¡Descarga Apunts Introducció al dret y más Apuntes en PDF de Derecho solo en Docsity!
TEMA1: CONCEPTE I FUNCIONS DEL DRET
QUÈ ÉS EL DRET?
La noció de Dret és difusa, objecte encara d’especulació. Tot i així, podrem parlar del Dret com un sistema institucionalitzat de restriccions que s’imposa a les decisions de les persones. El Dret està present a tot arreu, ja que regula la vida en societat a la vida diària Dret objectiu: ordenament o sistema de normes que regulen la vida en societat Dret subjectiu: facultat, permís, llibertat. Ciència del Dret: estudi de la realitat jurídica (del dret objectiu i del dret subjectiu).
EL DRET I ALTRES SISTEMES DE NORMES Existeixen diferents tipus de normes que regulen la nostra conducta com a membres de la societat: o Normes socials : el seu incompliment té com a cost un retret social o Normes morals: el seu incompliment té com a cost un retret intern o Normes jurídiques : el seu incompliment està connectat a una sanció regulada i aplicada institucionalment per l’Estat Les normes morals i les jurídiques poden regular de la mateixa manera una conducta (robar, matar, violar,etc.), però també hi ha casos on el dret regula conductes que la moral no regula (codi de circulació) i viceversa (infidelitat, deixar seure la gent gran, etc.). En altres casos, també és possible que regulin la mateixa conducta de forma diferent l’una de l’altra.
Aspectes distintius de les normes jurídiques Els sistemes jurídics són sistemes normatius institucionalitzats que serveixen d’instrument per aconseguir certs objectius socialment útils als quals no s’arribaria si no hi intervingués una modificació dels incentius que determinen el comportament de les persones
ELS BÉNS PÚBLICS I EL PROBLEMA DE L’ APROFITAT Béns públics : un cop generat no es pot excloure ningú del seu ús. Són generats per la cooperació social. Una persona que no col·labora en la seva generació però se
n’aprofita és coneguda com free-rider (aprofitat). Si es generalitza la conducta del free-rider s’acaba amb els béns públics, ja que no hi haurà prou recursos per a crear-los. A vegades no hi ha un problema de coordinació perquè no hi ha conflicte d’interessos. No es produeix una discrepància entre allò individual i allò col·lectiu, però es necessita el dret per a definir la via d’actuació i coordinació. FUNCIONS DEL DRET
El dret no és un fi en si mateix, sinó que té caràcter instrumental.
El dret té diverses funcions:
o Funció cooperativa i coordinadora : resol problemes de coordinació i
cooperació.
o Funció de control social : el dret regula la nostra conducta mitjançant
normes jurídiques; permet sortir de l’estat de naturalesa on som vulnerables. Assegura un cert ordre mitjançant aquesta regulació de conductes. El dret té normes que s’apliquen directament a la conducta dels ciutadans (codis civil i penal). Altres normes es dirigeixen a regular l’actuació dels poder públics (lleis de transparència). Quan el dret regula les conductes, el que fa es generar unes expectatives compartides (dret de la propietat). Així, minimitza els conflictes socials. La principal eina de control social es la sanció, basades generalment en la privació de certes llibertats. Les normes tenen un component d’acceptació prudencial (es compleix per por a la sanció) però també han de tenir una acceptació voluntària (creiem que el que expressa la norma és el correcte). Quan les normes no tenen una acceptació voluntària majoritària l’estabilitat d’aquestes normes és molt precària. És probable que s’acabin modificant (p.ex: moviment d’insubmisos a l’Estat espanyol). Per això, no totes les tècniques de control social són negatives o repressives (multes, privacions o restriccions de llibertat, inhabilitació, prohibició de conduir,...), sinó que n’hi ha que intenten motivar i promoure mitjançant algun tipus de benefici (beques, exempcions fiscals, subvencions, xec bebè,...).
o Jurisprudència o Doctrina científica Les fonts es poden classificar de diverses maneres: o Segons els actes dels que provenen: Provenen d’un acte deliberat de creació de dret: llei i principis generals del dret Provenen d’actes que no es realitzen amb la intenció d’establir normes però tenen aquest efecte: la costum, la jurisprudència i la doctrina científica o Segons la seva naturalesa Fonts primàries: contenen un dret directament aplicable: llei Fonts secundàries: la seva vigència deriva de les fonts primàries: principis generals i costum Fonts orientadores: no creen dret pròpiament: jurisprudència i doctrina científica. Entre les fonts del dret regeix el principi de jerarquia normativa. Aquest principi estableix que la llei preval en cas de contradicció amb el que estableix una costum o uns principis generals del dret.
