¡Descarga La Percepción: Tipos de Estímulos, Sistemas Sensoriales y Características - Prof. Pérez y más Apuntes en PDF de Psicología del Aprendizaje solo en Docsity!
La percepció és una connexió amb l’exterior a través dels òrgans dels sentits, rebem estímuls de l’exterior a traves dels sentits: llum, olors, sabors, contacte cos a cos, etc.
Aquesta informació arriba al cervell a través d’ impulsos nerviosos per mitjà de corrents bioelectriques que provenen dels receptors perifèrics. La informació que rebem pels sentits està basada en experiències i necessitats a través de la percepció aprenem de l’entorn i del nostre cos.
• QUINES SÓN LES AREES POT I AMB QUÈ PARTICIÀ CADA LÒBUL?
- P: Parietal. Sensacions tàctils.
- (^) O: Occipital. Sensacions visuals.
- T: Temporal. Sensacions auditives.
Aquestes tres reben informació AFERENT (de l’exterior cap a l’interior).
- F: Frontal: Planifica i executa les ordres motores.
Aquesta rep la informació EFERENT (de l’interior cap a l’exterior).
• QUÈ ÉS UN ESTÍMUL?
L’energia física o química que activa els receptors sensorials, mitjançant la corrent bioelectrica, que transmeten informació per les vies sensorials fins arribar a nivells superiors del Sistema Nerviós Central (SNC).
Mentre el subjecte esta en estat de vigília en l’escorça es duu a terme el procés de recepció, selecció i reorganització de la informació rebuda.
És en aquest moment quan la percepció passa a ser un acte personal i subjectiu, per això l’estat afectiu del subjecte en cada moment condiciona la percepció.
Finalment la percepció acaba amb la resposta del subjecte a l’estímul. (?)
• FACTORS QUE INFLUEIXEN SOBRE LA PERCEPCIÓ.
•L’atenció. Obertura selectiva als fenòmens sensorials que ens atrauen que no sempre en
MEMORIA I INTERACCIÓ PERCEPCIÓ Isabel Pérez
SISTEMA
NERVIOS
tenim el control voluntàriament. Per això hi ha les influencies externes o internes que determinen si es manté o no l’atenció.
■ Intensitat: llum brillant, mala olor, soroll...
■ (^) Mida: objectes grans o petits...
■ Canvi: de llum, de so, de to...
■ Moviment: repeticions familiaritat o la novetat....
■ Complexitat: Evitar la monotonia.
■ Motivacions. Ex: si tenim gana buscarem restaurants.
■ Interessos i valors.
• CARACTERISTIQUES DE LA PERCEPCIÓ.
- Valors. Valors socials que s’afegeixen als objectes.
- Actituds. Sobre o infravaloració.
- Personalitat.
■ Emocions.
■ (^) Grau de conformitat.
■ Maduració (base biològica).
Aprenentatge. Associem persones, objectes, paraules, sons, etc. Amb emocions, recompenses, actes, càstigs, etc.
MEMORIA I INTERACCIÓ PERCEPCIÓ Isabel Pérez
NOCICEPTORS Receptors del dolor
- (^) Vies aferents. Feixos d’axons de la neurona. De fora a dins fins el lòbul parietal.
- Centres de processament cortical. En l’escorça cerebral hi ha 3 zones:
- Àrees primàries (Vista, Audició i Tacte). Capten puntets, ones, etc.
- (^) Àrees secundàries. Capten siluetes, melodies, etc.
- Àrees de associació. Capten l’objecte, la cançó, etc.
- ETAPES. En la primera etapa l’energia la tenim en la seva forma original i és filtrada en l’organisme, aquest procés és un procés no nerviós en els organismes perifèrics (receptors).
La segona etapa, és una etapa de TRANSDUCCIÓ, que consisteix en el canvi d’informació en forma d’energia als potencials graduals en els òrgans receptors. Després comença el potencial de l’impuls nerviós. Aquesta etapa té lloc als receptors, diferents per a cada sentit.
En la tercera etapa hi te lloc el processament de l’estímul nerviós semblant en totes les modalitats sensorials. Els estímuls adequats fan referencia al tipus d’estímul pel qual cada òrgan sensorial determinat està particularment adaptat.
