Docsity
Docsity

Prepara tus exámenes
Prepara tus exámenes

Prepara tus exámenes y mejora tus resultados gracias a la gran cantidad de recursos disponibles en Docsity


Consigue puntos base para descargar
Consigue puntos base para descargar

Gana puntos ayudando a otros estudiantes o consíguelos activando un Plan Premium


Orientación Universidad
Orientación Universidad


Apunts pedagogia, Apuntes de Trabajo Social

Asignatura: pedagogia, Profesor: fransesc revester, Carrera: Treball Social, Universidad: UB

Tipo: Apuntes

2017/2018

Subido el 10/01/2018

claudiarobles
claudiarobles 🇪🇸

4

(13)

8 documentos

1 / 6

Toggle sidebar

Esta página no es visible en la vista previa

¡No te pierdas las partes importantes!

bg1
APUNTS PEDAGOGIA
FONAMENTS DE LA PEDAGOGIA SOCIAL
Paul Natorp (1913): Pedagogia Social és l’educació de l’home en la seva comunitat,
no aïllat.
Dins de la societat hi han diverses formes d'educació.
Eixos de la pedagogia perfeccionament de l'home com a ser social i el tractament
educatiu dels problemes i disfuncionalitats socials.
Funcios de la pedagogia:
Acció preventiva per evitar la disocialització.
Atenció, seguiment i aocmpanyament als qui estan en situació de risc social.
Treball de processos de millora per la reinserció i la inclusió social.
PROCÉS DE SOCIALITZACIÓ
Socialització: procés dinàmic, obert, experiencial, vital... Transmissió de cultura. Agents
socials representatius són la familía i l'escola. Experiencia i subjectivitat.
Socialització primaria l'infant es converteix en menbre de la societat. Primers anys de
vida. Forta càrrega afectiva. Finalitza quan el conepte de l'altre s'estableix en la concienci
de l'individu.
Socialització secundaria Conjunt de processos que indueixen l'individu socialitzat a
nous àmbits de la seva societat. Mes enllà de la família. Es canvia la carrega afectiva per
tecniques pedagogiques que faciliten l'aprenentatge. Distribució social del conceixement.
- Diferencies primaria etapa infantesa / secundaria etapa madura.
Primaria internalització forta/ secundaria internalització dèbil.
Primatia adhesió emocional imprescindible / secundaria adhesió emocional prescindible.
Primaria presa de consciencia del mon social (total) / secundaria presa de conciencia del
submon social (parcial).
Primaria tipus de societat primitiva i simple / secundaria tipus de societat moderna i
complexa.
Mancances en la socialització:
-Conseqüencies psicologiques i emocionals:
1. Poblemes de vinculació. Els infants exposats a situacions de maltractament tenen
més probabilitat de reproduir esquemes inadequats. Mostren dificultats pr confiar i
vincular-se, experiencies persistents d'ira o ansietat, comportaments socials
inadequats, dificultats en els aprenentatges, baixa autoestima...
2. Maltractament i estrés postraumatic: correlació. Mostren comportament
desestructurat o agitat, simptomes fisics, malsons, jocs simbolics, conductes
repetitives, disminucio d'interessos, retraiment afectiu, inquietut, manca d'atenció...
3. Problemes conductuals. Comportamientos internalizantes (tristeza, soledad y
depresion) -> negligencia infantil.
pf3
pf4
pf5

Vista previa parcial del texto

¡Descarga Apunts pedagogia y más Apuntes en PDF de Trabajo Social solo en Docsity!

APUNTS PEDAGOGIA

FONAMENTS DE LA PEDAGOGIA SOCIAL

  • Paul Natorp (1913): Pedagogia Social és l’educació de l’home en la seva comunitat, no aïllat.

Dins de la societat hi han diverses formes d'educació.

Eixos de la pedagogia → perfeccionament de l'home com a ser social i el tractament educatiu dels problemes i disfuncionalitats socials.

Funcios de la pedagogia:

  • Acció preventiva per evitar la disocialització.
  • Atenció, seguiment i aocmpanyament als qui estan en situació de risc social.
  • Treball de processos de millora per la reinserció i la inclusió social.

PROCÉS DE SOCIALITZACIÓ

Socialització: procés dinàmic, obert, experiencial, vital... Transmissió de cultura. Agents socials representatius són la familía i l'escola. Experiencia i subjectivitat.

Socialització primaria → l'infant es converteix en menbre de la societat. Primers anys de vida. Forta càrrega afectiva. Finalitza quan el conepte de l'altre s'estableix en la concienci de l'individu.