La llei En un sentit ampli, la llei és una norma escrita emanada de l’Estat (Constitució, llei, decret llei, reglament) En un sentit més estricte, la llei fa referència només a les normes escrites emanades del parlament, una norma jurídica imposada autoritàriament per l’Estat. (aquesta és la definició que més utilitzarem) Dintre del que és la llei també existeix una jerarquia normativa Hi ha dos tipus bàsics de lleis emanades del parlament
o Lleis orgàniques: només es poden utilitzar per regular drets fonamentals, règim electorals, CCAA,... i tenen un procediment d’aprovació agreujat (necessiten una majoria absoluta). LOFCA (finançament CCAA) , LOMCE, LOREG Les lleis ordinàries són totes aquelles lleis que no són orgàniques. La iniciativa legislativa recau sobre: o El govern: Projectes de llei (llei de pressupostos) o El parlament: proposició de llei o Les assamblees legislatives de les CCAA poden instar al govern a que presenti un projecte de llei o presentar directament una proposició de llei Les proposicions no de llei són proposicions presentades per grups parlamentaris i no tenen caràcter vinculant, sinó que insten al govern a realització una acció, expressen una opinió, etc. o Jornada laboral fins les 18. o Estatus dels animals o Discriminació de LGTBI El govern té dret a vetar proposicions de llei, per exemple, perquè suposin una afectació notable als ingressos o despeses pressupostàries. En el primer any de la legislatura actual (juliol 2016) es van presentar 125 proposicions de llei, de les quals 2 s’han convertit en llei i 37 han estat vetades. Dels 163 projectes de llei que el PP va presentar durant la legislatura on tenien majoria absoluta (2011-2016), 160 es van aprovar. També té iniciativa legislativa el poble, mitjançant la iniciativa legislativa popular (ILP). Aquesta requereix una recollida d’almenys 500.000 signatures en 9 mesos (en cas de l’Estat). Les iniciatives legislatives populars no poden afectar qualsevol matèria: ni LOs, ni pressupostos, fiscalitat, legislació internacional, prerrogativa de gràcia (indults). Les corts tenen el monopoli legislatiu, excepte els decrets. Aquests tenen rang de llei però emanen del govern enlloc del parlament o Decret legislatiu: les corts deleguen el poder legislatiu al govern amb una sèrie d’instruccions, un temps limitat i una matèria concreta.
Principis generals del dret Normes no escrites que es poden extreure de l’ordenament jurídic. Estan subordinades a la llei i a la costum. S’apliquen per tant quan són compatibles amb aquestes o quan no existeix llei ni costum que regulin la situació. Tenen una funció unificadora (mantenir la idea de que el Dret és un sistema, orientant-lo cap a uns objectius o valors considerats importants) i normativa (regulen el comportament tant de subjectes normatius com a operadors jurídics establint recomanacions i mandats d’actuació)
Jurisprudència Conjunt de raons que de manera reiterada utilitzen els tribunals per resoldre un cas en les seves sentències i que, normalment, suposen una determinada interpretació d’una norma jurídica preexistent. No és font de dret en un sentit estricte (no es pot utilitzar com l’únic i principal referent normatiu per fonamentar una sentència) Ha de ser reiterada (almenys dos casos resolts en el mateix sentit) i que prengui en consideració allò expressat en la ratio decidendi (la part de la sentència on s’expressen les raons de fons que determinen la resolució. Emana del TS. Per això, una sentència contrària a la jurisprudència del TS pot ser objecte de recurs de casació (recurs extraordinari que té per objecte anul·lar una sentència judicial que conté una interpretació o aplicació de la llei incorrecta – error in iudicando – o que ha estat dictada en un procediment que no ha complert les solemnitats legals – error in procedendo – )
Doctrina científica Opinions dels juristes expressades en els seus escrits. Tampoc és font de Dret.
Dret públic vs. Dret privat
Teoria de l’interès: segons el tipus d’interès que protegeix.
o Dret públic: protegeix l’interès general
o Dret privat: protegeix l’interès dels particulars
Teoria dels subjectes: segons els actors que intervenen en les relacions regulades per les normes.
