¡Descarga APUNTS PAMI DE GRACIA - GP y más Apuntes en PDF de Psicología solo en Docsity!
Els sentits
Els sentits ens ensenyen la manera d’explicar l’entorn.
Tacte
Viatjar pels nervis més ràpid o no depèn de la capa de mielina. Els més lents són els del dolor i la calor
Propiocepció, termoreceptors, mecanoreceptors.
Nociceptors
El cervell rep una quantitat d’informació al mateix temps i la informació de pressió elimina la informació del dolor per tant, activa el circuit de la recompensa.
Gust
Papil·les gustatives (paladar, gola i amígdales)
5 sabors ( recordar glutamat monosòdic)
Olfacte
Combinació olfacte i gust dona al sabor
10000 aromes diferents
90% dels que provenen té a veure amb l’aroma
Vista.
Sentit dominant i distingim 7 colors (l’arc de sant Martí)
Oïda
Sentir i equilibri (funcions)
Vibracions molècules d’aire- timpà- ossets- cargol-nervi
El so alt ens molesta perquè els ulls ens diuen que no ens estem movent i l’oïda ens diu que sí. Coses contradictòries.
Influència de la psicologia en el disseny de productes
La importància de la textura és molt important, i l’aparença. El glutamat estimula positivament les papil·les gustatives i reforcen les vies de recompensa cerebral.
Moltes campanyes alimentàries fan èmfasi amb el so de l’aliment, el cruiximent, és important. Els aromatitzants i els saboritzants juguen un paper molt important, per exemple en el Burger King. Ens agraden més les coses regulars, envasats, per exemple el pollastre envasat xino.
Què és l’avaluació sensorial/perceptiva?
Les qualitats percebudes d’un aliment no són una característica propi d’aquest, sinó del resultat de la interacció aliment-home.
Es pot definir com la organització o estructura perceptiva avocada per determinats estímuls procedents de l’aliment, que depenen no només de la classe i intensitat de l’estímul, sinó també de les condicions psicològiques, socials i culturals.
Un mètode d’avaluació perceptiu utilitzat per mesurar, analitzar i interpretar les respostes a productes, generalment d’alimentació.
Mètodes d’avaluació sensorial
Identificar el mètode adequat per a cada pregunta.
Són productes diferents? Mètode discriminatiu.
Si són diferents, en què consisteix aquesta diferència? Mètode descriptiu.
Quina és la acceptabilitat d’un producte? Es prefereix un producte més que un altre? Preferències.
Es prefereix una patata chip retorçada perquè té més fracturabilitat, notem que cruixirà més i la preferim.
Molts aliments estan dissenyats per a fonamentar una pràctica compulsiva (Pringles, Lays...), etc.
Els jutges, experts fan:
Les proves discriminatives, els permeten comparar dos o més productes, i inclús estimar la mida de la diferència. En general són senzilles i de gran utilitat pràctica
Les proves descriptives, en general són més complexes, mitjançant les mateixes els jutges estableixen els descriptors que defineixen les diferents característiques sensorials d’un producte i utilitzen tals descriptors per a quantificar les diferències existents entre varis productes
Els consumidors fan:
Les proves de preferències (hedòniques), s’utilitzen en condicions similars a les que normalment s’utilitzen al consumir el producte, d’allà que puguin portar-se a cap en
Pregunta bàsica:
En quins atributs sensorials està aquesta diferència?
Configuració bàsica
- 8-12 persones (panelistes)
- Determinació d’agudesa
- Experts entrenats
- Pregunta sobre la intensitat per a tots els atributs sensorials
- Anàlisis estadístics proba t-test
Avantatges: Informació quantitativa detallada
Limitacions: Temps destinat a les proves, més ampli
Moltes empreses d’alimentació tenen un panel d’experts entrenat per cada un dels seus productes.
Per entrenar a un panel d’experts són necessaris varies setmanes o mesos.
Existeixen diferents mètodes d’entrenament
- Anàlisi descriptiu quantitatiu
- Espectre Sensorial
- Perfil d’aroma
Què significa estar entrenat? Significa que els panelistes estan entrenats per avaluar productes similars amb diferents instruments, En essència, els panelistes aprenen a calibrar cada atribut i la seva gama d’intensitats amb diferents escales. Per exemple, un panel entrenat podria determinar els atributs d’una mostra de vi i seria capaç de qualificar el nivell de terbolesa, color, viscositat, etc.
