¡Descarga Psicosociales: Consecuencias diarias de la salud y enfermedad - Prof. Ariza y más Apuntes en PDF de Ciencias de la Educación solo en Docsity!
MÒDUL 1. PERSPECTIVA PSICOSOCIAL DE LA SALUT I DE LA MALALTIA
TEMA 1. ELS PROFESSIONALS SOCIAL I EL BINOMI SALUT-MALALTIA
1.1 Els factors psicosocials de la salut i de la malaltia. 1.2 Eines metodològiques de les professions socials. 1.3 Competències i funcions del professional social en l’atenció psicosocial. 1.4 Prevenció i tractament dels problemes psicosocials lligats a la salut i la malaltia. 1.5 Els dilemes ètics en l’atenció psicosocial. 1.6 Idees clau. 1.7 Bibliografia. TEMA 2. LA PERSPECTIVA DELS DETERMINANTS DE LA SALUT 2.1 El debat sobre el concepte de salut i les seves conseqüències. 2.2. Els principals determinants de la salut. Epidemiologia social. 2.3 Les condicions de vida i els estils de vida saludables. 2.4 Els factors de risc. 2.5 Idees clau. 2.6 Bibliografia. TEMA 3. LA SALUT DES DE LA PERSPECTIVA DEL CICLE VITAL 3.1 El desenvolupament en salut en el cicle vital. 3.2 Salut maternoinfantil. Salut a l’adolescència. 3.3 Gent gran i cures de salut. 3.4 Idees clau. 3.5 Bibliografia.
TEMA 4. LA SALUT COM A RECURS
4.1 La promoció de la salut. 4.2 L’acció comunitària enfront la salut. 4.3 La capacitació en salut: l’educació per a la salut. 4.4 La salut des de la comunitat. 4.5 Idees clau. 4.6 Bibliografia. TEMA 5. FER FRONT A LA MALALTIA 5.1 Una taxonomia social de les malalties: les malalties transmissibles i les malalties no transmissibles, cròniques en la seva evolució. 5.2 La prevenció de la malaltia. 5.3 Prevenció i tractament dels problemes psicosocials associats a les malalties. 5.4 La nova salut pública. 5.5 Idees clau. 5.6 Bibliografia.
Una necessitat o problema psicosocial són les conseqüències diàries que et provoquen el patiment d’un problema de salut, és a dir, són aquelles necessitats o problemes que comporten aspectes relacionats amb la salut o la malaltia en la vida diària de la persona. Per “social” s’entén allò social “internalitzat”, és a dir allò psicosocial donat que enfront d’una mateixa situació social la reacció de diferents individus pot ser molt diferent. Els factors psicosocials de la salut i de la malaltia afecten la vida quotidiana de les persones a nivell de família, treball, relacions personals, autoimatge, autoconcepte, la vivència de la pròpia salut, la forma de viure el present i el futur, el desenvolupament de la funció i el sentiment d’utilitat social, les activitats de la vida diària i la satisfacció personal. Trobem un conjunt de factors psicosocials vinculats a la família , que són: la separació del domicili familiar en els casos d’internament; la necessitat d’atenció o de cures per algun familiar, i per tant, l’alteració quotidiana d’aquest; el sentiment de “fer patir a l’altre”; el condicionament de les relacions de parella i parentals; les dificultats o problemes econòmics en alguns casos; en el cas de malalties terminals, trobem aïllament i dol; desatenció familiar, en cas de malalties prolongades o invalidants. D’altra banda, també trobem un conjunt de factors psicosocials vinculats a la feina : la baixa laboral, la qual comporta tràmits i una llarga durada de desocupació; preocupacions o tensions per la separació de la feina; el sentiment d’inutilitat en baixes perllongades; el sentiment de responsabilitat vers els companys, l’afectació d’objectius comuns amb companys, l’empresa, l’entitat..; tensió per la inactivitat i el cost econòmic en els treballadors autònoms; por per la pèrdua de valoració pels altres, l’empresa o l’entitat; por per l'acomiadament en alguns casos més extrems. A més, trobem situacions que poden presentar-se en el decurs o paral·lelament a la malaltia, i que demanen la intervenció del professional social , així com la no acceptació a la malaltia, hospitalització o tractament; l’incompliment terapèutic; la presa de decisions sobre problemes ètics; la manca de cobertura social o sanitària durant el període de la malaltia; conflictes de parella i problemes de relació familiar; carència d’habitatge o condicions d’habilitat deficient; problemes de salut mental, drogodependències, minusvàlues, problemes derivats de l’adopció, fracàs escolar, embarassos no desitjats. En el cas comentat anteriorment, el cas de la Maribel, podem trobar un problema psicosocial relacionat amb la satisfacció personal, ja que pateix depressió. D’altra banda, també trobem un
