¡Descarga Apunts Psicobiologia 1 y más Apuntes en PDF de Psicobiología solo en Docsity!
75% examen tipo test 50 preguntas y cuatro respuestas (9 puntos) → ha de ser superior a 5 0.25 si te equivocas (resta más de lo que vale una pregunta). No descuenta si no respondes 1 opción es una imagen (1 punto) 2 horas 25% nota de petit grup.
- Presentació 1.1. Definició de Psicobiologia 1.2. Visions culturals de la vida i les seves manifestacions
- Evolució biològica 2.1. Història de l’evolució humana 2.2. Història de l’anatomo-fisiologia 2.3. L’encèfal dels vertebrats
- Sistema nerviós 3.1. Característiques funcionals i estructurals 3.2. Bases neuro-anatòmiques
- Unitat funcional: la neurona 4.1. Cèl·lules glials 4.2. Neurogènesi 4.3. Plasticitat cerebral
- Comunicació neuronal: sinapsi 5.1. Fenòmens elèctrics 5.2. Mecanismes de conducció 5.3. Potencials elèctrics globals de l’encèfal 5.4. Química sinàptica
- Cicle vital del sistema nerviós 6.1. Fase embriològica 6.2. Desenvolupament 6.3. Determinants del creixement de l’encèfal 6.4. Envelliment de l’encèfal
- Sistema hormonal 7.1. Mecanisme d’acció 7.2. Tipus de glàndules endocrines i hormones 7.3. Efectes hormonals 7.4. Integració del sistema neural i hormonal.
*. Importancia de la plasticitat cerebral
Neil Carlson Fisiologia de la conducta -Manual (No “fundamentos”)
Tema 1. Presentació 1.1. Definició de Psicobiologia
La psicobiologia pel psicòleg:
- Malalties de base biològica.
- Malalties mèdiques amb símptomes psiquiàtrics → Descartant malalties físiques per diagnòstic psíquic.
- Trastorns "Somatomorfs" → Insistència en la presència de símptomes físics sense explicació mèdica. (Somàtic).
La psicologia fisiològica:
- Estudia el SNC com a producte del pensament → Descriure la conducta en temes neurobiològics.
- SN → Motor de la conducta humana: Sentiments, percepcions, actes...
Definició de psicobiologia: La psicobiologia estudia les bases de la conducta (Psique i Soma- Cos i cap). Fa 150 anys es reconeix com a ment i cos. D. Hebb és l’iniciador de la psicobiologia (1904-1985). Estudia les xarxes neuronals (sinapsis) i l’aprenentatge. Estudia el cervell i la conducta; així comels sentiments, les percepcions, els actes… I els per quès.
1.2. Visions culturals de la vida i les seves manifestacions Visions antigues. Des d’Egipte fins l’actualitat Galé estudiava els gladiadors Da vinci estudia les proporcions humanes Broca relació entre llenguatge i l’encefal
● Egipte: L'encèfal no serveix per a la vida posterior. ● Grècia: El pensament prové del fetge. (encèfal - sistema de refrigeració). ○ Galè: Connexions nervioses en l'encèfal - pare de la medicina. ● S. XVII: Andreas Versalles. ● S. XIX: Apareix la fisiologia de la conducta. ● Moviment FRENOLOGIA La personalitat esta determinada per la forma del crani i les àrees específiques. ● Més tard... localització de les funcions per lesions. Així s’entenia per exemple perquè no podia parlar una persona.
Tema 3. Sistema nerviós El sistema nervioso está formado por el Sistema Nervioso Central (SNC) y por el Sistema Nervioso Periferico (SNP) El SNC está formado por el encéfalo y la medula espinal. El SNP está formado por los nervios (craneales y espinales) y por el Sistema Nervioso Autonomo (SNA).
El sistema somático es el que da sensaciones corporales al cuerpo Algunos conceptros del SNP:
- Los nervios sensoriales → Aferentes → Van de fuera a dentro. → Tenemos percepción.
- Los nervios motores → Eferentes → Van de dentro hacia fuera. → Nos hace reaccionar.