Què es fa en les proves descriptives?
Es calculen les puntuacions mitjanes de cada atribuït i s’utilitzen contrastos estadístics per a determinar si les diferencies son significatives.
Les dades poden representar-se en un gràfic, generalment un “spider plot”, per comparar més fàcilment els atributs i les mostres.
En el gràfic de l’exemple es comparen tres marques de vi, quina és més dolça?
Es va fer un estudi sobre les característiques sensorials dels caramels sense sucre i els que tenien sucre i es va demostrar que perceptivament es pot tenir el mateix gust en caramels amb sucre que sense sucre, perceptivament.
Proves de preferències del consumidor
Pregunta bàsica:
Prioritats del consumidor, què prefereixen?
Configuració bàsica
- 75-150 consumidors per prova
- Seleccionats per ús del producte, ¿compra el producte? I ¿amb quina freqüència?
- Pregunta sobre el grau de preferència ¿Quan li agrada? i/o preguntes sobre les preferències sobre el producte
Avantatges: Proporciona informació fonamental, agrada o no?
Limitacions: És difícil obtenir una mostra representativa de consumidors
Utilitzat per a mesurar la quantitat de persones que prefereixen un producte, existeixen varis tipus d’escales que poden ser utilitzades, tipus: m’agrada molt i molt, m’agrada mig-mig, m’agrada poquet, etc.
El “Desafio Pepsi” va ser un tipus de prova que s’utilitza àmpliament en la investigació de mercat (marketing research). S’utilitza per a determinar quins productes són els preferits, encara que es pugui elegir l’opció “sense preferència”.
Additius i percepció dels aliments
Serveixen per a què ens agradin més els aliments i els percebem com a més bons, per exemple, i es va arribar a la conclusió que és possible crear un caramel sense sucre que sigui perceptivament tant bo com si tingués sucre.
- Els additius que mantenen la frescor i prevenen la descomposició: són els antioxidants i els conservants.
Els efectes del moviment i el confort amb el forro d’una faldilla
Depenent de la textura ens és més o menys agradable, com més agradable més car és. Aquestes diferències venen a nivell microscòpic. Darrere de la creació d’un producte hi ha una trama molt elaborada, per a portar a terme la resolució de les preferències cal un estudi complex. Com més durador és el material, menys còmode sol ser, per tant s’ha de trobar un equilibri amb comoditat, i avui en dia es prefereix la comoditat (agradable al tacte) a la durabilitat.
El mètode consisteix en la percepció (discriminació), la identificació (descripció) i la valoració (preferències), llavors s’elabora el producte i finalment arriba al consumidor. Els patrons perceptius promouen els judicis cognitius, i els judicis cognitius promouen la percepció.
Neuro-màrqueting, de quina manera el màrqueting pot modular les representacions neuronals com a placentàries
Un estudi va demostrar que els la població preferia el vi car, en vers la qualitat, calia investigar el perquè passa això al nostre cervell. És a dir, els resultats van mostrar que augmentar el preu d’un vi, augmenta la percepció subjectiva de gust agradable, així com el nivell d’oxigen en sang i en l’activitat de la escorça orbito frontal medial, una àrea que codifica les experiències amb plaer. El treball proporciona proves de la capacitat del màrqueting de modular correlacions neuronals de les experiències plasenteries dels mecanismes mitjançant els quals opera la persona.
Els estudiats s’els hi van mostrar 5 vins, i 2 eren els mateixos, i se’ls hi deia que era una prova d’experimentar el gust en el temps. Es va demanar que es centressin en l’aroma del vi, però també sabien els preus. El preu més car era del vi 2, però també aquest vi estava repetit i era el segon més barat.
Es va trobar que el vi 2, hi havia una major activitat en la escorça orbito frontal en el cas de la varietat que era suposada cara, i la barata menys.
Com el pensament modula la percepció en l’escorça orbito frontal
S’investiga si la preferència va associada amb el disseny de l’envasat del producte. L’etiqueta bàsica és investigar els efectes de les etiquetes cognitives sobre la representació neurològica del sabor i el gust, cada estímul gustatiu va ser acompanyat en diferents experiment per diferents etiquetes de paraules. Les instruccions donades a la gent de l’experiment indicaven que se estava interessat en la evaluació dels sabors i gustos agradables, i en els components que influeixen en la agradabilitat de diferents aliments com la sopa de verdures.
