¡Descarga Introducció al Dret y más Apuntes en PDF de Criminología solo en Docsity!
Susanna Guerra Sala Criminologia Introducció al Dret Primer trimestre
INTRODUCCIÓ AL DRET
TEMA 1
- Què és el dret?
- La necessitat de sanció
- És el dret necessari?
- Les funcions del dret
Ad hoc : decisions no pensades a priori, sinó imprevistes.
El dret és un ordre jurídic que s'expressa normativament, és a dir, amb un conjunt de normes, per tal de regir una societat, regulant la seva conducta (un cop s'han aprovat les normes) i resolent els conflictes inspirats en els postulats de la justícia. L'estudi del concepte del dret el fa una branca anomenada filosofia del dret.
Passem a tenir alguna cosa semblant a un sistema jurídic quan tenim institucions, que regulen les normes. Això suposa la idea de normes sobre normes : hi haurà un moment on tindrem un procediment imprevist per crear noves normes secundàries.
Δ HART: calen certes pautes socials en petites societats.
El dret és necessari per a gestionar certes situacions on calen normes per a controlar-les.. Intervé per a que finalment estem tots en una situació millor i així corregir el problema de l' auto-interès que provoca una manca de cooperació.
Problemes de cooperació
Depenen d'altres individus. Hi ha tres tipus:
- Dilema del presoner: hi ha dos presoners. Els dos pensen de manera auto-interessada i culpen a l'altre per tal de sortir beneficiats.
- Free rider (gorrer): impostos en una comunitat de veïns. Si un veí no paga, l'altre tampoc. No contribueixen pagant la part de cadascun.
Com a conclusió, podem dir que la racionalitat individual fa acabar, tant als presoners, com als gorrers, en una situació pitjor de la que estaven. Hi ha normes que ens incentiven a fer i complir la nostra part. Si no ho fem així, apareixen les sancions. El dret canvia els meus incentius i permet aconseguir el fi complexa amb els béns que necessitem a través de la cooperació.
- Problemes de coordinació: no hi ha conflicte d'interessos, sinó falta d'informació. Per exemple: dues persones estan parlant per telèfon i tenen problemes per a tenir una bona comunicació. No està fet expressament, però si els hi expliquen com tenir bon contacte, el problema no es repetirà. El dret ens dóna informació, com ara dir-nos: condueix per la dreta. No canvia els meus incentius, perquè en aquest cas, no en tinc.
Funcions del dret
Seguretat
Seguretat jurídica. Puc preveure què em passarà amb normes que regulen les situacions. Aquesta seguretat està lligada al coneixement de normes: sé què em pot passar a mi o als demés si les incompleixen. Ser autònoms, poder ser lliures gràcies a això, amb coneixement de causes. Les normes són irretroactives i clares, previstes a priori. El dret ens ajuda a ser autònoms de manera racional. Per garantir aquesta seguretat cal assegurar un control del compliment de les normes amb una sèrie de sancions, no només amb l'existència de les primeres. No és tan important el que se'ls aplica a les persones, sinó el que ens arriba a nosaltres (veus, mitjans de comunicació), així que es distorsionen les situacions i s'alteren els nostres incentius. Les normes apareixen dins el Butlletí Oficial de l'Estat.
Control social
Les normes han de garantir una certa pau i estabilitat social. Hem de tenir una percepció de les normes, conèixer què ens pot passar i saber si les normes són eficaces.
Justícia
El dret tracta de preservar la justícia en un marc comunitari des del punt de vista de qui aprova les normes. Restableix accions injustes. Reflexa què és justícia sota la seva perspectiva.
- Interès general : mirar què és el millor per tots, preocupar-se pels votants o per la població en general? Com s'aconsegueix?
- Igualtat formal : potser no està clar el que és just o no. La igualtat diu que sigui qui sigui qui es troba en una situació, se li aplicarà el mateix. El dret utilitza termes generals. Efecte: la igualtat formal queda garantida.
