¡Descarga apunts introd. Història y más Apuntes en PDF de Historia solo en Docsity!
Introducció A La Història
Per a introduir el tema que anem a tractar, sobre la Història i el Coneixement Històric, cal saber en primer lloc, abans de tractar els diferents elements i aspectes, que s'han fet diversos estudis sobre la interpretació dels fets històrics, i de la història en sí. Els psicòlegs i psicoanalistes, han insistit a propòsit del record i a propòsit de l'oblit, dos fets que també són influients en la construcció de la història, ja que poden fer o tindre manipulacions conscients o inconscients, exercitades sobre la memòria, per diferents interessos, com l'afectivitat, la inhibició i la censura. Història i Present: En primer lloc, per definir el concepte d'Història, és molt important explicar en que consisteix el treball de l'historiador i, en conseqüència, que és la Història. L'ofici de l'historiador, esencialment consisteix en explicar científicament el procés social, l'acció humana, el seu creixement i el seu desenvolupament al llarg del temps i l'espai. La Història, proposa una mirada (racional, contrastada i crítica) al temps present, des de la perspectiva històrica, aspira a entendre el present per la seua gènesi i l'analitza des dels fets i processos socials, des dels factors que els generen i les conseqüències que d'aquests deriven. En aquest sentit, resulta evident que la reconstrucció dels processos històrics, són sols possibles, des del mirador del present. D'aquesta manera, s'activaràn les preguntes, s'exploraràn les fonts i s'activaràn també, els recursos conceptualsm per contestar-les contrastadament. Per tant, podem concloure dient sobre aquest anàlisi, que l'explicació de la història, no sols es planteja des del present, sinó que és una projecció sobre el present, dels fets del passat, ja que la relació entre el present i el passat, és retroactiva, perqué no sols és una conseqüència d'aquest passat, sinó que són el conjunt de coneixements que es projecten sobre nostra. És a dir, com si es tractara d'una mena de recordatori, d'experiència ja viscuda, que ens identifica o ens ajuda a conèixer sobre el passat. Memòria: La memòria és inseparable de les nostres vides, i tots els historiadors, ens convé discernir entre la memòria individual i la memòria col·lectiva, així com les relacions (les diferències i les convergències) d'ambdues amb la Història. Per introduir els dos tipus de memòria, cal dir que, en primer lloc, la memòria individual, és una peça cau dins de la nostra identitat, ja que nodreix la nostra experiència vital, però, malgrat i això, pot resultar enganyoosa i fràgil, perquè conscient o incoscientment, tendix a sl·leccionar la informació. En segon lloc, tenim la memòria col·lectiva, la qual té molt a veure amb la memòria individual, fins al punt d'influir sobre ella, i fins i tot poder suplantar-la a mesura que avança el temps i l'oblit. La seua construcció és social, i el que la construeix és el conjunt de representacions col·lectives d'una societat (els esteriotips, els tòpics, les tradicions, etc.). Explicació Memòria Individual: En termes generals, la memòria és una funció de la ment que permet codificar, emmagatzemar o recuperar informació. És a més a més, la clau de la nostra identitat, donant com a resultat a la persona en sí. La memòria, i més la individual, és nodreix de l'experiència i es caracteritza de ser fràgil i enganyosa, ja que la memòria, abans d'emmagatzemar, fa una selecció prèvia i pot fer oblidar coses. Com a part de l'individu, no és exacta i pot ser, les coses més importants no les prioritze i les elimine, conscient o inconscientment, ja siga per algún trauma o per conveniència. Aquest tipus de memòria, pot utilitzar-se per a la construcció d'història, i aquest formarà part per tant, o serà un testimoni. Com ja he dit abans, la memòria de l'individu filtra i sel·lecciona la informació i segons la perspectiva vital es mantindràn uns records o uns altres. I aquestos records poden estar influenciats per la subjectivitat de l'individu; els seus interesos, ideologia, afectivitat, inhibició o exhibició o bàsicament censurar.
Memòria Individual: [Funció de la ment que permet que es puga codificar i emmagatzemar información. Els records, són l’expressió de l’aprenentatge que hem tingut i la memòria individual s’obté de l’experiència individual. La memòria individual és clau en la nostra identitat i l’experiència nodreix la memòria. Algunes memòries s’esborren perque no s’usen o altres no perquè són importants.] Característiques:
- És frágil i enganyosa perquè selecciona i oblida (tirar a l’oblit) o el.limina i recupera, conscient o inconscientment.
- Filtra: enriqueix o contamina determinats records. o Alguns records són grats i la memòria els decora per tal de fer-los més bonics. o A altres records els empitjora per fer-los més ingrats. o La perspectiva vital és molt importat ja que selecciona, recupera, oblida i filtra elements de la nostra memoria interpretant-los segons la perspectiva. o La memoria inlou fallides conscients (d’això no es parla) o inconscients. o Forta intensitat subjectiva, és una carta inacabada ja que la interpretació del món i la vida canvia segos el moment.
Relació Memòria Individual amb la Història Científica: Bàsicament, la relació existent és que la memòria individual, tractada com a testimoni, pot aportar informació més directa dels successos i per tant és una font d'on extraure informació històrica. Explicació Memòria Col·lectiva: La memòria col·lectiva forma part de l'experiència individual, i està integrada en la memòria individual, però això no vol dir que siguen el mateix, ja que la memòria col·lectiva està fonamentada en l'experiència diferent, construida per una altra persona. Aquest tipus de memòria, es desenvolupa a partir de les guerres del segle XX (Història Col·lectiva) i també desenvolupada per curiositat. Les característiques principals de la memòria col·lectiva són:
- Construcció política i social: Representen a un col·lectiu segons la recopilació d'uns fets viscuts en el passat, però aquesta recopilació la fa i la construeix una altra persona, és a dir que la memòria col·lectiva no la fan les experiències individuals, sinò un conjunt d'experiències individuals.
- Apareix en societats plurals: Podem trobar, és clar, en societats singulars com les tribus, però és més comú a les societats plurals on la memòria col·lectiva està més diversificada, és a dir que poden haver dues memòries col·lectives iguals sobre uns fets, però contraposades segons les parts afectades o guanyadores. (Exemple: La Guerra Civil espanyola)
- Construcció política (poder) estratègica: Segons qui hi haja al poder, la memòria col·lectiva afavorirà a uns o a uns altres. Pot veure's per tant afectada per exageracions, magnificiències i menyspreus.