problema psicosocial relacionat amb la feina, ja que no pot treballar, i un últim relacionat amb les accions de la vida diària de la usuària, ja que no pot anar en bicicleta. 1.2 EINES METODOLÒGIQUES DE LES PROFESSIONS SOCIALS Els professionals socials reuneixen o han de reunir un conjunt de competències i funcions en salut, per tal de ser competents en la seva professió. Aquestes competències o funcions, són anomenades; detecció, desenvolupament de polítiques i garantir. En primer lloc, trobem la detecció , que consisteix en monitoritzar l’estat de salut per a identificar els problemes de salut de la comunitat; diagnosticar i investigar els problemes i riscos per a la salut a la comunitat; avaluar l’efectivitat, accessibilitat i qualitat del personal dels serveis de salut adreçats a la població. En segon lloc, trobem el desenvolupament de polítiques , que consisteix en desenvolupar polítiques i plans que donin suport als esforços individuals i comunitaris per la salut; potenciar lleis i normatives que protegeixin la salut i afavoreixin la seguretat; participar en investigacions que descobreixen noves perspectives i solucions innovadores als problemes de salut. En tercer lloc, trobem el garantir , que consisteix en la vinculació de la gent amb els serveis de salut personals necessaris i la provisió de cures de salut quan d’alguna manera no estiguin disponibles; personal de salut pública i de serveis sanitaris competent; informar, educar i potenciar a la gent vers els temes de salut; mobilitzar col·laboradors a la comunitat per a identificar i resoldre els problemes de salut. FUNCIONS EINES METODOLÒGIQUES Detecció i prevenció de problemes psicosocials Observació sistemàtica Entrevista amb l’usuari Orientació a l’usuari Tractament dels problemes psicosocials Mediació Resolució Avaluació
intervenir de forma preventiva, i per tant, col·lectiva, millorant el funcionament de sanitat per evitar depressions, i d’altra banda, actuem de forma individual tractant el tema laboral i de la bicicleta. Diferenciem com es beneficia l’individu i el col·lectiu segons la intervenció. En referència al tractament de factors psicosocials mitjançant una mirada individual, hem de seguir un conjunt de pautes. La primera és donar consell i suport emocional, assistint a pacients afectats per diagnòstics difícils o situacions de dol; ajudant a pacients i familiars a la presa de decisions difícils, especialment les que plantegen problemes ètics (planificació familiar, avortament, donacions, eutanàsia...); intentant resoldre problemes de comportament que puguin impedir la presa de decisions; atenent el problema de l’angoixa de l’hospitalització, després de l’internament de determinades persones. La segona és educar per a la salut, és a dir, donar petits consells de salut; donar informació; ajudar al subjecte a entendre el diagnòstic que li han donat; instruir sobre qüestions psicosocials que els hi ajuden a controlar i a fer front a la malaltia; afavorir el coneixement i comprensió per part del malalt i de la seva família de la història natural de la malaltia i dels factors de risc que incideixen sobre ella, ja que està angoixat i no sap el que vindrà; eliminar aquelles barreres que afavoreixen l’incompliment terapèutic, ja que potser no té diners; informar a la població de que tota medicació no prescrita està contraindicada i la importància de complir les prescripcions mèdiques, ja que gran part de la població