¡Descarga Guía para el aprendizaje de la cinematografía: tipos de planos, objetivos y técnicas y más Apuntes en PDF de Cultura Audiovisual solo en Docsity!
CULTURA AUDIOVISUAL
1r Batx
FOTOGRAFIA COMPOSICIÓ Cada fotografia ha de complir una funció i ha de tenir un MOTIU (element que destaca) Enquadrament i enfocament Enquadrament: distribució elements en la fotografia. Les imatges tenen pes i equilibri. Aire: espai que hi ha entre el marge de l’element i el marc Ordre de lectura i recorreguts visuals La vista tendeix a desviar-se als punts.Diagonals són super fortes Línies verticals = foto horitzontal Línies horitzontals = foto vertical Regla dels tres terços Motius situats en els punts de força (4) = interseccions línies de força Regla de la mirada Més aire cap el lloc on mira Regla del moviment Més aire on es dirigeix el motiu Regla de l’horitzó Situat a les línies de força (superior o inferior depèn d’on està el motiu) Simetria Centrem el motiu. Pot ser vertical o horitzontal Punt de fuga (acostumen a haver-hi bastants recorreguts visuals, patrons i línies) La vista va directa al punt de fuga, que expressa profunditat. Al punt de fuga no sempre hi ha el motiu
* anàlisi denotatiu : és el que hi ha la imatge
* anàlisi connotatiu : el que ens vol transmetre la imatge, el significat que intenta expressar.
COLOR
Càlids/Freds (El més important és la llum) Sistema additiu RGB (red, green and blue) Saturació: % elevat d’un color. Més saturat = més pur / Desaturat màx = escala grisos
CONTRAST (estratègies per a ressaltar motius)
Dur: salt de blanc a negre ràpid (ombra provoca contrast dur) Suau: molt nivell de grisos. Progressiu Cromàtic: colors oposats (complementaris)
PLANS
Relació del motiu amb l’espai de la imatge. Aplicats a persones (excepte el de detall)
- Descriptius (OBERT) situar espectador, introduir, descriure situació · Gran pla general. Funció descriptiva. Situar espectador en un context. · Pla general: pla on entra tot el motiu (de dalt a baix). · Pla conjunt: quan hi ha més persones · Pla sencer
- Narratius (OBERT mitjà) Típic d’acció passen coses, diàlegs... · Pla americà: [genolls,amunt]. Western · Pla mitja: [cintura,amunt]
- Emotius (TANCAT) · Primer pla: expressió facial, emoció · Primeríssim primer pla · Pla detall: ens ensenya el detalls de tot. Tot el que no sigui persona - Altres · Pla indirecte: reflex del motiu a partir d’elements com mirall, aigua... · Pla subjectiu: mostra el punt de vista del subjecte · Pla holandès: (selfie) Trencar la regla de l’horitzó inclinant la càmera. Provoca desequilibri.
ANGLES
● Contrapicat (desde baix): aire de superioritat ● Picat (desde dalt): per sota els ulls ● Contrapicat absolut (nadir) l’utilitzarem quan vulguem donar un aire de superioritat. Persona inferior. ex. concert, michelangelo... ● Picat absolut (zenital) plans que no estem acostumats. ● Normal Frontal i Lateral
LA LLUM
Temperatura de color Parlem de graus kelvin (K, mesura per a calcular tipus de llum) Balance de blancos, Llum: onades que ens arriben Artificial: blava (imatge més freda) Natural: groga (imatge més càlida) Elements per controlar la llum ● Punts de llum: generen llum continua o puntual. Llum directe (ombres) ● Difusor: eliminar ombres = contrast més suau. Baixa intensitat llum (llum difusa)
CURTS PLA: unitat narrativa més petita del món audiovisual. ESCENA: conjunt de plans q mantenen un lloc, espai, temps i personatges concrets. Quan es canvia aquest conjunt d’elements, canvia l’escena (nou lloc, nova escena). SEQÜÈNCIA: conjunt d’escenes que tenen sentit per si sola. PLA SEQÜÈNCIA: no hi han talls, canviant escena, plans... (lipdub). Transicions: signes de puntuació en el vídeo. A cada canvi d pla hi ha transició.
- coma: tall
- punt apart: tall, fosa a negre (implica q ha passat un temps) o a blanc (per parlar d salts en el temps, flashback, o per parlar d somnis.
