¡Descarga Addicciones: Tipos, Causas y Efectos - Prof. Ariza y más Apuntes en PDF de Ciencias de la Educación solo en Docsity!
Mòdul 1: model biopsicosocial de les drogodependències
Tema 1: conceptes fonamentals
Definició de drogodependència: Drogodependència = addicció = toxicomania 2 classificacions:
DSM-IV-TR (2000) F 0 E 0 Addicció com a problema de salut mental.
F 0 F CIngesta en quantitat o temps superior al pretès F 0 F CDesig d’abandonar o controlar el consum sense èxit. “Jo controlo” F 0 F CInversió considerable de temps en la “droga”. La droga ocupa molt temps a la vida del consumidor. F 0 F CReducció d’activitats socials, laborals o recreatives F 0 E 0acaben consumint sols F 0 F CÚs continuat, malgrat conèixer els problemes derivats (mèdics, legals, familiars, interpersonals)
CIE-10 (1992) F 0 E 0 addicció com a malaltia
F 0 F CVivència de compulsió (desig irresistible) F 0 F CPrioritat en el consum de la droga; F 0 F CDisminució de la capacitat de control; F 0 F CAbandó d’altres interessos o activitats; F 0 F CPersistència en el consum malgrat conèixer els perjudicis.
síndrome d’abstinència Dependència física: Tolerància
Estat d’adaptació que es manifesta per la necessitat de mantenir en l’organisme uns nivells determinats d’una droga, desenvolupant-se un vincle droga-organisme. És el que l’organisme fa en funció de la presència o absència de la substància. Quan una substància es subministra amb freqüència el cos s’adapta i s’acostuma a la substància. Quan no hi ha aquesta substància apareixen trastorns físics F 0 E 0 síndrome d’abstinència que és l’expressió de l’absència de droga, el qual s’interromp quan es subministra la droga.
Dependència física = addicció = neuroadaptació F 0 E 0l’organisme intenta adaptar-se perquè el consum no sigui un problema per a la persona en termes neurològics del comportament.
Dependència psicològica:
com reacciona el comportament per l’addicció. És el desig irresistible (estat d’ànsia o anhel
(craving) de repetir l’administració d’una droga per a:
a) obtenir la vivència dels seus efectes agradables, plaenters i/o evasius (sedació, eufòria, al·lucinacions); b) evitar el malestar que se sent amb la seva absència.
Bandura :
Condicionament operant o instrumental: és un comportament que persisteix per les seves conseqüències. El reforç es defineix com qualsevol esdeveniment que augmenta la probabilitat de la conducta. Els efectes immediats de les drogues són reforçadors i ho són positivament, perquè són un premi o recompensa. dinàmica del consum consistent en la cerca i satisfacció amb l’ús de la droga obtenir un determinat plaer o en la necessitat de prendre la droga per apaivagar l’ansietat i molèsties que produeix la manca del consum
F 0 D 8 El reforç positiu suposa vivència plaentera i/o vivència d’evasió i/o vivència d’aprovació dels amics. F 0 D 8Exemple: el que va enganxar realment al grup era el fet d’estar junts i passar- se el “porro”, perquè els feia sentir-se molt units entre ells”
(dep. Física) És la disminució gradual de l’efecte d’una droga després de l’administració repetida de la mateixa dosi, el que obliga a incrementar la dosi per a obtenir l’efecte inicial. Pot arribar-se a considerar un fenomen adaptatiu de l’organisme. La tolerància pot ser innata (disminució a la sensibilitat a la substància des de la primera administració- vulnerabilitat) (Ex. fills d’alcohòlics) La tolerància adquirida pot ser:
I. farmacocinètica: per alteració del metabolisme de la droga (barbitúrics, alcohol); ha de consumir més per arribar on arribava abans. II. farmacodinàmica: per canvis adaptatius en els sistemes biològics afectats per la droga, normalment de la sensibilitat als receptors. Si ets més tolerant tens més factors de ser dependent perquè la substància no t’afecta tant.