consumeix medicaments sense control, per això mateix cal orientar i insistir perquè no es facin tractaments a la meitat ni variacions; informar sobre el bon ús del sistema sanitari i dels recursos que el componen. La tercera pauta és orientar sobre recursos i serveis socials, i nformar als pacients i els seus familiars sobre quins són els seus drets i els mecanismes per a l’obtenció d’ajuts i recursos comunitaris sanitaris i socials; tenir bona informació sobre el funcionament del sistema sanitari i sociosanitari, per poder-la procurar als usuaris; identificar les persones de referència, claus en la derivació als principals recursos sanitaris i sociosanitaris. La quarta pauta consisteix en aconseguir la reinserció social del pacient, ja que aquest ha hagut de suspendre elements de la seva vida i ara els ha de recuperar. Aquesta pauta consta de les mesures de reintegrament complet de la persona a la seva vida habitual en qualsevol àmbit: família, treball, lleure...; l’ajut al pacient en tots els problemes i dificultats de tipus ambiental que se li presentin, mitjançant entrevistes amb ell i amb el seus familiars, ja que és possible que hagi de tornar a casa però la seva llar no reuneixi les condicions d’habitabilitat; en els pacients
hospitalitzats, contribuir a la planificació de l’alta: estudi de les circumstàncies sociosanitàries (recursos disponibles) que poden presentar-se en el retorn al seu entorn. L’última pauta, és l'assessorament a professionals sanitaris , que consisteix en informar a altres professionals amb la finalitat de que puguin ajudar a la persona malalta. Orientar a metges, infermeres i altres professionals de l’equip sobre qüestions emocionals i de comportament en el dia a dia del pacient; participar en les comissions de treball en el seu centre dirigides a millorar la humanització i una visió integral de l’atenció de salut; encaminar els recursos humans i socials del centre per aconseguir el benestar més gran de pacients i usuaris. En referència al tractament de factors psicosocials mitjançant una mirada col·lectiva, hem de seguir un conjunt de pautes, en els quals l’objectiu és prevenir els problemes de salut que afecten al col·lectiu. La primera pauta és realitzar activitats de planificació, les quals es produeixen a través de la participació. És vital efectuar una atenció específica a les condicions de vida en ambients desafavorits que són causa de més nombre d’infeccions, com per exemple, la tuberculosi. Així doncs, podem evitar els problemes psicosocials si podem influir en el que ha causat la problemàtica. És important la veu dels professionals que veuen els problemes de salut i la dels professionals que veuen el dia a dia de les persones, de la comunitat. És molt important la influència que es pugui tenir sobre la planificació; és important promoure actuacions que afavoreixin la promoció de la higiene i de l’alimentació correctes i de prevenció de les malalties transmissibles, per exemple nou barris té una taxa quatre vegades superior a sarrià en obesitat infantil. Ells necessiten més recursos, no és just repartir aquest de forma igual en tots els districtes; es important la participació activa en programes de salut de base comunitària per fer arribar informació als individus i grups a través dels CAPs i d’altres equipaments relacionats amb la salut; és vital l’afavoriment d’ambients favorables, assegurant la netedat i sanejament del espais públics del territori. La segona pauta és realitzar activitats de coordinació , promovent el treball en equip en el seu centre (coordinació interna); fomentant la cooperació amb altres institucions públiques i privades (coordinació externa); tenint el coneixement adient de les institucions i organitzacions socials del seu àmbit de referència: serveis socials, serveis sanitaris, grups d’autoajuda, ONGs del sector...; garantint la continuïtat i la globalitat de la prestació de l’atenció sanitària i sociosanitària.
