre que la humana estudia la societat i les seues obres a la terra. Dins de la geografia física hi ha una sèrie de branques o d'estudis com seria la climatologia, la geomorfología, que tracta les formes del modelatge de la terra, com els ambients litorals, la formació dels relleus, etc., la biogeografia, que explica la distribució de les formacions vegetals sobre la superfície de la terra i finalment, la hidrologia. D'altra banda, dins de la geografia humana, estaria la geografia de la població, que es divideix en la població rural i la població urbana, i la geografia agrària, industrial i la dels serveis. La Geografia A La Il·lustració: Aquesta, és la base cultural del nostre món, i va consistir en un ampli moviment cultural europeu que també va arribar a l'anàlisi del territori, la naturalesa i la societat. Hi ha que dir que el segle XVII és el moment de les classificacions i les taxonomies del regne animal i del regne vegetal. A més a més, el segle XVII és un segle de grans expedicions científiques d'ultramar, especialment dels dominis tropicals i també és el moment del descobriment de l'alta muntanya europea, que anteriorment era considerada una terra desconeguda i maleïda, començant pels Alps, els Pirineus i els Urals. Aquest moviment cultural de la il·lustració aporta criteris de raó a la mirada de la naturalesa, ja que és una peça clau en l'experiència, perquè fins a aquest moment l'explicació era fixista, és a dir s'entenia que la naturalesa era creada,
acabada i completa des del principi. La font principal d'aquesta teoria, és la Biblia. D'altra banda, hem de dir que el que ha canviat és el mètode amb el qual estudiem la naturalesa, que és l'observació com a mètode d'estudi. A més a més, es faran recol·leccions, de fulles d'arbres, fòssils i roques, etc. Que seràn classificades i enriquiràn els gabinets de l'estudi natural, canviant el valor que se li atorga a allò que s'observa. Un autor remarcat de tot aquest procés durant la Il·lustració, és Cavanilles, botànic espanyol que va estudiar a la Universitat de València, i que es va relacionar amb el grup d'il·lustrats valencians de Francisco Pérez Bayer. La seua primera obra, feta per encàrrec del rei, rep el nom de " Observaciones Sobre La Historia Natural, Geografia, Agricultura, Población Y Frutos Del Reyno De Valencia ". Aquesta obra, el que ens explica, és tot allò que en les expedicions de Cavanilles al Regne de València observa, no solament de tema botànic. És per tant una obra completíssima i molt descriptiva, que ens informa sobre un territori que fins l moment mancava de documents d'aquest tipus. A partir d'aquest moment apareixen els jardins botànics, la geologia, etc. i les monarquies il·lustrades, per desplegar el seu poder, promocionen programes per a la millora de la cartografia. _La Geografia Al Romanticisme (Romanticisme Alemany):_* El moviment romanticista, és un gran intent per mostrar la unitat de la naturalesa, una vegada produida la divisió en diverses disciplines acadèmiques com la geologia o la hidrologia. En aquest impuls va destacar sobretot, el romanticisme alemany de la primera meitat del segle XIX on trobem dues figures principals, Alexander von Humboldt, que està considerat com el pare de la geografia per les seues valuoses aportacions en l'estudi de la geofísica, climatologia, oceanografia, biogeografia, estadístiques de població i econòmiques, etc. Corroborades per totes les seues expedicions i estudis; i Ritter. _La Institucionalització De La Geografia:_* Ens situem a la segona meitat del segle XIX, un moment d'expansió de les metròpolis, de l'afirmació del colonialisme afavorit per les necessitats del capitalisme europeu, en demanda de matèries primeres, el desenvolupament de nous mitjans de comunicació, la revolució industrial, etc. I el moment en el que es va conèixer un gran traspàs demogràfic des d'Europa a altres continents, on les metròpolis van fer un gran esforç de domini, exploració i inventari de les noves colònies dels territoris d'ultramar. La segona meitat del segle XIX és una època gloriosa per a la cartografia d'aquestes colònies. Una vegada conquerit el territori, es necessita un mapa, un cens demogràfic i un cadastre. Les metròpolis en la segona meitat del segle XIX, porten a terme un impuls de l'organització dels recursos, i porten en les seues exploracions, a topògrafs, geòlegs, missioners, caçadors, militars, científics, etc. Perquè hi ha que saber, que en aquests moments, els que es convertiran en els futurs propietaris de les terres són els que millor les coneguen. És per això que les grans exploracions terrestres i marítimes van ser una prioritat per a les metròpolis. En aquests moments, la geografia es convertirà en una disciplina molt important, que s'impartirà en l'ensenyament, fomentant la memòria. Aquest fet, donarà lloc a la institucionalització de la geografia, que es farà més intensa a partir de 1860, quan l'ensenyament de la geografia es vincula a l'ensenyament universitari i a la creació de noves càtedres de geografia a les universitats europees. És també en aquests moments, quan s'inicia una democratització de l'ensenyament. _L'Evolucionisme I El Positivisme:_* D'altra banda, també és en aquests moments quan sorgixen dos moviments molt importants, l'Evolucionisme i la del Positivisme. Aquestes dues teories, suposen un canvi i millora respecte al fixisme i al transformisme. En primer lloc, l'Evolucionisme, que té la seua importància durant els finals del segle XX i principis del segle XXI, aporta a la geografia, com a la resta de les ciències, conceptes organicistes i d'evolució dels organismes, tractant de vincular en les seues explicacions, símils o expressions, de caràcter evolutiu, com si la geografia es tractara d'un organisme. I el Positivisme, el qual partix d'una concepció filosòfica, basada en l'experimentació i l'observació dels fets, per posteriorment establir lleis. El seu mètode científic, és deductiu.