- encavallament (mentre desapareix una imatge, apareix una altre, fosa q desapareix i apareix, implica q ha passat cert temps)
- cortineta (imatge apareix per un lateral mentre l’altre desapareix per dreta) Raccord: no cal seguir linealitat, els ponts es fan a través d transicions. Elipsi. Evidències q no cal gravar, el públic ja ho suposa (no aporten res). Error de ràcord: error d continuïtat
- anacronisme: incorporació d’un element q per context històric no te sentit.
- salt d’eix: canvi direcció d’un pla a l’altre. Ex. Diàleg, corrent... Error linealitat q consisteix en saltar se l’eix imaginari q hi ha entre 2 pers. Cameo : aparició d’alguna persona destacada com a actor (pla q duri pocs segons) Transfocus: moviment enfoque d element 1 a element 2. Travelling avanti: moure focus (2pers). De pla a pla: hi han d’haver 45 graus d diferencia. Suspens: bomba sota la taula veient com va quedant menys temps. Sorpresa: explota bomba sota la taula i q no ho ha ensenyat. Moviment de càmera principals.
- Panoràmica: es un moviment de càmera que fa la càmera sobre el seu propi eix. I es mou d dreta a esquerra o de dalt a baix. (Horitzontal: descripció lloc, seguir moviment pers)/(Vertical: descriu).
- Barridos: transició per canviar d’espai.
- Traveling: moviment de càmera on només es mou la càmera, no l’objectiu, en un sol eix (y, z o x). No rota en si mateixa. Ho aconseguim amb carrils, sliders o dolly’s. Traveling avanti (moviment endavant).
- Zoom: moviment d la càmera q consisteix en ampliar o reduir la distància focal mentre estic gravant (petita a gran es un zoom in, al revés es soon out). Tot el q passi a l’escena i no puguem veure està a fora de camp. - Efecte vertigo (no es moviment principal). Zoom in o Zoom out a la vegada que faig traveling davant o darrere (alhora). (càmera endarrere, Zoom in).
- Moviment lliure. (Evitar “parkinson”) grues (típica concerts o programes TV), rigs, stabilizers, steadicam... Guions.
- Literari. Diàleg- actors i directors. (escena, introducció, il·luminació, situar, personatges...)
- Tècnic. Rubrica/taula, càmeres i muntadors. (Pla, escena, temps, tipus pla, angle, moviment, audio, música, efectes especials, so, il·luminació...)
- Storyboard. Il·lustracions plans + tipus d pla.
IDEOGRAMA. Petits dibuixos que es fan servir per a substituir conceptes abstractes (amor, dolor…) VEU EN OFF. Recurs narratiu on un narrador explica els fets des de fora de l’acció. Ubica la història en temps i espai. FORA DE CAMP. Tot allò que no apareix a la vinyeta i que no veiem, però que intuïm pel que es representa al dibuix (ombres). PUBLICITAT DE “GUERRILLA”. Tècnica de màrqueting que consisteix en l'ús de formes no massives. La promoció de productes o serveis es fa mitjançant accions que es caracteritzen per l’ús d’altres dosi de creativitat. 3 tipus de PUBLICITAT :
- P. COMERCIAL. Persuadir al client perquè compri el meu producte.
- P. INSTITUCIONAL. Objectiu és conscienciar públic / societat.
- P. ELECTORAL. Campanyes electorals. LÍNIA CLARA. Estil d’historieta gràfica: escenaris tractats de forma realista, arguments d’aventures , delimitació amb un traç negre depurat i regular dels
PUBLICITAT MÀRQUETING. Conjunt d’activitats que desenvolupa una empresa encaminades a satisfer les necessitats i desitjos del consumidor per tal d’aconseguir un benefici. INSTRUMENTS DE PROMOCIÓ. La promoció té com a objectius:
- INFORMAR sobre les característiques i els atributs del producte
- MANTENIR el record del producte durant tota la seva vida
- MOTIVAR vers la seva adquisició Per aconseguir aquests fins, la promoció utilitza:
- la promoció de les vendes
- la venda personal
- les relacions públiques
- la publicitat PUBLICITAT. És l’acció de transmetre un determinat missatge utilitzant un mitjà de comunicació de masses (ràdio, premsa, televisió, tanques publicitàries, revistes...), pagat per una det empresa amb la intenció d’influir sobre el comportament del consumidor. Funcions bàsiques:
- INFORMAR de les característiques d’un determinat producte
- PERSUADIR al consumidor perquè el compri OBJECTIUS bàsics (AIDA):
- CRIDAR L’ATENCIÓ. (sorpresa, la vivacitat, el contrast…)
- DESPERTAR L’INTERÈS del consumidor.
- TROBAR UN DESIG. La publicitat ha d’aconseguir provocar en el receptor un sentiment nou i diferent.