canviar la injustícia social, adquirint així el valor o contingut de la justícia. D’altra banda, trobem el valor o contingut de la dignitat , present en tot treballador del món social, ja que és imprescindible respectar la dignitat i el valor inherent de les persones, alhora que reconèixer la importància de les relacions humanes , adquirint així un altre valor o contingut. Per últim, en referència als comportaments propis del treballador, trobem el v alor o contingut de la integritat i el de la competència ; el primer, és de vital importància, ja que tot treballador s’ha de comportar de forma digne de confiança; el segon, fa referència a les seves àrees de competència, i consisteix en desenvolupar i potenciar la seva experiència professional. Així doncs, com hem comentat anteriorment, els valors i els continguts ètics dels treballadors del món social són les bases per tal d’estipular els drets i deures d’aquests. Quan un dret competeix amb un deure, per exemple, se’ns presenta un dilema ètic, amb el qual ens veiem obligats a escollir, i aquesta decisió afecta al món dels valors. Els dilemes ètics els trobem quan els drets i deures individuals es confronten amb els drets i deures de la col·lectivitat. Així doncs, qualsevol pare té dret a decidir el millor per al seu fill. Si un pare no el vol vacunar pot no fer-ho. Aquí plantegem un dilema ètic, quan pensem que el no vacunar al nostre fill pot afectar al col·lectiu, ja que si hi ha una certa quantitat de gent no vacunada es posa en risc a la població, ja que estan més exposats a la malaltia. Un altra exemple, és decidir a qui li dones els recursos si tens pocs i molta gent amb necessitats, en el cas de ser un professional de l’acció social. També ens podem trobar en un dilema ètic quan apaguem o no a una persona que està connectada a una màquina vivint artificialment. El principi de l’autodeterminació estableix que els individus tenen dret a prendre les seves pròpies decisions, excepte quan hi ha una clara, previsible i imminent possibilitat de risc per a ell mateix o d’altres. 1.6 IDEES CLAU
- Les necessitats i problemes psicosocials són les repercussions que aspectes relacionats amb la salut i la malaltia tenen en la vida quotidiana de la persona.
- Allò que és psicosocial és el que s’ha internalitzat d’una determinada situació, que pot ser molt diferent en individus diversos.
- Les principals competències del professional social en les situacions de salut o malaltia són detectar-les, contribuir a les polítiques de salut i garantir les prestacions necessàries en les persones afectades.
- Les principals funcions del professional social davant el binomi salut-malaltia són detectar, prevenir i tractar els problemes psicosocials.
- Les mesures de tractament psicosocial són solucions particulars d’un problema psicosocial individual: consell i suport emocional, educació per a la salut, orientació sobre recursos i prestacions, reinserció social i assessorament a d’altres professionals.
- Les mesures de prevenció psicosocial són estratègies d’intervenció comunitària a través de l’organització i gestió del sistema de salut: planificació de programes i polítiques, coordinació d’institucions i professionals, educació de la població, foment de la participació.
- Un dilema ètic en l’exercici del professional suposa la col·lisió de dos valors en el curs d’una acció o decisió de l’individu o del propi professional. 1.7 BIBLIOGRAFIA
- Ariza, C. (2016). Una mirada psicosocial a la salut i la malaltia. Manual de Salut i Vulnerabilitat Social (vol. 1). Col. Universitat i Acció Socioeducativa. Barcelona: Claret. Pàgines: 14 a 39.
- Piédrola Gil (2001). Medicina Preventiva y Salud Pública. Barcelona: Masson. Pàgines 1197 - 1206.