urbans i de característiques especials. Aquests tres instruments, es van poder desenvolupar, gràcies a l'aparició dels nous cosos en l'administració. D'altra banda, continuant parlant sobre la institucionalització de la geografia a Espanya, ens centrem en els territoris catalans i valencians, on la geografia es va desenvolupar a partir de la traducció de les obres de Humboldt, i de també la influència de la Renaixença catalana. La figura més destacada en aquests moments, va ser Pau Vila, que va destacar gràcies a la primera i curta República, i que posteriorment es va veure obligat a exiliar-se. Però gràcies a aquests dos factors, la geografia als territoris de Catalunya i València, sobretot a Catalunya, es va institucionalitzar, en concret a les universitats, proporcionant a més a més noves vies per a l'ensenyament, com l'excursionisme. Açò que estem anomenant, pertany als anys previs al final del segle XIX. Posteriorment, abans de la Guerra Civil Espanyola, la geografia acadèmica, era molt reduida. Els focus més importants els trobem sobretot a les capitals de provincia i comunitat, i en el cas de la geografia de la Universitat de València, hi ha que dir que era molt pobra. D'altra banda, també hi ha que dir que la geografia d'aquests moments, era d'influència francesa, i que pretenia crear una docència o ensenyament general, europeu i comú. Per concloure aquesta part, hem de dir que aquesta geografia de la qual hem estat parlant en últim lloc, tindrà la seua durada fins als anys 60. ***** Les Noves Geografies: La II Guerra Mundial, marca una fita, també en l'evolució de la ciència, i en concret de les ciències socials. Aquest esdeveniment, a més a més, va suposar l'inici d'una crisi per a la geografia, donant com a resposta, el sorgiment del Neopositivisme, que planteja que totes les ciències formen part d'un conjunt, formant una resposta contra la problemàtica que tenen en comú, proposant l'estudi i desenvolupament d'uns mètodes compartits i d'una recerca d'explicacions, de caràcter general. La regió i el paisatge, havien conduit a la geografia a una renúncia d'explicacions vàlides de conjunt, ja que aquesta recerca de comuns, suposava la discriminació de les diferències d'aquestes regions o paisatges, que pretenia buscar conceptes comuns per a tots, però van obrir una crisi interna que va provocar la desvalorització de la regió, com a allò que havia estat com a referent de la geografia regional. Però també va suposar una regeneració o recuperació de la geografia general , tinguent el seu desenvolupament, gràcies a la geografia quantitativa, que guarda un estret parentiu amb la història. Aquesta geografia, va tindre el seu desenvolupament als països anglosaxons, sobretot als Estats Units, als anys 60's, proposant una geografia teorètica, que tractava d'aplicar teories, que demostraven mitjançant mètodes quantitatius, l'ordenació de l'espai. Les qüestions que els interessaràn en aquest nou tipus de geografia, serà sobretot el tractament de les xarxes urbanes, la localització industrial, l'accessibilitat a les àrees de mercat, els patrons que regulen l'utilització del sól, les pautes del poblament, les xarxes de comunicació, entre moltes altres. D'altra banda, la segona de les propostes de geografia, de caràcter neopositivista, és la geografia sistèmica o de sistemes, que ha permeabilitzat la ciència, després de la II Guerra Mundial, i que és un organisme funcional, que té una sèrie de relacions i interdependències internes, que interactuen entre sí. La teoria de sistemes, és una eina molt important, ja que li permet unir elements molt diversos, des de la vegetació fins a les ciutats, des dels recursos hídircs fins al sistema climàtic, entre altres. ***** La Geografia Espanyola En Els Anys De La Postguerra: La geografia acadèmica d'aquests moments, es caracteritza per un increment numèric de les universitats, dels departaments de geografia i de càtedres de geografia, de les investigacions en geografia, de les revistes de geografia, etc. Per tant, des del punt de vista acadèmic, s'ha reforçat la investigació i s'ha donat aquest increment i millora de la investigació de geografia, gràcies a la col·laboració de l'assosciació de geògrafs espanyols, amb l'aportació del seu bulletí, i també el de la societat catalana de geografia. També, la configuració de les autonomies, va fomentar l'estudi dels territoris regionals, sobretot per l'interés polític de l'autonomia, i també dels estudis econòmics del territori. En les últimes dècades, s'ha consolidat la figura del geògraf professional, que no és exactament la del geògraf professor. És a dir, el que ara està apareixent, és la figura del geògraf
com a aplicador de la teoria, l'aparició de gabinets d'estudi de geografia, de consultories, etc. Encara que hem de saber que front a aquesta situació, hi ha un intent de recuperació dels estudis i mètodes d'altres disciplines internes de la geografia. Per exemple hi ha un intent de recuperar l'estudi del paisatge, intentant donar pas a una integració dins dels estudis de la geografia. Per tant la geografia de les últimes dècades, a Espanya, està tinguent una creixent insercció dins del panorama internacional, trencant amb eixa dependència que tenia amb l'escola de geografia francesa. Mentrestant, ha penetrat i a permeabilitzat molt, la geografia de les darreres dècades, la geografia d'àmbit nordamericà, i especialment de les illes britàniques, donant lloc a una globalització acadèmica. Hem de saber que la nostra geografia, la qual coneixem actualment, és una geografia amb una llarga projecció, quasi des d'època clàssica, on trobem orientacions diferents, la més recolzada ha sigut la de tradició corogràfica, que el que fa es tractar i descriure el territori, normalment coincidint amb aquests tres mètodes o aspectes que són, la demanda de poder, els documents i fonts i viatges de reconeixement del territori. Però hem de saber que la geografia que actualment estudiem, és una geografia que naix gràcies al treball de les societats burgeses de la segona meitat del segle XIX, i amb un poc de retard a Espanya. Per tant, el panorama de la geografia en aquestes darreres dues dècades, hem de saber que han aparegut conceptes com la globalització, que han afectat directament a la geografia. Aquest nou fenòmen és el que actualment coneixem com a espai geogràfic digital o tecnològic, que permet que pugam tindre accés directe, sense estar-hi en l'indret, informació de l'espai. Amb açò, sembla que el concepte de l'espai perda el seu significat, però això es contrarrestat amb el nou significat que adquirixen els llocs actualment, amb la seua identitat, fent front al fenòmen de la globalització. Açò seria el que coneixem con a la dialèctica entre la localitat i la globalitat.
Tema 2: La Climatologia
La superficie de la Terra, és l'escenari de la vida. Es tracta d'un lloc singular, crític i sense paral·lelisme. És per això que existeix l'intent d'explorar i de trobar llocs en l'espai, que siguen igual de singulars com la superficie terrestre. Es tracta en aquest sentit d'un lloc amb unes condicions ambientals excepcionals, però també crítiques, i justament per això hi ha vida. És un escenari dinàmic resultat d'una llarga evolució geològic i una cronologia molt distinta a la que usualment coneixem. La natura disposa del temps, i sense el temps no es podria entendre res d'aquesta. La Terra, ha tingut moments de gran crisi on la vida al nostre planeta ha estat en moments crítics, fins al punt de quasi desaparèixer. Amb açò, podem veure que la Terra, és un element dinàmic, que està en continu moviment i de creació, gràcies al moviment de les plaques tectòniques i la sedimentació rocosa que permet eixa reutilització. La clau de tot és donar-li a la natura temps, ja que tots aquests processos, s'esdevenen al llarg del temps. D'altra banda també hem de saber que les condicions atmosfèriques també han canviat, i responen també als canvis produits pels gasos que desprén la Terra, que coicidix amb el temps cronològic de la geologia. D'altra banda, hi ha que saber que la Terra està formada per dos components, un component abiòtic i un component biòtic. En primer lloc, el component abiòtic, està format pels tres estats, líquids, sòlids i gasos. L'estructura sòlida del planeta, éstà formada per la litosfera, la qual està envolcallada pels fluids que és la hidrosfera, i l'atmosfera. Aquestes tres estàn formant tres envolcalls de la Terra, que tenen intercanvis i fluxes continus de matèria i energia, juntament amb la biosfera, siguent totes quatre, la base del mediambient. Cadascuna de les capes, tenen la seua estructura pròpia i composició, heretada cadascuna d'elles, del passat geològic. Pel que fa a l'estructura biòtica o biosfera, hem de dir que és un envolcall més prim i estret, i està conformat per tots els èssers vius, que solen ocupar les capes inferiors de l'atmosfera.
