






















Prepara tus exámenes y mejora tus resultados gracias a la gran cantidad de recursos disponibles en Docsity
Gana puntos ayudando a otros estudiantes o consíguelos activando un Plan Premium
Prepara tus exámenes
Prepara tus exámenes y mejora tus resultados gracias a la gran cantidad de recursos disponibles en Docsity
Prepara tus exámenes con los documentos que comparten otros estudiantes como tú en Docsity
Encuentra los documentos específicos para los exámenes de tu universidad
Estudia con lecciones y exámenes resueltos basados en los programas académicos de las mejores universidades
Responde a preguntas de exámenes reales y pon a prueba tu preparación
Consigue puntos base para descargar
Gana puntos ayudando a otros estudiantes o consíguelos activando un Plan Premium
Comunidad
Pide ayuda a la comunidad y resuelve tus dudas de estudio
Ebooks gratuitos
Descarga nuestras guías gratuitas sobre técnicas de estudio, métodos para controlar la ansiedad y consejos para la tesis preparadas por los tutores de Docsity
Asignatura: Art de les revolucions burgeses, Profesor: Isabel Coll Mirabent, Carrera: Història de l'Art, Universidad: UB
Tipo: Apuntes
1 / 30
Esta página no es visible en la vista previa
¡No te pierdas las partes importantes!























-Com treballen els escultors neoclassics.
Durant la segona meitat del segle XVIII i començament del XIX, l’escultura evoluciona des de l’exaltada espiritualitat barroca i la seva complexa decoració cap a composicions neoclàssiques que tendeixen a la contenció del volums, a la claredat i puresa dels contorns i a l’equilibri i la simplicitat (influencia de l’antiguitat clàssica)
L’escultura neoclàssica es distingeix per:
Neix a Possango, prop de Venecia. Prove d’una familia de picapedrers.
1757-1782: Primera formació, viatge a Roma i primeres obres importants. Va néixer a Possagno, però es va traslladar a Venècia ràpidament. Va treballar als Tallers de Giuseppe Bernardi( 1768) Giuseppe Torretti i Giovanni Ferrari. Va accedir a l’acadèmia veneciana de pintura i escultura i també va tenir accés a la galeria de Filippo Farsetti. Al 1775 obre el seu propi taller a Venecia. Al 1779 viatge a Roma 1783-1797: Àmbit funerari i desenvolupament de la pintura.
1798-1814: Tercera etapa. Obra a Viena i Canova a les ordres de Napoleó. Al 1802 viatja a Paris i entra en el cercle de Napoleó 1815-1822: Quarta etapa. Tornada a Roma, descobriment de Fídies, figures jacents, caps ideals i la seva última obra. LA MIRADA VERS BERNINI :
Lena Soler Fernandez 1
Canova tria el tema de Dedal i Icar en homenatge al seu avi, que li va permetre “volar” com a escultor i marxar a Venecia. Aquesta escltura esta lligaga al Barroc com es pot veure en la naturalitat de les figures, no están idealitzades. La idea que transmet de moviment amb el gest de Dedadl col.locant-li les ales a Icar tambe es tipic del Barroc. Una altre alegoria seria ke n la base hi ha estris relacionats amb el treball de l'escultor, el pare de Canova treballaba en la talla En aquest cas llavors,
Canova esta influenciat per l’escultura de Bernini Aquesta obra la va voler presentar
aRoma pero va ser rebutjada pel cercle neoclassic per ser massa Fidel a la realitat.
En aquesta escultura encara es pot apreciar que Canova es fixa en el model de Bernini 8 encara esta lligat al mon Barroc). El tema es mitologic i capta el momento algit de l’acció tal i com feia Bernini ( Orfeu mirant a Euridice que es agafada de nou per l’inframon). Les figures están disposades tal i com la historia ho demana. La fugura d’Euridice es barroca pero la d’Orfeu tot i ser barroca ( com es veu amb gest desesperat i la teatralitat de la figura) ja comença a apropar-se al Classisisme.