- Keefe, R.H. i Jurkowski, E.T. (eds.) (2013). Handbook for Public Health Social Work. The Social Work Section of American Public Health Association. New York: Springer Publishing Company. Pàgines 9-14, 21-34, 365-375.
següent manera: “La salut és un estat de complet de benestar físic, mental i social, i no només l’absència de malaltia”. La definició establerta per la OMS consta d’aspectes positius i de limitacions, així doncs, és de vital importància remarcar quins són aquests aspectes positius i negatius. Per una banda, la definició integra diferents dimensions de la salut en una perspectiva globalitzadora: dimensió física, dimensió mental i dimensió social, alhora que manté una visió positiva de la salut, és per això que consta de aspectes positius. D’altra banda, consta d’ algunes limitacions , ja que contradiu la realitat dels sistemes de salut que inverteixen la majoria dels seus recursos en una visió negativa i fragmentada de la salut, que es basa en la malaltia i la mortalitat, i considera la salut com una qualitat estàtica. Milton Terris al 1964, analitza de forma crítica el concepte de salut elaborat per la OMS, parteix de la idea de que aquest no permet quantificar la salut, i afegeix a la definició establerta: “La salut és l’estat de benestar físic, mental i social, amb capacitat de funcionament, i no només l’absència d’afeccions o malalties.” Així doncs, Milton Terris afirma que nosaltres diem que estem bé quan podem funcionar, és a dir, quan podem fer allò que ens toca fer, anar a treballar o estudiar per exemple. Es aquí on l’autor afegeix el concepte “del continuo salut-malaltia", aquest explica que el trobar-se bé mai és total, i el trobar-se malament mai és completament l’oposat a la salut òptima, sinó que ens movem de forma constant per un rang de salut-malaltia.
Milton afegeix a això el continuo salut malaltia. La capacitat de funcionament pot ser plena o pot moure’s. Afirma que en el trobar-se bé no hi ha un si o un no, sinó que és gradual. Podem fer el que hem de fer, perquè funcionem, però la grip ens distreu, perquè no estem del tot bé. La salut es mou en un continuo salut-malaltia. Mai noa rribem al punt en el que estem completament bé, sempre ens passà alguna cosa, i no sempre arribem a estar a l’altra extrem, el de la malaltia, que significa la mort, només un cop. Extrem 1: salut òptima extrem 2: mort prematura. CONCEPTE DINÀMIC DE SALUT
L'educació per a la salut dona autonomia, dona elements perquè siguin més autònomes. La meva salut afecta als altres, i la dels altres a mi, per exemple el tabac, per això trobem l’element de solidaritat. Ara tens salut, però depèn del que facis pot guanyar o perdre salut. VISIÓ SOCIOLOGICA DE LA SALUT CLASSE 6. 03.10.19- SESSIÓ DE TREBALL GRUPAL- CLASSE 7 08.10.
_- Com és que està el Carles a l’hospital?
- Per què té una infecció en una cama
- I això?
- S’havia fet una ferida i se li va infectar
- Però, com és que s’havia fet aquesta ferida?
- Per què estava jugant a futbol en un descampat ple de brutícia, va caure i es va fer la ferida.
- Però, per què estava jugant en aquell lloc?
- Perquè on ell viu és l’únic lloc on poden anar les criatures a jugar a futbol.
- I com és que ara viu en aquell barri?
- Perquè els seus pares no poden pagar un pis en un altre.
- Per...?
- Doncs perquè fa temps que el pare va quedar a l’atur i la mare no té feina tampoc
- I com és que no tenen feina?
