¡Descarga Apunts historia rlab y más Apuntes en PDF de Gestión de Recursos Humanos solo en Docsity!
TEMA1. CONTRACTE DE TREBALL: ES BILATERAL (2 PARTS), LLIBERTAT, ALIENITAT,
RETRIBUIT
Al regim servil tenien capacitat jurídica a diferencia del regim esclau
REGIM GREMIAL: ANY 1000 SEGLE XI, REGIM D’ESCLAVITUD
Al nord d’Italia es produeix un augment de la productivitat degut a una climatología favorable (sort).
• Hi havia menjar per tothom, va descendir la mortalitat per fam, hi havia massa gent
(demografía)
• Va sorgir un excedent i es va plantejar el mercat
DETERMINADA POBLACIO ABANDONA EL CAMP I MARXA A LA CIUTAT PER TREBALLAR EN EL COMERÇ I
INDUSTRIA ARTESANAL. LLAVORS NEIXEN NOUS GRUPS SOCIALS:
• BORGESIA MERCANTIL
• EMPRESARIS
DEMOGRAFIA: Alta natalitat i alta mortalitat
FURS: Les persones que concedien el regim de llibertat prq se n’anaven a viure i treballar a la ciutat
APAREIX REGIM GREMIAL (GREMIS): Caracteristiques
• CONTRACTE DE TREBALL
• NEIX LA NECESSITAT D’ASSOCIARSE AMB ALTRES PERSONES DEL MATEIX GRUP PROFESSIONAL,
AIXO ES EL NAIXEMENT DELS GREMIS. (OBLIGATORI INSCRIURES PER EXERCIR
• Les ciutats tenien el seu propi poder politic local
• Els municipis medievals del segle XVI tenien plena autonomía
• El govern municipa va controlar les normes juridiques del gremi
• El control de les grans ciutats era de la alta borgesia
• En ciutats petites governaven els comerciants locals
2 TIPUS DE GREMIS:
COMERCIANTS: S’associen per motius economics
ARTESANS: S’associen per motius de beneficiencia
AL SEGLE XVI I XVII ELS REIS VAN COMENÇAR A DICTAR NORMES JURIDIQUES SOBRE ELS
GREMIS I CONTROLAVEN:
• QUALITAT DEL PRODUCTE
• QUANTITAT DEL PRODUCTE
• SALARI
• MATERIA PRIMA
• PROCES PRODUCTIU
LLAVORS LA FUNCIO DELS GREMIS ERA DONAR SEGURETAT ALS MUNICIPIS
TIPUS DE TREBALLADORS:
MESTRE: CAP DEL NEGOCI- CONTRACTAVA A OFICIALS I APRENENTS
OFICIAL: TREBALLADOR QUE TREBALLA PEL MESTRE- SALARI SUBSCRIT AMB LLIBERTAT, ALIE.
CONTRACTE DIARI
APRENENT: APREN L’OFICI- CONTRACTE D’APRENENTATGE.
L’oficial es convertía en mestre, els Mestres en veure que perdien negoci van decidir posar dificultats per arribar a ser mestre:
• Examen d’acces
• Taxa molt elevada
CONTRACTE D’APRENENTATGE: NO ES TOTALMENT CONTRACTE DE TREBALL (CNTRACTE DE TREBALL
SUGENERIS): LLIURE, ALIE, SENSE RETRIBUCIO INCLUIS EN ALGUNS CASOS PAGA PER L’APRENENTATGE
Contracte d’adopcio: El mestre exercex potestats de la patria potestat
Manutencio: Viura amb la familia del mestre
Durada mitjana de 6 anys, transcorregut el periode salta a categoría d’oficial fent un examen
• Alguns Mestres s’aprofitaven dels orfes explotantlos
TEMA 2. REVOLUCIO INDUSTRIAL.
FENOMEN ENTRE 1850 I 1950 A L’ESTAT ESPAÑOL
REVOLUCIO: CANVI PROFUND D’ESCRITURES
CANVI TOTAL: ECONOMIC, POLITIC, SOCIAL, ETC.,
Els canvis mes importants de la historia son la revolucio industrial i la revolucio neolítica.
