¡Descarga CONTRACTE DE TREBALL: ES BILATERAL y más Apuntes en PDF de Gestión de Recursos Humanos solo en Docsity!
TEMA1. CONTRACTE DE TREBALL: ES BILATERAL (2 PARTS), LLIBERTAT,
ALIENITAT, RETRIBUIT
Al regim servil tenien capacitat jurídica a diferencia del regim esclau
REGIM GREMIAL: ANY 1000 SEGLE XI, REGIM D’ESCLAVITUD
Al nord d’Italia es produeix un augment de la productivitat degut a una climatología favorable (sort).
- Hi havia menjar per tothom, va descendir la mortalitat per fam, hi havia massa gent (demografía)
- Va sorgir un excedent i es va plantejar el mercat
DETERMINADA POBLACIO ABANDONA EL CAMP I MARXA A LA CIUTAT PER TREBALLAR EN EL COMERÇ I INDUSTRIA ARTESANAL. LLAVORS NEIXEN NOUS GRUPS SOCIALS:
- BORGESIA MERCANTIL
- EMPRESARIS
DEMOGRAFIA: Alta natalitat i alta mortalitat
FURS: Les persones que concedien el regim de llibertat prq se n’anaven a viure i treballar a la ciutat
APAREIX REGIM GREMIAL (GREMIS): Caracteristiques
- CONTRACTE DE TREBALL
- NEIX LA NECESSITAT D’ASSOCIARSE AMB ALTRES PERSONES DEL MATEIX GRUP PROFESSIONAL, AIXO ES EL NAIXEMENT DELS GREMIS. (OBLIGATORI INSCRIURES PER EXERCIR
- Les ciutats tenien el seu propi poder politic local
- Els municipis medievals del segle XVI tenien plena autonomía
- El govern municipa va controlar les normes juridiques del gremi
- El control de les grans ciutats era de la alta borgesia
- En ciutats petites governaven els comerciants locals
2 TIPUS DE GREMIS:
COMERCIANTS: S’associen per motius economics
ARTESANS: S’associen per motius de beneficiencia
AL SEGLE XVI I XVII ELS REIS VAN COMENÇAR A DICTAR NORMES
JURIDIQUES SOBRE ELS GREMIS I CONTROLAVEN:
• QUALITAT DEL PRODUCTE
• QUANTITAT DEL PRODUCTE
• SALARI
• MATERIA PRIMA
• PROCES PRODUCTIU
LLAVORS LA FUNCIO DELS GREMIS ERA DONAR SEGURETAT ALS MUNICIPIS
TIPUS DE TREBALLADORS:
MESTRE: CAP DEL NEGOCI- CONTRACTAVA A OFICIALS I APRENENTS
OFICIAL: TREBALLADOR QUE TREBALLA PEL MESTRE- SALARI SUBSCRIT AMB
LLIBERTAT, ALIE. CONTRACTE DIARI
APRENENT: APREN L’OFICI- CONTRACTE D’APRENENTATGE.
L’oficial es convertía en mestre, els Mestres en veure que perdien negoci van decidir posar dificultats per arribar a ser mestre:
- Examen d’acces
- Taxa molt elevada
CONTRACTE D’APRENENTATGE: NO ES TOTALMENT CONTRACTE DE TREBALL (CNTRACTE DE TREBALL SUGENERIS): LLIURE, ALIE, SENSE RETRIBUCIO INCLUIS EN ALGUNS CASOS PAGA PER L’APRENENTATGE
Contracte d’adopcio: El mestre exercex potestats de la patria potestat
Manutencio: Viura amb la familia del mestre
Durada mitjana de 6 anys, transcorregut el periode salta a categoría d’oficial fent un examen
- Alguns Mestres s’aprofitaven dels orfes explotantlos
TEMA 2. REVOLUCIO INDUSTRIAL.
FENOMEN ENTRE 1850 I 1950 A L’ESTAT ESPAÑOL
REVOLUCIO: CANVI PROFUND D’ESCRITURES
CANVI TOTAL: ECONOMIC, POLITIC, SOCIAL, ETC.,
Els canvis mes importants de la historia son la revolucio industrial i la revolucio neolítica.