L’encèfal no té dolor. El cervell es por operar amb la persona desperta. El cervell consta d’una plasticitat cerebral molt gran; i com més petits ets, més en tens. El cervell aprèn durant tota la seva vida. A partir dels 25 anys comença a deteriorar-se. Per això és important tenir una reserva cognitiva forta. Aquesta s’aconsegueix estimulant el cervell apartir d’aprenentatges cognitius i preveu el deteriormaent d’aquest.
El encéfalo está protegido por meninges → Las meninges son membranas del tejido conectivo que cubren todo el SNC. El encéfalo también esta recubierto de estructuras óseas que lo protegen.
- Duramadre → Es la superior. La más gruesa. Está adherida al craneo y lo protege de golpes. (El espacio que hay entre la D y la A se llama espacio subcortical)
- Aracnoides→ Se situa en el espacio subraracnoideo, por donde circula el líquido cefaloraquídeo (LCR).
- Piamadre→ Es la capa más interna y fina; y está vascularizada (tiene vasos sanguineos). Se encara de regar al cerebro.
La meningitis es la infección de estas partes a causa de un virus. Su actuación es muy rápida.
Los órganos del SNC (cerebro y medula espinal) estan cubiertos por tres capas de tejido conectivo llamadas meninges, las cuales estan conformades por la piamadre (la más cercana a las estructuras del SNC), la duramadre y la aracnoides (las más alejadas del SNC). Las meninges protegen los vasos snguineos y contienen cefalo raquideo, estas son las estructuras involucradas en la meningitis o inflamación de las meninges, que de tomarse severa puede convertirse en encefalitis, una inflamación del cerebro.
L’encèfal (SNC):
● Prosencèfal ○ Telencèfal ■ Neocortex (cortical) ■ Ganglis basals (subcortical) ■ Sistema límbic (subcortical) ○ Diencèfal ■ Tàlam ■ Hipotàlam
● Mesencèfal → Mesencèfal
● Romboencèfal ○ Tronc encefàlic ■ Mesencèfal ■ Cerebel ■ Protuberancia ■ Bulb raquidi
Al prosencèfal o encèfal anterior trobem:
- El telencèfal → format per: a. Escorça cerebral b. Ganglis basals c. Sistema límbic
- El diencèfal → format per: a. Tàlem b. Hipotàlem
1. El telencèfal
A. Escorça cerebral L’escorça té com a objectiu l’análisis cognitiu i perceptual. És el responsable de totes ñes sensacions conscients, memòria, pensament i accions. Lòbuls de l’escorça cerebral:
- Frontal → Ocupa el 50% del volum de cada hemisferi. Processa l’activitat motora, del llenguatge i les funcions integratives superiors; així com els trets de personalitat. S’encarrega de l’organització. la planificació, la seqüènciació i l’autocontrol/regulació de les accions.
- Temporal → Està relacionat amb l’audició, l’aprenentatge i la memòria. Processa la informació auditiva i visual. L’hipocamp (on es creen les neurones noves → Neurogènesis) i l’amigdala estan implicats en l’aprenentatge i la memòria.
- Parietal → Processa la informació tàctil, és a dir la informació somàtica. A més, integra la informació somàtica-visual.
- Occipital → Té relació amb la interpretació de les imatges (L’ull pot estar bé però el lòbul occipital no), fa possible la percepció i l’interpretació visual
Un total de 48 arees constitueixen l’escorça cerebral. Se’n diuen arees de Brodman, i és una localització universal. La situació al cervell d’aquestes àrees és igual per a tothom, però pot ser que en alguns casos estiguin desplaçades. Com es pot saber? A través d’electrodes amb la persona desperta.
Exemples: Àrea 4: còrtex motor Àrea 9: còrtex dorsolateral prefrontal Àrees 22, 39 i 40 → Àrea de Wernicke Àrea 44 i 45 → Àrea de Brocca …
B. Ganglis basals Nuclis o estructures subcorticals ubicades sota del còrtex en la profunditat de l’encèfal.
Funcions: controlen els moviments bàsics i generals del cos.