- Dóna identitat a la memòria individual
- La memòria col·lectiva comuna és impossible: Sempre hi haurà diversitat i diferències. I a més a més, tots participem de diverses memòries col·lectives, que ens condicionen en la nostra manera de ser, pensar, viure, etc.
- La memòria col·lectiva tampoc és exacta: Té també, com la memòria individual, records i oblits, influïts per les victòries i derrotes en les guerres, el pas d'informació de generació en generació, els temps de postguerra, etc. És a dir, està plena d'inclusions i exclusions.
- Sense practicants, la memòria col·lectiva no podria existir: Els practicants i per tant portadors de la memòria col·lectiva és la gent i només es necessita practicar-la per preservar-la. Les formes conegudes de difusió a banda de la recopilació, són els rites religiosos com el de l'esglesia Catòlica, les memòries col·lectives de les victòries i victoriosos d'una guerra, a llocs específics com els museus, o llocs de memòria com la Columna Trajana. Per tant, amb tot açò, podem dir que les memòries col·lectives afecten als individus, perquè amb el senzill fet de ser practicants, es veuen influïts per tot el que la memòria col·lectiva els aporta, els diu, els informa, etc.
Funció de la Historiografia: La historiografia té com a funció, construir objectivadament i amb mètode científic els successos. Arreplega diferents memòries individuals i col·lectives i les contrasta. Finalment, estableix els fets. Una vegada establerts els fets, la història pot veure's afectada pel poder i per tant ser manipulada, a més a més cal dir que crea identitats i per últim, té la funció social i de crítica, donant lloc a una mena d'avís per evitar que es repetisquen els successos. La Existència del Passat: Obviament, el passat existeix, gràcies als documents, les restes arqueològiques, entre altres. I bàsicament, perquè sense passat, no existiria el presente, o la consciència d'aquest. Gràcies a la consciència de passat, podem conèixer-nos millor, tindre experiència, etc. Per tant podem dir que el passat ens condiciona.
Existeix el Passat: [Si, ja que tenim documents d’allò. El passat condiciona la nostra i vida i coneixer-lo ens aporta conéixer les arrels de la nostra societat, vore com s’ha format i saber com tractar-la. En la historiografía ha existit i existeix ja que ho comprovem a les explicacions històriques de lllibres, discursos, arxius… en els discursos que l’articulen:
- És una resposta informada i operativa, ha d’aprofitar per a algo i tindre un objectiu d’actuar en la societat.
- És una resposta plural perque hi ha una societat plural, historia plural… dependent dels plurals interessos dels humans. “La passió obliga a que hi haja històries plurals). Plural també perque la història dona la veua a tots.
- És una resposta emancipatòria des del/per al present. Si no es empancipatoria no es operativa.
L'Experiència i l'Explicació Històrica: En primer lloc, l'Experiència Històrica en quant a com es caracteritza o com la identifiquem, és gràcies a que és objectivable i per tant no dubtosa. I en segon lloc, l'Explicació Històrica té diferents vessants i pot ser modificable, i té molt a veure amb les preguntes, les quals condicionen el passat, sobre el mateix passat. Aquest tipus, l'explicació històrica, pot ser rectificat, però els canvis poden anar a millor o a pitjor. Continuant amb l'Experiència Històrica, cal seguir amb les seues característiques, les quals són contestades mitjançant el coneixement. Les característiques són:
- La Història és humana: Abans es pensava que era providencial, és a dir, divina, però actualment hem de dir que la història és de producció humana.
- La Història és social: Sense la perspectiva social no hi haurien agents, és a dir productors de la societat, que participen en la història, ja que l'èsser humà necessita socialitzar-se per poder madurar i perquè tot el que fa, ho fa mitjançant l'herència social i per a o per la societat. L'èsser humà té interés o té preferència per el col·lectiu humà i per i amb perspectiva social.
- La Història està estructurada o és una totalitat sistèmica: Perquè tot està relacionat, degut a que tot és una successió de fets, formant en conjunt una totalitat.
- La Història es transforma: La història es desenvolupa, és un sistema obert i inestable, obert a constants canvis, produits per les novetats, les desviacions, els creixements, els canvis qualitatius, etc.
- La Història és multifuncional: La història es veu afectada per multitud de factors que la influeixen i que a més a més influeix en l'experiència humana.
- La Història és un saber analític i en construcció.
Relacío entre l'Experiència Històrica i l'Explicació de l'Experiència Històrica: [Experiència histórica és allò que ha passat. No es fa cap pregunta, ha passat com ha passat. L’explicació de l’experiència histórica és la interpretació d’allò que ha passat. Té molt a veure amb les preguntes que es fan sobre allò que va passar. La relació entre el ésser humà i el planeta també ha anat canviant al llarg del temps.] Característiques de l’experiència histórica:
- Considerem que la història és humana , el ser humà és com un actor que fa i desfà la seua societat i per tant, la seua història. “Els humans són agents productors de la societat i productes socials”
- Social des del moment en que naixem ja som socials. Perspectiva: és una creació social. Dona lloc preferent als col·lectius humans o àdhuc individus amb perspectiva social.
- Estructurada o totalitat sistémica o el món com a sistema. Els fets van enllaçantse els uns amb els altres. És un conjunt d’elements que formen una unitat. El sistema té propietats que no tenen els elements i els condiciona (dentista), cadascú té unes funcions.
- Es transforma i es desenvolupa es historia perque canvia. Es per aquest motiu pel que la història es un sistema obert i inestable. Com canvia? Mitjançat novetats, desviacions (els individus desviats són molt importants perque son les persones alternatives), creixements i canvis qualitatius.
- Multifactorial , qui estudia o explica sempre la història humana ha de tenir present que no hi ha un únic factor, hi ha diversos. Influeixen diversitat de factors.