D'altra banda, hem de dir expressament, que el desert del Sahara és un desert, a causa de que té un anticicló permanent sobre la zona on es troba, format per vents subsidents i descendents, també, permanents, que són causats per la circulació general dels vents a l'atmosfera. L'orige de les precipitacions el trobem en el sistema de circulació general dels vents. Els vents, al llarg del temps geològic, han sigut molt canviants. Això vol dir que aquest sistema de pressions i circulació de vents té molt a veure amb l'Holocé, que va ser a partir del qual les precipitacions es configuraren d'aquesta manera. Cal dir que només hi han precipitacions en condicions d'ascendència d'aire (baixes pressions), ja que mai ploura amb la descendència de l'aire (altes pressions). El prerrequisit per a què es produisquen les precipitacions en la natura, es degut a aquesta ascendència d'aire. D'altra banda, el comportament tèrmic de la Terra també està associat a les pressions i al moviment del vent. La terra es calfa i es refreda més ràpidament que els oceans, ja que l'océa, al ser translúcid, tardà molt més en calfar-se i refredar-se. Les masses d'aire, al entrar en contacte amb els continents i/o oceans, els modifiquen des del punt de vista tèrmic. El mapa dels vents només s'entén junt al mapa de pressions, perquè el vent va des de les altes pressions fins a les baixes pressions. En aquest sentit, els vents estàn associats als grans cinturons de pressió. En primer lloc tenim la Zona de convergència intertropical (ZCIT), que és la primera de les zones de referència, formada per una circumferència que abarca les zones intertropicals de baixes pressions i en conseqüència és la zona de convergència dels vents alisis d'un i l'altre hemisferi. És una zona d'ascendència, a causa de la gran disponibilitat d'energia de les baixes latituds equatorials. En conseqüència aquesta és una zona d'altes temperatures durant tot l'any, així com de màximes precipitacions globals. Per això és la zona de la pluvisilva o bosc de les pluges. D'altra banda, tenim els Anticiclons subtropicals , que és el segon dels grans cinturons, situat als dos hemisferis paral·lelament a l'Equador. És una altra franja molt característica dels ambients terrestres permanent al llarg de l'any. Es caracteritza per tindre masses d'aire subsidents en altura i divergents en superfície. Aquests vents divergents en superfície, quan es dirigixen cap a l'Equador són anomenats alisis; però quan es dirigeixen cap al pol, són anomenats contralisis i vents de l'oest. La quarta de les cintures, són les Altes pressions polars , on els vents en superficie són divergents, i els vents en altura subsidents. L'aire és més dens, per l'escassetat de energia solar, i és per això que les temperatures són molt baixes. Allí apleguen masses d'aire de característiques físiques distintes, i el lloc on entren en contacte, s'anomena front polar. Aquesta zona és on entren en contacte masses d'aire polars i masses d'aire subtropicals, i d'una gran activitat tormentosa i d'intercanvi i de contacte de fluxes d'energia des de les baixes latituds, a les altes latituds. El resultat d'aquestes activitats, són els vents polars i els vents de l'oest. En primer lloc, hi ha que explicar que els vents de l'oest, són fluxes procedents de les altes pressions subtropicals, de procedència oceànica i que ens proporciona precipitacions a la nostra península. I en segon lloc, el front polar és una zona de contacte entre dues masses d'aire de característiques distintes, que sol ser la zona de contacte entre una massa d'aire polar i una massa d'are subtropical. _La Radiación Solar:_* Particular interés tiene el estudio del efecto invernadero, resultado de la absorción de la radiación de calor emitida por la superfície de la Tierra, por el vapor de agua, el dióxido de carbono y otros gases invernadero. Entre todos no suponen más del 0,3% de la atmósfera, pero sin ellos la Tierra perdería la mayor parte de la radiación que recibe del Sol y su temperatura media sería de -18ºC, mientras que gracias al efecto invernadero es de 15ºC de media. El Sol envía a la Tierra energía en forma de rayos de diferente longitud de onda. Pero no todos llegan o se quedan en ella. Si el cielo está despejado la atmósfera absorbe sólo el 17% de la radiación y refleja hacia el espacio otro 3%, llegando así a la superficie terrestre el 80% de la radiación solar. Esta es la tónica dominate en la mayoría de desiertos
en los que el cielo está limpio y libre de nubes, y explica las altas temperaturas diurnas, que pueden superar los 45ºC. Cuando el coelo está cubierto de nubes, parcial o totalmente, una parte de la radiación es reflejada por la capa exterior de estas nubes y otra parte es absorbida por el vapor de agua que las forman. El porcentaje será mayor o menor según el tamaño y cantidad de vapor de agua que haya en ellas, de tal manera que la radiación que finalmente llegará al suelo puede oscilar entre el 10% y el 45%. _La Humitat Atmosfèrica:_* La quantitat de vapor d'aigua en l'atmosfera, varia significativament d'un lloc a un altre. La quantitat de vapor d'aigua que pot emmagatzemar l'atmosfera varia significativament amb la temperatura. Quan més càlid és l'aire, més vapor d'aire pot emmagatzemar, i quan les temperatures siguen més baixes menys vapor d'aigua podrà emmagatzemar. El fred condensa el vapor d'aigua atmosfèric quan arriba a 0º, i canvia d'estat, és a dir canvia de líquid a sòlid, i en el cas de l'atmosfera, siga líquida o sòlida, es precipita. D'altra banda, és l'efecte contrari amb la calor, ja que dilata les molecules d'aigua a partir dels 5º, i les convertix en vapor d'aigua. Amb açò hem de saber que per a que l'aigua canvie d'estat o qualsevol altre element, necessita de l'influència d'energia, ja siga en presència o en absència. Per tant, anomenem humitat atmosfèrica al contingut de vapor d'aigua en l'atmosfera. La capacitat d'emmagatzematge de vapor d'aigua en l'atmosfera depén de la pressió i sobretot de la temperatura. Cal difereciar, que hi existeixen dos tipus d'humitat atmosfèrica, una és l'humitat absolta, la qual s'expressa per quilogram d'aire. I la humitat relativa que és una proporció entre la humitat real present a l'atmosfera, respecte a la humitat de saturació i la capacitat d'emmagatzematge de l'atmosfera, que quan és major, es nota una sensació de sufocament i quan és menor, vegem per exemple banyada la vorera quan es fa de nit. _Las Corrientes Marinas:_* Casi todas las corrientes marinas importantes están causadas por los vientos que soplan sobre la superfície. La energia se transmite del viento al agua mediante la fricción de aire sobre la superficie del océano. A causa de la fuerza de Coriolis, el movimiento