REVOLUCIO INDUSTRIAL: SUMA DE REVOLUCIONS QUE NEIX A ANGLATERRA I S’EXTEN
• REV. DEMOGRAFICA (augment poblacio)
• REV. AGRICOLA (nova tecnología)
• REV. INDUSTRIAL
• REV. TRANSPORT
• REV. ECONOMICA ( Economia liberal, destruccio dels gremis, suprimir sistema feudal,
destruccio regims de servitud. Al. Smith
- Explotacio infantil ( edat activa comença entre els 5 i 8 anys)
AQUESTA EPOCA ES CONEIX COM A EPOCA DEL CAPITALISME SALVATGE
DEGUT A AIXO SURGEIXEN NOUS CORRENTS IDEOLOGICS QUE FAN QUE EL GOVERN INTERVINGUI PER AFAVORIR LA SITUACIO DELS TREBALLADORS. (NAIXEMENT DEL SOCIALISME)
RERUM NOVARUM: Millores pel moviment papal.
LUDISME: Moviment antimaquinaria
EFECTES DE LA TECNOLOGIA EN EL TREBALL:
- ESPECIALITZACIO EN EL TREBALL (divisio del treball dins la classe obrera)
- PROCES PRODUCTIU AUGMENTA
- APARICIO DE NOVES PROFESSIONS (enginyers)
- CANVI D’AMBIENT FONAMENTAL: S’abandonen els tallers de “tipus familiars” i es pasa a grans fabriques
La nova industria requereix: Verificacio, planificacio, organitzacio i gestio.
·COMENÇAR UN NEGOCI REQUEREIX UNA INVERSIO MOLT ALTA (NAUS, MAQUINARIA, ETC): ELS BANCS JA NO SON DE DIPOSIT I COMENÇEN A SER D’INVERSIO.
·ES CREEN LES SOCIETATS ANONIMES I SOCIETATS LIMITADES.
·LES PRIMERES DECADES DE LA REV. INDUSTRIAL ELS EMPRESARIS ES VAN ENRIQUIR MOLTISSIM: SALARIS BAIXOS, MATERIES PRIMES BARATES, ETC.,
NOVES CLASSES SOCIALS: ES PASA DELS ESTAMENTS PROPIS DEL FEUDALISME A LA SOCIETAT DE
CLASSES.
- L’IMPORT ES EL DINER
- LA FORTUNA PASA A SER L’IMPORTANT I DESPLAÇA EL LLINATGE, SANG, FAMILIA
CLASSES SOCIALS: BORGESIA I TREBALLADORS (Marx va ser el primer en parlar del concepte de la borgesia)
LA BORGESIA EXISTIA DES DE L’EDAT MITJANA.
A LA REV. INDUSTRIAL APAREIX UNA NOVA BORGESIA: BORGESIA INDUSTRIAL, ELS PROPIETARIS DE LES EMPRESES
GRUPS HETEROGENIS DINS LA BORGESIA: Persones que estaven entre l’empresari i el treballador ras.
Necessitaven una solida formacio i eren enginyers, administratius, etc.,
BORGESIA INDUSTRIAL: Es comercial, empresari i aplica disciplina colectiva
Prove de diferents ambits:
• ALTA BORGESIA
• BANQUERS (han acumulat suficient capital)
• OBRERS QUE HAN TRIOMFAT (nomes a EEUU
OBRER (proletari): No posseeix res mes que la seva força de trebal, no te cap tipus de formacio. Aquesta nova classe viu en una sitacio molt indigne, apareix per l’exces de ma d’obra, l’empresari els paga salaris molt baixos.
La poblacio s’exten molt del 1850 al 1950 (CASI ES DOBLA)
TEMA 3. ORIGENS DE LA LEGISLACIO LABORAL I INTERVENCIO
ESTATAL
LA IDEOLOGIA DE LA BORGESIA DEFENSA LA NO INTERVENCIO DE L’ESTAT EN MATERIA DE
TREBALL
• Els contractes regeixen per l’autonomia de voluntat
• No hi ha igualtat entre les parts
• No hi ha economia feudal sino burguesa= capitalisme
• Deixar-ho tot a la regulacio del mercat= oferta demanda
• Encara no neix el dret laboral
• El treball es tracta igual que un altre be, inmoble o no
• El liberalisme fa que es doni capitalisme salvatje
• El dret laboral neix per protegir al treballador davant una situacio d’excessos i abusos de
l’empresari.