- És un saber analític i un saber que està en construcción. ___________________________________________________________________________________________________________ La Datació Cronològica, La Periodització i la Temporalitat: En primer lloc, la cronologia és una de les gras variables de la Història. Podriem dir inclós que la definició d'història, segons Marc Bloch seria: “La ciència dels homes en el temps”. En segon lloc, passant a definir els conceptes, parlem de la Datació Cronològica, la qual és una de les primeres opcions de la creació d'història. La Periodització, la qual determina els períodes dins de la història, per obtindre o per marcar la coherència dels successos o precessos. (Prehistòria, Edat Antiga, Edat Mitjana, Edat Moderna, Edat Contemporànea). I per últim, la Temporalitat, la qual ens dona la consciència del temps intern, el temps que vivim, la concepció que tenim les persones del temps. Concretament, i la definició que es dóna per a la Temporalitat es el temps viscut per una consciència com un present, que permet enllaçar el passat ab el futur. Per concloure, podem afegir un símil que fa Claude Levi-Strauss, sobre la societat, dieguent que les societats calentes són les que sofreixen canvis, i les societats fredes són les societas que es mantenen estàtiques.
Temps Històric i Cronologia: Marc Bloch (1886-1944) deia que la història era “la ciencia dels homes en el temps”. Hi ha tres grans operacions en la historiografía per a estudiar el tems:
- Datació cronológica: anys de naixement, de fets, descobriments, fenòmens humans,…
- Periodització: data del principi i del final, indicar processos, posar data a processos. Grans perioditzacions: prehistórica, antiga, medieval, moderna i contemporània.
- Temporalitat: vivència del temps, consciencia de la relació temporal “temps intern, temps que les persones vivim, concepció que tenim les persones del temps”. L’antropòleg Clauda Levi-Strauss deia que hi havia societats fredes i calentes. Una cosa freda es allo q no te ni moviment, ni canvi ni transformació i un univers calent es aquell que canvia i es transforma molt rapidament. Temporalitat: Temps viscut per la consciencia com un present, que permet enllaçar amb el passat i amb el futur. Temporalitat, amb relació a l’home, estructura ontologicoexistencial de l’ésser humà en virtut de la qual el carácter temporal d’aquest es fa consciencia del temps i, així, obre la persona al futur, per tal com la vincula a un passat; entre aquests dos moments hi ha el seu present.
▪ Llocs on es guarda i es recupera la memòria:
- Jaciments: Lloc sel·leccionat, cercat i concret.
- Llocs organitzats, amb col·leccions i de fàcil accés: ◦ Biblioteques, Hemeroteques, Museus, Filmoteques, Arxius, Fototeques, Arxius de Paraula, etc. L'Hominització: En primer lloc, cal dir que l'individu i la societat són les dues cares d'una moneda, i en concret l'individu, és el resultat biològic d'un procés de ruptures i continuïtats amb altres espècies. Compartim un gran percentatge del genoma amb altres mamífers, especialment amb els simis. Formem part del mateix món físic, i no hi ha cap èsser extraplanetari, que haja intervingut en la nostra evolució. Hem depés d'un procés d'evolució, anomenat hominització, el qual te tres trets que el caracteritzen:
- Mediabmientals i Biogenèsics: ◦ Relacionats amb el canvi climàtic. ◦ L'adaptació de l'èsser humà als diferents climes. ◦ Bipedització i superencefalització.
- Sociogenèsics: ◦ L'èsser humà naix immadur i passem un terç de les nostres vides depenent d'altres. Primer dels pares, i quan ens fem majors, dels fills. ◦ És capaç de comunicar-se de forma molt intensa. ◦ Praxi: Capacitat de pensar i de fer les coses, acceptant que a mesura que es realitzen, poden canviar.
- Característiques de l'èsser humà: ◦ Animal social: Influeix i e influenciat per la societat. Interactuem constantment en els que ens rodejen. ◦ Produeix la seua vida per la praxi: Transforma la natura, adapatant el medi a les seues necessitats.
◦ Producció: Pensa com produir les seues pròpies necessitats.
◦ Poder: Jerarquització social.
◦ Idees: Com pot ser l'expressió artística.
◦ Sap que sap (Sapiens Sapiens): Té un cervell hiperdesenvolupat, que li aporta un llenguatge complex i pot interactuar amb altres persones. ◦ Emancipació simbòlica: La paraula ◦ Intel·ligència ◦ Pensament: Capacitat d'ordenar informacions, resoldre problemes, idees, etc. ◦ Consciència: (Auto-consciència) És la característica més pròpia de l'èsser humà. Ens reconeguem tant com a objectes, com a subjectes. Açò és un element caracterísitic del desenvolupament de la seua personalitat. (Conseqüència de la persona) Persona I Personalitat: Un individu es convertix en persona, per l'interacció amb altres individus, és a dir, per viure en societat. Permetent la seua interacció, influència i modificació de la seua peronalitat. La persona és la causa de la personalitat. Sense l'influència d'una societat que forma la personalitat (I diverses), no existeix la persona. Per tant, la personalitat no és unívoca. Hi han múltiples maneres d'interactuar segons les circumstàncies.
Homo Sapiens / Homo Demens: Aquests conceptes, tracten d'explicar que una mateixa persona és capaç de realitzar actes sublims i actes miserables. Entre les demències es consideren les següents:
- Excloure als diferents
- Consideració de que els altres són inferiors (Mentalitat molt neolítica de civilització) i per tant afà de superioritat i de creure's l'amo del món
- Invenció de demiürgs, mites i ideologies, per a esclavitzar Per tant, amb açò, la idea del be i del mal, ja la podem trobar a passatges de la biblia; però més tard, al segle XVIII, existeix la idea de que es pot controlar el mal que hi ha en nosaltres, encara quee no és així. Il·lustrats com Rousseau diràn, que l'home és bo per natura però la civilització és qui el perveteix. Mentre que al segle XIX, Marx dirà que la culpa és del sistema d'explotació i per tant econòmic. Concluim d'aquestes idees, que en la primera fase de la modernitat es tendix a superar el demens, i que en la segona fase de la modernitat, es retorna a la idea de demens. Sobretot i de manera especial en l'època de la brutalització política, pròpia del segle XX. (Convenient mirar cites dels powers points per clarificar aquest punt). Per útltim, destacar l'obra d'una periodista i filòsofa alemanya, que va escriures una obra anomenada Eichmann en Jerusalem, on tracta els següents conceptes:
- Maldat radical de les tiranies: Des de les estructures polítiques fins als poders dels estats.