- ACONSEGUIR UNA ACTUACIÓ. Aquest és el principi més difícil i el més important. Si tots els principis anterior s’han aconseguit, la publicitat haurà causat l’efecte q pretenia: la venda.
TELEVISIÓ FASES DE LA PRODUCCIÓ TV Com es fa un programa? L'elaboració d'un programa un cop se n'ha decidit el tipus i escollit el director, passa per tres fases necessàries: a) La pre-producció: el pes d'aquesta fase recau en el director i l'equip de programa (guionista, productor i realitzador). És una tasca de planificació i organització:
- el director defineix la idea del programa
- el guionista la escriu amb detall
- el productor comptabilitza el cost del programa, busca els convidats, contracta les persones necessàries, cerca el material tècnic,...
- el realitzador planifica la gravació, transforma les paraules del guió en imatges
- Cadascun d'aquests professionals té el seu propi equip d'auxiliars i ajudants. b) La producció: el pes recau en el realitzador i el regidor. S'enregistra el programa en els platós exteriors que s'hagin decidit. A l'iniciar aquesta fase hi ha una sèrie de professionals que han hagut de realitzar la seva feina, són:
- el decorador i director artístic
- els tècnics de vestuari i atretzo
- els tècnics de maquillatge i perruqueria
- el director de fotografia
- .... Durant la producció hi ha una sèrie de tasques a fer:
- el realitzador des de la Sala de Control dóna les instruccions necessaries al plató. Tria de totes les imatges que graven els operadors la que veuran els telespectadors.
- l'operador de càmara busca i realitza els plans que tria el realitzador.
- els tècnics de so obren pas als micros de les persones que parlen a cada moment.
- el regidor, que està en el plató, s'encarrega de que tot funcioni com indica el realitzador.
- l'auxiliar de plató ajuda a moure les càmeres. c) La post-producció: el pes recau en els dirents tècnics i l'editor. A la sala de post- producció es dóna la forma definitiva al programa. Algunes d les tasques que es realitzen en aquesta fase són:
- el muntador de video afegeix els efectes d'imatges com podria ser l'aparició del Megazero, es posen els títols de crèdit, es treuen les imatges que no han quedat com es volia, s'afegeix la careta de presentació del programa,...
- el muntador d'àudio s'encarrega de posar la música de fons, d'introduir efectes com els aplaudiments, el timbre de finalització de temps en els concursos,...
- el tècnic de grafismes i títols afegeix tots els efectes visuals que no són imatges sinó dibuixos, rètols, mapes, gràfics i que serveixen per identificar més ràpidament el que s'explica.
TELEVISIÓ
Audiència i programació Un factor vital en la programació d’una cadena és la seva audiència. Segons aquesta el programa es situarà en una franja horària concreta. Per mesurar l’audiència les cadenes contracten un servei que a partir de “voluntaris” repartits per tot l’Estat, envien dades a partir d’un audímetre que són emmagatzemades i utilitzades per saber quin feedback genera el programa. Quan un programa tingui una bona rebuda entre els televidents diem que té un bon feedback. Franges diàries Segons la temàtica i el feedback, cada programa es situa en una franja determinada. Canals. En la televisió tenim dos tipus de canals:
- Canal televisiu generalista: Hi trobem tot tipus de gèneres televisius.
- Canal televisiu especialitzat: S’especialitza en un gènere determinat. Els informatius Utilitzarem un gènere televisiu com són els informatius per explicar dos punts utilitzats freqüentment en l’àmbit televisiu que són: la unitat mòbil i el croma. El croma és una tècnica utilitzada en la televisió i el cinema que tracta d’eliminar una com- ponent de color de la imatge i substituir-la per altres imatges. Podem trobar cromes de co- lor verd o blau. En el cas del cinema se sobreposen les imatges per post-producció, en canvi, en els telenotícies s’utilitzen maquines que poden realitzar aquest efecte a temps real. El cost d’aquestes màquines és molt elevat i per aquest motiu es considera que és una tècnica de post-producció. La unitat mòbil: És un vehicle adaptat per retransmetre la senyal d’imatge per tal de ser televisada. Dins d’aquestes unitats mòbils hi trobem tots els mecanismes i dispositius per tal de poder enregistrar ví- deo i àudio i enviar-ho. S’utilitza per poder accedir als llocs dels fets i tenir noticies a temps real del què està succeint en un lloc determinat.