o Dret públic: regula les relacions estat-individu
o Dret privat: regula les relacions entre els particulars
Públic Privat Regula l’organització de les institucions i la seva relació amb els particulars
Regula relacions entre particulars
Desigualtat entre les parts Hi ha igualtat de les parts Les normes tendeixen a ser imperatives, no admeten pacte en contra
Les normes són dispositives: admeten pacte en contra
Hi ha elements que qüestionen aquesta distinció públic-privat en l’àmbit del Dret o L’Estat opera molts cops com un particular (p.ex: l’administració lloga un edifici a un particular, la UPF es subscriu a una revista, etc.) o Hi ha moltes normes del dret privat que són imperatives o La defensa de l’interès públic també es fa mitjançant el dret privat
Dret laboral Regula les relacions entre l’empresari i el treballador assumint una posició asimètrica i el contracte de treball. o El Dret intervé en aquestes relacions per reequilibrar la diferència de poder contractual. Els drets dels treballadors són irrenunciables És un dret mixte; té components de dret privat i de dret públic És un instrument de política econòmica. Els drets laborals: o Es reconeixen a la CE (dret al treball, a la vaga, a la suficiència i igualtat salarial, al descans,... o Es concreten mitjançant legislació (reforma laboral) Tot i això, la llei que regula les condicions bàsiques del contracte de treball i els drets i obligacions dels contractants es l’Estatut dels Treballadors
Dret penal Imposa penes, és a dir, sancions particularment importants que afecten a la llibertat i al patrimoni de les persones que han estat declarades culpables de cometre delictes (danyar béns jurídics la protecció dels quals es consideri prioritària i fonamental per la vida social – vida, integritat física i moral, llibertat sexual, propietat,... –) Per establir la declaració de culpabilitat cal acreditar la voluntarietat o intenció o en alguns casos la negligència o imprudència. Es basa en el principi de tipicitat i irretroactivitat: ningú pot ser condemnat per un fet que no hagi estat definit com a delicte a les lleis penals abans de la seva comissió i a ningú se li poden imposar unes altres penes que les previstes per aquest delicte en el moment en què es va cometre. El dret penal modern es basa en els principis de proporcionalitat i de moderació i humanització de les penes, així com en l’objectiu de rehabilitació del condemnat. Per això s’exclouen la pena de mort i la reclusió perpètua. Regulat per: o Codi Penal de 1995;
Principi de la jerarquia normativa Criteri competencial o Hi ha competències que són exclusives de l’Estat o de les CCAA. o Hi ha una reserva de llei, matèries de LO i matèries que no són regulables mitjançant certs procediments (p.ex: decret llei) La tasca interpretativa En la pràctica els jutges fan una tasca interpretativa ja que: o Els sistemes jurídics són incomplerts i vagues o Hi ha regles i principis Regles vs principis o Els principis són normes amb un major grau d’abstracció, generalitat o vaguetat. o Les regles tenen un caràcter tancat (cas -> conseqüència jurídica) “El particular que encarrare o detuviere a otro, privándole de su libertad, será castigado con la pena de prisión de 4 a 6 años” o Els principis tenen un caràcter obert (les propietats que configuren el cas no constitueixen un conjunt tancat i precís: “Se garantiza el derecho al honor, a la intimidad personal y familiar y a la propia imagen”
TEMA3: CONSTITUCIÓ, CONSTITUCIONALISME I INSTITUCIONS DE
L’ESTAT
El moviment constitucionalista implica el pas a nivell individual d’una posició de súbdit a una posició de ciutadà. Els ciutadans passen a ser el que a nivell constitucional s’anomena poder constituent. El constitucionalisme és un moviment associat a idees liberals que té dos punts de partida: o la revolució americana (declaració d’independència i Constitució) i o la revolució francesa (Declaració dels drets de l’Home i del Ciutadà). Fa un vincle entre com s’ha d’estructurar el poder públic per assegurar uns drets determinats. Una Constitució verdadera tindrà per objectiu garantir aquestes llibertats.
