Docsity
Docsity

Prepara tus exámenes
Prepara tus exámenes

Prepara tus exámenes y mejora tus resultados gracias a la gran cantidad de recursos disponibles en Docsity


Consigue puntos base para descargar
Consigue puntos base para descargar

Gana puntos ayudando a otros estudiantes o consíguelos activando un Plan Premium


Orientación Universidad
Orientación Universidad


APUNTS HUME SELECTIVITAT, Apuntes de Historia de la Filosofía

Hume i la seva filosofia; sentits i experiència, forquilla de hume, associació d'idees, etc

Tipo: Apuntes

2020/2021

Subido el 02/06/2021

marcos5689
marcos5689 🇪🇸

5

(1)

3 documentos

1 / 2

Toggle sidebar

Esta página no es visible en la vista previa

¡No te pierdas las partes importantes!

bg1
HUME
INTRODUCCIÓ
PUNT DE PARTIDA Empirista il·lustrat que busca un estudi fiable del coneixement humà.
Obra: Tractat sobre la naturalesa humana parla de la teoria del coneixement i de l’ètica.
L’objectiu és esbrinar quines són les possibilitats i els límits del coneixement.
FACULTAT DE CONEIXEMENT La font de coneixement de Hume és l’experiència, i per tant,
es situa en contra de la raó. Hume estableix que la seva facultat de coneixement són els
sentits, i per tant la posició de Hume és escèptica davant el coneixement, però amb un
escepticisme moderat, i la inducció no era universal.
MODEL DE CONEIXEMENT Hume volia aplicar el mètode de Newton en les ciències
humanes. Doncs, va realitzar un anàlisi del coneixement humà seguint el mètode de la Física
de Newton, basat en l’existència de lleis. Per tant, Hume estudiarà les lleis del pensament i
l’enteniment humà.
CONEIXEMENT
IDEA El coneixement humà funciona a través de les percepcions, és a dir, a través de
qualsevol contingut mental. Hi ha dos tipus de percepcions; les impressions ( fortes ) i les idees
( febles ).
El procés és de la següent manera una impressió pot ser qualsevol informació que vingui
dels meus sentits, ja sigui de forma externa, o de les meves emocions i passions, de forma
interna. No obstant, a través de dues facultats que són la memòria i la imaginació es
converteixen en idees. Per tant, Hume estableix que les idees són elaboracions de la ment a
partir de les impressions, i doncs, com són còpies de les impressions sensibles ( records) no hi
ha idees innates.
Les idees han de ser verificades segons el principi de còpia, i és per això que existeixen dues
facultats; la memòria que transforma les impressions en idees ( fiable ), i la imaginació que
altera i modifica les impressions. Aquesta última és l’encarregada d’associar les nostres idees
segons la semblança, la contigüitat i la causalitat, l’encarregada de combinar-les i unir-les, i per
tant és la que dona pas al principi de còpia. Dins aquest, és duu a terme una selecció de les
idees; un cop obtingudes les idees, puc buscar de quina impressió prové. En cas que sigui
trobada, es pot considerar com a viabilitat del coneixement, però en el cas contrari, les idees
han de ser considerades com a idees falses, no vàlides.
pf2

Vista previa parcial del texto

¡Descarga APUNTS HUME SELECTIVITAT y más Apuntes en PDF de Historia de la Filosofía solo en Docsity!

HUME

INTRODUCCIÓ

PUNT DE PARTIDA  Empirista il·lustrat que busca un estudi fiable del coneixement humà. Obra: Tractat sobre la naturalesa humana – parla de la teoria del coneixement i de l’ètica. L’objectiu és esbrinar quines són les possibilitats i els límits del coneixement. FACULTAT DE CONEIXEMENT  La font de coneixement de Hume és l’experiència , i per tant, es situa en contra de la raó. Hume estableix que la seva facultat de coneixement són els sentits , i per tant la posició de Hume és escèptica davant el coneixement, però amb un escepticisme moderat, i la inducció no era universal. MODEL DE CONEIXEMENT  Hume volia aplicar el mètode de Newton en les ciències humanes. Doncs, va realitzar un anàlisi del coneixement humà seguint el mètode de la Física de Newton, basat en l’existència de lleis. Per tant, Hume estudiarà les lleis del pensament i l’enteniment humà.