- Maldat Bannal: Ens afecta a tots i és la nostra feina sobreposar-nos, ser crítics i actius. ◦ Debilitat / Renúncia a la Crítica / Autocrítica ◦ Neutralització de la consciència ◦ Debilitat / Renúncia a la participació cívica de la vida comuna ◦ Debilitat / Renúncia a l'acció pública. El mal radical arrela tones i tones de maldat bannal. Un dels objectius principals de les tiranies és segar la crítica per evitar qualsevol oposició. La Societat: La societat es troba en tot el que ens envolta, des dels productes dins a la vestimenta, les modes, etc. Per tant, la societat està en tot allò que és útil i la utilitat que li donem, és a dir, el saber utilitzar-ho. És un concepte intangible, però suposa o és el conjunt d'interaccións i/o relacions entre els individus. I no sols quedà ahí la definició, ja que també trobem societat dins de nosaltres, el nostre organisme. Dins de l'individu socialitzat, trobem un aspecte important i és la personalitat, que està formada a partir de tot allò que composa la societat. Això pot provocar multiples personalitats, ja que la personalitat s'adapta al context social. Pierre Bourdieu, definieix societat com a Habitus , perquè la societat es depositada en cada individu en forma de disposicions duraderes, com les estructures mentals. Per tant el col·lectiu es troba en qualsevol costum d'un lloc, qualsevol comportament, etc. La definició correcta, de diccionari podriem dir, que se li atribueix a la societat és la següent; Sistema dens i organitzat d'accions i interaccions socials que es transforma, i està conformada per tres apectes:
- Sistema Social: Són els grups, ja siga families, una classe, etc. Morín deia que és un sistema global i a la vegada un i complex, degut a que hi han diversos elements que interrelacionen als diverso grups de gent, persones, qualitats, etc. Per altra banda, segons Gliddens, el sistema social es la relació entre els actors o col·lectivitats que es reprodueixen i s'organitzen com a practiques socials.
- Estructura Social: Allò que relliga, allò que sosté l'organització o l'esquelet del sistema social.
- Autopoiesi: Sistema que produeix per sí mateix, no sols les estructures, sinò també elements dels que estàn constituits. Ni
La mescla d’aquests estos factors és el que té darrere la humanització, el que lliga tots els factors és el canvi mediambiental que es produeix en la sabana. Tot açò s’articula mitjançant capacitat que té l’espècie de pensar en fer coses i fer-les. Es tracta de pensar una cosa i realizar-la i en el moment en que estàs realizar-la canviar davant qualsevol inconvenient. Projecció i realització de les coses. Qualsevol meta humana és una praxis, tindre un objectiu i dur a terme tots els mitjans possibles per tal d’aconseguir-ho. Característiques de lésser humà:
- Animal social: Viure en societat té una conseqüència: el que fa la societat es que t’influeix. Interecatuem constantment des de la cuna fins a la sepultura amb qui ens rodetgen. L’animal és receptiu a l’impacte del que fa la societat. Som animals que som capaços d’influir en el nostre entorn i, al revés, els de l’entorn influixen en nosaltres també.
- Animal que produeix la seua vida per la praxi. Praxi és l’activitat transformadora, és l’acció projectada q es realitza. Transforma en primer lloc la natura (pensa com fer un pont). El ser humà crea i modifica el món social. Crea multituds organitzades per tal d’organitzar el que prové de la información genética per tal de tranformar la societat. Hi ha diversos àmbits de la praxi però podriem parlar de que una praxi importan tés la productiva, pensar com produir les coses q se necessiten o satisfeir les necessitats per tal de satisfer els desitjos de les necssitats. Tambe l’organització social és una part de la praxi i la creació de les idees també
- Animal sapiens sapiens (que sap que sap, que és conscient q sap). Tots els animals saben com refrugiar-se, reproduir-se, alimentar-se, etc. per información genética o información obtinguda de l’experiència però l’humà sap dues vegades. Té un cervell hiperdesenvolupat de li aprota un llenguatge complex q li permet parlar i interactuar sobre algu i sobre ell mateix, amb altres objectes i coses per lo tant l’emanicpació simbólica es la paraula, tot el q jo dic, comunicat amb un altra simbología o amb signes, està fonamentada en el llenguatge i en el cervell. Aquesta emancipació simbolica li permet desenvolupar la intel·ligència, el pensament i la consciencia. L’autoconsciencia es un element clau en el desenvolupament de la personalitat i la personalitat es una consequencia de la persona, es a dir, naixem individus pero no naixem persones, al llarg de la vida ens anem convertint en persones. Les persones dons, se formen a partir de la societat i de les activitats socials. Persona i Personalitat: Crea un corrent anomenat interaccionisme simbòlic, és que amb les seues accions i llenguatge s’influeixen i influeixen. Esta darrere de la teoría sistènica, tot està en interacció. La societat és un conjunt interactiu de persones que están funcionant les unes amb les altres, unes amb més poder i altres amb menys poder. No existeix persona que tinga una única personalitat, constantment està influit per la interacció amb les demés persones i depenent de la situación.
- Homo sapiens/homo demens: Animal que es capaç de fer actes sublims i actes miserables, generalment una mateixa persona ho fa. Algunes demències: ◦ Que té l’animal es que desenvolupa la idea de “l’altre” com a inferior. ◦ Es considera l’amo del planeta, es una realitat molt ◦ S’inventa demiürgs, mites i ideoogies que el subordinen i esclavitzen (l’alienen), creure en déu.
- La idea del bé i del mal: La idea del be i del mal es tan vella com la historia humana. La i dea que el ser huma practiael be i el mal apareix explicada en la biblia amb cain i Abel. Una persona és bona i mala a la volta, segons Rousseau al segle XVIII. Al ser huma hi ha bondat i maldat. A partir de finals del segle XIX, es retorna a la idea de que el ser huma es bo i son les circumstanicies socials el q el fan dolent. Segons Schopenhauer el ser huma té tres elements: ◦ Animal altruista: vol protegir als seus ◦ Animal egoísta: ha de sobreviure ◦ Animal que te malicia: no sols actua per egoisme i altruisme sino q sovint es maliciosa perque te plaer de fer mal.