Exemples:
“Als 17-18 anys, ja a la universitat, el consum va anar augmentant i en un moment donat va arribar a fumar entre sis i vuit “porros” diaris” ell va aguantar molt bé fins al final, bevent el mateix que ells”,
”un dia li va dir que tenia la impressió que bevia molt, “però veig que no t’altera gens”, va afegir”, “ bevia molt i no cridava l’atenció perquè fins aquell moment pràcticament ningú l’havia
vist mai borratxo.
Sensibilització :
És la resposta augmentada a una droga, després d’una presentació intermitentment repetida. Els fenòmens de sensibilització persisteixen molt temps després de que la droga ha estat eliminada del cervell. Permet parlar d’una certa “memòria “del cervell a la substància. Consisteix en la disminució de la sensibilitat de la droga als receptors que l’havien de neutralitzar en el cervell. La persistència d’aquest fenomen fa que qualsevol persona que havia deixat de consumir i ho torna a fer-ho passi a consumir quantitats molt grans en temps relativament curts. Exemples:
Algun cop es fumaria una cigarreta de tabac, però el terapeuta li va dir que el tabac li portaria un altre cop al cànnabis, pel que no fuma res des de fa 2 anys”.
Intoxicació aguda:
poden acabar en el coma etílic i la pèrdua del coneixement. També es produeix una afectació tant psicològica com social. exemples:
”beure sovint fins que no podia més i recorda vàries vegades haver-se adormit i despertar-se en locals a les 5 o les 6 de la matinada”.
Alcoholisme o intoxicació crònica o Dependendencia Alcoholica:
és el desig irresistible (estat d’ànsia o anhel (craving) de repetir l’administració d’una
droga per a:
a) obtenir la vivència dels seus efectes agradables, plaenters i/o evasius (sedació, eufòria, al·lucinacions); b) evitar el malestar que se sent amb la seva absència.
exemples:
”es proposava al matí deixar de “beure”, però també notava per la tarda la impossibilitat absoluta de complir el seu propòsit”
Usos de drogues:
F 0 D 8 Ús de drogues: significa únicament consum, utilització, despesa d’una substància sense que es produeixin efectes mèdics, socials, familiars, etc. En absència d’altres especificacions, ha d’entendre’s un consum aïllat, ocasional, episòdic, sense dependència ni tolerància. L’organisme elimina la substància sense cap perjudici. F 0 D 8 Usos problemàtics: de consum social a amenaça de problema. Solen introduir criteris que porten a parlar de conductes de risc. Hi ha usos no aprovats o il·legals en l’àmbit legal (davant maquinària perillosa), en el trànsit (conducció de vehicles) o en l’esport (“doping”).Hi ha usos perillosos o de risc per la situació de risc (malalts del fetge) o pels moments de produir-se (conducció de vehicles) o
pel comportament que suposa (cerca de l’efecte com a finalitat). Hi ha usos perjudicials per a persones en situacions vitals concretes (nens, per la
rendiment (en el cas de la cocaïna). Les alteracions del comportament són menors. Però la persona dedica gran part del seu temps a pensar en la droga, cercar-la i autoadministrar-se-la. b) consum compulsiu: Consum molt intens que es produeix vàries vegades al dia, amb un trastorn important del comportament que dóna lloc a moltes conseqüències socials (pèrdua de la feina, ruptures afectives, vagabunderia, actes delictius...). El consumidor té una incapacitat per enfrontar-se als problemes bàsics de la vida diària. El consum es fa aïllat dels altres i el propòsit és mantenir el “seu funcionament basal” i alleujar els símptomes d’abstinència que apareixen en deixar de consumir. c) consum problemàtic alcohol?
F 0 2 0Prevalença de borratxeres en els darrers 12 mesos;
Prevalença de “binge drinking” (4 copes o més en una sola ocasió) Tema 2: classificació de drogues
Vies d’aministració de drogues
- Oral : inguestio, mastegar o absorció sublingual Única via de l’alcoohol ; la mes utilitzada per amfetamines, LSD,Bartitúrics i drogues de síntesis
- Pulmonar: inhalada o fumada. Unica via de el tabac i crack (pasta a base de cocaïna )
- Nasal : esnifar la mes utilitzada per la cocaïna; pero totes les drogues poden esnifar- se
- Parenteral :injectada amb una xeringa hipodèrmica. Ritual o parafernalia (condicionament clasic). Intravenosa, intramuscular i subcutanea, intravenosa, normalment al’avantbraç. Via mes utilitzada per els consumidors d’heroina i els policonsums.