Per a mesurar eles efectes cognitius d’una etiqueta (paraula) sobre el gust, dada estímul de saber descrit va ser etiquetat en diferents maneres, com “bo i deliciós sabor” o “glutamat monosodis”. De manera similar, l’estímul de saber descrit anteriorment va ser etiquetat en diferents assajos com “bo i deliciós sabor” O “aigua bullida amb vegetals”.
Els resultats van veure que es va activar el còrtex insular, el lloc en primats, i humans han demostrat que aquest part del còrtex està relacionada amb la representació del gust, temperatura i textura del menjar en la boca, independentment de la gana i el valor de que ens agrada o recompensa. Per tant no hi va haver-hi diferències en l’estudi, els resultats van ser iguals, només les etiquetes eren diferents, en totes les proves s’activava igual. La diferencia rau en el còrtex orbito frontal, aquí hi va haver-hi diferències. Aquesta part del còrtex s’activa quan hi ha una percepció prèvia bona en el menjar, i quan les etiquetes eren favorables (és bo) hi havia major activació, que quan deia que no era tan bo.
Per tant, la conclusió era, s’ha d’insistir en el disseny de l’envàs (colors, contrast) ja que la gent el comprarà més, ja que es farà més activació del còrtex orbito frontal, es tindrà una prèvia percepció millor del producte independentment de lo bo que pugui ser.
Generalment, el receptor d’un missatge visual distingeix entre el tema protagonista de la imatge i l’entorn, la figura és l’element central la que capta la major part, també hi ha el fons, que es percep com a poc diferenciat, vago i continu, ho intenten fer perquè es fixi més amb la figura. Exemple anunci d’Absolut Vodka a la índia. S’utilitza molt la psicologia de la Gestalt als anuncis, de tots els tipus.
Reconeixem ràpid una figura del tancament, per a generar atenció i també una emoció, exemple del KFC, funciona molt fàcilment.
La simplicitat és la tendència a interpretar els estímuls perceptius d’acord a l’esquema més immediat i senzill entre els possibles, la publicitat recorre a exemples clarament explícits per a produir una lectura immediata del producte sense altres possibles interferències que la distorsionin.
- Inclusivitat o camuflatge (variant de varis tipus de Gestalt)
Efecte que tendeix a homogeneïtzar la figura i el fons, molt utilitzat en la publicitat per incorporar, encobrir, o disfressar elements, objectes o formes que no són percebudes en un primer moment.
Un estímul es considera ambigu quan el seu missatge no és comprés immediatament, pot ser interpretat de formes diverses o sembla anar dirigit a un grup concret de recepció. Publicitàriament és un mètode explotat com a forma de captar la atenció i despertar la curiositat de l’individu. Tot i això, al oposar-se a la tendència d’interpretar l’estímul visual de manera ràpida i coherent, lo enganyós pot donar a lloc a interpretacions errònies.
Fa referència al lloc i l’espai en el que es desenvolupa el contingut de la imatge, situant-nos a una distància i a un nivell determinat respecta al tema. Això ve determinat per l’elecció del punt de vista des d’on es prengui la escena. Les
instantànies frontals presenten la realitat més objectiva i realista davant a les distorsions dels punts de vista picats i contrapicats.
Es refereix al tractament lluminós per el qual es representa la imatge i el tema en general. Contempla la naturalesa de la llum, la qualitat i la direcció.
S’utilitza en publicitat amb un caràcter purament simbòlic, amb significats variables depenent de lo representat i el missatge emès. El color orienta més que el blanc i negre o el to monocroma, el valor i la influència dels colors es determina per l’entorn en que es trop l’individu. Inclusivitat i color: exemple publicitat comunitat gitana.
És un factor important en publicitat, doncs quant més voluminós era major era la probabilitat de que se li prengui atenció.
La incorporació d’imatges inusuals o incongruents, per la seva mida, contingut, punt de vista, color o altres aspectes, focalitza la atenció del receptor.
Un anunci dinàmic exerceix una atracció superior a la d’un anunci estàtic.
(FINS A LA NOIA DE LA LLET)
al no interessar-li al moviment de la Gestalt ni al conductisme. Des dels anys 1950, s’estudien els fonaments fisiològics de diversos estats de l’atenció: son, vigília, atenció sostinguda, etc. Es reinicia el seu estudi des d’un plantejament psicològic: caràcter selectiu (anys 60) i capacitat atencional (anys 70).