REVOLUCIO INDUSTRIAL: SUMA DE REVOLUCIONS QUE NEIX A
ANGLATERRA I S’EXTEN
- REV. DEMOGRAFICA (augment poblacio)
- REV. AGRICOLA (nova tecnología)
- Es descobreix la llum de gas i aixo fa que la jornada laboral es dilati
- El ritme de treball es molt mes dur que abans (la maquina te un ritme molt alt)
- El treballador es veu obligat a treballar en condicions d’extrema perillositat ( productes altaments toxics quan no hi havia normativa)
- Explotacio infantil ( edat activa comença entre els 5 i 8 anys)
AQUESTA EPOCA ES CONEIX COM A EPOCA DEL CAPITALISME SALVATGE
DEGUT A AIXO SURGEIXEN NOUS CORRENTS IDEOLOGICS QUE FAN QUE EL GOVERN INTERVINGUI PER AFAVORIR LA SITUACIO DELS TREBALLADORS. (NAIXEMENT DEL SOCIALISME)
RERUM NOVARUM: Millores pel moviment papal.
LUDISME: Moviment antimaquinaria
EFECTES DE LA TECNOLOGIA EN EL TREBALL:
- ESPECIALITZACIO EN EL TREBALL (divisio del treball dins la classe obrera)
- PROCES PRODUCTIU AUGMENTA
- APARICIO DE NOVES PROFESSIONS (enginyers)
- CANVI D’AMBIENT FONAMENTAL: S’abandonen els tallers de “tipus familiars” i es pasa a grans fabriques
La nova industria requereix: Verificacio, planificacio, organitzacio i gestio.
·COMENÇAR UN NEGOCI REQUEREIX UNA INVERSIO MOLT ALTA (NAUS, MAQUINARIA, ETC): ELS BANCS JA NO SON DE DIPOSIT I COMENÇEN A SER D’INVERSIO.
·ES CREEN LES SOCIETATS ANONIMES I SOCIETATS LIMITADES.
·LES PRIMERES DECADES DE LA REV. INDUSTRIAL ELS EMPRESARIS ES VAN ENRIQUIR MOLTISSIM: SALARIS BAIXOS, MATERIES PRIMES BARATES, ETC.,
NOVES CLASSES SOCIALS: ES PASA DELS ESTAMENTS PROPIS DEL FEUDALISME
A LA SOCIETAT DE CLASSES.
• L’IMPORT ES EL DINER
• LA FORTUNA PASA A SER L’IMPORTANT I DESPLAÇA EL LLINATGE, SANG,
FAMILIA
CLASSES SOCIALS: BORGESIA I TREBALLADORS (Marx va ser el primer en parlar del concepte de la borgesia)
LA BORGESIA EXISTIA DES DE L’EDAT MITJANA.
A LA REV. INDUSTRIAL APAREIX UNA NOVA BORGESIA: BORGESIA INDUSTRIAL, ELS PROPIETARIS DE LES EMPRESES
GRUPS HETEROGENIS DINS LA BORGESIA: Persones que estaven entre l’empresari i el treballador ras.
Necessitaven una solida formacio i eren enginyers, administratius, etc.,
BORGESIA INDUSTRIAL: Es comercial, empresari i aplica disciplina colectiva
Prove de diferents ambits:
- EX TERRATINENTS
- ALTA BORGESIA
- BANQUERS (han acumulat suficient capital)
- OBRERS QUE HAN TRIOMFAT (nomes a EEUU
OBRER (proletari): No posseeix res mes que la seva força de trebal, no te cap tipus de formacio. Aquesta nova classe viu en una sitacio molt indigne, apareix per l’exces de ma d’obra, l’empresari els paga salaris molt baixos.
La poblacio s’exten molt del 1850 al 1950 (CASI ES DOBLA)
TEMA 3. ORIGENS DE LA LEGISLACIO LABORAL I INTERVENCIO ESTATAL
LA IDEOLOGIA DE LA BORGESIA DEFENSA LA NO INTERVENCIO DE L’ESTAT
EN MATERIA DE TREBALL
- Els contractes regeixen per l’autonomia de voluntat
- No hi ha igualtat entre les parts
- No hi ha economia feudal sino burguesa= capitalisme
- Deixar-ho tot a la regulacio del mercat= oferta demanda
- Encara no neix el dret laboral
- El treball es tracta igual que un altre be, inmoble o no
- El liberalisme fa que es doni capitalisme salvatje
- El dret laboral neix per protegir al treballador davant una situacio d’excessos i abusos de l’empresari.