DIFERENTS TEORIES DEL LIBERALISME:
LIBERALISME JURIDIC: CAL REGULAR COM SERA LA EXECUCIO DEL CONTRACTE DE TREBALL
• HO REGULA L’EMPRESARI
• DETERMINATS ACCEPTEN PROMULGAR UN REGLAMENT DE LA FABRICA EN EL QUAL S’HI
TRACTEN TOTES LES DECISIONS
• L’ESTAT NO INTERVE I L’EMPRESARI ES SALTA LES NORMES (es basa en la presumcio de bon fe)
LIBERALISME POLITIC: CORRENT IDEOLOGIC QUE DEFENSA A L’INDIVIDU DAVANT DE L’ESTAT
• LA PERSONA TE UNS DRETS QUE NO PODEN SER LIMITATS
· L’ESTAT INTERVE LES JORNADES DE TREBALL PROGRESIVAMENT ACONSEGUINT DESCANS I
REDUINT LA EXPLOTACIO DELS TREBALLADORS I EN EL SALARI MINIM.
AL SEGLE XX LA SEGURETAT SOCIAL : COMPETENCIES DE SANITAT, PUBLICA, PRESTACIONS D’ATUR
TEMA 4. SINDICALISME, CONVENI COLECTIU
EL REGIM GREMIAL ERA CONTRARI AL LIBERALISME, JA QUE ERA DE LLIURE COMPETENCIA,
LLEIS NATURALS (OFERTA I DEMANDA) I NO HI HAVIA NORMES JURIDIQUES.
EL REGIM GREMIAL HO CONTROLAVA TOT, NO HI HAVIA LLIBERTAT DE MERCAT, DE COMPETENCIA, EN EL
MOMENT EN QUE ES VA INSTAURAR EL SISTEMA CAPITALISTA UNA DE LES PRIMERES COSES
QUE CAUEN ES EL REGIM GREMIAL
ELS SINDICATS NO TENEN RES A VEURE AMB LES ASSOCIACIONS DELS GREMIS, ES UNA IDEA
QUE NO ES POT SOSTENIR PERQUE EL SEU CONTINGUT ES DIFERENT:
• EN EL REGIM GREMIAL : ELS SEUS MEMBRES SON TREBALLADORS I AUTONOMS
• ALS SINDICATS ES TOT EL CONTRARI: ES UNA ASSOCIACIO DE TREBALLADORS PER CONTA
ALIENA, NO EXISTEIXEN ELS SINDICATS AUTONOMS
1. FASE DE PROHIBICIO: La definicio que va sorgir dels sindicats, que es la mes precisa, es una
associacio permanent de treballadors per conta aliena amb la finalitat de mantenir o millorar les condicions de la vida del treball. Aquesta definicio no sempre ha estat aixi, es resultat d’un proces de la evolucio historica.
Els sindicats no van ser mai una associacio de caracter permanent, tots neixen com associacions intermitents (tornen i desapareixen), van evolucionar fins establir-se com associacio permanent. Les primeres associoacions de treballadors per conta aliena son sindicats de tipus elitista i restrictiu pel que fa als seus membres, neixen un grup de treballadors especialitzats, pero no qualificats, si no esta especialitzat que te els seus antecedents amb aresants preindustrials que havien evolucionat cap a la industria. Apareixien per resoldre un conflicte relacionat amb el tema de les remuneracions en epoca de prosperitat economica, quan un determinat grup de treballadors (especialitzats) neixen en sindicat per intentar adquirir una posicio de força davant de l’empresari. Un cop s’aconseguit la millora salarial, el sindicat acostuma a desintegrarse. S’anomenen sindicats de tipus horitzontal, o sindicats professionals, sindicats que s’unien per una determinada activitat dins de la branca de produccio. Amb el temps desapareixeran aquests sindicats.
2. APAREIXERAN ELS SINDICATS DE LA INDUSTRIA: Independentment del tipus de produccio,
el que es te en conta es la branca de produccio.
Els primers sindicats es mouen en terrenys molt reduïts i es centren en la mateixa industria, amb el temps es va ampliant l’ambit geografic dels sindicats, no solsament es el sindicat d’una fabrca sino que es el sindicat de tots els treballadors de la industria textil. En el moment en que es generalitzen els sindicats, no treballen per una industria en concret. A mesura que va avançant el temps els sindicats es converteixen en permanents. La vaga va jugar un paper determinant en els sindicats, va ser l’estimul per crear sindicats en una epoca en que tots els mitjans estaven en mans de l’empresari i l’unic mitja era la vaga, va morir molta gent per defensar els drets dels treballadors, ferits, gent empresonada..
Per crear una vaga s’havien d’organitzar, i aquests units eren elements de força per pressionar a l’empresari.
Es podia negociar amb l’empresari si s’arribava a un acord el resultat de les dos parts era el conveni col.lectiu.
