El text expositiu pretén informar d’una manera ordenada, lògica i clara. L’objectiu és donar la
informació necessària per comprendre un tema, mai convèncer a algú. Per tant, ha de ser
neutre i objectiu.
Una bona exposició ha de ser:
- Senzillla, perquè sigui fàcil d’entendre.
- Amena, perquè no sigui avorrida.
- Dividida en paràgrafs, tal i com s’explica en l’estructura. Per tant, com a mínim ha
d’haver tres paràgrafs.
ESTRUCUTRA D’UN TEXT EXPOSITIU
INTRODUCCIÓ
Es presenta el tema, la seva importància,
els objectius, etc. La introducció sol
constituir el primer par`àgraf del text.
DESENVOLUPAMENT
De manera clara i ordenada es van
desenvolupant els diferents apartats i el
tema presentat anteriorment. És la part
central del text, la més llarga. Per ajudar a
aclarir conceptes, s’hi poden donar
exemples, fer comparacions, explicar
anècdotes, etc. Pots fer diversos paràgrafs,
un per cada idea.
CONCLUSIÓ
S’hi resumeixen els punts més importants
exposats i s’escriu la conclusió. Hi solen
aparèixer típiques fórmules de cloenda (ex.
com a conclusió…, per finalitzar…, etc). És
el darrer paràgraf del text.
CARACTERÍSTIQUES DELS TEXTOS EXPOSITIUS
La llengua del text explicatiu ha de ser clara. Per això, les frases han de ser senzilles i el
vocabulari clari i precís.
Els textos explicatius serveixen d’una sèrie de recursos que els caraceritzen:
- El resum és una de les tècniques més utilitzades en els textos explicatius.
- L’exemplificació (com per exemple…) i la subdivisió en apartats (primer de tot, en
segon lloc, per últim, etc.) tenen com a finalitat aclarir els conceptes i ordenar el
discurs.
- La selecció dels noms i dels verbs atenent als criteris de claredat i precisió per tal
d’evitar l’ambigüitat. Ex. “Jo vaig veure un banc” és ambigú perquè no diu que
tipus de banc.