- Perquè va plegar l’empresa on treballava ell i ara no l’agafen en lloc, ni ell ni la dona tenen gaires estudis
- I per què...?_ “Les persones que ocupen les posicions socials més altes viuen més temps. A més, gaudeixen de millor salut” (R G Evans). Diversos estudis han mostrat correlació entre l’esperança de vida i diverses mesures d’estatus social (ingressos, educació, ocupació, residència). Les societats modernes dediquen molts esforços a la millora de la salut de les persones que composen les
4 - atenció a la salut. Drogues, mediació, automedicació... DEVER Fa el mateix que Lalonde però als Estats Units i confirma els resultats, troba les mateixes problemàtiques. “Explicar de nou percentatge dels pwp i comparar” En els anys seguents, es veu que alguns determinants eren molt clars, i alguns indicadors s’eixamplen. En l’àmbit social, el diferent nivell de renda de les persones, per exemple. S’eixapla la importancia de les addicions, de l’exclusió social, el transport (que els serveis de salut estiguin arreu del món), el gènere, la cultura... molts elements que en el primer analisi de Lalonde no estaven exemplificats, va ressumir massa. Es detalla massa. Dahlgren i Whitehead El model de determinants de Dahlgren - Whitehead (1992), estudia les desigualtats socials en l'àmbit de la salut. S'estableix un model que separa en capes o nivells d'influència els determinants, jerarquitzant aquests per ordre d'importància. Així doncs, el model de Dahlgren i Whitehead explica com les desigualtats socials en la salut són el resultat d'interaccions entre diferents nivells de condicions causals, des de l'individu a les comunitats, i al nivell de polítiques de salut nacionals. La primera capa que trobem, la més propera a l'individu i més vinculada a aquest, és la que fa referència a els factors genètics; els individus estan al centre del quadre, dotats d’edat, sexe i factors genètics que influeixen en el seu potencial final de salut. La segona capa fa referència a l’estil de vida, la qual depèn en part de les relacions amb els altres individus; trobem persones amb carències, més factors conductuals negatius com tabaquisme i una alimentació dolenta i més barreres econòmiques per triar un estil de vida saludable. La tercera capa són les xarxes d'influència o xarxes socials i comunitàries; les interaccions socials, la pressió dels iguals, menys xarxes i sistemes de suport per les persones de classes més baixes, menys prestacions socials i facilitats per a l’activitat de la comunitat. La quarta capa, fa referència a les condicions de vida i de feina; factors relacionats amb les condicions de vida i treball, provisió d’aliments i accés als serveis essencials més deficitaris en les persones de pitjor nivell socioeconòmic. La cinquena i última etapa, la més exterior, i que per tant, en la que és més difícil d'influir, fa referència a les condicions socioeconòmiques, culturals i mediambientals, la qual produeix pressió sobre totes les altres capes.
Modelo de la Comissió de Determinants Socials de l’OMS Aquest model diu que hi ha uns eixos de desigualtat, com l’ètnia, la raça, la diferencia d'ingressos, el gènere... això crea una estratificació. Es un determinant estructural, perque no els podem canviar. Però hi ha altres determinants que si que podem canviar, podem operar amb els determinants. En el model de Dahlgren i Whitehead els determinants que estan més propers a l’individu els podem canviar més, i els més llunyans no. En aquest model passa el mateix, n’hi han que podem canviar i que no. CLASSE 8 10.10. Parlem d’epidèmia quan una malaltia augmenta durant un temps llarg, i veiem que allà on anem hi ha gent amb aquesta malaltia, és a dir, hi ha gent, per sobre de lo normal, amb aquesta malaltia, per exemple, l'epidèmia de la grip. A nosaltres, particularment ens interessa la basant social de la epidemiologia. La epidemiologia ajuda a detectar, caracteritzar i quantificar els fenòmens de salut-malaltia. nosaltres ens interessa saber quan d’important és la malaltia, alhora que ens importa quant d’important són les causes que provoquen aquesta malaltia. D’altra banda, la epidemiologia actuarà sempre en el mètode científic. La ciència sempre actua de la mateix amanera (hipòtesi- fet real-dues variables que es relacionen- verificació de la hipòtesi), es fa un estudi epidemiològic. Trobem 4 objectius importants de la epidemiologia:
- Definir i classificar- Quan lalonde va fer tota la seva teoria x arribar a qautre factors, es va basar en la epidemiologia. Aquesta va permetre definir i classificar els determinants, i saber la importancia real que tenen.