del agua se desvía hacia la derecha en el hemisferio norte. También pueden provocar un flujo de agua oceánica las diferencias de densidad. Estas diferencias son consecuencia de un mayor calentamiento por insolación, o de un mayor enfriamiento por radiación. De esta manera, el agua superficial enfriada en los océanos Ártico y Antártico se sumerge hacia el fondo, extendiéndose hacia el Ecuador y desplazando hacia arriba el agua menos densa y más cálida. Las diferencias de densidad también pueden ser consecuencia de la distinta salinidad. Otro factor que contribuye a determinar los movimientos del agua del océano es la configuración de las cuencas oceánicas y de las costas. Las corrientes inicialmente provocadas por los vientos llegan a la costa y son desviadas localmente, dando lugar a nuevas corrientes, o confinadas en los estrechos o golfos. La acción combianda del viento y de las diferencias de densidad da lugar a un sistema de circulación oceánica que incluye movimientos tanto horizontales como verticales. Las corrientes horizontales más o menos permanentes afectan a grandes masas de agua y tienen fuertes repercusiones geográficas, porque la ayudan al equilibrio calórico entre las bajas y las altas latitudes, justifican áreas pesqueras fértiles y condicionan la navegación tradicional. Las corrientes de aire y las marinas son las encargadas de transmitir el calor de unas latitudes a las otras. Las corrientes cálidas, especialmente la del Golfo, explican la existencia de climas templados en costas situadas allende el círculo polar, como las del norte de Noruega. El transvase horizontal de energía permite un aumento térmico de las latitudes altas y un refrescamiento de las intertropicales, lo que aumenta la superfície de las tierras climáticamente habitables. _Tipus de precipitacions (Precipitacions Orogràfiques):_* A la natura, les precipitacions, per a que puguen produrir- se, han de canviar d'estat a l'atmosfera. Aquesta aigua que es troba a l'atmosfera en forma de vapor d'aigua, precipita quan canvia d'estat gasos a estat líquid o sòlid. La condició per a les precipitacions és l'ascendència d'una massa d'aire, durant la qual es produeix un descens de la temperatura, arribant al punt de saturació, condensació i canvi d'estat. Cal
_Tipus de subsidències (Anticiclons Subtropicals):_* Els anticiclons de l'hemisferi nord, quan el seu moviment és cap al nord, a l'hivern, donen lloc a períodes de fred més intens de l'habitual, i cel sense núvols, i per tant sense precipitacions, com passa amb l'anticicló de Sibèria. Els anticiclons de l'hemisferi nord, quan el seu moviment és en sentit sud, donen, a l'hivern, temps temperat, i a l'estiu, calent i sec. Als oceans, motivat per la baixa fricció, el vent segueix exactament les isòbares i per tant els anticiclons oceànics són molt estables, com per exemple l'anticicló de les Açores. Els sistemes de la troposfera mitjana com els de l'alta subtropical, desvia els ciclons tropicals al voltant de la seua periferia i causa una inversió tèrmica que inhibeix la convecció lliure prop del seu centre i crea calitja a sota de la seua base. Els anticiclons en l'aire es poden formar dins de nuclis de baixes pressions calentes, com els ciclons tropicals, degut a l'aire fred descendent des de la part de darrere de canals superiors, com els anticiclons polars, o des d'enfonsaments a gran escala, com l'alta subtropical. _Els Deserts Litorals:_* Un desert litoral és on domina un paisatge desèrtic que generalment es troba en les vessants occidentals dels continents prop del tròpic de Càncer i el tròpic de Capricorn. Els deserts costaners es troben sota climes de càlids a frescos. Els hiverns són normalment frescos i curts i els estius llargs i càlids. Les terres amb aquest clima estan afectades per corrents marítims freds que discorren paral·lels a la costa. Com que el sistema de vents locals està dominat pels alisis aquests deserts són menys estables que altres tipus de deserts. La boira d'hivern produïda per l'aflorament dels corrents freds amb freqüència penetren en els deserts costaners i bloquegen la radiació solar. Els deserts costaners són relativament complexos perquè s'hi ajunten els sistemes terrestres, oceànics i atmosfèrics. Els sòls són principalment sorrencs i alcalins, de vegades salins, també són molt porosos per la qual cosa l'aigua hi penetra ràpid. Els principals deserts costaners són el desert d'Atacama a Amèrica del Sud, que és el desert més sec de la Terra. Allí una pluja mesurable d'un litre o més pot tenir una freqüència de tan sols una vegada cada 5 a 20 anys. També estarien com a deserts litorals, el Sahara Occidental, el desert de Namibia i el desert litoral del Perú. _El Clima Y Las Grandes Regiones Climáticas:_* Desde una perspectiva geográfica, el clima es analizado como el resultado de la combinación de dos elementos básicos que son el calor y la humedad, y de una serie de factores geográficos que hacen que el clima no sea igual en todas partes, sino que presente una gran diversidad en función de la posicón, la altitud, la latitud, el relieve, la cercanía o lejanía del mar, las corrientes marinas, la circulación de los vientos y otros de carácter más específico, incluidos los factores derivados de la actividad humana. _Classificacions Dels Climes. Climes Càlids i Humits (Zona Càlida - Climes Tropicals):_* Els climes tropicals, es caracteritzen per no tindre hivern. Són climes on el límit de temperatura es situa al voltant dels 18ºC, en el mes més fred; i les temperatures, sovint, en la major part d'eixos territoris, solen tindre temperatures majors als 25ºC. Però dins d'aquesta franja, he de dividir en diferents subtipus: En primer lloc anem a parlar del clima equatorial , els quals estàn relacionats amb la zona de convergència intertropical. És la zona de les precipitacions constants al llarg de tot l'any, on les precipitacions són del tipus convergents, on els vents són també convergents. Aquests vents són portadors de vapor d'aire i molt càlids, afavorint a les posteriors i abundants precipitacions. Hi ha que dir que entre el dia i la nit, la variabilitat de temperatura és molt escassa. En segon lloc tenim els climes tropicals humits-secs , els quals presenten una estació seca en el moment de menor insol·lació (hivern), mentre que manté una estació humida en el moment de més insol·lació (estiu). Aquest tipus de clima té lloc gràcies al moviment nord-sud de la zona de convergència intertropical. En tercer lloc, tenim els climes monsònics , aquests són prou semblants als climes anteriors, aquests estàn situats en la costa oest de la Índia, a China, Indoxina, etc. I en últim lloc, els climes del litoral d'alisi , propi de les façanes orientals dels continents.