Antonio Canova viatge a Roma.
En aquest periode les obres clàssiques son substituides per les de Canova :
PERSEU vs APOL.LO DE BELVEDERE
Lena Soler Fernandez 2
y la Templanza, que manifiestan su tristeza con una discreción y sencillez de actitudes que es fiel reflejo de las doctrinas neoclásicas. Paper transcendental en la història de
l’escultura. Ús del marbre blanc, propi del neoclassicisme que dona sobrietat a l’obra
en contra del bronze fosc del barroc
El monumento a Clemente XIII (1783-1792, Roma, Basílica de San Pedro), el Papa de la familia veneciana de los Rezzonico que había muerto en 1769, es un paso más en la depuración del modelo berninesco, aún más manifiesto por estar situado junto a los monumentos barrocos de la Basílica de San Pedro. El sarcófago presenta un tratamiento como en el mundo romano clásico, coronado con frontón y acróteras en los ángulos, sobre el que se representa al pontífice arrodillado en oración. A la izquierda aparece la figura de la Fe con una cruz y a la derecha
el Genio de la Muerte, encarnado por una figura juvenil alada que destaca por su
melancólica y clásica sencillez, alejada del dramatismo del barroco. Novetats en el
tractament del monument funerari, el Papa ja no està entronat, està més a prop del
poble.
presenta en la parte superior un medallón en relieve con el retrato de María Cristina, con el apoyo de la personificación «La felicidad», acompañados de un angelote en la izquierda: este elemento es el sustituto neoclásico de la estatua visible del difunto en los monumentos barroco.
La procesión sale de la parte izquierda por una escalera, todos los personajes están marcados por una expresión triste y la cabeza hacia abajo: la personificación de la «Virtud» sostiene la urna de las cenizas tras dos niñas, la «Caridad» acompaña bajo su brazo a un anciano ciego, que se sostiene con un palo. La procesión es seguida por toda la estela de una alfombra drapeada, que acompaña hasta la oscuridad del vacío interno, símbolo del mundo de los muertos, para subrayar la continuidad entre la vida y la muerte.
A la derecha, dos figuras durmientes, un león, símbolo de la «Fortaleza», otra virtud de María Cristina, y, apoyado en su espalda, un genio alado con suaves curvas. Representa a υπνος (que en griego significa "sueño"). En la mitología griega, υπνος es hermano de θανατος (que en griego significa "muerte"). Esto indica que la muerte es vista como un sueño eterno.
Esta representada la beneficiencia (dona que acompaña un ancià al sepulcre) tambe hi ha la figura de la Virtut (porta les cendres, figura femenina al centre de l'obra acompañada de dues joves) a la part de dalt hi ha la representacio de la felicitat i tambe hi ha representat el angel de la mort (jove amb ales, alegoria del marit de M.Cristina) al costat hi ha el lleo (alegoria a la casa d'Austria).En aquest monument tambe trobem la
Lena Soler Fernandez 4
soluucio compositiva piramidal a través de les figures. Aquestes van entrant cap a la porta que representa la mort de la qual a través de les figures que representen les tres edats ens diu que ningú se n’escapa. La composició aconsegueix un ritme pausat i armonic a través de la disposició de les figures ( separació entre grups de figures pero les que formen cada grup están molt lligades)
CANOVA I ELS TEMES SOBRE L’AMOR
Aquest grup escultoric va ser encarregat per la dona de Napoleó. Aquesta escultura
tallada d’una sola peça en marbre representa les 3 carites mitologiques filles de Zeus.
Les linies o contorns de les figures son elegants variades i refinades donant sensació de
suavitat. A diferencia de les composicións habituals de les Tres Gracies, en l’obra de
Canova están les tres de front. Tambè tenen una bellesa delicada comú en les escultures
de Canova. Les tres dones están entrellaçades no nomes a través de l’abraçadasi no
tambe a través del matell que les envolta a totes 3 ( sensació d’unitat)
VENUS I ADONIS
Tema mitologic tractat amb sensualitat.Allargament de l’esquena de la dona, qualitat en
el gest i el perfils. Moviment del cos
Escultura neoclásica de Antonio Canova, Mármol.155 x 168 cm. París, Museo del Louvre.