Dos concepcions històriques:
- L’atenció com una qualitat de la percepció
No es pot atendre a tots els estímuls, la l’atenció és el procés que selecciona els més rellevants per a percebre’ls millor.
- Atenció com un mecanisme de control
Tots els processos cognitius requereixen supervisió i ordre per adequar-los a un objectiu.
R.A.E.: Acció d’atendre, esperar o esguardar, aplicar voluntàriament l’enteniment a un objecte espiritual o sensible.
Una catedràtica va dir que veure, escoltar, atendre i percebre no són processos sinònims, atendre o prestar atenció consisteix en focalitzar selectivament la nostra consciència, filtrant i tirant informació no desitjada. És un esforç neurocognitiu que precedeix a la percepció, a la intenció i a l’acció.
La complexitat conceptual, neuroanatòmica i neurofundacional de l ‘atenció fa que no pugui ser reduïda a una simple definició, ni estar lligada a una estructura anatòmica o explorada en un únic test. Els aspectes que definirien la integritat de la atenció seria la orientació, la exploració, la concentració o la vigilància, mentre que la distractibilitat, la impersistència, la confusió i la negligència reflexaria els seus dèficits. El lòbul frontal està lligat a la atenció voluntària. Les tasques de representació ens les hem de representar i es donen a terme al lòbul parietal i prefrontal.
Funcions de l’atenció:
- Exercir control sobre la capacitat cognitiva
- Activa l’organisme davant situacions noves i planificades, o insuficientment apreses
- Prevé l’excessiva carrega d’informació
- Estructura l’activitat humana. Facilita la motivació conscient cap al desenvolupament d’habilitats i determina la direcció de la atenció (la motivació)
- Assegura un processament perceptiu adequat dels estímuls sensorials més rellevants
Tipus d’atenció:
- Atenció interna o externa:
Es denomina així en la mesura en que la capacitat d’atenció estigui dirigida cap als propis processos mentals o a tot tipus d’estimulació interoceptiva, o bé cap als estímuls que provenen de l’exterior.
- Atenció voluntària i involuntària:
Està determinada per l’actitud activa o passiva, del subjecte cap als estímuls. En l’atenció voluntària és el subjecte que decideix l’àmbit d’aplicació de la seva capacitat atencional, mentre que l’atenció involuntària o passiva és el poder de l’estímul el que atrau el subjecte.
- Atenció oberta i atenció encoberta:
L’atenció oberta va acompanyada d’una sèrie de respostes motores i fisiològiques que produeixen modificacions posturals en el subjecte; en la encoberta no és possible detectar els seus efectes mitjançant l’observació.
- Atenció dividida i atenció selectiva o focalitzada:
Aquesta classificació ve determinada per l’interès del subjecte. En l’atenció dividida són varis els estímuls o situacions que entren en el camp atencional, en l’atenció selectiva l’esforç es dirigeix cap a un camp concret en el que es pot incidir altres processos psíquics. Aquest tipus d’atenció s’utilitza molt com a mètode d’investigació de l ‘eficàcia del processament simultani
- Atenció visual i atenció auditiva:
Una i altre estan en funció de la modalitat sensorial a la que s’apliqui i de la naturalesa de l’estímul. L’atenció visual està més relacionada amb els conceptes espacials, mentre que la auditiva el que està amb paràmetres temporals.
Disposició general de l’organisme per a processar informació. Són fenòmens intensos com l’arousal, el nivell d’alerta general o alerta fàsica.
Requereix per a respondre a l’ambient
b. Factors externs, exògens o avall-dalt
Provenen dels estímuls, de les característiques dels estímuls que capten l’atenció: forma, mida, color, posició, moviment, novetat, repetició, intensitat i complexitat.
Biaix atencional en dolor crònic: Es presta atenció a un aspecte i s’ignora a un altre, apareix un mono. Però els altes quedaven fotuts ja que també hi havia altres aspectes que fugien de la percepció com el canvi de teló, o el fet de que marxés un jugador. No tot el que es veu es el que realment succeeix.
Atenció selectiva (focalitzada): Ens fixem en una cosa i hi ha 21 canvis en l’escena sense fixar-nos, ja que enfoquem la mirada a aspectes de l’escena concrets.