- Rectal o genital molt rarament a nivell de la mucosa anal o genital, casos aïllats de consum de cocaïna i heroïna.
Tipus de drogues
1. OPIACIS (depressora) F 0 F CDerivats directes de l’opi: morfina, codeïna. F 0 F CDerivats sintètics: heroïna, metadona (bona absorció oral i bona acumulació, es retarda el síndrome d’abstinència i és útil en la deshabituació), naloxona i naltrexona (es donen en la intoxicació per opiacis). F 0 F COpioides endògens F 0 E 0substàncies que s’assemblen als opiacis però que són naturals de l’organisme com a resposta a situacions plaer-recompensa F 0 E 0endorfines F 0 F CPrincipals accions: inhibició de l’activitat bioelèctrica i de l’alliberament dels
neurotransmissors. Temps de latència per via E.V.: 5 minuts.
F 0 F C Efectes: ANALGÈSIA, DEPRESSIÓ respiratòria, depressió de la tos, miosi o mirada puntiforme, emesi (vòmits), bradicàrdia, restrenyiment, DEPENDÈNCIA física, EUFÒRIA per desinhibició intensa, REFORÇ positiu. F 0 F CIntoxicació o sobredosi: somnolència+ convulsions + mirada brillant+
bradicàrdia i hipotensió+ set intensa+ agitació+ contractures musculars.
F 0 F CComplicacions de les drogues injectades: infeccions per fongs, cocs, virus
(hepatitis B, C - VIH o Sida). Endocarditis...
F 0 F CEn beure en dejú, l’absorció és més ràpida i embriaga abans. El 5-10%
s’elimina per l’aire espirat, l’orina i la suor. La resta es metabolitza al fetge.
F 0 F CEfectes: Acció depressora amb eufòria inicial per desinhibició, augment de la sociabilitat i descoordinació muscular. Disminueix la potència sexual. Està present en la meitat dels accidents de trànsit. F 0 F CLa cirrosi hepàtica és la conseqüència més freqüent del consum crònic de
l’alcohol. Gastritis i pancreatitis. Càncer.
F 0 F CAlcoholisme: gran dependència física i sind. abstinència. F 0 F CPoliconsum amb cocaïna, amfetamines i èxtasi. F 0 F CLa via digestiva d’absorció de l’alcohol és més lenta i fa que la capacitat addictiva de l’alcohol sigui més lenta i menys forta que la d’altres drogues. Es calcula que només entre un 10-15% dels que consumeixen alcohol es converteixen en alcohòlics (enfront, per ex. el 95% per a la nicotina). F 0 F CPer què els alcohòlics es recorden contínuament que ho són.?
Perquè saben que un alcohòlic és una persona que no pot tornar a consumir mai més alcohol i que un ex-alcohòlic és només un alcohòlic que no beu. F 0 F CAmb quin concepte i amb quina fase del procés de l’addicció està relacionat
això?
Amb el concepte de la sensibilització i l’anomenada fase de recaiguda. En concret, una persona que es va alcoholitzar i va desensibilitzar els receptors corresponents, quan torna a beure alcohol, després d’haver-ho deixat de fer, es troba que l’efecte de resposta d’aquest receptors és molt superior i destructiu que el que va ocasionar en el seu moment l’establiment de la dependència de l’alcohol.
4. CANNABIS:
F 0 F C Principi actiu, el tetrahidrocannabinol (THC). Marihuana (5%) en fulles, tiges i flors. Resina o oli (15-30%). Haixix (10-20%). F 0 F CInhalat o fumat i ingerit barrejat amb pastissos, iogurts. F 0 F CUna de les tres drogues més utilitzades, després de tabac i alcohol. F 0 F C Màxim efecte als 20-30 minuts i dura 2-3 hores. Triga entre 1 setmana i 1 mes en eliminar-se.