Aquest es el pacte d’una negociacio previa, resol un conflicte. El conveni col·lectiu es una norma juridica, es font del dret, sorgeix d’un conflicte i es un pacte.
A mesura que els sindicats es van allunyant de la empresa guanyen amb independencia ja que negociar amb el teu cap era dificil, per tant faltava llibertat i en canvi si hi ha uns intermediaris guanyem en independencia ja que negociar amb el teu cap era dificil, per tant faltava llibetat i en canvi si hi ha uns intermediaris guanyem amb independencia. Te desavantatges, la persona que negocia per mi esta molt lluny, no el coneix a fons quina es la classe d’empresa, coneixement de l’empresari. Per paliar aquesta problematica es crea la figura de:
DELEGATS SINDICALS: ELEGITS PELS PROPIS TREBALLADORS I AQUESTS NEGOCIARAN AMB EL SEU SINDICAT, QUE AQUEST HAURA FET EL CONVENI COL·LECTIU.
ELS SINDICATS NEIXEN FORA DE L’ORDENAMENT JURIDIC:
Eren considerats com actes ilicits o delictius i la diferencia es
trascendental per l’individu
- l'il·lícit: conseqüències molt menors, es una sanció administrativa, tipus pecuniari.
- delictiu: es l'acte il·lícit mes greu, no es sol una sanció, si no una privació de llibertat durant anys.
A España va ser tipificat com a delicte, es troba en els actes penals, es deia que era una maquinacio per alterar el preu de les coses. H ha altres països en que van tipificar el delicte de sindicalitzacio com a restriccio del comerç.
En tots els països hi va haver aquesta primera fase, de neixer en l’ilegalitat de sindicats i despres es troba una fase de tolerancia, en tots els països es troba una data en la qual es dictamina una llei o sentencia que els sindicats deixen de ser ilegals.
Pero tolerar no vol dir fomentar.Dona consequencia en que els empresaris estan en contra dels sindicats i faran accions contraries als sindicats, els empresaris amenaçaran als treballadors en despatxarlos si son d’un sindicat i l’estat fa res per afavorir el dret a la associacio dels sindicats. Molts empresaries et feien firmar una clausula de no sindicalitzacio. Els sindicats es movien en canals molt restringits i les seves mesures d’accions eren poc eficaces. Es legalitza la vaga i es reconeixien els convenis colectius
ELS SINDICATS EN LES NORMES INTERNACIONALS: A partir de weimar trobarem drets socials en les constitucions pero tambe apareixeran drets fonamentals de l’home que recolliran el dret de lliure sindicalització.
Apareixeran convenis a nivell internacional que tambe recolliran el dret de lliure sindicalitzacio com llei fonamental.
Els sindicats que van neixer per millorar en el segle XX van adquirin poders en el nivell politic, l’estat crida als sindicats per termes de seguretat social, questions sociopolitiques, politiques de renda..
Durant el segle XX hem patit desde que es va legalitzar un alt nivell de sindicalitzacio dels països europeus i aixo ha anat disminuint fins el punt que actualment les persones sindicalitzades son un 11% de la població, sobretot funcionaris.
HISTORIA DEL CONVENI COL·LECTIU:
- ELS PRIMERS CONVENIS COL.LECTIUS NOMES REGULAVEN ELS SALARIS, ERA UN QUADRE DE RETRIBUCIONS
- SON NORMES DE REGULACIO MOLT SECTORIAL, MOLT MINUCIOSES
- NO TENIEN LA FORÇA DE UNA NORMA JURIDICA (l’incompliment no suposava sancio)
- NOMES AFECTAVEN EN AMBIT INTERN PATRONAL (si l’empresari no complia el CC no es podia reclamar judicialment)
- EN OCASIONS ES IMPOSSIBLE ARRIBAR A UN ACORD DE LES 2 PARTS PER PACTAR EL C.C I S’HA DE DEIXAR A UN 3R (ARBITRE) PER ARRIBAR A UN ACORD.
El conveni col·lectiu es norma jurídica amb un mandat impersonal (no va dirigit amb nom i cognoms) i abstracte (no regulen cas concret). No va dirigida a tots els treballador, degut a que hi ha diversos sectors.