_Classificacions Dels Climes. Climes Temperats (Zona Temperada):_* Són climes que tenen els estius i els hiverns marcats, però l'estació hivernal no es massa rigorosa. Per què siga així, és necessari que aquests climes no s'allunyen molt dels oceans. Les varietats que més ens interessen són en primer lloc, els climes mediterranis , aquests són prou variats, però tenen com a factor comú un període sec estival més o menys marcat i durader. Són climes mixtes, afectats per la subsidència subtropical en estiu (estiu sec) i pel pas de borrasques (pas dels fronts polars) en la resta d'estacions (precipitacions frontals). Es localitza en les façanes occidentals dels continents, en torn als 35º – 40º de latitud, i tenen dos localitzacions patentment diferenciades: una en torn al mar Mediterrani i altres quatre en els litorals oceànics de California, Xile, Àfrica del Sur i Austràlia. A més a més, cal dir que a la Península Ibèrica és important el regadiu, degut a que aquest clima es caracteritza per la escasstat de precipitacions a l'estiu, i per tant per suplir aquesta manca d'aigua, s'utilitza el regadiu. I en segon lloc tenim, els climes oceànics de façana occidental , els quals són plutjosos i frescos. Aquest clima és propi de la gran planura europea, el sud de Xile, etc. La gènesi de les precipitacions depen quasi exclusivament de les borrasques del front polar. Com desfilen en qualsevol estació (al llarg de tot l'any) i procedixen de l'oceà immediatament, queden garantitzades les plutjes regulars i suficients durant tot l'any. Els climes oceànics són el prototip de climes temperats. Les temperatures hivernals no baixen dels 0ºC i les temperatures estivals oscil·len en torn als 20ºC. Les precipitacions disminuixen notablement des de la costa fins a l'interior. A més a més, són intensificats o produits aquestes característiques, d'aquest clima, a causa de l'efecte orogràfic. _Classificacions Dels Climes. Climes Continentals (Zona Temperada/Freda):_* Es distingixen de la resta dels no àrids pel rigor de l'hivern. En Euràsia les temperatures hivernals mitges van baixant pauatinament des dels -10ºC en Russia a uns -20ºC en la Sibèria occidental i per baix dels 30ºC en la Sibèria central. Per la seua banda, les precipitacions van descendint des d'uns 600 mm en Russia a uns 400 mm en la Sibèria occidental i en torn als 200 mm en la Sibèria central. _Classificacions Dels Climes. Climes Secs (Zona Càlida o Zona Freda):_* Aquest tipus de climes són els que es caracteritzen per la insuficiència de precipitacions, però d'aquesta manera es compensa la evapotranspiració, en conseqüència la vegetació té que adaptar-se a eixa insuficiència de precipitacions. És un media ambient, a més a més, on la vegetació té que adaptar-se a eixe tipus de clima i situació. Aquesta mancansa o dèficit, on les precipitacions són escasses com ja hem dit, les temperatures són altes, on totes dues a lhora, es dividixen en dos subgrups, en primer lloc els climes secs càlids , i en segon lloc tenim els climes secs freds. _Los Grandes Biomas:_* Se entiende por bioma todo complejo ecológico o ecosistema regional, es decir, biogeográfico. La clasificación y localización de los biomas es propia de una de las ramas de la geografía. Cada bioma tiene por tanto un componenete natural que es la vegetación o flora y fauna, y otro componente humano, que es la silvicultura, la agricultura y la ganadería. La misma localización de la población está en muchos casos supeditada al tipo de bioma. Es por eso que algunos de ellos, los de clima menos rigurosos, están hoy profundamente transformados por la acción humana. Las diferencias en la captación de energia y la distribución de los continentes y océanos determinan la zonación latitudinal de los biomas. El estudio y clasificación regional de los biomas es de gran importancia para entender no sólo los tipos de vegetación de cada uno de ellos, sino también las condiciones de habitabilidad y de asentamiento por parte del hombre. _Biomas de latitudes bajas tropicales:_* Selva lluviosa de hoja perenne ecuatorial: Conocida mundialmente por su nombre en inglés rain forest, su carácter perenne está reacionado con el clima ecuatorial lluvioso y con el clima
_Biomas de latitudes medias o templadas:_* Bosque y sotobosque esclerófilos subtropicales: Por su relativa extensión, alrededor de la cuenca del Mediterraneo, a menudo esta formación y el clima que lo determina son conocidos genéricamente como mediterrraneos. El territorio de los bosques perennifolios esclerófilos ha sifo ocupado y explotado desde tiempo inmemorial por el hombre, de manera que queda muy poco del que sería su paisaje natural. El bosque más característico de las tierras que hay alrededor del Mediterraneo es el encinar. En los sitios más secos sólo crece la maquia, que es un matorral alto y denso. En los sectores con mayor sequía el matorral se vuelve bajo y ralo. _Biomas de latitudes medias o templadas:_* Bosques caducifolios templados: Se localizan en zonas de clima templado lluvioso que corresponde a la parte oriental de América del Norte y de Asia y a la Europa Occidental y Central. Los bosques caducifolios templados no penetran mucho en el continente, excepto en Europa donde la influencia marítima llega más adentro que en América y Asia. En el hemisferio sur, este bosque prácticamente no existe, ya que la parte continental es mucho más reducida y sólo se encuentra en un pequeño sector del sur de Chile. Constituyen una comunidad vegetal que consta de uno o dos estratos arbóreos, un estrato arbustivo y un estrato herbáceo. Los árboles son altos, de hoja grande. En invierno, el bosque permanece en reposo por el frío y la nieve. En primavera, se constituye un denso estrato herbáceo aprovechando la intensa luz que dejan pasar las ramas sin hojas, que merma después de que los árboles completan su follaje. En verano, el color del bosque es verde oscuro a causa de las numerosas hojas que cubren el ramaje del estrato arbóreo y forma una cubierta densa y continua. _Biomas de latitudes medias o templadas:_* Estepas y praderas templadas (Estepario Frío Continental): En las tierras interiores, con un clima marcadamente continental, con veranos cálidos, inviernos acusadamente fríos y unas precipitaciones en general escasa, domina una vegetación de estepas y pradera, donde las hierbas tienen un paperl principal. La variación climática establece varias formaciones graduales. La estepa boscosa es una zona de transición entre el bosque caducifolio y la estepa de gramíneas. Con la acentuación de la continentalidad y la aridez, el bosque se hace cada vez más escaso y va predominando la estepa. El término estepa corresponde a las formaciones de gramíneas de las tierras continentales de Europa oriental, que son muy productivas por la fertilidad de los suelos negros. Allí, la primavera la estpa es húmeda por la fusión de la nieve, y con el aumento de las temperaturas hay un gran desarrollo de plantas herbáceas. Al final de la primavera, la estepa es muy verde. Hacia finales de julio, las plantas empiezan a secarse. Acabado el verano, la estepa es muy seca, a la espera de ser enterrada por la nieve. La gran cantidad de biomasa producida da alimento a numerosos herbívoros y aporta gran cantidad de materia orgánica al suelo. _Biomas de latitudes altas o frías:_* Bosques de coníferas boreales: Cuando el frío y la duración del invierno son son favorables a los bosques caducifolios templados, estos ceden el lugar a árboles aciculifolios y normalmente perennifolios, es decir a la taiga. La taiga bordea todo el círculo polar ártico, sobre tierras de Eurasia y de América del Norte. La taiga es un bosque oscuro, con un sotobosque a menudo cubierto de una espesa alfombra de musgos. Las especies arbóreas son escasas y a menudo se forman bosques mono varietales de gran interés maderero y fáciles de explotar. La mayor parte de los muebles y del papel que hoy consumimos provienen de los bosques de coníferas de Escandinavia, Rusia y Canadá. Los arbustos son escasos y bajos. _Biomas de latitudes altas o frías:_* La tundra ártica: Con la latitud, el frío es más intenso durante el año, el suelo esta siempre helado y las precipitaciones són muy escasas. El crecimiento de los árboles es imposible por debajo de los 10ºC de media en su mes más cálido. La taiga, que en su lugar óptimo es densa y alta, se hace muy rala, con claros cada
vez más extensos de tundra. La tundra es una formación baja y reptante, adaptada a fríos intensos, a la sequía, al viento fuerte y a los suelos helados. El musgo es sin embargo el alimento para los rebaños transhumantes de renos y caríbues del norte de Siberia, Laponia, Canadá y Alaska. La población humana es muy escasa.