- Tipus de receptors:
- Fibra nerviosa.
- Fibra nerviosa associada a cèl·lules no neuronals que són de la conversió d’energia.
- Adaptació sensorial. Pèrdua progressiva de sensibilitat que mostren alguns receptors quan es manté l’estímul.
- Tònics (poca adaptació).
- Fàgics (més adaptació). Descens ràpid en la freqüència d’impulsos nerviosos.
- TACTE. – somatosensorial, somatosensitiu, etc. La pell té moltes terminacions nervioses que formen el sistema somatosensorial. Aquestes terminacions nervioses responen almenys als següents estímuls:
- Pressió (deformació de la pell).
- Temperatura (fred i calor).
- Lesió tissular (teixits dóna lloc al dolor)
- (^) Epicrític (tacte fi discriminatiu puc saber si és rugós, llis, fi, etc.)
- Protopàtic (tacte groller).
3.1. Tipus d’estímuls.
- Mecànics: tacte, pressió, vibració.
- Tèrmics: fred i calor.
- Químics: olfacte i gust. Està relacionat amb les sensacions (tàctils, tèrmiques, doloroses, propioceptives) i l’origen (exteroceptiu, interoceptiu, propioceptiu).
3.2. Òrgans receptors.
MEMORIA I INTERACCIÓ PERCEPCIÓ Isabel Pérez
- Terminacions nervioses lliures.
- (^) Òrgans terminals encapsulars. (Corpuscle de Pacini, Corpuscle de Meissner, Bulbs Terminals Krause, Discs de Merckel). - Corpuscle de Pacini (mans i peus). Són els més grans. És una terminació nerviosa envoltada de teixit connectiu en forma de capes com una ceba. Serveixen pel sentit cinestètic, el sentit de la posició del cos.
La capsula serveix per protegir la terminal nerviosa de la pressió mecànica constant, per tant és sensible als canvis de pressió. Mecanoreceptors.
- Vies aferents. Una via porta la informació del tacte i la propiocepció, i per altra banda porta la informació tèrmica i del dolor.
- Homuncle de Penfield.
És la representació del mapa de l’escorça cerebral on es mostra que cada òrgan i sentit del cos posseeixen un lloc en el cervell de tal manera que si el cervell rep un estímul en certa part del cos, s’activarà la part del cos a la qual hi tingui lloc. Representa la percepció sensorial i les ordres motores.
- Dolor rociceptors.
- Membre fantasma: pèrdua d’alguna part del cos.
- Opioides: endorfines i encefalines.
- SENTITS QUÍMICS: OLFACTE I GUST
Estan especialitzats en detectar en el medi determinades molècules (quimioreceptors). S’hi relacionen unes conductes instintives: ingesta líquida/sòlida, reproducció, atracció/evitació, evitar substàncies perilloses, etc.
Són uns sentits evolutivament antics.
3.3. Olfacte
Els receptors estan situats en la mucosa olfactòria a la part superior de la cavitat nasal. Els axons van directament cap al bulb olfactori.
És un sentit exteroceptor però té un component important com interoceptor ja que pot influir en el gust. Ex: si mengem una poma amb els ulls tancats i alhora olorem una pera, ens estarem pensant que estem menjant una pera.
El seu mecanisme es fa per inhalació, si es ràpida es creen turbulències que fan que les molècules es dissolguin en la mucosa olfactòria.
MEMORIA I INTERACCIÓ PERCEPCIÓ Isabel Pérez
- (^) Oïda mig. Cavitat plena d’aire a dins de l’os temporal que connecta amb la part posterior de la boca mitjançant la trompa d’Eustaqui i serveix per igualar la pressió amb l’exterior. Normalment la trompa està tancada però s’obra quan s’empassa el que hem mastegat o quan es badalla. Hi tenim tres ossos petits:
■ Martell.
■ (^) Enclusa.
■ Estrep.
Aquests vibren mecànicament amb els ràpids moviments del timpà. Aquests tres ossets condueixen les vibracions cap a l’oïda interna on hi ha un líquid.
