Apunts psicobio 1, Apuntes de Psicobiología

¡Descarga Apunts psicobio 1 y más Apuntes en PDF de Psicobiología solo en Docsity!

PSICOBIOLOGIA I

15/09/

1. La psicobiologia per al psicòleg:

 Malalties de base biològica.  Malalties mèdiques amb símptomes psiquiàtrics Descartant malalties físiques per diagnòstic psíquic.  Trastorns "Somatomorfs" Insistència en la presència de símptomes físics sense explicació mèdica. (Somàtic).

2. Psicologia fisiològica:

 Estudia el SNC com a producte del pensament Descriure la conducta en temes neurobiològics.  SN Motor de la conducta humana: Sentiments, percepcions, actes...

3. Definició de psicobiologia:

Estudia les bases de la conducta (Psique i Soma). Fa 150 anys es reconeix com a Ment - Cos.

4. Visions històriques:

- Egipte: L'encèfal no serveix per a la vida posterior. - Grècia: El pensament prové del fetge. (encèfal - sistema de refrigeració).

 Galè: Connexions nervioses en l'encèfal - pare de la medicina.

INTRODUCCIÓ

D. Hebb: Iniciador de la psicobiologia. (1904-1985) Estudi de les xarxes neuronals.(SINAPSI). Aprenentatge.

Encèfal Medul·la Somàtic Autònom

N. Cranials N. Espinals Simpàtic Parasimpàtic 12 31 (actua) (Inhibeix)

*Alguns conceptes del SNP:

• Nervis motors (eferents): DINS FORA (moure)
• Nervis sensorials (aferents): FORA DINS (Percebem)

Telencèfal Neocòrtex (part sup. de l’encèfal) Prosencèfal Ganglis Basals (mov. del cos) Sistema límbic (emocions) Diencèfal Tàlem Hipotàlem

Encèfal Mesencèfal Mesencèfal

Romboencèfal Tronc encefàlic Mesencèfal Cerebel Protuberància Bulb raquític

SISTEMA NERVIÓS

SNC SNP

SNC

L’encèfal està protegit per meninges membranes del teixit connectiu que cobreixen tot el sistema nerviós central, a més té les estructures òssies que també el protegeixen.

• Duramadre: Adherida a l’interior del crani, i després es troba l’espai subdural. (Més superficial i més rígida).
• Aracnoides: Espai subaracnoide, líquid encefaloraquídic (LCR).
• Piamadre: Capa més fina i vascularitzada, la més interna. Té sang.

*L’encèfal no té receptors del tacte, els elèctrodes per saber on està cada àrea no fan mal.

Sistema ventricular

 Ventricles laterals: espais dintre de l’encèfal plens de LCR.  Sobre els ventricles hi ha els corpuscles de Pachinni , i a sota hi ha els “plexos coroideos”.  3r ventricle és el punt de comunicació entre els dos ventricles laterals.  Després del tercer ventricle trobem l’aqüeducte de Silvio que es comunica amb el 4rt (diàmetre: 0,8mm).  4rt ventricle. Es troba radera del bulb raquític i davant del cerebel.

LCR: es produeix en els ventricles, fa tot el recorregut. (Líquid encefalorraquídic). Funcions:

• Amortigua i protegeix traumatisme al SNC.
• Proporciona estabilitat mecànica i sosté l’encèfal.
• Resava i ajuda en la regulació del contingut del crani.
• Aporta nutrients.
• Elimina molècules.
• Via per a que les secrecions pineals (melatonina) arribin a la glàndula hipòfisi.

Substància gris i substància blanca: Substància gris: zones del snc formades per fibres nervioses sense mielina. Transmet impulsos lentament (raonament). Part exterior. Rep informació de la part blanca i la processa. Substància blanca: composta per fibres nervioses mielinitzades. Transmet i coordina la comunicació entre diferents àrees del cervell. Part interior, n’hi ha més. Transmet informació a diferents parts del cervell, a la substancia gris.

Funcions del còrtex cerebral

Funció sensitiva o sensorial:  Àrea visual.  Àrea auditiva.  A de sensació de llenguatge: o Broca: processament del llenguatge. o Wernicke: comprensió del llenguatge.

Còrtex Tres àrees que reben informació sensorial.

1. Còrtex visual primari
2. Còrtex auditiu primari
3. Còrtex somatosensorial primari

Control de moviment

1. Còrtex motor primari (moviment muscular/ contra lateral)

La resta del còrtex:

• Percepció, aprenentatge, memòria, planificació, actuació...
• Es porta cap a les àrees d’ associació.
• Les àrees sensorials primàries porten la informació cap a les àrees sensorials d’associació. (Llavors fem l’acció).