Llei
Hi ha sistemes que, per a introduir lleis, utilitzen una càmera, dues... Espanya inclou el congrés i el senat. La llei és l'instrument bàsic per a introduir noves normes, que seran aprovades pel parlament.
- Lleis orgàniques: són les més importants. No es poden canviar, si no ho fa una llei orgànica. Necessiten majories més importants per a poder ser aprovades.
- Lleis ordinàries: menys fonamentals i les aprova el Parlament. En situacions d’urgència poden aprovar-se ràpidament.
Costum
No és el mateix que un hàbit social (rentar-se les dents...), sinó que a més, és obligatori (en una llotja, el primer que diu jo s’ho queda).
Principis – estructura
DWARTEIN (advocat): si tu mates al teu avi per heretar, encara que vagis a la presó segueixes estant en el testament i per tant, és legal jurídicament. Per a això, darrere del sistema jurídic (americà) hi ha uns principis. Són valors escrits. No tenen suposat de fer i per tant, conseqüències jurídiques, com les regles. Les regles, a més, quan dues entren en conflicte s’invoquen diferents conflictes: jeràrquic, cronològic o d’especialitat.
Jurisprudència
És el conjunt de drets constitucionals de la carta magna dels tribunals sobre una matèria determinada. Una tradició Civil law (a Espanya) i Common Law (a Estats Units). La nostra jurisprudència és la part rellevant d’una sentència a la que es pot evocar però no té el pes que té a Estats Units.
- Asseure jurisprudència : quan dos casos es resolen pel Tribunal suprem en la mateixa direcció.
Segueix sent font de dret per ell sol quan passa això i les lleis tenen majoritàriament més importància.
Doctrina
Tenen gran influència en la sentencia final, com el fet de si alguna cosa és una imprudència, és a dir, si es fa de manera premeditada coneixent les conseqüències o si es fa innocentment sense pensar-hi.
Sempre, en les diverses branques del ordenament jurídic (civil, penal, internacional...), la idea de causalitat és important quan se li està imputant un delicte a algú. Llavors, la doctrina s’ha pronunciat sobre quines seran les causes. Algú que atropella a una altra persona i a l’ambulància mor, és causant o no de la mort? La doctrina marca el límit del que considerem causa directa o indirecta del delicte.
La doctrina no és una font del dret, només quan el legislador la té en compte es pot considerar com a tal. És útil perquè sempre és millor que algú es dediqui a meditar en les característiques de cada cas, abans que el jutge utilitzi la seva intuïció.
Altres
Reglaments, instruccions... en l’àmbit de la criminologia té molta importància (reglaments dels cossos de seguretat, de permisos d’armes, etc.) A nivell teòric solen ser menyspreats.
La estructura de les normes
Estructura del raonament judicial. Interpretació i veritat
La premissa normativa és la norma que resol el cas. En els delictes específics s’estableixen uns marcs per a determinar la seva pena. El que tenim són paraules diferents escrites en la Constitució, les lleis... i hem de passar aquestes paraules a allò que expressen, s’han d’interpretar, conèixer el seu contingut. Identificar quina norma s’aplica al cas, pot ser difícil. Les normes del Codi Penal s’expressen amb un llenguatge tècnic, s’utilitzen moltes paraules que no trobem en el llenguatge col·loquial. El dret s’expressa amb llenguatge natural, no formal, però es troba tecnificat. Encara que estigui tot expressat, encara trobem ambigüitat en molts casos. Les definicions de cada terme depenen de l’ús que se’ls hi dóna en comunitat, per a perfilar les qualitats que ha de tenir algo per a ser considerat com a tal cosa hi ha molt conflicte, ja que algunes propietats que poden se importants, realment no ho són tant. Exemple: les característiques específiques d’un llibre o una taula.