DIFERENTS TEORIES DEL LIBERALISME:
LIBERALISME JURIDIC: CAL REGULAR COM SERA LA EXECUCIO DEL
CONTRACTE DE TREBALL
• HO REGULA L’EMPRESARI
INICIALMENT: Normes que afecten als menors d’edat i a les noies:
- PART MES DEBIL DINS LA CLASSE OBRERA
- REDUCCIO DE LES HORES DE TREBALL
- ES PROHIBIRAN DETERMINATS TREBALLS PER PART DE LA DONA (Normes discriminatories per motiu de sexe en la societat actual)
NORMES DE LA SEGURETAT EN EL TREBALL: ASSIGNACIO D’INSPECTORS
NORMES MES DE CARA A CONTENTAR LA CLASSE OBRERA QUE A AJUDARLA (CORRUPCIO, INSPECTORS COMPRATS)
RESPONSABLE DAVANT UN ACCIDENT DE TREBALL: EMPRESARI NEGLIGENT O TREBALLADOR NEGLIGENT
LA QUANTITAT INVERTIDA EN ASSEGURANCES REPERCUTIA EN EL PREU FINAL DEL PRODUCTE
· L’ESTAT INTERVE LES JORNADES DE TREBALL PROGRESIVAMENT ACONSEGUINT DESCANS I REDUINT LA EXPLOTACIO DELS TREBALLADORS I EN EL SALARI MINIM.
AL SEGLE XX LA SEGURETAT SOCIAL : COMPETENCIES DE SANITAT, PUBLICA, PRESTACIONS D’ATUR
TEMA 4. SINDICALISME, CONVENI COLECTIU
EL REGIM GREMIAL ERA CONTRARI AL LIBERALISME, JA QUE ERA DE
LLIURE COMPETENCIA, LLEIS NATURALS (OFERTA I DEMANDA) I NO HI
HAVIA NORMES JURIDIQUES.
EL REGIM GREMIAL HO CONTROLAVA TOT, NO HI HAVIA LLIBERTAT DE MERCAT,
DE COMPETENCIA, EN EL MOMENT EN QUE ES VA INSTAURAR EL SISTEMA
CAPITALISTA UNA DE LES PRIMERES COSES QUE CAUEN ES EL REGIM
GREMIAL
ELS SINDICATS NO TENEN RES A VEURE AMB LES ASSOCIACIONS DELS
GREMIS, ES UNA IDEA QUE NO ES POT SOSTENIR PERQUE EL SEU CONTINGUT
ES DIFERENT:
• EN EL REGIM GREMIAL : ELS SEUS MEMBRES SON TREBALLADORS I
AUTONOMS
• ALS SINDICATS ES TOT EL CONTRARI: ES UNA ASSOCIACIO DE
TREBALLADORS PER CONTA ALIENA, NO EXISTEIXEN ELS SINDICATS
AUTONOMS
- FASE DE PROHIBICIO: La definicio que va sorgir dels sindicats, que es la mes precisa, es una associacio permanent de treballadors per conta aliena amb la finalitat de mantenir o millorar les condicions de la vida del treball. Aquesta definicio no sempre ha estat aixi, es resultat d’un proces de la evolucio historica.
Els sindicats no van ser mai una associacio de caracter permanent, tots neixen com associacions intermitents (tornen i desapareixen), van evolucionar fins establir-se com associacio permanent. Les primeres associoacions de treballadors per conta aliena son sindicats de tipus elitista i restrictiu pel que fa als seus membres, neixen un grup de treballadors especialitzats, pero no qualificats, si no esta especialitzat que te els seus antecedents amb aresants preindustrials que havien evolucionat cap a la industria. Apareixien per resoldre un conflicte relacionat amb el tema de les remuneracions en epoca de prosperitat economica, quan un determinat grup de treballadors (especialitzats) neixen en sindicat per intentar adquirir una posicio de força davant de l’empresari. Un cop s’aconseguit la millora salarial, el sindicat acostuma a desintegrarse. S’anomenen sindicats de tipus horitzontal, o sindicats professionals, sindicats que s’unien per una determinada activitat dins de la branca de produccio. Amb el temps desapareixeran aquests sindicats.
- APAREIXERAN ELS SINDICATS DE LA INDUSTRIA: Independentment del tipus de produccio, el que es te en conta es la branca de produccio.
Els primers sindicats es mouen en terrenys molt reduïts i es centren en la mateixa industria, amb el temps es va ampliant l’ambit geografic dels sindicats, no solsament es el sindicat d’una fabrca sino que es el sindicat de tots els treballadors de la industria textil. En el moment en que es generalitzen els sindicats, no treballen per una industria en concret. A mesura que va avançant el temps els sindicats es converteixen en permanents. La vaga va jugar un paper determinant en els sindicats, va ser l’estimul per crear sindicats en una epoca en que tots els mitjans estaven en mans de l’empresari i l’unic mitja era la vaga, va morir molta gent per defensar els drets dels treballadors, ferits, gent empresonada..