F 0 F CPrincipals accions: controlen la secreció de GABA i glutamat. Actuen sobre les receptors cannabinoides de les neurones dopaminèrgiques.
F 0 F CEfectes: anul·la el son, la fatiga, l’apetit (tract. Obesitat); augmenta la confiança, l’autosatisfacció, la concentració, l’autoestima, les conductes estereotipades, la temperatura. Augmenta la pressió arterial i el ritme del cor. F 0 F CS’ha utilitzat per millorar el rendiment en l’esport (ciclisme i altres esports),
estudis, per allargar la diversió.
F 0 F CTolerància, dependència física intensa, sínd. abstinència.
6. DROGUES DE DISSENY:
F 0 F CÈxtasi o MDMA F 0 F CAcció a través de la serotonina. Atracció decreixent amb l’edat. F 0 F CEfectes: augmenta l’estat de consciència, el to emocional i sensual, l’empatia, redueix els símptomes primaris de por, altera la percepció visual i l’atenció. Gran reforç positiu i baixa dependència. Flashbacks. F 0 F CSomnolència, fatigabilitat, taquicàrdia, hipertèrmia (“cop de calor”), hepatitis,
possibilitat de demència 20-30 anys més tard. 5% de casos, mort sobtada
F 0 F CAltres: “èxtasi vegetal”(barreja de 5 principis, entre ells amfetamina), “GHB” anomenat “èxtasi líquid”, “feciclidina” o “pols d’àngel” i “ketamina” (estudiats als al·lucinògens).
7. AL·LUCINÒGENS
F 0 F CSubstàncies que produeixen alteracions sensorials. Una al·lucinació és una percepció sensorial sense fonament en el món exterior. F 0 F C Normalment han format part de rituals religiosos i cerimònies màgiques en diverses cultures. F 0 F CNo produeixen dependència, però s’associen al consum d’altres substàncies
que poden produir-la.
F 0 F CPoliconsum amb tabac, alcohol, cànnabis, cocaïna, amfetamines i èxtasi. F 0 F CÀcid lisèrgic (LSD): la va sintetitzar Hoffmann (lab. Sandoz) F 0 F Cl’any 1938. Apareix i desapareix amb el moviment “hippye”. F 0 F CPíndoles negres. Produïa el VIATGE característic, en grup, durant 30-90 minuts
i depèn de l’atmosfera. Persisteix 8-12 hores. De vegades, “mal viatge”.
F 0 F CProdueix quadres psicòtics (“espectador de si mateix”).
F 0 F CMescalina: està en el càctus del peiote, a Mèxic. Menys potent que l’LSD.
Provoca alteracions visuals, colors brillants, formes geomètriques, animals o formes humanes. Es prenen per via oral i duren al voltant de 6 hores. F 0 F CFenilciclidina: és el “pols d’àngel” o també anomenada “píldora de la pau”. F 0 F CKetamina: anomenada “vitamina K” o “special K” en l’argot dels drogaaddictes. F 0 F CSón anestèsics i provoquen alteracions de la percepció visual i auditiva.
Produeixen desorganització del pensament i desrealització més acusada que
amb l’LSD.
F 0 F CActuen a través del receptor NMDA del glutamat, un neurotransmissor. F 0 F CProdueixen molta tolerància i poca dependència.
8. HIPNÒTICS I TRANQUILITZANTS
F 0 F CBenzodiazepines: diazepam, trizolam... F 0 F CVia oral F 0 F CAccions: ansiolític, relaxant muscular, anticonvulsivant, hipnòtic. F 0 F CUn 35% genera dependència. Com ansiolítics, presenten tolerància alta. F 0 F CBarbitúrics: “pentobarbital, secobarbital, fenobarbital”. F 0 F C Ús com hipnòtics i en el tractament de l’epilèpsia. Abans, utilitzats en els intents de suicidi. Com hipnòtics han estat substituïts per les benzodiacepines.