La premissa fàtica és la relativa als fets, és necessari distingir els casos. Quins són els fets reals, què va passar? En ella trobem:
- Càrrega de la prova : qui ha de provar els fets? En el dret civil, el que acusa és el que ha d’aportar probes de la culpabilitat de l’acusat, no és l’acusat el que ha de demostrar la seva innocència. El jutge no només ha de tenir en compte el que diuen les normes, sinó també el que ha passat. Les proves dels fets s’han de presentar en un moment, una etapa del judici, després ja no serveixen.
- Estàndard de la prova: posem el cas que aportes varies proves en contra meva: en quin moment hi haurà una prova que mostri definitivament que soc culpable? Quina prova és tan forta? Aquesta prova o conjunt de proves han de demostrar la meva culpabilitat i eliminar tot dubte raonable de que soc innocent perquè les penes són més dures que en lo civil, on només cal mostrar que jo PODRIA haver sigut culpable i em condemnaria a pagar una indemnització, per exemple, no et tancarien a la presó.
Dret constitucional
La regulació de tot allò que està a la Constitució. Drets fonamentals, disseny bàsic de les institucions, etc. Haurien d’afectar a tot el món.
Dret internacional públic
Tractats internacionals firmats per països, es basa en casos entre estats.
Dret internacional privat
És un cas entre particulars, però són particulars de diversos estats els que estan implicats, així que a vegades s’apliquen normes d’altres països.
Dret comunitari
Normés del dret internacional que afecten a la Unió Europea.
Dret administratiu
Regula el funcionament de les administracions. Per exemple: regula el procés per a donar-se d’alta en la seguretat social. També es relaciona amb els tributs. El dret tributari és un dels més complexes.
Dret penal
Afectacions més importants als béns jurídics, béns com la vida, la integritat de la persona, la llibertat sexual, etc. Les conseqüències són més dures que en el dret civil.
Dret civil
El codi civil regula qüestions relacionades amb contractes, entre altres, en relacions entre individus. Hi ha comunitats autònomes que tenen el seu propi codi civil. Per exemple, cobrar una indemnització per atropellament. Tenim dos particulars que es veuen en conflicte, només afecta a dos persones, per tant, poden resoldre-ho entre elles.
Dret mercantil
Regula el funcionament de les empreses, negocis, mercaderies, etc.
Dret laboral
Regula el dret dels treballadors, salaris mínims, horaris, vacances... entre empresari i treballador.
Dret processal
Va apartat de tots els anteriors. Es basa en regular els procediments per a X, i no en les normes. Per exemple, regula les lleis que controlen el procés penal, el procés de un judici civil i d’un altre penal, en el qual alguns casos tindré llibertat i en altres no, qui intervindrà, etc. Posa les normes de joc.
Normes imperatives, dispositives i per defecte
- Imperatives: s’imposen a l’individu
- Dispositives: estan a disposició del destinatari
- Per defecte: s’activen si no es decideix una altra alternativa
TEMA 3
DRET I MORAL
La moral positiva i la moral objectiva creen la metatètica.
- El sistema jurídic ho és pel seu contingut?
- Tenim el deure de complir amb les normes del sistema?
- El dret ha de ser un reflexa dels valors de la comunitat?
Moral
Moral conceptual
Si les normes que conté aquest sistema es duen a terme i se’ls hi atorga legitimitat per part de les persones a les que hauria d’afectar, podem afirmar que tenim un sistema jurídic.
Pels positivistes jurídics , el contingut de les normes no importa. El que importa és que la gent s’ho prengui en serio. Un dels seus autors principals és Hart , que no considera necessària una vinculació amb la moral.
Pels jusnaturalistes això no és cert, no n’hi ha prou amb què el sistema es tradueixi en fets socials, sinó que si el sistema en general és molt injust, no és un dret jurídic, així que consideren que el vincle amb la moral és necessari. Un dels autors més importants és Dworkin , que a més, diu que en múltiples judicis, els jutges invoquen principis morals, fins i tot quan sembla que la moral no té un paper, ho està tenint en la majoria de casos. Tot el discurs jurídic està vinculat a la moral.