Tema 3: El Canvi Climàtic Global I El Medi Ambient:
_El Canvi Climàtic Global:_* En primer lloc, cal dir que amb aquesta expressió, situem a l'èsser humà com a agent modificador i participant del medi ambient, amb ell i sobre ell. I en segon lloc cal saber, que com a concepte de canvi global, és tot aquell efecte produit per una acció externa, en aquest cas els humans, que han tingut la capacitat de modificar el seu entorn a plaer, per poder adaptar-se o extraure algún benefici. La posició dels èssers humans ha estat i ha anat al llarg del temps, des de les etapes inicials dels recolectors, fins les societats actuals postindustrials, en les quals vivim. Ha estat una posició que ha anat canviat i modificant-se, però cada vegada més contundent i important. Les societats humanes, són molt importants respecte a l'acció sobre el medi ambient i sobre la pròpia dinàmica del medi ambient. Respecte a aquest factor, cal preguntar-se el per què del seu augment en l'acció sobre el medi ambient. Per respondre aquesta qüestió cal fonamentar-se en el desenvolupament tecnològic, millora de la qualiat de vida, permetent una major fecunditat i esperança de vida, entre altres factors que han intervingut, en qualitat de millora. Amb tot açò, cal tindre en compte que la nostra espècie té unes particularitats molt importants, que han afavorit aquest desenvolupament, com la transmissió d'informació per via cultural, una informació creixentment acumulativa. Cal saber, que aquest desenvolupament creixent ha sigut possible gràcies a dues revolucions importants: La Revolució del Neolític i la Primera Revolució Industrial. _Processos Naturals Alterats Per L'Activitat Humana:_* En primer lloc tenim la pèrdua de biodiversitat, que és un problema prou important en aquests moments a escala global. Aquesta pèrdua de biodiversitat és produida o causada per: En primera instància, la tala massiva de boscos , per tal d'aprofitar eixos arbres per a la fusta, contrucció, mobles, etc. O fins i tot per a l'expansió de les terres de conrreu. Per tant, aquesta pèrdua de biodiversitat, ens porta a una situació d'homogeneitat d'espècies, donant lloc a un sistema més fràgil de biodiversitat anomenat monocultius. Cal dir que el que és natural realment, és el policultiu, que en el cas de l'agricultura valenciana i mediterranea ho era. Però el seu pas a monocultivista, és deu bàsicament a la demanda i a l'aparició de l'interés econòmic. En segona instància, com a altre factor de pèrdua de biodiversitat, tenim també la deforestació , que seria un efecte vinculat a l'anteriorment explicat. Entre nosaltres, a la Península Ibèrica, una de les deforestacions més importants i destacada, va ser produida per les desamortitzacions, però també per la construcció del ferrocarril. En tercera instància, tenim el problema de la contaminació , que pot tindre el seu orige en causes naturals, però també per causes antròpiques. En primer lloc, en el cas de la contaminació d'orige natural, tenim les emissions volcàniques, però, en segon lloc, en el cas de la contaminació antròpica, tenim la contaminació industrial, pròpia de les refineries de petroli, fàbriques, però també, de les pràctiques agrícoles actuals, amb l'ús i abús d'adobs nitrogenats. Però un dels factors i problema més rellevant de la contaminació, és l'emissió massiva de CO2, amb el vehicles, etc. En quarta instància, tenim l'avanç de la desertificació , que està afectant sobretot a regions de clima tropical sec, incendiari. Concretament, una de les zones més afectades és la zona meridional del Sahara, anomenat el Sahel. Aquesta és una de les zones més pobres i crítica del món, i és per això que majoritàriament, aquesta zona siga de les més importants d'immigració de població.
A partir del año 5.000 aC el clima entró en una fase de enfriamiento que duró aproximadamente un milenio y medio. Las temperaturas bajaron más de un grado y los glaciares volvieron a expandirse. A partir del 3.000 aC hubo nuevos calentamientos y enfriamientos hasta llegar a comienzos de nuestra era, momento en el que el clima era algo más frío que en el momento actual y todavía habría de enfriarse más durante los siglos IV, V y VI, lo que podría explicar en parte las grandes migraciones de pueblos del Norte de Europa y de Asia que invadieron los territorios del Imperio Romano huyendo del frío y buscando tierras más cálidas.
- El Óptimo Climático Medieval: Fue ya a partir del 600 dC cuando las temperaturas empezaron a subir, dando comienzo a un largo período cálido conociso como el Óptimo Climático Medieval, que alcanzaria sus máximos entre los siglos IX y XII. Más calos y menos lluvias hicieron avanzar el desierto del Sahara hacia el Norte, presionando sobre las tribus berberes islamizadas de la actual Mauritania, Sahara Occidental y Marruecos. En su emigración hacia zonas septentrionales más propicias avanzaron sobre el Norte de África y penetraron en la Península Ibérica. Son las que la historia a denominado invasiones de los Almorávides y los Almohades que alteraron notablemente la vida cotidiana de la España Musulmana y de las fronteras cristianas de la Valencia del Cid a manos de los Almorávides. En otras latitudes la influencia del clima también marcó el rumbo de la historia. El deshielo de Islandia y del sur de Groenlandia posibilitó a finales del siglo IX su colonización por parte de los Vikingos, que se asentaron en sus costas y desde allí llegaron también a la Península de Labrador y Terranova. El calentamiento global del clima explicaria también la expansión de la agricultura hasta latitudes nuca antes alcanzadas, como fue el caso del trigo, que llegó a cosecharse hasta la altura de Trondheim (Noruega) y el de la vid, que se expandió por el sur de Inglaterra y avanzó en Alemania, y por el oeste hasta las frías estepas de Ucrania. En estos casos la difusión del cultivo de la vid estuvo acompañada de una doble campaña de expansión del imperio alemán de Otón y de la religión cristiana ente los pueblos paganos en aquellas tierras antes frías.