Elements essencials del Constitucionalisme: o Separació de poders. Garanteix l’esfera de protecció dels ciutadans. o Declaracions de drets. Nova esfera de llibertats per protegir els ciutadans de l’exercici del poder públic. o Sobirania popular (poder constituent). El poder no emana d’un sobirà diferent a la ciutadania, no existeix una autoritat que s’imposi per sobre d’ella. o Govern representatiu (poder constituït). Sotmès a l’autoritat de la sobirania popular. Executa el que el poble decideix. La separació entre poder constituent i constituït fa una separació també entre l’Estat i la societat. Funcions de les Constitucions o Funció constitutiva de l’estat (contractualisme). Les Constitucions són documents fundadors de l’Estat. o Funció legitimadora del poder. El poder només pot ser exercit pels òrgans creats per la Constitució. o Funció de limitació i racionalització dels poders. Organització competencial de l’exercici del poder. o Funció de regulació de la producció jurídica. o Funció fonamentadora. Incorpora un sistema de valors fonament de l’ordre estatal. o Funció programadora/transformadora. Programa d’objectius polítics a assolir. La Constitució només té funció limitadora. Contingut de les Constitucions o Part orgànica: s’encarrega d’estructurar els poders o Part dogmàtica: garanteix els drets i llibertats dels ciutadans o Existeixen diferents generacions de drets: Liberals (llibertat, seguretat, propietat) Polítics (associació, sufragi universal) Socials (educació, seguretat social, sindicació)
Estructura: o Preàmbul: no té valor jurídic, és una entrada al que desprès desenvolupa la CE o Part dogmàtica: títol preliminar, títol I (drets i deures fonamentals) o Part orgànica: títols de II a IX o Reforma Constitucional: títol X o Disposicions Reforma constitucional. o Es tracta d’una constitució rígida (no es pot reformar mitjançant el procediment ordinari de reforma de qualsevol llei) o Existeixen dos procediments en funció de la importància d’allò a reformar: Agreujat: títol preliminar, drets fonamentals (secció I capítol II del títol I), corona, reforma total. 2/3 de les Cambres + dissolució (i eleccions) + ratificació noves cambres + 2/3 + referèndum obligatori Ordinari: la resta d’articles 3/5 de cada cambra + referèndum facultatiu S’han reformat els articles 13 (1992) i el 135 (2015) Monarquia parlamentaria El Rei com a cap d’estat (regna però no governa) Funcions del rei o Representació internacional. Símbol. o Sanciona i promulga lleis (de manera totalment simbòlica) o Arbitrar i moderar el funcionament de les institucions (3-O) o Convocar eleccions (quan se li mana) o Nombra el president del govern La persona del Rei és inviolable i no està subjecta a cap responsabilitat o Responsabilitat política: contrasignatura del govern. Cada vegada que el rei realitza un acte polític aquesta responsabilitat l’assumeix el govern (aquell qui co-sgini amb el rei el document)
o Responsabilitat penal: hauria d’abdicar per a ser jutjat com a ciutadà. No existeix, però, la llei orgànica que digui que ho ha de fer. o Signatura del Tractat de Roma (1999) no produeix cap canvi. Poder legislatiu Legitimació directa del poble espanyol Composat per les Corts Generals integrades per: o Congrés dels Diputats (representació ciutadana) o Senat (representació territorial) Funcions: o Funció legislativa (compartida amb el govern) o Funció pressupostària o Funció de control CE prohibeix el mandat imperatiu (obligació dels partits polítics de quedar vinculats per allò que han presentat com a programa a fi de ser escollits. Els partits i els governs no tenen la obligació de complir amb el programa). Té sentit especialment en el sentit econòmic, ja que les circumstàncies són canviants. Bicameralisme asimètric o El congrés examina i tramita les iniciatives legislatives o El congrés convalida decrets llei o El congrés investeix al president del govern o El congrés pot interposar mocions de censura i qüestions de confiança o El president del congrés referenda els actes del Rei o Però el Senat autoritza al Govern a prendre mesures per compel·lir a una CCAA a complir les seves obligacions Per a què serveix el Senat? o Històricament era el contrapès a la cambra baixa. Mentre els parlaments els escollia la ciutadania els senadors els escollia el Rei. o Tenen una funció rellevant dins dels Estats que són Estats federals. Treballen com una cambra de representació territorial i no està tan subordinat a les decisions del Congrés com en el cas d’Espanya
o Ascensos dels jutges dins la carrera judicial o Inspecció i vigilància de Jutjats i Tribunals o Decisions relatives a permisos, llicències i excedències de jutges i magistrats o Potestat disciplinaria Ministeri Fiscal o Funcions Promou l’acció de la justícia en defensa de la legalitat, els drets dels ciutadans i de l’interès públic Vetllar per la independència dels tribunals o Estructura Cúpula: Consell Fiscal presidit pel Fiscal General de l’Estat (designat pel govern) En cada nivell de tribunals existeix una fiscalia Existeixen fiscalies específiques (corrupció, tràfic de drogues) o Funcionament Actua d’ofici o a petició de les parts Principi de dependència jeràrquica Paper limitat en judicis civils i laborals Protagonisme destacat en matèria penal Via contenciós administrativa: suplert per advocats de l’Estat.
Drets fonamentals Les Constitucions inclouen un conjunt de drets que reconeixen i protegeixen de manera vinculant una sèrie d’interessos bàsics dels ciutadans. Drets morals: son drets prejurídics (no els crea cap autoritat, sinó que els individus ja els tenen de per si) que corresponen a tots els individus (universals i inalienables) pel simple fet de ser-ho Drets legals: son drets creats per un ordenament jurídic ja sigui nacional (constitucions) o internacional (legislació sobre DDHH) Els drets fonamentals son drets morals i legals Els drets fonamentals són universals però:
o Poden exigir requisits: dret de vot o Poden estar associats a un rol determinat: drets laborals, drets processals