Elements que entren en el debat
- Moral positiva: segons el que creu la majoria. Com ho determinem? Està justificat? Ens sembla que amb això no és suficient.
- Moral crítica: Quan està justificat? No té res a veure amb la majoria. 1) Perfeccionisme: s’hauria de prohibir perquè és perjudicial per la persona i la salut, no és un bon pla de vida. 2) Liberalisme: visió més clara en un discurs públic. Que cadascú decideixi per ell mateix amb el límit de no generar danys a terceres persones per aconseguir una pau social i un estalvi de costos. Hi ha dos problemes: l’autonomia (en quin moment diem prou?) i el dany a les terceres persones (quan s’entén que hi ha un dany?). 3) Paternalisme: mesures per protegir l’individu quan decideix amb llibertat. Per exemple, els menors, que no són tant madurs. Mai tenim informació perfecta, però cal la suficient, igual que passa amb la maduresa.
TEMA 4
ORGANITZACIÓ DE L’ESTAT, DRETS I FONAMENTS.
Estats i ciutadans
Un estat és una organització juridicopolítica que exerceix la sobirania sobre una població i un territori i que, com a institució, genera i sanciona de manera excloent el conjunt de normes que integren un determinat sistema jurídic.
L’estat de dret
Es va originar durant la Il·lustració per tal d’assegurar la llibertat de l’individu davant el poder de l’estat. Actualment associem la idea d’estat amb certes característiques que s’identifiquen amb el model d’ estat de dret democràtic.
- Submissió a la llei: L’estat de dret està sotmès a la llei, només actua si existeix una norma que li permeti fer-ho i que li indiqui fins on li permet realitzar certes accions. La llei autoritza, limita i controla l’acció de l’estat. ( Principi de legalitat ). D’això depèn la seguretat jurídica, ja que si l’estat estigués per sobre la llei, aquestes podrien ser inventades d’un dia per l’altre.
- Sobirania dels ciutadans i democràcia: el poder emana del poble, els poders de l’estat els tria aquest. El seu dret a vot està assegurat pel parlament, el pluralisme polític, etc.
- Separació de poders de l’Estat: la divisió de poders separa la funció de crear lleis de la funció d’executar-les i dirigir acció política i la d’administrar la justícia i controlar la legalitat.
- Jerarquia normativa: en l’estat de dret, les normes i lleis mantenen una relació de jerarquia on les que ocupen un rang inferior no poden contradir a les que ocupen una posició superior.
- Drets i llibertats públiques: els ciutadans tenen una llista de drets fonamentals, llibertats i garanties en les que l’estat no pot inferir.
- Estat no aconfessional: estat i religió estan separats.
A Europa, el text fundador dels drets i llibertats no és una constitució (va haver un intent i va fracassar). Els drets i llibertats apareixen en la Declaració dels drets de l’home i el ciutadà de l’assemblea nacional francesa. Les sancions i restriccions legals es justifiquen per causar danys a tercers i a l’interès general.
Estat constitucional espanyol
Segons la Constitució de 1978, els poders estan separats segons:
- Institucions: corona, corts generals, govern, poder judicial (tribunal suprem), comunitats autònomes (que tenen competències i òrgans que generen contrapès a la separació de poders) i tribunal constitucional.
- Drets: civils, polítics i socials.
Poden controlar-se uns als altres i hi ha nombroses connexions entre ells. En la Constitució s’hi exposa un disseny institucional bàsic i drets fonamentals. Espanya és un estat social i democràtic amb una forma política de monarquia parlamentaria. Té les característiques de les democràcies de dret i les d’un estat liberal.
Organització constitucional
- Corona: hereditària. El rei és el cap d’estat, modera el funcionament de les institucions i la seva funció és simbòlica, de representació i moderació constitucional. Proposa al congrés un candidat a la presidència després de les eleccions i ostenta el control suprem de les forces armades encara que és el govern qui mou l’exèrcit. Assumeix la més alta representació de l’estat en relacions internacionals i es immune a qualsevol acció penal o civil en contra seva, ja que els seus actes els valida i confirma el president del govern i aquest serà qui tingui la culpa. El rei regna, però no governa.