- La Pequeña Edad De Hielo: A partir del siglo XIII el clima volvió a iniciar otro cambio, ahora caracterizado por un descenso de las temperaturas que alcanzaría sus niveles más fríos en los siglos XVI al XVIII, durante la llamada Pequeña Edad de Hielo. La diferencia de la temperatura media del planeta entre su punto álgido en los años 1.000 y 1.100 y el más bajo de los años 1.600 - 1.700 estiman los climatólogs que fu de 0'6 - 0'7ºC, es decir, de menos de un grado. Este valor, que podría parecer insignificante, tuvo sin embargo grandes repercusiones en la historia de la humanidad. Son muchos los estudios sobre este crucial período que ponen de relieve la influencia que el cambio climático tuvo sobre la evolución histórica, especialmente en Europa. Hambrunas, guerras, migraciones, alteraciones de la agricultura, cambios en el comercio y la navegación, han sido algunos de los temas mejor estudiados a la luz del cambio climático. Los bancos de pesca también experimentaron cambios notables, especialmente los del bacalao de Noruega e Islandia. Durante la Edad Media y gracias a la difusión del cristianismo y sus preceptos, el bacalo en salazón se convirtió en un gran negocio para los pescadores de Noruega e Islandia, que tenían en sus aguas, grandes bancos de este tipo de peces, que viven en aguas con temperaturas frescas. El enfriamiento de estas aguas produjo la emigación de estos bancos de bacalao hacia el sur, para establecerse frente a Terranova y en el llamado Gran Sol (al oeste de Irlanda). En estos lugares solían faenar los balleneros vascos, que pudieron beneficiarse también de la pesca y distribución del bacalao. La Pequeña Edad de Hielo propició también algunas actividades económicas novedosas, como la explotación comercial del hielo, para conservar los alimentos, hacer refrescos y, por último, helados. Este proceso tuvo gran relevancia en las montañas valencianas, especialment en las béticas que rodean Alcoi. Allí, entre los siglos XVII y XVIII, en los momentos de máximo enfriamiento del clima, con fuertes y frecuentes nevadas invernales, se
construyeron decenas de pozos de nieve o neveras, en las que se almacenaba la nieve y se pisaba hasta convertirla en hielo, que se guardaba para la época estival. Cabe decir que muchos de los molinos que quedaron de esta época, están muy bien conservados y documentados. Estos se utilizaban para el trabajo de la nieve y el hielo, y en sí mismo, eran abundantes, sobretodo en zonas donde las nevadas eran abundantes o parciales Hay que tener claro, que esto solo se podía producir dentro de esta época que estamos comentando, de la Pequeña Edad de Hielo.
Tema 4: La Població Del Món:
_Una Distribución Desigual:_* La localización de los más de 7.000.000 de habitantes que hoy pueblan la Tierra dista mucho de ser homogénea. Más bien todo lo contrario, ya que hay zonas de gran concentración poblacional, pero otras con bastante dispersión poblacional. La media calculada de habitantes por metro cuadrado es de 52hab./m². Y más de la mitad de toda esta población vive en las ciudades. Si se compara el mapa de población con el mapa climático, se observa una serie de coincidencias que nos hacen sospechar que la localización de los asentamietos humanos y su posterior desarrollo, ha tenido mucho que ver con las condiciones climáticas. La mayoría de las regiones superpobladas se encuentran justo sobre zonas de clima templado y clima tropical húmedo; aunque conviene advertir que no todas las regiones climáticas de estas características están superpobladas, ni mucho menos. El factor climático es importante en cuanto a posibilidad, no es el único que explica la localización humanaj aque también influyen el suelo, el agua, la posición, etc. Pero ninguno tan determinante como la capacidad del ser humano para adaptarse al medio y transformarlo. ***** Evolución Histórica Y Características Generales: La evolución histórica del ser humano, ha sido bastante amplia, desde su origen en la Prehistòria hasta la actualidad. Pero lo que debemos destacar de este punto es la importancia de las distintas revoluciones y sus avances. Cabe destacar la importancia de la Revolución Neolítica, que dio lugar a una nueva forma de vida, el sedentarismo, además de nuevas formas de trabajo del suelo y la fauna. La agricultura y la ganaderia, con su domesticación posterior de los animales, permitió al ser humano evolucionar y crear nuevas formas de adaptación. Y posteriormente, estos hechos fueron mejorando hasta llegar a la Revolución Industrial. Por lo tanto concluimos que los avances que ha realizado el ser humano, le han permitido adaptarse a climas muy adversos, que ha transformado a su placer, pero sin olvidar también sus consecuencias climáticas. _La Transición Demográfica:_* Se conoce como transición demográfica al cambio en los ciclos demográficos desde una primera etapa con altas tasas de natalidad y mortalidad, a otra de bajas tasas en ambos, con una tercera intermedia en la que cae la tasa de mortalidad, pero permanece alta la natalidad. Históricamente éste es un proceso típico ya finalidado de las sociedades industriales, aunque desde 1960 está afectando también a muchos países en vías de desarrollo. Se pueden distinguir cuatro fases o ciclos en el largo proceso de transición, cuya duración depende de muchos factores, como pueden ser el momento histórico en que se produce o la velocidad en el mismo proceso de industrialización, que hoy suele ser más rápida que en el siglo XIX.
- Ciclo demográfico antiguo: Propio de la mayoría de las sociedades preindustriales. Se caracteriza por mantener unas tasas muy altas, en natalidad y mortalidad, y ello además con fuertes altibajos provocados por guerras, plagas, crisis de subsistencia, catástrofes naturales, etc. Que alternan períodos de paz, bonanza económica, buenas cosechas o introducción de nuevos alimentos, etc.
- La primera colonización de América. Europeos y africanos: A finales del siglo XV comenzón una nueva era protagonizada por los grandes descubrimientos que para algunos significaron la primera fase de la globalización. Al descubrimiento de América protagonizado por los españoles, siguieron casi de inmediato los portugueses hacia la India y el Sureste Asiático, dando la vuelta a África. Luego vendría la vuelta al mundo de Magallanes y Elcano y los viajes de otros marinos ingleses, franceses y holandeses. De esta manera antes de acabar el siglo XVI, los europeos habían descubierto más de la mitad de la Tierra. Aquellos viajes fueron seguidos de asentamientos coloniales o comerciales de ciudadanos europeos siguiendo un modelo de ocupación humana que raramente iba más allá de las zonas litorales. Se iniciaba así una forma de migración que tenía por primera vez una dimensión planetaria.