- Automatisme psíquic
- Ordre lògic, estètic i moral
- Trencar estructura clàssica (canvis en el temps no lògics)
- Narració no lineal
- Imatges inèdites
- Característiques tècniques
- Càmeres lentes travellings
- Plans tancats
- Transicions
- Fosses a negre
- Enquadrament
- Il·luminació del centre
- Psicoalàlisi, trencament de la narració lineal, món oníric (món dels somnis) CINEMA D’AUTOR
- Dire crea la seva obra sense cap limitació i això li permet retratar els seus sentiments i inquietuds a la peli.
- Característiques:
- Punt intermedi entre el narratiu i el no narratiu (ens trobem amb uns personatges i una trama)
- Els directors autors utilitzen una sèrie de recursos (ex. plans estranys)
- Directors pretenen imprimir en les seves pel·lícules el seu segell personal, el seu punt de vista sobre la vida, centrant-se en la psicologia dels personatges.
- El que caracteritza a les pel·lícules d’autor és la recerca de la versemblança.
- El que busquen els autors es plasmar la vida tal com es, o almenys com ells entenen que és.
- Tècniques de muntatge arriscades (finals oberts, utilitzen símbols...)
- Directors i pel·lícules
- Andrey Rubliov (Andrey Tarkovskiy, 1966)
- Maduixes silvestres (Ingmar Bergman, 1957)
- La nit americana (François Truffaut, 1973) DOGMA 95
- Lars Von Trier i un grup de directors al 1995 s’uneixen per reinventar el cinema, buscant “la realitat profunda” intentant donar un to més realista a les seves històries.
- Característiques (manifest dogma):
- El rodatge en exteriors. Accessoris i decorats no poden ser introduïts.
- El so no ha de ser produït separat de les imatges.
- La càmera ha de sostenir-se amb la mà.
- La pel·lícula ha de ser en color. La il·luminació especial no és acceptada.
- Els trucatges i filtres estan prohibits.
- La pel·lícula no ha de contenir cap acció superficial. (Morts, armes, etc., en cap cas).
- Els canvis temporals i geogràfics estan prohibits.
- Les pel·lícules de gènere no són vàlides.
- El format de la pel·lícula ha de ser en 35 mm.
- El director no ha d'aparèixer en els crèdits.
- Directors i obres:
- Festen. Thomas Vinterberg 1998.
- Idioterne. Lars von Trier 1998.
- Mifunes sidste sang. Søren Kragh-Jacobsen 1999. NOUVELLE VAGUE
- Aquest corrent cinematogràfic sorgit a final dels anys 50 i de la mà de personatges procedents de la crítica del cinema, suposa un salt respecte el cinema del moment a França.
- Critica l’excessiu to acadèmic de les pel·lícules del moment. Proclamen la importància del cinema americà des d’una perspectiva “anti-intelectual”, valorant a directors de western com John Ford. Però per altra, banda trencaven amb la rigidesa de Hollywood i treballaven amb pressupostos més reduïts.
- Característiques :
- Pel·lícules de baix pressupost
- Rodatge en exteriors a París i amb pocs mitjans tècnics
- Ús de càmeres lleugeres per a rodar càmera en mà i en llibertat
- Canvi en la fotografia amb moviments novedosos
- Personatges sense rumb ni expectatives
- Moments d’improvisació, tan de rodatge com d’actors
- Muntatge discontinu
- Plans homenatge a altres autors
- Directors i pel·lícules
- François Truffaut, “Una visita”
- Jean-Luc Godard, “Al final de la escapada”
- Jaques Rivette, “Aux quatre coins” FREE CINEMA
- Sorgeix com un trencament al cinema que es feia fins al moment, en aquest cas però a Gran Bretanya.
- Característiques:
- Interès dels directors per ser renovadors del cinema actual
- Implicació social: era un movim lligat a associacions culturals de renovació de la societat britànica.
- Crítica al cinema acadèmic i d’estudi produït a Anglaterra
- Demanda d’un cinema que reflecteix espais laborals, conflictes quotidians. Respecte per la parla el carrer, rodatges en zones indust, rodatge de personatges no vistos fins el moment, com el proletariat
- Cinema anticonformista
- Llibertat per a la càmera
- Rodat en exteriors
- Línia argumental explícita donant importància a la càrrega literària.
- Característiques tècniques:
- La il·luminació focal
- Els efectes especials com la sobreimpressió
- Els moviments de càmera com la càmera desencadenada
- El disseny de decorats
- El muntatge lent i pausat
- Directors i obres:
- Gerog Wilhelm Pabst (Gabinete Dr Caligari)
- Friedrich Wilhelm Murnau (Nosferatu)
- Fritz Lang (Metropolis) GÈNERES
- WESTERN. La temàtica gira al voltant del naixement de la nació nord-americana i la
conquesta de l'oest, així com altres temes relacionats com per exemple l'explotació i la repressió envers els indis, els temps de la colonització o la Guerra de Secessió. Amb “La Diligencia” (1939) de John Ford s'inicia el període. Alguns dels actors més representatius són Gary Cooper, John Wayne, James Stewart, Henry Fonda i Clint Eastwood.