- Nucli caudado → ens dona el moviment
- Núcli lenticular → format pel putamen i el glòbul pàlid, grava el moviment (aprenentatge)
- Càpsula interna → és el principal nexe d’unió entre el còrtex i les regions inferiors de l’encèfal i la mèdul.la espinal. Envia informació a la resta del còrtex i la medula.
Es conecten entre ells per aprendre. La seva lesió provoca greus dèficits motors:
- Malaltia de parkinson: rígides muscular, lentitud de moviments, tremolors en estat de repòs (perquè la dopamina es dispara) i inestabilitat de la postura.
- Malaltia corea de Huntington: Trastorn hereditari que provoca degeneració de nuclis caudals i putamen. Provoca moviments musculars incontrolables (moviments rotatius), moviments de contorsió i demència. Les persones solen ser joves i després acaben amb demències perquè afceta el lòbul parietal.
C. Sistema límbic Interior de l’hemisferi (inclou la “circumvolució cingular”, la del hipocamp i la dentada) inclou també l’amígdala i el hipocamp. La major part dels tractes que uneixen aquestes estructures composen el fòrnix i el tracte mamilotalàmic.
Està relacionat amb emocions, aprenentatge i memòria. Hipocamp – memòria.
Límbic significa límit. Comprén les estructures que estan al límit del cervell i el diencèfal (tàlem i hipotalem). Els nuclis o les estructures subcorticals estan ubicades sota del còrtex, en la profunditat de l’encèfal.
Les seves funcions són el control de les activitats emcionals i conductuals: emoció, motivació i aprenentatge. Emoció → sistema límbic Aprenentatge i activitat conductual → L. frontal
El sistema límbic està format per:
- Amígdala → Relacionada amb les emocions i conectada amb el l.frontal (que fa de filtre) i ens diuen com actuar. Per això ens queden grabades les situacions que més ens emocionen. Es retroalimenta amb l’hipocamp.
- Hipocamp → Té relació amb l’aprenentatge i la memòria. Es retroalimenta amb l’amigdala. És la que més força té en la neurogenesis.
- Cossos mamilars → funcionen com associació amb altres estructures i ajuden a controlar las funcions com vigília, sensació de benestar...
- Trígon o fòrnix → estructura casi circular de fibres blanques que envien la informació del hipocamp al hipotàlem (ens donarà les funcions bàsiques del nostre cos – supervivència).
Estudi amb nens psicòpates i la seva amígdala és més petita → eren poc empatics. Els homes també la tenen més petita. Doncs… els que tenen l’amigdala més gran són més empàtics? És una visió reduccionista. L’empatia depen de moltes conexions cerebrals i de l’aprenentatge. Està per descobrir.
La depressió té a veure amb el sistema límbic i el l.frontal. El lòbul no li dona resposta perquè la base (el sistema límbic) està alterat. No tenen motivació, emoció…
2. El diencèfal
És una estructura subcortical formada pel tàlem i l’hipotàlem. Consta de l’epífisi o glàndula pineal (s’ha trobat aquesta glàndula molt petita i protegida) No es coneix bé la seva funció. Intervé en el rellotge biològic → Ritme circodià Segrega l’hormona melatonina (la hormona de la son), la qual sincronitza una sèrie de funcions corporals.
La hormona de la son sincronitza lhorari del cos. Es segrega quan no hi ha llum. Per això és important anar a dormir amb gens de llum i que aquesta vagi essent progressiva durant el dia.
Es va desgastant am el pas del temps: quan et vas fent gran es deixa de segregar melatonina perquè anem perdent aquesta glàndula.
Jetlag, menopausia, i problemes amb la gent que treballa en horaris nocturns.
El diencèfal també s’anomena entrencèfal. Conecta el cervell amb el mesencèfal.
A. Tàlem. Ubicat en el centre de l’encèfal i rodejat pel cervell i en la part superior del mesencèfal.
Té moltes connexions dins del còrtex, aquestes connexions són bidireccionals. Ubicat al centre de l’encèfal, rodejat pel cervell i a la part superior del mesencèfal.
Envia connexions bidireccionals: còrtex-tàlem i tàlen-còrtex. És un centre de control molt important.