- La diáspora europea hacia el Nuevo Mundo (1820-1914): El siglo XIX, 60 millones de europeos que entre 1820 y 1914 embarcaron hacia las Américas, especialmente hacia la del Norte. A ellos hay que añadir otros 15 ó 20 millones que en el mismo período se marcharon desde Rusia a colonizar Siberia y desde el sur de Europa al norte de África, sin olvidar las migraciones a Australia y África del Sur. En el resto del mundo hubo también movimientos notables de chinos hacia Estados Unidos y de indios hacia Sudáfrica. Las causa de la emigración fueron muchas y diferentes según cada caso. En el caso de los europeos, fue la incapacidad de alimentar y dar trabajo a una población que creció de manera extraordinaria. Habiendo hablado de las distintas migraciones producidas al largo de la Historia, es necesario hablar de los tipos de migraciones. Las migraciones internacionales pueden ser clasificadas en cuatro tipos básicos en función de otras tantas variables como son la relación del migrante con el país de origen y con el país de destino, las razones de la migración y el horizonte temporal de la misma. La clasificación resultante diferencia así entre lo que es un emigrante y un inmigrante, un remigrante y un migrante diáspora y un transmigrante. Los primeros son los que dejan para siempre su país, o no, y pasan a formar parte de la nueva sociedad en la que se integran plenamente. En segundo lugar tenemos a los remigrantes, que son los que vuelven a su país de origen, después de estar cierto tiempo en el país donde migraron. En tercer lugar, tenemos las migraciones diásporas, que corresponden a un tipo de migración de carácter especial como lo pueden ser las persecuciones policiales, refugios políticos, etc. Mayoritariamente de carácter social, político o cultural. Y por último tenemos las transmigraciones, que son un nuevo tipo de migración, muy pasajero y rápido, que ocurre con una brevedad de tiempo concreta, y que se realiza estableciendo vínculos entre el país de origen y el país de destino. _De La Vivienda Itinerante A La Megápolis, Secuencia Del Desarrollo Y Formas De Poblamiento (Fases):_* Fases cazadora y pastoril: Esta fase se caracteriza, aún en la actualidad, por la construcción de poblados con palos y ramas, la búsqueda de la caza y los alimentos silvestres, etc. Aunque en la actualidad vemos algunos pastores mongoles con camionetas o beduinos del Sahara y Arabia, con objectos valiosos como lujosas alfombras. Fase agrícola: La etapa de la agricultura que arranca con la llamada "revolución del Neolítico" supone el establecimiento fijo de la población en un determinado lugar y con ello la vivienda permanece dotada. El poblamiento agrícola o hábitat rural comienza siendo disperso, con una única vivienda asociada a la explotación agrícola en cuestión, a modo de granja o casa de campo. En el ámbito mediterráneo estas casas reciben diversos nombres, algunos heredados de civilizaciones antiguas (Villa, alquerías, barracas, masías, etc.). Fase de las ciudades: El verdadero paso del núcleo rural a urbano se produce cuando el asentamiento en cuestión, empieza a asumir funciones distintas a la agraria y al mismo tiempo aumenta su número de habitantes de forma considerable y diversifica la estructura ocupacional y social. La clasificación más simple y extendida de la revolución
histórica de las ciudades distingue sólo tres etapas: la preindustrial, la industrial y la postindustrial.
- La ciudad preindustrial: El concepto preindustrial indica que la ciudad que cumple una serie de funciones que sirven a un contorno regional agrario, aglutine además otras actividades, que no son agrícolas sino artesanales, comerciales, administrativas, políticas, religiosas, profesiones liberales, etc. Esta situación fue típica en la mayoría de países con anterioridad al siglo XIX y todavía se mantiene en muchos países en vías de desarrollo. ▪ Características de tipo estructural: Muralla defensiva que circunda la ciudad y separan nítidamente del mundo exterior; Puertas de acceso en las que se controla el paso de personas y el tráfico de mercancías; calles estrechas e irregulares con pequeñas plazas. Casas de dos a tres pisos como máximo, sobre las que destacan los edificios públicos, palacios, conventos, iglesias, etc. ▪ Característiques de tipo funcional: Predominio de les activitats económicas de tipo comercial y artesanal. Por lo general los talleres, oficinas y comercios están mezclados con las viviendas, ocupando los primeros las partes bajas de las casas y las familias que las regentaban la parte alta. Al mismo tiempo cada tipo de actividad, organizada en torno a gremios se localiza en calles o zonas bien diferenciadas. Encontramos una o varias plazas del Mercado, donde se concentraba la actividad de compraventa de alimentos y otras mercancías de tipo doméstico. El poder político está representado por el ayuntamiento, los palacios señoriales y, en las más importantes, el palacio del gobernador, virrey o rey, se suelen localizar en el centro de la ciudad, lo mismo que la catedral, basílica o iglesia mayor. En la mayoría de las ciudades europeas, además cuentan tambien en un extremo de la ciudad o ya fuera de ella, con una ciudadela o castillo que sirve a la vez de residencia del gobernador y de la fuerza militar con funciones defensivas frente al enemigo externo y represivas con respecto a las posibles rebeliones internas. ◦ La ciudad industrial: El concepto de ciudad industrial va unido a la revolución industrial y más concretamente al cambio de fisonomía de las ciudades tradicionalesde finales del siglo XVIII y durante el siglo XIX. ▪ Cambios en la estructura social: Incremento extraordinario de su número de habitantes como consecuencia de la inmigración de mano de obra para las fábricas. Al mismo tiempo crece también la clase de los comerciantes y pequeños negocios de aprovisionamiento. Las antiguas élites que detentaban el poder político y religioso pierden protagonismo frente al avance de una nueva clase social, la burgesía industrial y comercial, que se enriquece. Aumenta también el de otro grupo social formado por administrativos, escribentes, contables que trabajan en oficinas empresariales y en los bancos. ▪ Cambios en la estructura y en el paisaje urbano: Los diferentes estratos sociales propician una diversificación de los espacios urbanos, apareciendo nuevas áreas donde se localizan las fábricas y las viviendas de los obreros, siendo estas últimas creadas de manera espontánea, planificadas por el ayuntamiento o por las empresas. El viejo centro urbano atrae a una parte de las familias burguesas y a la mayoría de nuevas funciones, mientras que los artesanos empiezan a ser absorbidos por las fábricas. Es tal el cambio estructural de la ciudad, que se produce, que hasta los mismos muros de la antigua ciudad se derrumban o modifican, para así poder ensanchar la ciudad y tener más capacidad adquisitiva de población y de espacio para las fábricas. ◦ La ciudad postindustrial: La ciudad postindustrial tiene un perfil ocupacional de peronas empleadas en las profesiones liberales, la gestión, la administración, la investigación y cualquier otro servicio técnico especializado.