Per crear una vaga s’havien d’organitzar, i aquests units eren elements de força per pressionar a l’empresari.
Es podia negociar amb l’empresari si s’arribava a un acord el resultat de les dos parts era el conveni col.lectiu.
Aquest es el pacte d’una negociacio previa, resol un conflicte. El conveni col·lectiu es una norma juridica, es font del dret, sorgeix d’un conflicte i es un pacte.
A mesura que els sindicats es van allunyant de la empresa guanyen amb independencia ja que negociar amb el teu cap era dificil, per tant faltava llibertat i en canvi si hi ha uns intermediaris guanyem en independencia ja que negociar amb el teu cap era dificil, per
LA PRIMERA NORMA ES LA CONSTITUCIO ALEMANYA DE
WEIMAR: ES LA PRIMERA A EUROPA, AQUESTA ES LA QUE PRIMERA
RECULL EL DRET DE SINDICALITZACIO.
Art 165. de la Constitució estableix que els treballadors participen en pla igualtat amb els empresaris amb la regulació del salari i les condicions del treball.
- Es considera un dret fonamental dels alemanys.
- Si no es respecta es pot reclamar davant de jutge
- La major part de normes juridiques del dret laboral son convenis colectius
Ara a part de les lleis de tipus estatal, formaran part del dret laboral el conveni col·lectiu o lleis fraccionades. El sector laboral s'ha de detallar les diferents condicions laborals de totes les produccions que hi ha. Amb els sindicats s'aconsegueix una pau social, millor ben estar pel treballador per evitar una guerra. Una societat on la desigualtat es enorme es un perill grau que podia esclatar en guerra i aquí es van intentar evitar conflictes. L'estat no tenia temps com per regular al detall i conèixer totes les condicions laborals tota l'activitat productiva per això es feien per els representants dels treballador. El dret laboral es formarà per lleis que provenen del poder polític i pels convenis única font del dret del treball i que es el resultat d'una negociació entre representants dels treballadors i dels empresaris.
EL CONVENI ERA EL RESULTAT DE LA MILLOR SOLUCIO QUE HAVIEN POGUT TROBAR LES 2 PARTS
Hi ha casos en els que determinats convenis col·lectius necessiten una sanció posterior del poder polític. Lo habitual era que sorgeixi el conveni col·lectiu que es convertia en una llei.
Carnelutti deia: "el conveni col·lectiu es un híbrid (una barreja) amb cos de contracte i anima de llei." El conveni col·lectiu es contracte i es llei.
L’estat seguira legislant pero molt menys, ja que deixara la materia del treball en els convenis, l’estat legislara drets minims e irrenunciables de les condicions laborals per sota dels quals no es pot negociar. Ja que el treballador es la part debil, garanteix un nivell minim de vida per a ell.
Per sobre de les condicions minimes es pot pactar el que es vulgui. Les lleis estatals es converteixen en font supletories, en cas de llagunes el conveni col·lectiu. Les materies que regulen els convenis
col·lectius, es poden regular totes les materies que es regulaven per part de l’estat. Els convenis no era habitual que regulessin normes de seguretat del treball.
ELS SINDICATS EN LES NORMES INTERNACIONALS: A partir de weimar trobarem drets socials en les constitucions pero tambe apareixeran drets fonamentals de l’home que recolliran el dret de lliure sindicalització.
Apareixeran convenis a nivell internacional que tambe recolliran el dret de lliure sindicalitzacio com llei fonamental.
Els sindicats que van neixer per millorar en el segle XX van adquirin poders en el nivell politic, l’estat crida als sindicats per termes de seguretat social, questions sociopolitiques, politiques de renda..
Durant el segle XX hem patit desde que es va legalitzar un alt nivell de sindicalitzacio dels països europeus i aixo ha anat disminuint fins el punt que actualment les persones sindicalitzades son un 11% de la població, sobretot funcionaris.
HISTORIA DEL CONVENI COL·LECTIU:
• ELS PRIMERS CONVENIS COL.LECTIUS NOMES REGULAVEN ELS
SALARIS, ERA UN QUADRE DE RETRIBUCIONS
• SON NORMES DE REGULACIO MOLT SECTORIAL, MOLT MINUCIOSES
- NO TENIEN LA FORÇA DE UNA NORMA JURIDICA (l’incompliment no suposava sancio)
- NOMES AFECTAVEN EN AMBIT INTERN PATRONAL (si l’empresari no complia el CC no es podia reclamar judicialment)
CONTRA AIXO DEMANAN QUE S’ATURES AQUELLA SITUACIO BUSCAN
JUSTICIA.