En la primera fase els convenis col·lectius no existeixen. Desprès te una fase de tolerància als sindicats, però no te la força legal de una llei, sorgeixen els convenis col·lectius però no es norma jurídica
perquè davant del seu incompliment del conveni col·lectiu no trobem resposta del ordenament jurídic, en esta fase li falta força jurídica al conveni ja que no hi ha una sanció, de tal manera el conveni no es pot reclamar, exigir davant d'un tribunal de justícia que obliguí al compliment de les normes. No es un àmbit jurídic si no un àmbit intern de disciplina. Em de esperar a la fase de fomentació per part del poder polític perquè el conveni es converteixi en una veritable norma jurídica.
DIFERENTS DOCTRINES QUE APAREIXEN EN AQUESTA EPOCA PER LLUITAR CONTRA EL
CAPITALISME I EL LLIBERALISME ECONOMIC:
1. SOCIALISME UTOPIC
2. SOCIALISME CIENTIFIC O MARXISME
3. SOCIALISME DEMOCRATIC
4. DOCTRINA SOCIAL DE L’ESGLESIA CATOLICA
5. ANARQUISME
*SOCIALISME UTOPIC: EL PRIMER EN APAREIXER, TE COM A ANTECEDENTS LES CONSEQUENCIES QUE
VA PORTAR EL CAPITALISME SALVATGE.
HI HAVIA INSALUBRITAT, PERILLOSITAT, FALTA DE NORMES, BAIXOS SALARIS, POBRESA EXTREMA DE LA
CLASSE TREBALLADORA.
SECTORS INTELECTUALS (5% POBLACIO) QUE NO TENIEN RES A VEURE AMB ELS TREBALLADORS (95%
POBLACIO) QUE VAN COMENÇAR A LLUITAR CONTRA AIXO DEMANAN QUE S’ATURES AQUELLA SITUACIO
BUSCAN JUSTICIA.
ELEMENTS COMUNS: QUE ES TENDEIXI CAP A UNA IGUALTAT JURIDICA I SOCIAL
HI HAVIA VOT CENSATARI: OLIGARQUIA POLITICA (NOMES PODIEN VOTAR ELS QUE TENIEN UNA
DETERMINADA RENTA); SOCIALISME UTOPIC DEMANAVA SUFRAGI UNIVERSAL UNICAMENT MASCULI.
S.UTOPIC: DEFENSA UNA SOCIETAT MES JUSTA, LA LLIBERTAT COM A DRET FONAMENTAL DE L’INDIVIDU,
DEFENSA LA PROPIETAT COLECTIVA DELS MITJANS DE PROTECCIO. DEFENSA L’APARICIO DEL DRET
LABORAL
VOL: SOCIETAT MES JUSTA, PATERNAL I SOLIDARIA
I CONSIDERA QUE LA LLUITA SOCIAL ES INEVITABLE PER ACONSEGUIR TOT AIXO.
Marx va posar el nom de socialisme utopic
La seva ideologia era molt propera al comunisme i la seva obra va tenir molta repercusio a frança. Defensa l’eliminacio de la propietat privada i la desaparicio del diner. Vo un regim economic basat en la colectivitzacio de les forçes de produccio (propietat compartida).
Marxa a EEUU amb la convicciode fundar comunitats amb aquestes idees, finalment es va suïcidar
DEMANAVA:
- IGUALTAT DE SALARIS
- DEFENSAVA INTERES DE TOTS I NO PARTICULARS
- QUE A CADASCUN SE LI DONI SEGONS LES SEVES NECESSITATS
VA SER UN EXELENT ORADOR I GRAN CIENTIFIC PERO ERA MASSA RADICAL EN EL SEU DISCURS.
ALTRES AUTORS: SAINT SIMON, FOURIER
SOCIALISME CIENTIFIC (MARXISME) Per Marx i Engel
EREN ALEMANYS, VENIEN DE LA BORGESIA, DEFENSAVEN:
- (^) LA DESAPARICIO DELS PARTITS POLITICS
- LA DESAPARICIO DEL DRET
- ESTAVEN EN CONTRA DE LA RELIGIO
Consideren que son instruments de classe dominant per continuar explotant al poble. Agafen la idea de Hegel que tots els canvis que es produeixen a partir de la posicio d’elements antagonics.
Per Marx tot es reduïa a l’economia
ABANS DEL CANVI HI HA D’HAVER UN PERIODE DE TRANSICIO QUE ANOMENA: DICTADURA DEL PROLATERIAT ( canvi del sistema capitalista cap al sistema comunista)
Per asegurarse de que s’enfonsi el capitalisme i la borgesia i aconseguir la igualtat i llibertat de l’home.