El romboencèfal
Protuberancia → Control motor i anàlisi sensorial: centre responsable de la masticació, els moviments oculars, expressió facial, parpadeig. salivació, equilibri i audició.
Cerebel → Localitzat sobre el pont i el bulb raquític i per sota dels lòbuls occipitals. Dos hemisferis connectats per el vermis cerebel·losos (control de moviments i integració sensorio-motora) i aprenentatge motor → Equilibri
Funcions:
- Fibres que transmeten senyals:
- Centres de control variables fisiològiques (supervivència)
- Respiració, pressió arterial, equilibri, i altres → Moviments senzills i coordinats
- Controlen l’activitat del cervell
Bulb raquidi → Control de funcions corporals bàsiques: funcions d’quilibri, audició, deglució, vómitm salivació, moviments de la llengua, respiració i circulació. Aquestes funcions podem observar que hi ha varies zones que les dirigeixen i és bo per si hi ha lesions. → Formació reticular responsable de l’activació i l’alerta de l’organisme → És important
Resum de l’encèfal
Escorça cerebral → Nivell més alt d’anàlisis cognitiu i perceptual. Ganglis basals → Coordinació de funcions motores complexes. Sistema límbic → Integració de l’experiència i de les respostes emocionals. Tàlem → Regió integradora de la informació sensorial dirigida cap a l’escorça. Hipotalem → Regió integradora de les funcions i la regulació motivacional. Encèfal mig → Mecanismes bàsics d’alerta. Fibres entre l’encèfal i la resta del cos. Cerebel → Implicat en les integracions sensoriomotores i l’aprenentatge. Bulb raquidi → Control automàtic bàsic de les funcions bàsiques corporals com la respiració o circulació.
Medul.la espinal
Funcions:
- Distribuir les fibres motores cap als òrgans efectors del cos (glàndules i músculs). Via eferent: DINS → FORA.
- Recollir la informació somatosensorial que s’ha d’enviar al cervell. Via aferent: FORA → DINS.
Nivell motor + sensoriomotor → recull i transmet informació a traves de nervis i fibres
Columna vertebral → Composta per 24 vèrtebres individuals. ➢ Cervical (Coll). ➢ Toràcica (Pit). ➢ Lumbar (Part inferior de l’espatlla).
Em de conèixer l’afectació que té cada zona. Hi ha un engrandiment cervical i lumbar pel pes de la persona.
Estructura interna: Substància blanca (Part exterior). Substància gris (part interior). → Igual que a l’encèfal, però al reves (dins i fora)
- A la medul.la hi ha → Astes de la substància gris: Contenen neurones.
❖ Asta ventral → Zona més anterior. Motoneuronals anteriors que envien fibres als músculs per produir la contracció muscular. MOTONEURONES específiques del moviment. [Part més motora → Control muscular]
❖ Asta dorsal → Part posterior. Cossos de cèl·lules nervioses que reben senyals sensitives dels nervis espinals. [Part sensitiva]
❖ Asta lateral → Fibres que van fins al sistema nerviós autònom que controla els òrgans del cos. Moviments involuntaris.
La mielina és l’encarregada de la transmissió d’informació. Es troba dins de la substancia blanca i s’envia fins al còrtex.
La medul.la està recoberta de tres meninges:
- Duamara
- Aragnoides
- Piamara
Components funcionals del sistema nerviós:
Component sensorial Component motor
Aferent
Rep i transmet impulsos al SNC pel seu processament
De fora cap endins
Eferent
S’origina en el SNC i transmet impulss a organs efectors en la totalitat del cos.
De dins cap enfora
Simpatic i parasimpatic (motor)
Via sensitiva Via motora
Sistema Nervios Autònom
- Simpàtic (activació) Prepara el cos per l’acció davant d’un estímul.
Control de musculatura d’organs i parets en vassos sanguinis
Funcions → Preparar el cos per l’acció que ens manté alerta
- Dilatació pupilar
- Augmenta la tassa cardíaca
- Secreció d’adrenalina
- Disminuir la motricitat intestinal - Parasimpàtic (relaxació) Predomina durant els temps de descans i reparació
Tronc encefàlic i regió sacra de la medul·la.