ELEMENTS COMUNS: QUE ES TENDEIXI CAP A UNA IGUALTAT JURIDICA I
SOCIAL
HI HAVIA VOT CENSATARI: OLIGARQUIA POLITICA (NOMES PODIEN VOTAR
ELS QUE TENIEN UNA DETERMINADA RENTA); SOCIALISME UTOPIC
DEMANAVA SUFRAGI UNIVERSAL UNICAMENT MASCULI.
S.UTOPIC: DEFENSA UNA SOCIETAT MES JUSTA, LA LLIBERTAT COM A DRET
FONAMENTAL DE L’INDIVIDU, DEFENSA LA PROPIETAT COLECTIVA DELS
MITJANS DE PROTECCIO. DEFENSA L’APARICIO DEL DRET LABORAL
VOL: SOCIETAT MES JUSTA, PATERNAL I SOLIDARIA
I CONSIDERA QUE LA LLUITA SOCIAL ES INEVITABLE PER ACONSEGUIR TOT
AIXO.
Marx va posar el nom de socialisme utopic
ELS AUTORS MES IMPORTANTS DEL SOCIALISME UTOPIC VAN SER:
OWEN
• VA APLICAR LES SEVES TEORIES A LES SEVES FABRIQUES
• PERSONA OPTIMISTA AMB VISIO FILANTROPICA DE LA SOCIETAT
• CREU EN L’HOME, CREU QUE EDUCANT LA GENT S’ARREGLARA LA
SOCIETAT
AMB FAMILIA DE BAIXA BORGESIA PERO AMB ESTUDIS ETC., VA ASCENDIR
TOTALMENT I VA SER GERENT DE DIFERENTS FABRIQUES DE LA INDUSTRIA
TEXTIL:
- (^) Va reduir la jornada laboral a les seves fabriques
- Donar salaris dignes
- Prohibir treball infantil
- Va posar normes d’higiene i seguretat
VA SER EL PARE DEL COPERATIVISME: AL 1820 EXISTIEN 500 COPERATIVES A ANGLATERRA AMB 20.000 TREBALLADORS.
LOUIS BLANC
(FRANÇA): VA NEIXER A ZAMORA DE MANERA ACCIDENTAL AL 1811 I VA
MORIR A FRANÇA A CANS A 1892
Persona molt intelectual que va estudiar dret, participava en la politica francesa, i criticava el capitalisme
VA FER EL LLIBRE : LA ORGANITZACIO DEL TREBALL , QUE DEFENSAVA LA IDEA DE TALLERS NACIONALS (LA SEVA IDEA INNOVADORA)
Els treballadors unien les seves forçes per al be comu, aquests tallers s’organitzaven democraticament. Els beneficies eren repartits de manera igualitaria entre tots ells. Es crearien pensions de jubilacio i de malaltia. Els objectius fonamentals d’aquesta llei seria mitigar al maxim l’atur i aturar la explotacio dels treballadors. L’estat havia d’aportar diner public al funcionament d’aquests tallers (l’estat es el banquer dels pobres).
CABET
Va neixer a frança i van morir a estats units al 1856, formacio culta, intelectual, va estudiar dret i filosofia, va exercir com advocat.
El van expulsar de la universitat per les seves idees politiques.
LES SEVES IDEES ES CONEIXEN COM A: MOVIMENT ICARIA
EL SEU LLIBRE MES IMPORTANT ES : VIATGE A ICARIA
La seva ideologia era molt propera al comunisme i la seva obra va tenir molta repercusio a frança. Defensa l’eliminacio de la propietat privada i la desaparicio del diner. Vo un regim economic basat en la colectivitzacio de les forçes de produccio (propietat compartida).
Marxa a EEUU amb la convicciode fundar comunitats amb aquestes idees, finalment es va suïcidar
DEMANAVA:
- IGUALTAT DE SALARIS
- DEFENSAVA INTERES DE TOTS I NO PARTICULARS
- QUE A CADASCUN SE LI DONI SEGONS LES SEVES NECESSITATS
VA SER UN EXELENT ORADOR I GRAN CIENTIFIC PERO ERA MASSA RADICAL EN EL SEU DISCURS.