Primeres en rebre la informació. Primeres en actuar.

 Cada àrea te la seva associació (Totes fan el mateix procés, així poden fer l’acció):

• Àrea de associació sensorial: percepció i record (quan recorden, actuen molt mes ràpidament davant d’estímuls que ja em viscut)
• Còrtex premotor: àrea d’associació frontal planifica i executa els moviments.
• Prefrontal: plans i estratègies: a nivell mental, ens organitza. És la última que es desenvolupa.

Homúculo de Penfield o cortical: Va dibuixar cada funció del nostre cos com esta repartida pel cervell. Ara sabem diferenciar les funcions del nostre cos gràcies a aquest dibuix. La grandària del dibuix té a veure amb si té molta més sensibilitat o menys.

Sistema límbic Interior de l’hemisferi (inclou la “circumvolució cingular”, la del hipocamp i la dentada) inclou també l’amígdala i el hipocamp. La major part dels tractes que uneixen aquestes estructures composen el fòrnix i el tracte mamilotalàmic.

Coses que ens impacten  queden gravats tant bo com dolent, com més impactant més es gaba.

Límbic = “límit”. Compren les estructures límit entre el cervell i el diencèfal (Tàlem i hipotàlem). Nuclis o estructures subcorticals ubicades sota del còrtex en la profunditat de l’encèfal.

FUNCIONS: Control de les activitats emocionals i conductuals: emocions, motivació i aprenentatge.

• Amígdala: Regula l’emoció, ubicada a la profunditat de cada lòbul temporal anterior, ajuda a controlar la conducta apropiada de la persona per cada tipus de situació social.
• Hipocamp: S’ubica en la part més interna del lòbul temporal, implicant la memòria.
• Cossos mamil·lars: funcionen com associació amb altres estructures i ajuden a controlar las funcions com vigília, sensació de benestar...
• Trígono o fòrnix: estructura casi circular de fibres blanques que envien la informació del hipocamp al hipotàlem (ens donarà les funcions bàsiques del nostre cos – supervivència).

Relacionat amb emocions, aprenentatge i memòria. Hipocamp – memòria. Estudi amb nens psicòpates i la seva amígdala és més petita, els homes també la tenen més petita.

Diencèfal

• Tàlem
• Hipotàlem

Epífisi o glàndula pineal (s’ha trobat aquesta glàndula molt petita i protegida) No es coneix bé la seva funció. Intervé en el rellotge biològic. Segrega l’hormona melatonina, la qual sincronitza una sèrie de funcions corporals  hormona de la son.

Quan et vas fent gran es deixa de segregar melatonina perquè anem perdent aquesta glàndula. Època de la vida on més es dorm és l’adolescència, segregació de melatonina molt important, 8 hores. Quan estem molt estressats a les 4 del matí ens despertem (revoltant) es dispara l’hormona de l’estrès per una mala regulació de la son.

• Tàlem: Té moltes connexions dins del còrtex, aquestes connexions són bidireccionals. Ubicat al centre de l’encèfal, rodejat pel cervell i a la part superior del mesencèfal.

SENYALS:

Somestètiques del cos (pressió, dolor i temperatura). Al còrtex parietal. Auditives: al lòbul temporal. Visuals: al lòbul occipital. Control del múscul : del cervell, mesencèfal i altres àrees del tronc encefàlic inferior fins al còrtex motor i els ganglis basals. Com ens em de moure , quan?

Romboencèfal

Metencèfal:

• Protuberància.
• Cerebel.

Mielencèfal:

• Bulb raquític.

Protuberància

Control motor i anàlisi sensorial  Centres responsables de la masticació, moviments oculars, expressió facial, parpelles, salivació, equilibri i audició.

Cerebel

Localitzat sobre el pont i el bulb raquític i per sota dels lòbuls occipitals. Dos hemisferis connectats per el vermis cerebel·losos (control de moviments i integració sensorio-motora) i aprenentatge motor  Equilibri

 Fibres que transmeten senyals: envien informació de forma:

• Sensitives
• Motores  Centres que controlen variables fisiològiques: Respiració, pressió arterial, equilibri, altres.  Control de l’activitat del cervell. Ens dona la necessitat de coordinar els moviments.

Bulb raquític

Control de les funcions corporal bàsiques  funcions d’equilibri, audició, deglució, vòmit, salivació, moviments de la llengua, respiració i circulació.

