¡Descarga Apunts Microeconomia y más Apuntes en PDF de Administración de Empresas solo en Docsity!
PRIMER BLOC: Mercat, estat i benestar
1.2 L’equilibri de mercat
Existeixen dos tipus de societats. Les societats/economies de subsistència: es consumeix el que es produeix, i quan hi ha excedents és quan sorgeix la societat/economia d’intercanvi amb el troc/trueque.
El mercat, és aquell lloc on es dur a terme l’intercanvi de serveis o productes. El tipus de mercat ve determinat per el tipus de bé:
- Béns de consum: són els que utilitzem de forma directa per satisfer una necessitat:
■ Béns de consum d’uns sol ús ■ Béns de consum d’ús durador
- Béns de producció/de capital: no satisfan directament les necessitats perquè s’utilitzen per a produir. Satisfan les necessitats indirectament, és a dir, dins d’un procés productiu que genera un producte o un servei. Ex: bambes esportistes d’elit, ordinadors facultat.
El mercat de factors productius és on es situa el treball el capital i la terra. Els que demanen treball són les empreses, i són els consumidors/treballadors els que ofereixen treball.
Les forces del mercat
Les forces del mercat són la demanda i l’oferta.
- La funció de demanda ens indica la quantitat que s’està disposat a comprar a diferents preu. Té pendent negatiu.
QD = f (preu, Renda, preferències, preus relacionats, expectatives,... )
- La funció d’oferta ens indica la quantitat que els venedors estan disposats a vendre. Té pendent positiu.
Qs= f (preu, costos factors de producció, tecnologies, impostos, subvencions, expectatives, estructura mercat,...)
Ceteris paribus : quan totes les variables es mantenen constants.
Els desequilibris es poden corregir des de pocs minuts (ex: la borsa s’equilibra molt ràpid) fins a passat uns anys (ex: els habitatges són molt lents d’equilibrar).
▲ Si el preu està per sobre del preu d’equilibri, és quan hi ha excés d’oferta/escassetat de demanda els preus baixaran. ▲ Si el preu està per sota del preu d’equilibri, és quan hi ha excés de demanda/escassetat d’oferta els preus pujaran.
✓ L’augment de renda comporta l’augment de la demanda de béns normals o de luxe ✓ L’augment de renda comporta la disminució de la demanda de béns inferiors.
▲ Els béns substitutius són aquells que cobreixen instintivament la mateixa necessitat.
▲ Els béns complementaris són aquells que cobreixen complementàriament una mateixa necessitat.
La intervenció de l’estat a l’economia es pot donar si s’estableix un preu màxim o mínim als productes, amb aranzels o amb impostos.
1.3 L’eficàcia
Es quan s’eviten malbarataments, es fan les coses aprofitant els recursos d’una forma òptima. L’equilibri de mercat en competència perfecte és la situació més eficient possible perquè tots els participants del mercat ocupen un lloc sense tenir influència sobre els demes.
L’excedent econòmic és la suma del benefici/benestar dels consumidors i el benefici/benestar dels productors. És l’eficiència del mercat.
- L’excedent dels consumidors és la diferència que hi ha entre els que estan disposats a pagar els consumidors i el que acaben pagant.
- L’excedent dels productors és la diferència entre el valor del productes per els venedors i costos per els venedors.
Òptim pareto: l’assignació de recursos és la més eficient possible en el mercat competitiu.
1.4 L’equitat
El mercat lliure moltes vegades no és just i genera desigualtats. L’equitat és la justícia.
Corba de Lorenz
Mesura la distribució de la renda d’una economia, concretament les desigualtats. Com més separada de la recta d’equidisctribució més desigualtats. Equidistribució: distribució equitativa de la renda. Com més propera és l’economia a la corba vol dir que és més equitativa.
Una forma d’eradicar les externalitzacions és a través del Teorema de Coase, que diu que els agents del mercat sense la intervenció de l’estat i sempre que no hi hagi costos de transacció (de negociació: advocats...) elevats, podrien solucionar-se entre ells. Si els particulars poden negociar sense costos sobre l’assignació de recursos, el mercat sempre resoldrà el problema de les externalitats i assignarà eficaçment els recursos.
1.6.2 Béns públics
Un bé públic, és un bé que no és rival i no és excloent.
Bé rival: el consum per part d’una persona exclou l’ús d’una l’altra persona (aliments) Bé no rival: tot i que algú els consumeixi, també els pot consumir un altre. (carretera) Bé excloent: Pagar per disposar d’aquest bé, es aquell que pots excloure de consumir a qui no el pagui. (roba) Bé no excloent: No pots (és molt difícil) excloure a qui no el pagui.
Rival Sí No
Excloent
Sí
Bé Privat Bé Col·lectiu
(transport públic, carreteres amb peatges)
No
Bé Comunal/comú
(mobiliari urbà, carreteres congestionades)
Bé Públic Pur
(enlluernament públic, defensa nacional, carreteres, televisió pública)
(Els béns que proveeix el sector públic acostumen a ser béns públics, però tenen perquè ser- ho. A més, hi ha béns públics que no els proveeixen el sector públic)
Quan existeixen béns públics es produeix el fenomen dels paràsits, que són aquells individus que accedeixen al bé públic tot i no haver fet cap aportació (no han pagat cap impost).
Com que els consumidors no tenen que pagar no revelen els seus propòsits, i això és un problema per les empreses privades que volen oferir productes en aquest mercat.
1.6.3 La competència imperfecta
Per què és una errada del mercat? Els preus són més elevats i les quantitats que arriben al mercat són inferiors de les que podrien arribar-hi en un mercat de competència perfecta.
Errades del Sector Públic
- La gestió del sector públic pot estar orientada/esbiaixada a interessos privats. (corrupció)
- Impossibilitat/dificultat de valorar/contrastar els costos i els ingressos generats per la intervenció pública. (la funció de demanda difícil de valorar, difícil de determinar les provisions)
SEGON BLOC: El Consumidor. La teoria de la conducta del consumidor
2.1 Introducció
El concepte de la racionalitat de Descartes està implícit en la teoria de la conducta del consumidor.
Quan el consumidor pren les decisions ho ha de fer de forma racional. Si els consumidors són racionals, les decisions les decidirem sobre el criteri de maximitzar la nostra satisfacció utilitat, sota una restricció bàsica, a partir dels recursos que tenim.
2.2 Restricció pressupostària
El nivell de renda és aquell que ens permet adquirir tot allò que volem al seu preu corresponen. (Suposem que tenim dos productes i que existeix l’estalvi, és a dir, que tota la renda es destina al consum):
La frontera determinarà el que és possible i el que no és possible, entre el que ens podem permetre i el que no/inassequible.
■ Renda Desplaçament cap a la dreta ■ Renda Desplaçament cap a l’esquerra.
- Desplaçament no paral·lel:
Que es produeixi un canvi en el pendent, que és el que passa quan es canvia un preu.