TOTS ELS OBRERS D’EUROPA HAVIEN D’ANAR A UNA GUERRA CONTRA LA BORGESIA (DE FORMA INTERNACIONAL). ERA IMPOSSIBLE MILLORAR LA SOCIETAT SI NO ES DESTRUIA L’ESTAT
TEORIA PLUSVALIA: ES ROBAVA AL TREBALLADOR PERQUE NO SE LI ABONAVA EL VOLUM DE TREBALL DEL PRODUCTE FINAL
S’HA DEMOSTRAT QUE LA ABUNDANCIA ILIMITADA DE BENS QUE DEFENSAVEN ERA FALSA
EL SISTEMA CAPITALISTA ANAVA CAP A CRISIS PERIODIQUES ANDEMIQUES
PERQUE ES PRODUIEN: Cada vegada s produiria mes i el treballador tenia salaris molt baixos i no podia comprar els bens produïts. El sistema capitalista busca l’explotacio, la superpoblacio genera crisis
PERQUE VA FRACASAR:
- ELS OBRERS NO VOLIEN ENTRAR EN GUERRA
- LA RELIGIO ERA MOLTI IMPORTANT A LA EPOCA
- (^) AL 1850 LA SITUACIO ECONOMICA DE LA CLASSE TREBALLADORA VA MILLORAR
MARX NO VOLIA QUE ES MILLORESSIN LES SITUACIONS DELS TREBALLADORS PERQUE NO ES DEFENSARIA LA LLUITA.
- AL 1860 COMENÇA EL SUFRAGI UNIVERSAL MASCULI I L’OBRER PODRA VOTAR A LA POLITICA
ANARQUISMME: ES LA MES VARIADA, HI HA ESCOLES MOLT DIVERSES, PERO TOTS ELS AUTORS TENEN
EN COMU:
- SUPRESIO DE L’ESTAT
- SOCIETAT SENSE DRET
- ACCIO REVOLUCIONARIA PER DESTRUIR L’ESTAT
HI HA MOLTES CREENCES DINS L’ANARQUISME
PHOUDON: SEGLE XIX
- UN DELS PRIMERS ANARQUISTES
- CONSIDERA QUE LA SOCIETAT S’HA D’ORGANITZAR A TRAVES D’UNES ASSOCIACIONS DE BENS
- CREU PLENAMENT EN LA LLIBERTAT PLENA
- ASOCIACIONS SEMPRE SUBORDINADES ALS INTERESSOS DELS INDIVIDUS
- CREIA QUE S’HAVIEN DE PRENDRE DESICIONS A TRAVES D’ACORDS PER L’INTERES DE LA MAJORIA
BAKUNIN (RUS): FILOSOF, CONSIDERAVA QUE L’HOME ES LLIURE PER NATURALESA. MARX EL VA
EXPULSAR DE LA PRIMERA INTERNACIONAL.
- VA DEFENSAR L’EXTINCIO DE LES CLASSES
- ERA PARTIDARI DE LA IGUALTAT ECONOMICA I SOCIAL PERQUE FORA D’AIXO LA DIGNITAT HUMANA, LLIBERTAT, ETC., SERIEN IMPOSSIBLES
- CREIA EN LA SOCIETAT SENSE GOBERN, SENSE AUTORITAT, I SENSE DRET
- ESTAVA EN CONTRA DELS SALARIS IGUALS PERUQE PODIEN PORTAR PERSONES OCIOSES (VAGOS) CREIA QUE S’HAVIA DE RETRIBUIR EN FUNCIO DEL TREBALL REALITZAT
TEMA 5. CONSTITUCION I DRETS SOCIALS
Definicions de constitucio:
- Norma suprema de les normes
- Conjunt de normes que inclouen el conjunt de normes d’un determinat lloc.
Concepcio liberal-Burgesa: va apareixer amb la revolucio francesa l’any 1789
- S’estableix per l’assamblea nacional
- Hi ha 3 requisits per parlar de la constitucio, si manca un d’ells parlem d’un altre text
juridic, no d’una constitucio segons l’estat liberal.
Aquests 3 requisits es troben encara actualment:
1. La sobirania Nacional
2. Divisio de poder
3. Declaraco de drets de l’home
1.SOBIRANIA NACIONAL:
Apareix amb la revolucio francesa
Bodin (francés) al segle XVI va elaborar aquest concepte que vol dir; poder absolut i
perpetu, que no te cap altre limit que el poder de Deu, el dret natural i la rao.
Al segle XVIII a frança es comença a abandonar el que el poder politic dos per divi a ser limitat
per el poder laic ( nomes per drets naturals i la raó
Absolut: No comparteix el poder politic amb ningu, nomes pertany al rei, pot delegar pero res
mes.