Formació reticular responsable de l’activació i alerta al organisme (Funció més important).

RESUM:

Hipotàlem: Regió integradora de les funcions i la regulació motivacional.

Encèfal mig: Mecanismes bàsics d’alerta. Tractes de fibres entre l’encèfal i la resta del cos. Enviar informació a les diferents parts del cos.

Cerebel: Implicats en les integracions sensorio-motores; també està implicat en l’aprenentatge motor. Equilibri i aprenentatge.

Bulb raquític: Control automàtic bàsics de les funcions corporals bàsiques, com la respiració i la circulació.

Tècniques neurofisiològiques

• Electroencefalograma : Permet enregistrar l’activitat elèctrica que es produeix al cervell durant les diferents fase d’activació funcional. Per cables.
• Estudis de conducció nerviosa: A traves d’uns elèctrodes.
• Potencials evocats: Observem el funcionament en actiu.

Observació de l’encèfal en viu:

Invasives: Injectar alguna substància per veure l’activitat del cervell.

• Radiografia de contrast
• Angiografia
• Tomografia o TAC o TEP

No invasives:

• Ressonància magnètica
• RMF – Ressonància magnètica funcional.
• Ecografia

Òrgans centrals: dins del conducte craneoraquític (SNC).

Òrgans perifèrics: situats fora d’aquest conducte i que constitueixen el sistema nerviós perifèric (SNP).

Component sensorial:

• Aferent
• Rep i transmet els impulsos al SNC per el seu processament.

Component motor:

• Eferent
• S’origina en el SNC i transmet els impulsos als òrgans efectors en la totalitat del cos.

SNP autònom

• Simpàtic: INVOLUNTARI. Control de la musculatura dels òrgans i parets dels vasos sanguinis: Funcions: Prepara el cos per l’acció ens manté en alerta. o Dilatació pupil·lar o Augmenta tasa cardíaca o Disminuir la motricitat intestinal o Secreció de l’adrenalina o Contracció dels casos sanguinis de la pell.
• Parasimpàtic: Tronc encefàlic i regió sacra de la medul·la. o Contracció pupil·lar o Alentiments tasa cardíaca o Augmenta activitat intestinal o Dilatació de vasos en la pell.  Predomina durant els tempos de descans i repòs.

SNP

ll. N. Òptic.

• Sensitiu.
• Agudesa visual, estudi del camp visual, fons de l’ull: sense dilatar la pupil·la per no interferir amb la resta de l’examen (visió), edema de

pupil·la, neuritis òptica  inflamació del nervi òptic.

Lesions:

• Ceguera
• Disminució de l’agudesa visual
• Hemianòpsia homònima bitemporal i lesions del quiasma  falta de visió. Ceguera de la mitat del camp visual.

III: M.O.C  o oculomotor:

• Motor/ implicat en els músculs de l’ull excepte el obliquo superior i el recte extrem.

lV: patètic  obliquo posterior. Mobilitat de l’ull.

• Motor.

Vl: MOE  o abducents:

• Motor/ múscul recte extern.

Responsables de la mobilitat ocular intrínseca i extrínseca, solen explorar-se junts.

V: N. Trigèsim:

• Part sensitiva  nas , cara i dents
• Part motora – Z mandíbula.

Van junts perquè estan relacionats amb l’ull.

Sensitiva: rames: sensibilitat a la cara

Sensibilitat facial tàctil i dolorosa, explora amb un cotó i afiler en les tres ames.

Motor: moviments mandibulars

Al obrir la boca contra la resistència, la mandíbula es desvia cap al costat paralitzat.

Apretar un objecte entre els dents.

Vll: N. Facial

• funció motora extrínseca de la cara:
• Explorar asimetries de la cara quan el pacient riu o parla.
• Funció sensitiva: Gust de 2/3 de la llengua i sensibilitat de l’orella. Avaluar-ho:  Frunzir entre les celles frontal.  Tancar els ulls contra resistència.  Parpadejar ràpid.  Mirar cap a dal.  Ensenyar els dents.  Inflar les galtes.

Vlll: Vestíbul coclear o estàtic acústic o auditiu.

• sensitiu.
• S’explora la porció coclear o auditiva y la vestibular. (equilibri).

lX: Glossofaringi.

• Mixt: llengua posterior, amígdala i faringe.

X. Vaga.

• mixt: cor, pulmons, tracte gastrointestinal, bronquíols, tràquea i laringe.
• És el més llarg, fa que d’una forma automàtica funcioni.