ALTRES AUTORS: SAINT SIMON, FOURIER
ANARQUISMME: ES LA MES VARIADA, HI HA ESCOLES MOLT DIVERSES,
PERO TOTS ELS AUTORS TENEN EN COMU:
- SUPRESIO DE L’ESTAT
- SOCIETAT SENSE DRET
- ACCIO REVOLUCIONARIA PER DESTRUIR L’ESTAT
HI HA MOLTES CREENCES DINS L’ANARQUISME
PHOUDON: SEGLE XIX
• UN DELS PRIMERS ANARQUISTES
• CONSIDERA QUE LA SOCIETAT S’HA D’ORGANITZAR A TRAVES D’UNES
ASSOCIACIONS DE BENS
• CREU PLENAMENT EN LA LLIBERTAT PLENA
• ASOCIACIONS SEMPRE SUBORDINADES ALS INTERESSOS DELS
INDIVIDUS
• CREIA QUE S’HAVIEN DE PRENDRE DESICIONS A TRAVES D’ACORDS
PER L’INTERES DE LA MAJORIA
BAKUNIN (RUS): FILOSOF, CONSIDERAVA QUE L’HOME ES LLIURE PER
NATURALESA. MARX EL VA EXPULSAR DE LA PRIMERA INTERNACIONAL.
• VA DEFENSAR L’EXTINCIO DE LES CLASSES
• ERA PARTIDARI DE LA IGUALTAT ECONOMICA I SOCIAL PERQUE FORA
D’AIXO LA DIGNITAT HUMANA, LLIBERTAT, ETC., SERIEN IMPOSSIBLES
• CREIA EN LA SOCIETAT SENSE GOBERN, SENSE AUTORITAT, I SENSE
DRET
• ESTAVA EN CONTRA DELS SALARIS IGUALS PERUQE PODIEN
PORTAR PERSONES OCIOSES (VAGOS) CREIA QUE S’HAVIA DE
RETRIBUIR EN FUNCIO DEL TREBALL REALITZAT
SOCIAL DEMOCRACIA:
De totes les idees del socialisme i marxisme apareix la Soc. Democracia que son les seves idees en partits politics.
ABANDONEN LES IDEES RADICALS PER UTILITZAR L’ESTAT PER INTERVENIR
EN LA POLITICA PER MILLORAR LES CONDICIONS DE LA CLASSE
TREBALLADORA (JUSTICIA SOCIAL) TOTHOM TE ACCES A:
• CULTURA
• ENSENYAMENT
• SANITAT
• LLIBERTAT QUE DEFENSI LA NO DISCRIMINACIO
CREUEN MOLT EN LA SOLIDARITAT, EN LA FRATERNITAT.
TENEN COMPASSIO PER LES VICTIMES DE LA INJUSTICIA
VOLEN IGUALTAT ECONOMICA I SOCIOCULTURAL (IGUALTAT PER A TOTHOM)
DEFENSEN ALS DISCAPACITATS
Va sorgir a finals del segle XIX. Defenesen tambe el sufragi universal masculi, una economia mixta (propietat privada i publica), sistema de cobertura sanitaria, serveis socials per tots els ciutadans, proteccio pels infants, un ampli sistema de la seguretat social per contrarestar la pobresa, prestacions d'atur; per jubiliacio, per malatia. Un impost progresiu segons la capacitat economica de la persona, defensa els drets humans, proteccio del medi ambient, que l'estat intervingui en l'ambit empresarial en defensa dels treballadors, defensen el sindicalisme, que es garanteixin tots els drets socials i laborals. El primer partit socialista es va ser SPD al 1869 a Alemanya.(anecdotic)
DOCTRINA SOCIAL ESGLESIA: AL 1891 EL PAPA LLAO XIII ESCICLICA: RERUM
NOVARUM
• HO FA PER CAPTAR FIDELS PERDUTS JA QUE HI HA UN ALLUNYAMENT
DELS TREBALLADORS CAP A L’ESGLESIA.
• DECLARA QUE LA PROPIETAT PRIVADA HA DE TENIR UNA FUNCIO SOCIAL
I RECOLZAR A LES ASSOCIACIONS OBRERES
A PARTIR D’ALLI APAREIXERAN ELS SINDICATS CRISTIANS QUE DEMANAVEN
MILLORES COM:
• DIGNITAT SOCIAL
• AUGMENT DE SALARIS
• VIDA DIGNE I COMODE PER EL TREBALLADOR
CONDENA AL CAPITALISME COM A CAUSA DE LA PROTESTA