9.TABAC (estimulant menor)
F 0 F CNicotiana tabacum(1560).El principi actiu és la nicotina. F 0 F CEra un costum religiós, medicinal i cerimonial a la vida tribal precolombina, portada a Espanya per Colon i estesa des d’aquí a Europa. Es pot mastegar, esnifar i fumar. F 0 F CFormes d’ús, cigar puro, pipa i cigarreta. F 0 F CPrincipals accions: és estimulant del receptors colinèrgics nicotínics que produeixen l’alliberament de dopamina. Aquesta estimulació facilita la memòria, l’atenció i el temps de reacció. També vasoconstricció i augment del ritme del cor.
F 0 F CEs produeix tolerància, habituant-se a una dosi, dependència psicològica (la “marca”, la parafernàlia del consum, aspectes de socialització; gran reforç positiu. És la droga més addictiva, que es produeix als pocs dies de fumar només unes quant es cigarretes. F 0 F CTractament; substitutius de nicotina (xiclets, pegats...); bupropion (antidepressiu) vareniclina (competidor receptors); teràpia cognitiva conductual (autocontrol, recaigudes...).
10. INHALANTS (depressors)
F 0 F CBenzina, toluè, cola de sabater...: gasos o líquids volàtils amb gran liposolubilitat. Preu baix, petits envasos i legals. F 0 F CRàpid inici d’acció, eufòria per desinhibició, mareig, obnubilació, cansament, alteració de la percepció i al·lucinacions auditives i visuals. L’alteració de l’estat de consciència és percebut com plaenter i existeix reforç psicològic. F 0 F CUna història prèvia de consum d’inhalants triplica el risc de consum d’altres substàncies. Es consumeix en grups d’unes 4 persones i sol acabar en l’adolescència F 0 F CS’administra per “bagging” (bossa de plàstic), “huffing” (impregnant peces de roba) o “smarting” (des de l’envàs original). Sol se un noi de 8-14 a., urbà, NSE baix i amb problemes escolars i familiars. F 0 F CProdueixen pèrdua d’apetit, mal de cap, fotofòbia, tos, alteracions
neurològiques, pulmonars i cardiovasculars.
11. CAFEINA: (estimulant menor)
F 0 F CAbsorció oral, es manté 3-5 hores. F 0 F C Efectes: augmenta la capacitat mental, l’alerta i la capacitat motora. Disminueix la sensació de fatiga mental i física i milloren les relacions personals F 0 F CA dosis altes, nerviosisme, inquietud, insomni, tremolors, augment del ritme del cor, estimulació dels sucs gàstrics. F 0 F CAfavoreix l’alliberament de catecolamines (noradrenalina...).La cafeïna en quantitats moderades (de 3 a 5 tasses/dia) no té pràcticament efectes negatius. F 0 F CCafeinisme, consum regular controlable.
12. DOPING:
F 0 F C “ Doping”: administració a una persona sana o la utilització per ella mateixa de substàncies estranyes a l’organisme o substàncies fisiològiques en quantitats o per vies anormals, amb l’únic fi d’aconseguir un augment artificial del rendiment al participar en una competició. F 0 F CTambé: “Presència en el cos de la substància prohibida o de metabolits o marcadors d’aquesta substància prohibida”. F 0 F CEsteroides androgènics anabolitzants (EAA): derivats de la testosterona que produeixen augment de la massa corporal, de la força i de la resistència aeròbica. F 0 F CApareix depressió en absència del producte. Reforç negatiu. F 0 F CEl mecanisme d’acció no és ben conegut.
Conseqüencies generals de les drogues
- Reacions antisocials : necessita consumir i es capaç de qualsevol cosa per aconseguir- ho
- Síndrome de dèficits de l’activitat Astènia, indifèrencia, disminució de capacitats goninitives, passivitat, apatia
- Infeccions i disminució de les defenses : entre el risc de la manca d’us de material estèril i la immunodepressió del deteriorament de molts drogoaddictes
- Perill de sobredosificació en els drogodependent a opiacis per via endovenosa,
despres dún període d’adstinencia
- Risc d’escalada algunes drogues com alchol o cannavibis poden ser la porta de entrada al consum d’altres
- Risc de recaiguda especialment amb el cànnabis en períodes de desintoxicació d’altres drogues
- Efectes tòxic específics carateristiques pròpies de cada una de les drogues