Socialització secundaria → Conjunt de processos que indueixen l'individu socialitzat a nous àmbits de la seva societat. Mes enllà de la família. Es canvia la carrega afectiva per tecniques pedagogiques que faciliten l'aprenentatge. Distribució social del conceixement.

- Diferencies → primaria etapa infantesa / secundaria etapa madura. Primaria internalització forta/ secundaria internalització dèbil. Primatia adhesió emocional imprescindible / secundaria adhesió emocional prescindible. Primaria presa de consciencia del mon social (total) / secundaria presa de conciencia del submon social (parcial). Primaria tipus de societat primitiva i simple / secundaria tipus de societat moderna i complexa.

Mancances en la socialització:

  • Conseqüencies psicologiques i emocionals:
  1. Poblemes de vinculació. Els infants exposats a situacions de maltractament tenen més probabilitat de reproduir esquemes inadequats. Mostren dificultats pr confiar i vincular-se, experiencies persistents d'ira o ansietat, comportaments socials inadequats, dificultats en els aprenentatges, baixa autoestima...
  2. Maltractament i estrés postraumatic: correlació. Mostren comportament desestructurat o agitat, simptomes fisics, malsons, jocs simbolics, conductes repetitives, disminucio d'interessos, retraiment afectiu, inquietut, manca d'atenció...
  3. (^) Problemes conductuals. Comportamientos internalizantes (tristeza, soledad y depresion) -> negligencia infantil.

Comportamientos externalizantes (agresividad, hiperactividad) -> maltrato fisico, abuso sexual, ser testigo de violencia domestica.

  1. Habilitats socials. La mancança els col·loca en risc d'aillament social. Mancança general d'ahabilitats interpersonals i de resolució de conflictes. L'aillament social com a estrategia d'evitació.
  2. (^) Conducta delictiva. Major risc entre els qui han rebur maltractament. Major risc de desenvolupar conductes agressives i coportaments violents durant l'adolescencia. Mes probabilitat d'implicar-se en antes delictius durant l'adolescencia i de ser arrestats en l'edat adulta.
  3. Relació de parella. Associació entre ñ'historia de maltractament i l'aparició de violencia amb la parella durant l'adolescencia. El nois tenen més probabilitat de mostrar-se violents amb les parreles. Les noies tenen més probabilitat de relacions abusives i convertir-se en victima de les parelles.
  4. Desenvolupament cognitiu i academic. Pot afectar en les habilitats de l'infant per processar la informaciño, el desenvolupment del llenguantge o els aprennetatges escolars. Empitjorament del rendiment cognitiu i intel·lectual, pitjors resultats acadèmics i dificultats d'integració.
  • Factors de resilència. Niños resilentes : yo tengo, yo soy, yo puedo.
  1. Construir una base segura.
  • Promoure l'estabilitat i continuitat en les seves vides.
  • Garantir un entorn segur i predible.
  • Facilitar les relacions amb els seus pares i la familia extensa.
  • Promoure la continuitat dels professionals de referencia.
  1. Enfortir l'autoestima.
  • Potenciar les experiencies de vincle positives (familia i amics) treballant l'autoestima en el context de les relacions socials.
  • Promoure la participació en activitats reforçants (oci, temps lliure, esports...).
  • Animar l'nfants a desenvolupar les seves habilitats i interesos.
  1. Desenvolupar l'autoeficàcia.
  • Implicar-los en les discusions de les seves necessitats i el seu futur.
  • Animar-los a participar en el seu propi pla de treball d emillora.
  • Donar informació clara, assegurant que entenen les raons, saben els seus drets i la previsió de futur.
  • Aimar a prendre decisions, declarar preferencies i definir fites.

Resocialització

  • (^) Similar a la socialització primaria pero a l'edat adulta.
  • Preten substituir la socialització apresa per l'individu.
  • (^) Canvi basic i rapid amb el passat (migracions, altres cultures, divorci...).
  • Participacio de l'individu en la propia resocialització.

EL JOC COM A EINA DE SOCIALITZACIÓ

El joc és un impuls vital, primari i gratuit. Què passa quan jueguem? Plaer i satisfacció emocional. Afany de superació personal. Expressió de sentiments. Autoconeixement i autoestima. Interiorització de pautes i normes de comportament social. Desenvolupament de les funcions motores, cognitives, afectives i socials. El joc esdevé un motjà de socialització extraordinari, però què cal per desenvolupar la capacitat de jugar? Espais, temps, companys, jocs i joguines, adults disposats a jugar.