- (^) Oïda interna. Se’n hi diu estructura de laberint i s’hi troben dos líquids que mai es barregen entre ells (perilimfa i endolimfa). Te estructures que participen en funcions diferents: equilibi i audició.
■ Equilibri: conductes semicirculars, sacs (sàcul i utricle), sistema vestibular.
■ (^) Audició: cargol. A l’interior hi ha les cèl·lules receptores auditives situades a l’òrgan de Corti a la membrana bassal.
- L’òrgan de Corti són les cèl·lules receptores auditives situades en la membrana Bassal. Canvia les vibracions de la membrana Bassal en impulsos nerviosos.
Hi ha diferents zones segons els greus o aguts. Les cèl·lules receptores auditives canvien les vibracions de la membrana bassal en impulsos nerviosos (potencial d’acció) Transducció.
- Transducció. Són els canvis de pressió aèria en vibracions de líquid. Això fa que les cèl·lules ciliades de l’òrgan de Corti descarreguin impulsos nerviosos. Els receptors auditius són cèl·lules ciliades col·locades en dues fileres i els seus axons, aquests axons formen la bronca auditiva del nervi auditiu i acaben al bulb raquidi. Després allà faran sinapsis amb un altre i arribaran al temporal.
El 8è parell ___ porta informació auditiva.
MEMORIA I INTERACCIÓ PERCEPCIÓ Isabel Pérez
3.6. Mecanisme auditiu.
- Oïda externa. Canalitza els canvis de pressió i fa vibrar el timpà.
- Oïda mitja. Els 3 ossets (martell, enclosa i estrep) transmeten el moviment cap a l’oïda interna.
- Oïda interna. Quan vibra l’estrep sobre la finestra oval fa vibrar la perilimfa, situada en la rampa vestibular. Això provoca la vibració de la membrana de Reschner que a la seva vegada fa vibrar l’endolimfa que provoca la vibració de la membrana Bassal. Quan la membrana Bassal es mou es dobleguen els cilis i aquests estimulen les seves pròpies neurones que es dirigeixen al tronc cerebral, després al tàlem, per seguir cap a l’escorça auditiva, concretament a l’àrea 41 de Brodman.
3.7. Sistema vestibular.
Relacionat amb l’equilibri i el control espacial. La seva funció és l’equilibri, mantenir el cap en posició erecte i l’ajustament del moviment d’ulls per compensar el moviment del cap.
- Conductes semicirculars. Són perpendiculars entre si, estan orientats als 3 plans de l’espai per tant qualsevol acceleració del cap afecta, almenys, a un d’ells. Estan envoltats de perilimfa. El seu extrem dilatat s’anomena cresta ampul·lar i consta de 2 tipus de cèl·lules: ciliades i de sosteniment (hi ha els receptors de l’equilibri). Les cèl·lules ciliades responen la acceleració angular, és a dir, a canvis en la rotació del cap però no a la rotació constant, és a dir, detecta increments en l’acceleració lineal, per això es diu que fan una detecció dinàmica.
- Sacs vestibulars (òrgans atòlits). Són el sàcul i l’utricle. Per dins estan recoberts per cèl·lules ciliades. Aquests cilis estan submergits en una substància gelatinosa on hi ha cristalls càlcic inorgànic anomenats otòlits. Quan es mou el cap els otòlits fan fricció sobre les cèl·lules ciliades i canvia les posicions dels otòlits. El sàcul i l’utricle detecten la direcció de la gravetat. És una detecció estàtica. Responen a la força de la gravetat, informen al cervell de l’orientació del cap. El sàcul dóna informació sobre el cap quan es gira fins 30º cap endavant.
- VISIÓ.
3.8. Anatomia.
- Escleròtica. Embolcall del glòbul ocular. Per la part de davant se li’n diu Còrnia i enfoca la llum.
- Coroides. Membrana una mica més interna que està pigmentada.
- Retina. Part més interna que envolta per dins la part posterior dels coroides. Té les cèl·lules receptores visuals i 4 tipus de neurones:
MEMORIA I INTERACCIÓ PERCEPCIÓ Isabel Pérez