Els drets fonamentals
Què són, la seva protecció i la seva difícil modificació
Els drets fonamentals són fruit de la visió de la llibertat que es tenia durant la Il·lustració. Recullen els interessos bàsics dels ciutadans per garantir la seva llibertat davant el poder de l’estat i no poden ser modificats per sistemes democràtics. Això és perquè, com s’il·lustra en la pròpia Odissea d’Homer , en l’escena de les sirenes, Ulisses es va lligar al màstic per poder escoltar els seus cants i no ser atret i va posar taps a les orelles dels seus mariners per a no perjudicar-los a ells i que no obeïssin l’ordre: deixeu-me anar! La societat ha d’estar lligada per poder gaudir d’aquests drets i no eliminar-los en moments en que sembli necessari o moments en que una majoria caigui en la irracionalitat. Això provoca que ni tant sols generacions posteriors puguin canviar-ho o almenys no fàcilment.
Aquesta protecció s’aconsegueix sent obligatoris pels poders públics, la seva protecció per part dels tribunals i la exclusió del poder executiu i legislatiu per a que ni una majoria parlamentaria els vulneri.
Per incentivar no només la seva protecció, sinó la seva adaptació, és no democràtic que no accepti aquests drets i se li impedeixi la entrada en organismes com la UE.
Els drets fonamentals estan reconeguts per una norma jurídica de rang constitucional. Aquesta norma permet a una persona atribuir-se un dret davant un tribunal, que a la vegada està obligat a protegir aquests drets.
Resumint: els drets fonamentals recullen interessos bàsics dels ciutadans per a que tinguin llibertat davant el poder de l’estat i no es poden modificar fàcilment perquè es reconeixen en normes de nivell constitucional i estan protegits pels tribunals. A més, presenta una característica per a denominar-se democràtic i per a poder formar part de certs organismes.
Classificació dels drets fonamentals
- Drets civils: garanteixen àmbits de llibertat d’actuació i autonomia (dret a la llibertat)
- Drets polítics: garanteixen la participació democràtica en assumptes públics (dret a vot)
- Drets socials: garanteixen una qualitat de vida digna (dret a la salut)
L’Estat del Benestar és ideal per a protegir alguns d’aquests dret com els socials, ja que la prestació de serveis públics incrementa la qualitat de vida del ciutadà. Per exemple, la salut pública, el transport
Garantia dels drets fonamentals
Per a que no succeeixi el que va passar amb declaracions de drets anteriors, en la Constitució del 78 s’estableixen dues vies per a protegir-los.
- Els ciutadans poden acudir als tribunals per a protegir els seus drets si els hi vulneren, ja que els tribunals ho protegeixen. El tribunal constitucional també s’encarrega d’això, tant en casos relacionats amb recursos d’empara (quan una persona física o jurídica creu que les autoritats estan violant els seus drets fonamentals i per això invoqui interès legítim, el defensor del poble i el Ministeri fiscal, per solucionar la situació) o amb recursos d’inconstitucionalitat.
- En l’àmbit internacional: a nivell europeu existeix un sistema de garantia d’aplicació directa a Espanya: el Conveni europeu de drets humans (CEDH) i el Tribunal europeu de drets humans (TEDH). Amb això, l’estat perjudicat pot demandar un altre estat, com qualsevol dels altres membres (sistema de garantia col·lectiu). La declaració de drets i llibertats fonamentals de 1989 de la UE va significar un gran pas en l’establiment d’un catàleg propi de drets i llibertats. Avui en dia, la carta dels drets fonamentals destaca a més de per recollir els drets més rellevants, per incorporar un concepte de ciutadania amb el tractat de la UE.