Canvi i Transformació Social: Un canvi suposa marcar la diferència, ja que tot són canvis. El sociòlegs defineixen aquest concepte de maneres diferents o des de dues postures o conceptes:
- Canvi Social: (Canvia una part mínima de la societat) És el fenòmen produit dins d'un sistema social des de diferents moments temporals entre els estats del mateix sistema social i històric. L'historiador estudia el factor o factors dins d'un sistema social (Un fenòmen, un desastre, etc.) En història, un canvi, és una cosa menuda dins d'un sistema, és a dir una part. A més, és aquell que produeix mudança o variació (Invents, fenòmens, etc.), i no produeix la dissolució de l'estructura socio-històrica. Classifiquem els canvis socials en els següents grups:
- Graduals o Sobtats: Són poc a poc, fins que arribe el moment en que s'acaba un recurs o s'esdevé una catastrofe de repent.
- Acumulatius o de Creixement: La comercialització de l'automòvil, per exemple, que creix en l'època en que és una novetat i decreix en l'actualitat per ja ser un objecte, digam, quotidià.
- Recessius o Decreixents: El desús d'un útil neolític en l'actualitat, que ha sigut substituït per un altre útil millorat o mecànic.
- Per Contacte o Conquesta: L'arribada dels Europeus a Amèrica. (Influència cultural)
- Cíclics: La relació de població i recursos, en moment de crisi i molta població, tenim mancança i per tant es poden esdevindre guerres, que fan perdre població i tornar a un punt on la població es normalitza i s'iguala o passa a estar per baix de la quantitat de recursos. Els Canvis Socials, són diferents històricament segons els sistemes o estructures socials (Feudalisme – Capitalisme). Factors que afecten als Canvis Socials:
- Novetats, Conflicte social (Crear contradicció) , Avanços tecnològics, Processos de difusió cultural i institucional (Institucionalització de processos) , Factors econòmics, Creativitat (Canvis en qualsevol àmbit) , etc.
- Transformació Social: (Canvia l'organització d'un sistema social). Existeixen dos tipus: ◦ D'una estructura a una altra (Feudalisme – Capitalisme). ◦ Reemplaçament de velles estructures per altres estructures noves (Treball servil – Treball asalariat).
- Factors: Creixement / Decreixement Continuat o Acumulat (Del telegrama a l'Internet), Acumulació de novetats, Canvis qualitatius (Desenvolupament de les hormones que ens fan maurar), Contradicció, Pluricausalitat o Causalitat sistèmica. El Desenvolupament Històric: El desenvolupament històric, té lloc a diferents etapes sociohistòriques, que tenen el seu orige amb l'Hominització, produint un canvi amb la genètica i en les nostres capacitats per actuar davant el món. En un primer lloc, tenim les societats caçadores-recolectores, que en una primera instància, faan us de la pedra, i posteriorment amb la polimentació d'aquesta, perfeccionen les seues tasques i la seua caça. Això provoca, a més a més, un creixement de la població socialment. En segon lloc, amb la revolució Neolítica, apareix l'agricultura i la ramaderia, i la domesticació d'animals, fent que augmente la producció de recursos, es creen els primer poblats i/o aldees i es produeix, a més a més, un canvi en l'organització social, que es perfeccionarà amb les posteriors societats, que es jerarquitzaràn, i poc a poc es sofisticaràn. És Inevitable El Procés De La Urbanització?: El proceso de urbanización, se da con el comienzo de la Edad de los Metales, cuando la sociedad y, en relación a este, la ciudad se estratifican. Conocemos de la civilización, en tiempos anteriores a la Edad de los Metales, pero sus sociedades o población se organizaban por rango o jerarquización, sin un orden establecido en el terreno y su huella en la historia ha desaparecido. Michael Mann, para la explicación de este proceso de urbanización, utilizarà dos casos occidentales, que son Dinamarca e Inglaterra, pues
El Creixement Autosostingut: El creixement autosostingut, és una característica del funcionament del Capitalisme, el qual té dues cares, una bona i una roïna. Aquestes cares que presenta el capitalisme, condicionen la vida dels individus, les quals poden ser bones gràcies a la desgràcia d'altres o roïna, degut a la riquesa d'uns altres. Açò suposa també una explotació i expoli del planeta. En primer lloc, la cara bona del funcionament del Capitalisme, és el creixement autosostingut, gràcies al qual funciona l'economia, i permet que una part del món augmente el seu nivell de vida. A més a més, permet que els beneficis que s'obtinguen, puguen reinvertir-se, permetent així també, un augment dels salaris, del capital fixe i una altra vegada els beneficis. Segons Samuelson, açò es deu, gràcies a les “4 Rodes” que el fan funcionar, com si es tractara d'un vehicle. Aquestes “4 Rodes” són:
- El treball humà: I totes les seues capacitats, així com la forma d'organització i la producció.
- La disponibilitat dels recursos naturals: En el passat hi havia una disponibilitat major que a l'actual. Però actualment major control de la distribució entre els països capitalistes.
- La formació, acumulació i intensificació del capital.
- Progrés tècnic: Intensificació del treball i la multiplicació de la capacitat productiva. A més a més d'aquests factors esmentats, la competència, afavorix que l'inversió en la tecnologia siga major, per així incrementar els factors de la producció. Aquestos factors de producció, són els que permeten el Capitalisme que actualment vivim, el qual ha globalitzat al món, la indústria, la producció fent que aquesta augmente i la recnologia. Amb tot açò, crea excedents però també beneficis. Aquests últims aspectes, en l'economia pre-capitalista no passava. El Creixement Desigual: Un dels problemes greus que té el Capitalisme és el creixement desigual de la població i dels països. Aquest fet es deu sobretot a la intervenció dels països rics en els països pobres, on aquests primers s'aprofiten dels recursos, explotant-los massivament, aprofitant-se de la mà d'obra barata que aquests països pobres ofereixen, dels suborns que els països rics fan als pobres (sobretot als governs), i bàsicament poden fer tot açò, perquè els països rics tenen el control de tots els mitjans de producció. Amb tots aqusts factors, s'està intentant, a més a més, fer analfabeta a la població o aprofitar-se'n d'ella, per poder espoliar tot el que puguen d'aquests països pobres. Així el que fan és impedir el capital humà, és a dir que es desenvolupen o desenvolupen la seua economia. Aquesta situació és la que denominem Neocolonització. Crisis Econòmiques: El segon dels problemes del Capitalisme són les crisis econòmiques, on les crisis són cícliques. Per evitar que les crisis siguen fortes, molts economistes, proposen que es faja un control de l'expansió durant el moment àlgid, per així minoritzar les depressions. Aquestes crisis solen provocar-se per l'especulació de capital, per produir més del que es por consumir (excedents) i per la reinversió en producció i no en investigació, que moltes vegades porta a la obsolescència. Els cícles econòmics poden ser de dues maneres:
- Cicles Curts o Juglar: Clement Juglar, a mitjans del segle XIX, va descobrir (amb estadístiques) el cicle curt de l'economia capitalista, i va establir que durava entre 2 i 12 anys. Aquest tipus de cicle té 4 fases: ◦ Prosperitat: On la producció, els preus, la inversio, la contractació i la demanda de treball augmenten i es creen noves empreses.