- Contracció pupil·lar
- Alentiments tasa cardíaca
- Augmenta activitat intestinal
- Dilatació de vasos en la pell.
12 Parells craneals (SNP) → Exploració neurològica Parteixen de la base de l’encèfal (tronc encefalic), ens informen a nivell sensitiu, motor o mixt. Els mixts donen informació propioceptiva → inforació sobre com estan els nostres musculs (a nivell motor i sensitiu) Els sensitius propioceptiva, quilibri, respiració i control del SA → organs dels sentits
Tema 4. Unitat funcional: la neurona
Cèl·lules nervioses
- Neurona: unitat elemental bàsica de l’encèfal.
- 50 bilions de neurones juntament amb cèl·lules glies. (Donen suport a les neurones)
- 200 tipus de cèl·lules nervioses. (Mida, forma, porc. informació)
- Estan especialitzades en rebre i enviar impulsos; per fer-ho han d’estar en perfecte estat.
- Transmeten informació al SN Totes les funcions cognitives depnen de les neurones S’han de cuidar amb hàbits de vida saludables.
Tipus de neurones: ❖ Sensorials → informació a nivell sensitiu ❖ Motores → S’encarreguen de la coordinació muscular ❖ Interneurones → Són molt importants perquè processen la informació més complexa: conecten les n.sensorials amb les n.motores per anar passant informació.
Potencial d’acció → missatge que s’envia d’una cèl.lula a una altra
Tipus de missatge:
- Químic → a través de neurotransmissors. És més lenta perquè depen dels neurotransmissors.
- Elèctric → a través de la senyal elèctrica. És més rapida perquè és un impuls elèctric.
Substància Blanca: Formada per nervis (SNP) i fascicles (SNC). Té melanina, per tant, la informació es condueix molt més ràpid.
Substància Gris: Cossos cel·lulars i fibres sense melanina, la informació es condueix molt més lenta.
- En el SNC: les regions ben definides es diuen nuclis. Conexió entre neurones al SNC = nuclis
- En el SNP: Les regions ben definides es diuen ganglis. Conexió entre neurones al SNP = ganglis
Tipus de neurones segons la seva estructura:
- Multipolars: La majoria estan al SNC (encèfal i medul.la). Només té 1 axò i varies dendrites. La informació que transporta és més concreta: cognitiva i funcions complexes
- Bipolars: Es troben als organs dels sentits (oida i equilibri). Format per 1 axó i 1 dendrita
- Unipolars: Es troba sobretot a l’ull- retina. 1 prolongació central i 1 prolongació perifèrica.
Arborització (creixement) dendrítica. Bebe recent nascut sobretot neurones motores. Després van creixent i arboritzant-se.
Tipus de neurones segons la seva funció:
- Neurona Aferent → Sensitiva Impulsos a la medul.la espinal o a l’encefal des d’un múscul o glàndula.
- Neurona Eferent → Motora Impulsos des de la medul.la espinal o des de l’encefal fins a músculs i glàndules.
- Interneurona → El nexe per donar resposta entre unes i altres. Estan en el SNC
Arc reflexe:
Acció ràpida gràcies a la interneurona.
No fa falta que la informació arribi al cerveññ si la interneurona actua ràpidament. Ex: punxar-se amb una xinxeta.
Reflexe rotuliano:
Tampoc necessita que la informació arribi al cervell perquè aquest no ha de descodificar res. La interneurona és essencial.
Ex: metge i martell. → La informació que arriba ala mèdul.la ja fa retirar el genoll, a partir de la neurona motora quan la neurona sensitiva sent dolor a partir del cop.
En el moment en que el cos necessita més informació a nivell de coordinació motora, llavors si que necessita el cervell i la informació hi arriba.
Si trepitjessim una xinxeta amb el peu, en comptes de amb un dit, la interneurona si que enviaria la informació al cervell per que sigui conscient que ha d’aixecar una cama i que l’altra, doncs, haurà d’aguantar tot el pes i mantenir l’equilibri.