- La historia natural. Una malaltia, per exemple la grip, aquesta te una fase prèvia, que és el contagi. Doncs, primer trobem una persona que contagia a un altra, despres trobem els primers síntomes, els quals poden provocarte estar al llit o potser et permeten fer vida normal. Hi ha malalties que provoquen simptomes més forts i d’altres que no tant.
- La causalitat. Establir les causes, gracies a l’epidemiologia sabem i podem anaunciar els determinants. Sabem les causes. La causalitat necessita uns criteris i factors, aixo
d’apareixr el càncer, sovint això no passa. Primer l’exposició a la causa i després l’efecte. Aquest es el criteri fonamental per desfe una associació casual.
- Direcció. Aquesta direcció que establim, que es cap endavant i no cap enrrere, aquesta direcció ha de ser consistent i concreta. Si le sgaletes produeixen càncer d’estomac, el càncer ha de ser d’estomac, no de pulmó. La direcció ha de ser consistent, especificament s’ha de produir aquest efecte. Fins l’any 2003 no es va demostar que el fum ambiental, respirat per persones no fumadores, era cancerigen, per tant, quan es va demostrar es van establir zones sense fum. Va seguir un criteri temporal, de direcció i te causalitat o probabilitat. MESURES D’ASSOCIACIÓ Aquestes en permeten dir, en la linea del que estavem parlant, podem dir que una persona que realitza una acció té un tan per cent de més risc de patir una determinada malaltia. Epidemiologia social EPIDEMOLOGIA SOCIAL: Si l’aspecte social té més importància que el que deia Lalonde, significa que llavors també les causes socials tenen importància en la persona. La salut està vinculada a la posició social (més anys de vida segons on visquis). NO és que la persona s’exposi ella mateix perquè vol, sinó al context social. Si una persona pobre esta en un context desfavorit i es mou a un context afavorit, aquí les coses de les persones li milloren. El context social és quasi més important que el que les persones portem amb nosaltres mateixos. Relació entre els factors biològics i els socials: teories
- De les influències múltiples... La teoria més important és la ECOSOCIAL: Som essers biològics (funcions, relació, permet multiplicar-nos, interaccionem amb altres éssers, hem de menjar) i essers socials (reproducció social, Tenim aquestes dues cares alhora i per tant tot el que ens acabi passat biològicament tindrà relació amb la part social de les persones, ja que hi ha interrelació entre aquests dos aspectes.
Estudi sobre persones afroamericanes, problema de salut hipertensió, aquesta és mes freqüent en poblacions afroamericanes que en poblacions blanques. I no està relacionat nomé biològicament perquè son negres, sinó hi ha 5 aspectes socials que validen que no és pel seu pigment de la pell, sinó per aspectes socials: S’agafa una malaltia i s’investiga els factors de risc, que van relacionats amb causes socials. Intenetme fer reflexió buscant les expliaccions causals socials a problemes i malaties. Exemple: Poblacions afroamericanes, s’estudia el tema de la hipertensió. 1ra afirmació, la hipertenció és més probable en aquestes persones que no en els balncs. Es demostra que aquesta diferencia no es deguda al factor racial sinó a 5 factors. 1 - Les persones afros estan exposaes a una segregació racial, els barris van amb claus diferents, funcionen diferent. Les persones negres viuen amb el fet icorporat de que socialment són difrents, el estatus dona hipertensió. 2 - la població afro viu en habitatges on trobem plom, el plom té relació directa amb la hipertensió. La població blanca viu en habitate que no hi ha plom. Els afros viuen en nuclis amb habitatages pitjors. 3 - Afros, alimentació més rica en greixos i menys fruita, per tema de diners. Dieta vinculada a la hipertensió. Els blancs més diners tenen. TEMA 3. CLASSE 9 15.10.19- COMENÇEM TEMA 3 DEMANAR APUNTS CLASSE 10. 17.10.19 - TREBALL EN GRUP
CLASSE 11. 22.10.19 - TEMA 4 TEMA 4: Síntesi dels precedents al nou paradigma Segle XX