◦ Crisi: On una part de la producció no es absorbida pel mercat i aleshores el presu, els guanys baixen augmenta l'atur i
comencen a haver-hi tancaments d'empreses, caigudes de borsa i fallides en la banca. Açò provoca un fenòmen anomenat estanflació , que consisteix en l'augment de preus, malgrat l'estancament econòmic, degut a la monopolització de l'economia i la política monetària dels estats. Provocant tot açò, a més a més, l'augment de la inflació.
◦ Recessió: És el període posterior a la crisi pero presenta els mateixos factors però més agravats. ◦ Recuperació: És el procés contrari, on les empreses comencen a produir més, i on solen aparèixer nous sectors econòmics, on es creen noves demandes, i les finances es reordenen. Amb açò, els preus poc a poc van augmentant, la producció també, i baixa l'atur. Per tant podem concloure, que les raons del cicle econòmic, es deuen a la major producció que la capacitat de consum, a l'augment de la prosperitat sense tindre en compte la depressió posterior, i a l'especulació o hiperespeculació. Per contrarrestar tots aquestos factors, tenim que innovar amb les tecnologies, invertir en investigació, controlar els moments àlgids del cicle econòmic i regular l'oferta i la demanda amb els salaris i els preus dels productes.
- Cilces Llargs o Kondratieff: Aquest tipus de cicles, són més costosos de percebre, perquè no afecten directament la vida del individu, pero consisteixen en la millora tecnològica o algún fet rellevant, ja puga ser: La Revolució Neolítica, L'Aparició De Les Societats Agràries, La Revolucio Indústrial, etc. Aquests tipus de cicles, tenen una durada de al voltant d'uns 50 anys, encara que poc a poc són més curts, i amb el capitalisme tenen els seus inicis al segle XIX, amb la Revolució Indústrial i l'aparició de la màquina de vapor i el cotó. Posteriorment es millorarà tota la tecnologia, donant pas al ferrocarril i l'acer, l'electricitat i el petroli / química, el petroli com a combustible i els automòbils, i finalment les energies renovables i l'indústria de l'informació. Tots aquestos elements, patixen una millora continua per facilitar el progrés o són substituits. En quant a la tecnologia, al dir que la indústria de la Guerra té un progrés continu, i per molt que l'economia vaja mal, seguix progressant. Degut a que durant les guerres es continua produint material de guerra, obviament. Cal dir per concloure, que no apareixen sempre durant una recuperació econòmica, però col·laboren amb els avanços teconològics, no sempre, però la majoria de vegades és l'incentivador. La Història Com A Disciplina: La història es construeix a partir d'un mètode científic, utilitzant el diàleg com a eïna. Amb aquest diàleg, realitzem una sèrie de qüestions a l'individu entrevistat o grup, per poder construir la memòria. Aquest mètode científic, té tres pasos:
- Planteja preguntes.
- Desenvolupa el procés reglamentant el treball.
- Formula uns enunciats (parcialment) contrastats que donen compte de les preguntes, explique les preguntes i plantejen noves preguntes. Finalment, amb aquestos tres pasos, conseguim concloure un procés d'investigació, però que dóna lloc a nous resultats, tant els ja rebuts, com altres que van sorgint amb el pas del temps, o que produeixen més d'una resposta. Aquest coneixement de la història, mitjançant aquest procés científic, permet donar un coneixement més fiable, versemblant, verídic, que la mitologia. A partir de l'analisi de les investigacions realitzades, de les posibles suposicions sobre un fet, i sobre una argumentació comprovant, podem arribar a la conclusió d'una sèrie de fets. (La llengua dels individus d'Altamira, per exemple, o la religió en general) Buscant per tant, una resposta raonada. El més important d'aquest procés, són les peguntes. D'aquestes, prèviament al realitzar-les, s'espera una certa resposta, una suposició. Aquesta suposició o hipòtesi, és una part molt important del pensament i del procés d'investigació de la història, ja que inconscientment les realitzem, i ens proporcionen una informació adicional, que pot ser encertada o errònea. En aquestes hipòtesis abans esmentades, és molt important la pregunta que es realitzarà, perquè la condiciona. Entre la hipòtesi i la pregunta, hi ha un fil de connexió continu, on la hipòtesi remodifica la pregunta i viceversa, de manera continua. Aquestes hipòtesis, presenten una organització, una metodologia, uns resultats, obtesos amb la resposta de la pregunta premeditada, i unes conclusions. L'estructuració d'aquesta prèvia preparació, mitjançant les hipòtesis, ha de ser de la següent manera:
- _La crítica Heurística:_* Tècnica de la indagació i el descobriment històric.
▪ Anàlisi: On es descomposa tot el contingut per tractar tots els elements. (Estudi profund per a fer una posterior
interpretació.)
- Anàlisi documental (Tot suport documental on es troba un text). Dos vessants: ◦ Interna: L'anàlisi de les paraules, elements que conformen el document (Fent açò podem saber si el document és vertader o fals, {Les falsificacions també són importants} tipus de paper, tipologia, etc. ◦ Externa: La història que l'envolta.