CONEIXEMENT

IDEA  El coneixement humà funciona a través de les percepcions , és a dir, a través de qualsevol contingut mental. Hi ha dos tipus de percepcions; les impressions ( fortes ) i les idees ( febles ). El procés és de la següent manera  una impressió pot ser qualsevol informació que vingui dels meus sentits, ja sigui de forma externa, o de les meves emocions i passions, de forma interna. No obstant, a través de dues facultats que són la memòria i la imaginació es converteixen en idees. Per tant, Hume estableix que les idees són elaboracions de la ment a partir de les impressions, i doncs, com són còpies de les impressions sensibles ( records) no hi ha idees innates. Les idees han de ser verificades segons el principi de còpia , i és per això que existeixen dues facultats; la memòria que transforma les impressions en idees ( fiable ), i la imaginació que altera i modifica les impressions. Aquesta última és l’encarregada d’associar les nostres idees segons la semblança, la contigüitat i la causalitat, l’encarregada de combinar-les i unir-les, i per tant és la que dona pas al principi de còpia. Dins aquest, és duu a terme una selecció de les idees; un cop obtingudes les idees, puc buscar de quina impressió prové. En cas que sigui trobada, es pot considerar com a viabilitat del coneixement, però en el cas contrari, les idees han de ser considerades com a idees falses, no vàlides.

MÈTODE DE CONEIXEMENT 

Forquilla de Hume:

  • Relacions d’idees. Neixen de la raó i del principi de no-contradicció. Són universals i necessàries però no amplien el nostre coneixement, tenen un valor demostratiu i pertanyen a les ciències pures ( matemàtica ) del teorema de Pitàgores.
  • Qüestions de fet. Neixen de l’experiència i tenen com a fonament la relació causa- efecte. Tenen un valor particular i contingent però sí amplien el nostre coneixement. Es basen en la creença de l’hàbit i el costum, i corresponen a les ciències empíriques. Associació idees: Hume establirà que la nostra ment està subjecte a lleis i associa idees segons aquestes lleis. Pensar és associar idees dirà. Les idees s’associen per semblança, contigüitat i causalitat. Aquesta última es basa en el fet de causa-efecte, i afecta sobretot a les qüestions de fet. Hume dirà que la nostra ment té les facultats d’unir idees que no són contradictòries. Aquest fenomen de causa-efecte es basa en el costum que deriva en l’hàbit, i per tant neix de la contigüitat espai-temps. Principi de causalitat: Diu que sorgeix a partir de la llei d’associació de causa-efecte.
  • Contigüitat en espai-temps  que hi hagi una conjunció constant entre causa i efecte. Exemple: la bola negra toca la blanca i aquest es mou.
  • Prioritat en el temps de la causa sobre efecte  la causa s’ha de produir abans que l’efecte. Exemple: la bola negra és anterior al moviment de la bola blanca.
  • Connexió necessària  l’establiment de la relació entre dos fets. Aquesta connexió prové d’una creença passada, es sorgida de l’hàbit i dels coatum. Principi de còpia:
  • JO  no existeix , negava l’existència de l’ànima i deia que era un feix de percepcions.
  • DÉU  no té cap impressió i deia que era fruit de la composició d’idees adquirides.
  • SUBSTÀNCIA  Des del seu principi de còpia, Hume afirma que no té cap impressió de la substància ni com a substrat ni com a essència. Hume entén la substància com a una idea complexa formada per la imaginació. La substància només és un nom que engloba un seguit de percepcions diferents i que només existeix en el pensament i és indemostrable.