No es canvia el concepte de la sobirania ni del poder politic, pero ja no es titularitat del rei
(monarca), ara la sobirania es la nació NATIO= ser natural de..
Nacio en aquesta época, en plena revolucio francesa, el concepte evoluciona, la nació francesa
será el conjunt d’homes no privilegiats, el tercer Estat, per acabar amb els privilegis de la
noblesa.
L’idea de nació (francesa) sorgeix d’un element comu
4. Haver sigut subdits, formar part d’una mateixa cosa. Si tots els ciutadans francésos son
titulars
s’escolleixen diputats que actúen en nom de la nació Democracia representativa
El titular de la sobirania es la nació
2.DIVISIO DE PODERS:
Hi havia un exces de poders perque tot el poder politic era del monarca, llavors es van dividir el
poder en tres grups:
Teoria de Motesquieu: un poder politic dividit en tres parts:
- Poder legislatiu (el que fa les lleis)
- Poder executiu ( el que les executa)
- Poder judicial (el que jutja)
3.DECLARACIO DELS DRETS DE L’HOME (26 D’AGOST DE 1789)
L’assamblea nacional francesa va crear drets merament civils, va ser la primera asamblea
nacional a Europa
En la revolucio Francesa, frança era el mirall d’europa ja que aquesta anava mes avançada i era
mes culta… La Revolucio Francesa va tenir una repercusio molt important a tots els paisos.
Principis fonamentals de l’assamblea nacional:
Principi d’igualtat:
- (^) Principi estrictament juridic
- Extincio dels privilegis amb la Rev. Fr., s’acaba el feudalisme
- Les mateixes lleis son per a tothom
- Igualtat davant la llei, tots son ciutadans
Pricncipi de llibertat:
- Individual: La llibertat d’un comensa on acaba la llibertat individual d’un altre
- Llibertat regulada per la llei, delimita explicitament on comença i acaba la llibertat
individual.
DECLARACIÓN DE LOS DERECHOS DEL HOMBRE Y DEL CIUDADANO
(26 /08/1789) EN FRANCIA
Només drets individuals (drets civils)
Conceptes: poble francès, ciutadans (tots els francesos són lliures), drets naturals habitants,
l’home vivia en la naturalesa, no havia pdoer polític ni dret, en un moment creen un pdoer
polític per protegir-se. Pacte social renuncies particulars pel bé comú. Hi havien uns drets que
no van ser possibles renunciar. Inilianables i sagrats, felicitat.
Artículo 1.- Los hombres nacen y permanecen libres e iguales en derechos. Las distinciones
sociales sólo pueden fundarse en la utilidad común.
Llibertat i igualtat. Justificació de les excepcions.
Artículo 2. - La finalidad de toda asociación política es la conservación de los derechos naturales
e imprescriptibles del hombre. Tales derechos son la libertad, la propiedad, la seguridad y la
resistencia a la opresión.
Explicar els drets, realment existeix la propietat? Interès de la burgesia. Llibertat,
propietat, seguretat i resistència a la opresió.
Artículo 3. - El principio de toda soberanía reside esencialmente en la Nación. Ningún cuerpo,
ningún individuo, pueden ejercer una autoridad que no emane expresamente de ella.
Explicar què vol dir la sobirania nacional
Artículo 4. - La libertad consiste en poder hacer todo aquello que no perjudique a otro: por eso,
el ejercicio de los derechos naturales de cada hombre no tiene otros límites que los que
garantizan a los demás miembros de la sociedad el goce de estos mismos derechos. Tales límites
sólo pueden ser determinados por la ley.
Límits de la llibertat, només limita a través de la llei. Els homes francesos tenen que
sapiguer els seus drets i les seves obligacions. On acaba la seva llibertat. Principi de
legalitat aparició de l’Estat lliberal de dret Que res es faci si no hi ha una lleiel poder
polític es sormetrà i no actuarà arbitràriament, això dòna seguretat als ciutadans. Es crea
perque el moncarca no respectava les lleis.
Artículo 5. - La ley sólo tiene derecho a prohibir los actos perjudiciales para la sociedad. Nada
que no esté prohibido por la ley puede ser impedido, y nadie puede ser constreñido a hacer algo
que ésta no ordene.