- Els continguts (Què) - La forma (Com) - L'autoria (Qui) - Les causes (Per què) - L'espai (On) - El temps (Quan) - Context (Part fonamental, ja que un comentari ben relacionat és un bon comentari)
▪ Anàlisi tècnica: Paràfrasi / Text com a pretext (NO) (NO COPIAR) / Lectura comprensiva / Estratègia d'anàlisi:
- Comporta adoptar un punt de vista determinat / Seguir les questions anteriors
- Explicació de la idea principal i les idees secundàries / Organitzar el text
- Interpretació: Atribuir sentit a la informació (Un article, tesi doctoral, comentari, etc.) (Per donar sentit a l'anterior anàlisi). ◦ Explicar els continguts i extraure la relació text-context. ◦ Assignar-li un ús: Aprofundir els coneixements, verificar hipòtesis, contrastar-les, matissar-les, replantejar-se-les. ◦ Convertir la informació amb dades, i ens permet transformar la informació o relacionar-la amb altres fets. Això ho podem aconseguir, gràcies a que som capaços de processar les informacions. ◦ Podem destacar: (D'on podem traure informació per a la nostra investigació) ▪ Ciències i tècniques historiogràfiques. ▪ Excavació i arqueologia industrial. ▪ Anàlisis documental. ▪ Anàlisi de les fonts figuratives. ▪ Fonts audiovisuals. ▪ Fonts orals (La història oral – Entrevistes). ▪ Tècniques quantitatives (socioestadístiques). És tracta d'una informació processable, que ens permet processar la informació de la nostra investigació. Aporta dades que no solen ser fàcils d'assumir. Resum: Conjunts sistematitzats de regles que operen des d'un marc teòric i permeten: Observar, Analitzar, Validar Hipòtesis, Convertir la Informació en Dades amb les que poder observar, analitzar i validar. L'Utillatge Conceptual: Composada per conceptes, lleis socials i models, les quals ens proporcionen la el·laboració de teories. ( _Teoria: Conjunció d'elements que conformen un grup d'idees utilitzades per entendre el que ens envolta / “Una visió global i provisional d'un sector de la realitat que es modifica, s'enriqueix o es matisa, i es transforma per una teoria nova, quan la seua capacitat d'explicació s'esgota”/ En les ciencies socials i humanes, predominen diverses teories: Pluralitat [Pluralitat d'interessos
- Incerteses i canvis sociuals en les darreres dècades] i Mescla; Són una construcció històrica i s'ha d'analitzar el context històric on es generen: Deconstrucció_ ). - Concepte: Abstracció d'un objecte en la nostra ment. (Model predeterminat en la nostra ment) Que tenen una interpretació comuna i aproximada a un col·lectiu. És cert que hi han diferents tipus d'interpretacions d'un concepte, però sempre s'intenta buscar un tipus d'interpretació comuna. (Exemple: Llibertat -> Diferents interpretacions, però la definició del concepte busca que tinga un sentit aproximat per al col·lectiu). Ajuda a entendre la realitat.
- Són abstraccions que penetren en nexos i relacions socials no evidents.
- A vegades adopten forma de lleis socials, i models. ◦ Exemples: Neolític, Revolució Industrial, Revolució Francesa, etc. - Lleis Socials: Nexos o relacions socials objectives, i en determinades circumstàncies reiterades. Són socials: (Ens permeten explicar, però no predir).
- Causalitat Sistèmica: No és producte de la causa-efecte, sinó que és multifactorial o molt variables.
- En Economia: Llei de la oferta i la demanda, llei de rendiments agraris decreixents, cicle econòmic capitalista (Juglar). - Models: Patrons o conceptes que es repetixen o són comuns, que són constants. Construccions conceptuals descriptives que es construeixen des dels coneixement científic per a entendre la realitat. Destaquen el que és recurrent/general/típic. Els objectes observats del model, no necessàriament tenen totes les característiques. Narració i Explicació de la Història: El discurs històric presenta els seus resultats, mitjançant la narració i la explicació. (Va mesclant una i l'altra). Narra els esdeveniments, amb una posterior explicació. Mitjançant una seqüència prototípica:
- Plantejament (plantejament de la qüestió: Es dibuixa un esquema problemàtic sobre la recerca que es proposa, s'estableix l'objectiu del treball o, si es vol dir més acadèmicament, s'arma la tesi.),
- Nuç (Desenvolupament de l'explicació: Narrar, Descriure, Argumentar, Demostrar i Estadística.) i
- Desenllaç (Conclusió del treball: És una síntesi o recapitulació, on es fa palès el recorregut explicatiu, la pregunta inicial, l'estructura dels arguments i proves aportades i el resultat; Obejctius + Metodologia + Resultats; I es diu què aporta el treball al coneixement del problema plantejat). _Cites a peu de pàgina:_*
- Llibre d'un autor: [ Marc Baldó Lacomba , El saber histórico , València, Tirant lo Blanch, 2013.]
- Llibre de més d'un autor (Fins a tres): (Si més de tres autors = et al.) [Elena Hernández Sandoica, Miguel Ángel Ruiz Carnicer, Marc Baldó Lacomba , Estudiantes contra Franco (1939 – 1975): oposición política y movilización juvenil , Madrid, La Esfera de los Libros, 2007.]
- Capítol de llibre: [ Marc Baldó Lacomba , “Los movimientos estudiantiles en la España de los años cincuenta y sesenta”, en Aurora Bosch, Teresa Carnero y Sergio Valero (eds.), Entre la reforma y la revolución: la construcción de la democracia desde la izquierda , Granada, Comares. 2013, pp. 105 – 121.] L'Explicació Historicista: (Prestar atenció al power point d'aquest tema sobre les lectures que amplien la teoría) Podem organitzar en sis les principals maneres d'explicar la història: (Procés de progrés explicació història)
- 1.- L'explicació mítica: ◦ La Biblia, la Iliada, la mitologia de Hesíode, etc. ◦ Agent històric: Déu/ Déus.
- 2.- La historiografia en l'antiguitat grecorromana: Cunya que trenca la explicació mítica i la provincial cristiana, que s'interposa, però que no acaba de quallar. ◦ Agent històric: l'èsser humà [Per exemple: Pericles]. ◦ Entren en una explicació semblant i dirigida al logos. ◦ Representen la voluntat divina. ◦ Deixa llibertat al èsser humà però contradictori amb la religió cristiana.