AGÈNCIES DE SOCIALITZACIÓ

Malestars de la segona modernitat

  • Dissociació entre localitat i sociabilitat.
  • Trencament i fragmentació de les relacions (aïllament social).
  • Identitats virtuals simulades.

Normalització del usos i desdramatitzció del impactes:

  • Usos instrumentals relacionats amb treball, families, amics i vida quotidiana.
  • Interaccions i relacions afegides, no substitutives.
  • Comportaments socioculturals similars.

Factors canvi pautes interacció social:

  • Les TIC son un factor. Internet com a motjà i no com a causa.
  • Virtualitat versus territorialitat. Revisió del concepte de proximitat.
  • Integració espai virtuals servus espais territorials.
  • Vincles socials febles i forts.
  • Xarxes substitueixen comunitats.
  • Individualisme en xarxa.

***** Saphiro, 2003 La noció de virtualitat en el temps, l'espai, la identitat i les relacions:

  • Nova concepció del temos: temps real i temps virtual.
  • Espai fisic i ciberespai no són mons diferents, son dimensions interdependents d'un mateix món real. El ciberespai com espai a integrar en el nostre univers fisic.

La interactivitat de molts a molts i de forma inmediata:

  • Diferencies entre telefon, televisio i TIC (correu, web, xat...).
  • Integracio TIC en la vida quotidiana. Els inicis de la radio i del telefon.

*Delors, 1996 TIC i igualtat d'oportunitats:

  • Internacional.
  • Les TIC, factorsd'inclusió o d'eclusió social?

Acció soioeducativa al 2. Oportunitats:

  • (^) Coneixement compartir.
  • Intel·ligencia col·lectiva.
  • (^) Noves formes de participacio. Riscos:
  • Persones i problemes, també a la xarxa.
  • El negoci del control. Prevenció:
  • Els continguts a treballar.
  • Com identificar l'usuari el risc/oportunitat?

PEDAGOGIA SOCIAL I EDUCACION SOCIAL

  1. Jaume Trilla (1996).
  • Socialitació.
  • Conflicte social.
  1. Antoni Petrus (1999).
  • Processos educatius no formals.
  1. Núria Giné (2007).
  • Dinamisme i capacitat d'oferir resposta a les necessitats social. Definició educació social: Procés de desenvolupament integral i promocionador de les perosnes, per medicació de la funció pedagogica intencional i possibilitzadora, desenvolupada per professionals i present en mútiples ambits per procurar, afavorir i potenciar l'adquisició de bens cultutals, que ampliin les perspectives educatives, laborals, de lleure i de participació social, i possibilitin la incorporació activa i transformadora d'aquestes persones a un context social i cultural concret.

SECTORS I AMBITS D'ACCIÓ DE LA PEDAGOGIA SOCIAL

Les necessitats singulars:

  • Pobresa, marginacio, exclusio.
  • Drogodependencies.
  • Persones amb qualsevol discapacitat.
  • Minories etniques i cuturals.
  • Families desestucturades o disfuncionals.
  • Precarietat economica i/o laboral.
  • Maltractaments de qualsevol tipus.

Ambits de la pedagogia social

Ambit 1: Intervenció educativa per al desenvolupament familiar i de la comunitat. Infancia i adolescencia.

  • (^) Intervencio individualitzada del dels serveis socials (preventiva i de suport).
  • Serveis socials de base i especialitzats en infancia o adolescencia.

Ambit 2. Formació i inserció de persones adultes.

  • Educació de persones adultes, en especial inserció laboral.
  • Prevenció, detecció i intervenció de problemes en educació permanent d'adults.

Ambit 3. Drogodependencies, marginacio i exclusió social.

  • Justicia:
  • Joves: Mesures medi obert i mesures tractament institucional.
  • Adults: Presons i mesures alternatives.
  • Drogodependencies.
  • Minories etniques.
  • Persones sense sostre o persones en exclusió social.

Ambit 4. Atenció socioeducativa a la diversitat.

  • Discapacitats.
  • Salut mental. Prevenció, orientacio i tractament socioeducatiu en l'ambit social i institucional (rehabilitacio psicosocial i comunitaria).
  • Tercera edat. Gerontologia.

Ambit 5. Animació i gestió sociocultural. Desenvolupament comunitari.

  • Animació sociocultural. Intervencio comunitaria, grupal.
  • Oci i temps lliure.
  • Mitjans i institucions culturals.
  • Desenvolupament comunitari.

Què pot causar l'exclusió social i la pobresa?