Principi de legalitat Estat del benestar
Artículo 6. - La ley es la expresión de la voluntad general. Todos los ciudadanos tienen derecho
a contribuir a su elaboración, personalmente o por medio de sus representantes. Debe ser la
misma para todos, ya sea que proteja o que sancione. Como todos los ciudadanos son iguales
ante ella, todos son igualmente admisibles en toda dignidad, cargo o empleo públicos, según sus
capacidades y sin otra distinción que la de sus virtudes y sus talentos.
La llei es la expressió de la voluntat general, no serà reals fins aconseguir una democràcia
i un sufragi uniersal de gènere. Sugragi actiu (votar), sufragi passiu (ser votat). Principi
digualtat.
Artículo 7. - Ningún hombre puede ser acusado, arrestado o detenido, como no sea en los casos
determinados por la ley y con arreglo a las formas que ésta ha prescrito. Quienes soliciten,
cursen, ejecuten o hagan ejecutar órdenes arbitrarias deberán ser castigados; pero todo
ciudadano convocado o aprehendido en virtud de la ley debe obedecer de inmediato; es culpable
si opone resistencia.
Que el poder polític es sotmeti al dret, al ordenament jurídic. Crear un Estat de dret,
lliberal. El principi de legalitat diu Si no hi ha una llei que determini la meva acció no hem
poden jutjar. Si no hi ha llei el poder polític no pot actuar. Per evitar la tirania,
l’explotisme, l’abús del poder polític… Donarem seguretat al ciutadà. L’igualtat és
jurídica i es jutjarà de manera igualitària. És a dir, no és ilegal si no ho diu una llei.
Artículo 8. - La ley sólo debe establecer penas estricta y evidentemente necesarias, y nadie
puede ser castigado sino en virtud de una ley establecida y promulgada con anterioridad al
delito, y aplicada legalmente.
Idea de la proporcionalitat del càstic, no excesius (físics). Abolició de la tortura i de la pena
de mort. EL delicte ha de ser castigat, però tambe ab inserció del pres. Tot aicò apareix
ambo el liberalisme. Principi de legalitat. Cap pena ni delicte sense llei prèvia no pot ser
executada. Principi de irretroactivitat, dret penal no pot retrocedir. Principi de tipificació
penal.
Artículo 9. - Puesto que todo hombre se presume inocente mientras no sea declarado culpable, si
se juzga indispensable detenerlo, todo rigor que no sea necesario para apoderarse de su persona
debe ser severamente reprimido por la ley.
Principi de presunció d’inocència, tothom és innocent fins que no es demostri el contrati.
Principi de legalitat (típificació penal)
Artículo 10. - Nadie debe ser incomodado por sus opiniones, inclusive religiosas, a condición de
que su manifestación no perturbe el orden público establecido por la ley.
Llibertat d’expressió/ opinió (també en àmbit religiós). Llibertat individual només
limitada per la llei i els tercers. Que no perturbi lordre públic, limitat per la llei, quin
marge se li dona aquesta lliure expressió.
Artículo 11. - La libre comunicación de pensamientos y de opiniones es uno de los derechos más
preciosos del hombre; en consecuencia, todo ciudadano puede hablar, escribir e imprimir
libremente, a trueque de responder del abuso de esta libertad en los casos determinados por la
ley.
Ampliació del principi de llibertat, llibertat en parlar, llibertat d’imprenta (escriure,
publicar i divulgar la opinió). Divulgació més àmplia incús internacional. En contraposició
a la crema de llibres. Límits determinats per la llei.
Artículo 12. - La garantía de los derechos del hombre y del ciudadano necesita de una fuerza
pública; por lo tanto, esta fuerza ha sido instituida en beneficio de todos, y no para el provecho
particular de aquellos a quienes ha sido encomendada.
Garantitzar l’insttució pública d’un cas de seguretat de l’Estat epr vetllar pels drets de
l’home. Que no siguien només principis filosòfics, sinó que passin a aser principis jurídics.
Que el p, judicial respongui davant una infracció per part del p. polític a un ciutadà els
seus drets fonamentals. El dret respon davant les infraccions de les normes.
Artículo 13. - Para el mantenimiento de la fuerza pública y para los gastos de administración,
resulta indispensable una contribución común; ésta debe repartirse equitativamente entre los
ciudadanos, proporcionalmente a su capacidad.
Instaurar el principi de que tothom ha de pagar impostos. Ja que antigament només
pagaven els pobres i els rics fins i tot van aconseguir no pagar, va ser un dels principals
motius de la revolució. Proporcionalment a les capacitats economiques. S’estableix per
primer com a Europa el principi de retribució