- CINEMA NEGRE (POLICÍAC). El relat és protagonitzat per lladres, criminals, policies,
inspectors, detectius, psicòpates, etc. L'escenari són freqüentment els carrers de les ciutats o interiors amb una il·luminació de forts contrastos (llums i ombres). La temàtica generalment aborda els crims o delictes… El cinema negre clàssic correspon a l’època del sistema d'estudis de Hollywood. Els actors més representatius són Humphrey Bogart, James Cagney, Edward G. Robinson i Lauren Bacall.
- THRILLER (SUSPENS) El thriller és el terme utilitzat per la crítica nord-americana per etiquetar les obres realitzades posteriorment (anys 80 i 90). Aquestes pel·lícules mantenen certes temàtiques i característiques del cinema negre americà, però refusen el classicisme i aporten elements de la postmodernitat (cites que ens remeten al cinema clàssic, influència de la publicitat i el videoclip, predomini deIs efectes especials...). - CIÈNCIA FICCIÓ. Les primeres obres de ciència-ficció són les realitzades per George Mélies (Viatge a la Lluna, 1902). L'evolució de la ciència i la tecnologia són la base temàtica de moltes d'aquestes pel·lícules, ja que és a partir d'aquestes que es creen històries, ubicades en futurs imaginaris com "2001. Una odisea del espacio". Steven Spielberg i George Lucas són els directors més representatius (La guerra de la galaxias, E.T., Jurassic Park) amb obres molt espectaculars destinades a ser grans èxits a les taquilles. - TERROR. Les primeres mostres del gènere de terror les trobem als països nòrdics i Alemanya ja que tenen una llarga tradició de literatura romànica i gòtica. La primera fantasia de terror va ser realitzada a Alemanya sota la influència de l'expressionisme, El gabinete del Dr. Caligari (Robert Wiene, 1919). El vampir Nosferatu (Murnau, 1922) inicia les pelis de terror protagonitzades per monstres i éssers terribles.
DIRECTORS
- TIM BURTON. Ilustrador, escritor, director i animador. Característiques:
- Crear mons imaginaris
- Els seus films tenen un to fosc
- Els personatges (normalment monstres) tenen una part amable i sensible
- Va treballar d’animador a Disney i va ser acomiadat
- Té un estil molt peculiar que l’acompanya des de ben jove
- Els seus films estan marcats per l’humor, el drama i deforma el gènere de terror
- “The Island of Doctor Agor” va ser el seu primer curt d’animació amb 13 anys
- Pel·lícules importants: Pesadilla antes de navidad, La novia cadaver, Big Fish, Dumbo, Eduardo Manostijera, El planeta de los símios… - STANLEY KUBRICK. Guionista, productor, director de cinema i fotografia, muntador… Característiques:
- Va guanyar un Oscar i 14 nominacions, 4 nominacions als globus d’or…
- Estil atrevit i particular
- No es va centrar en un sol tema o gènere.
- Pel·lícules importants: The Shinning, La naranja mecánica, 2001 una odissea de l’espai
- ALFRED HITCHCOCK. Guionista, director i productor. Característiques:
- Se’l cita com el millor director de tots els temps
- 54 pel·lícules en 50 anys
- Va fer el salt a EEUU on es va instal·lar a Hollywood
- Creador de l’efecte “vértigo”
- El primer amb moltes tècniques i en el gènere thriller
- Pioner en la utilització del pla seqüència
- Fan incondicional del “suspense”
- Va fer col·laboracions amb Dalí
- Tot i ser reconegut com a millor Director, mai ha guanyat un Oscar
- Pel·lícules importants: Rebecca, Psyco, The Birds, Vertigo…
- MARTIN SCORSESE. Guionista, director i productor. Característiques:
- Mostra la vida als EEUU en èpoques concretes
- Crea personatges imperfectes
- Plans seqüència i angles específics per cada personatge
- Treballa la influència de la migració (Itàlia->EEUU)
- Dinamisme i suspense
- Ha estat nominat més de 20 vegades a millor director
- Quasi totes les seves pel·lícules han estat premiades
- Pelis importants: Taxi driver, The Wolf of Wall Street, Uno de los nuestros, Goodfellas…