- 3.- L'explicació providencial cristiana: Molt semblant a l'explicació mítica de la Biblia.
- El rigor empíric - Gran confiança en el document - Desconfiança de la teoría - Empatia molt gran amb el personatge.
- 6.- L'explicació social: Els tempps de la història social, s'expliquen mitjançant el fenòmen del segle XX. La renovació de les ciències socials a les que ens hem referit en els apartats anteriors, ha contribuit, en primer lloc, a que la història transcendira en l'estudi de les singularitats dels historicistes, a que s'abordaren les generalitzacions, a que es buscara en les estructures i els mecanismes del funcionament de les societats humanes. Les ciències socials, van contribuir a que la historiografia relacionara el nivell concret amb el nivell general, buscara nous models, referències, marcs comparatius, comportaments col·lectius, etc. La segona aportació, més visible encara, ha sigut teòrica i metodològica. Plantejament històric que avui dia predomina, existix i s'utilitza, i s'adapta a les circumstàncies de la història actual. Naix sobre la fonamentació que van fer els historicistes. (Sobre el pensament positivista) A finals del segle XIX i principis del XX. Basant-se sempre en fets històrics demostrables, científics, etc. Els fets de les dues guerres mundials, afectaren a la explicació històrica, canviant-la. Per la funció social que realitza. ◦ Acció social = Masses, democratització del sistema social = [Sufragi Universal] La Història, passa a ser amb l'explicació de la història, ja no una història de personatges i fets destacats, sinó d'un col·lectiu que representa tota una història social. És cert, que ja no parlem d'una història basada en l'elitisme, però si amb representants destacats que reuneixen tots els ideals del col·lectiu. Aquestos últims són els agents de la història social. (Els que representen un col·lectiu pels seus ideals compartits amb aquest col·lectiu o bàsicament, per ser el dirigent d'un moviment). ◦ “La història social és un producte derivat de l'historicisme i l'explicació de la intencionalitat individual i de la crítica positivista, evolucionista, de les ciències socials i la marxista. Té una gran importància l'avanç de la democràcia.” ◦ La història com a història social és pot entendre de dues maneres: ▪ Com a camp especialitzat d'aspectes socials de la història (demografia, estructures socials, comportaments col·lectius, moviments socials o d'acció col·lectiva – vagues, heretgies, etc.) ▪ Com a perspectiva d'anàlisi històrica:
- Parteix de la concepció de que la història és una experiència social.
- Copsa el conjunt de l'experiència social i les parts que la integren, i explica la vida social sistemàticament: ◦ Els elements s'entenen en el conjunt i a l'inrevés.
- Abasta tota l'experiència humana, incloent als individus. ▪ *D'aquesta segona manera és com entenem la història social. ◦ Característiques: ▪ Té com a finalitat, estudiar la societat, les persones, les relacions i interaccions, els conflictes i els canvis i transformacions, a la vegada que al fer un estudi individualitzat d'un d'aquests aspectes, s'ha de fer un estudi generalitzat i interrelació dels aspectes. ▪ Concepció sistèmica. ▪ Coneixement reflexiu, analític, que dóna noves preguntes arràn de noves respostes. Utilitza noves fonts a les habituals, etc. ▪ Oberta a les ciències socials i humanes. ▪ Oberta al pensament complex (medi, psique, informació, etc.) ◦ Etapes i Característiques: ▪ [1929 – 1945: Gènesi. Etapa germinal d' Annales. ]
- Contra la història événementielle.
- Història – Problema.
- Visions globals: ◦ Economia, societat, política, idees. ◦ Col·lectiu humà. (Historiador: Mètode obert – Hi ha que entendre i conèixer totes les ramificacions de les ciencies socials, per entendre la història.) ◦ Pluralitat.
- En aquest període va començar a obrir-se pas, el nou paradigma historiogràfic, les característiques del qual són: ◦ Aproximació de la història a les ciències socials. ◦ Revisió a fons dels suposats de l'historicisme. ◦ Concepció i defensa d'una història científica, raonada, seriada, econòmica i social. ◦ Les primeres polèmiques sobre la concepció de la disciplina: ▪ D'una banda amb Simiand, que atacaba els ídols de la historiografia tradicional. ▪ D'altra banda amb Seignobos que remarcaba que la història era ciència d'aquelles coses que solamen s'esdevenen una vegada. [Iniciar la lluita entre la història tradicional i la història, entesa, com a història de les societats.] ▪ [1945 – 1973: Desenvolupament de la història social com a socioeconomia.] (Mirar Power Point – Extraure breu info sobre estudis historiadors a la Segona Generació Annales, Història Social I Econòmica, Marxistes Britànics, Espanya: Llibre o Internet)
- Seona generació d'Annales ◦ Predomini de la socioeconomia. ◦ L'estudi d'objectes de llarga duració (fenòmens). ◦ Van buscant sempre les arrels dels esdeveniments.
- Historiadors marxistes britànics (Eric Hobsbawn) ◦ Contra l'estructuralisme i el reduccionisme marxista: ▪ Depuració teórica ◦ Socioeconomia, política i cultura.
- Història serial, història econòmica, demografia històrica. (Individualització de la història) ◦ Construir sèries en la història (Aspecte social). ◦ S'estudia molt les fluctuacions, les estructures i les conjuntures. ◦ S'ocupen molt de com creix o quines són les fases de la economia que denvolupen el creixement. ◦ Introdueixen l'anàlisis econòmic amb la nova historia ques esta cerant-se. ▪ [1973 – Fins ara: Crisi i renovació.]
- La crisi de les certeses: interaccionisme simbòlic i post-modernisme. ◦ Per raons socials (Instauració del capialisme en quasi tot el món, la independització de alguns països [antigues colònies], societat alternativa a la explotació capitalista [Europa oriental]) ◦ Aquestos països d'Europa Oriental, pitjor situació econòmicai social, també política. Perspectiva politica diferent al capitalisme, considerat el sistema del progrés. ◦ Nova generació expressada en el 1968: Entrada a les Universitats, desenvolupament intel·lectual, masificació d'assistencia a les Universitats, Estat de Benestar (Augmentat, per poder entrar a la