Esta obra de Canova fue encargada por el coronel inglés John Campbell (Lord Lawdor), pero acabó siendo adquirida por el marchante y coleccionista holandés Henry Hoppe en 1800 y al final por el mariscal de Napoleón Joaquín Según el propio Canova, esta obra representa el momento en que Eros (el amor) acude a despertar a Psique (el alma), del profundo e infernal sueño en el que había quedado sumida tras haber abierto el jarrón que le había entregado Proserpina.La obra representa de una forma muy efectista todo el amor, la pasión y el deseo que surge repentinamente entre los dos amantes. En el abrazo mutuo, ambas cabezas quedan enmarcadas entre los brazos, creando un centro de atención principal. Las líneas convergentes de las alas y las piernas del dios forman un aspa (una x) que concentra aún mas la visión en ese centro. El cuerpo de la joven es una prolongación de esta estuctura, los brazos y las piernas, forman parte de una diagonal prolongada. Al mismo tiempo toda la composición tiene una forma espiral que acentua
Lena Soler Fernandez 5
Características que definen el neoclasicismo pictórico:
Lena Soler Fernandez 7
David mira cap a Roma , al mon classic. Tambe retorna al realisme a la natura I a l’observacio del ser huma. To i fixar-se en els classics David manifesta la seva independecnia artisitica , es a dir a través d’uns coneixements tecnincs del mon classic arriba a la seva propia obra independent ( esperit Davidia) L ‘obra de David passa per diferents etapes( des del seu lligam amb el roccoco fins la seva “ conversió” al neoclassicme) i es veu influenciada per diferents pintors com veurem a continuació
INICIS DE DAVID ( 1766-1775)
Desde molt petit David copia a Pousin, pintor del que es veura influenciat al llarg de la seva vida.
A part de poussin es veu influenciat per la figura de 3 pintors mes: Viernt( eclectisicme entre rococco i academicisme), Boucher i Greuze
JUPITER I ANTIOP ( 1767)
La figura d’Antiop es roccoco sensual com es pot veure en la posición de serpentinat del cos ( tipicament roccoco) La figura de l’home te un color torrat de pell que que en contrast a la lluminositat de la figura de la dona. Aquesta caracterísitca es utilitzada per enaltir la figura de la dona. David busca solucions del Renaixement pero sense deixar d’estar influenciat pel Roccoco i Boucher ( pintor Rococo)
EL METGE ERESISTRATE DESCOBRINT LA MALALTIA
Aquest quadre va ser pensant per que agrades a l’Academia ( de fet es amb quest cuadre ambel que guanya el premi per anar a Roma). En aquesta obra David ja fa una evolució i es deslliga del Barroc(com veiem per exemple en els detalls de la roba que ja no son barrocs) per apropar-se al món classic. Auqesta arpoximació a les solucions classiques es veu per exemple en la posicio de fris , de les figures formant verticals i horitzontals i en la disposició dels personatges en el quadre, deixant espais buits entre algún d’ells.
Tan les tensions grafiades ( les dibuixades, els gestos ) com les no grafiades( mirades) enfoquen al personatge de la dona el que significa que la malaltia que patia eresistrate era l’enamorament cap a aquesta dona, que a mes era la dona del seu pare)
Pel que fa al color, es el ritme cromatic el que fa llegir el quadre d’una determinada manera ( com en el vermell dels dos personatges)
ROMA: 1775-
Al 1775 guanya el premi per marxar a Roma gracies al quadre anterior i a Vient que el va voler portar amb ell. En aquest temps a Roma s’influencia de Caravaggio, Rafael i Miquel Angel. Al 1779 visita pompeia i decideix convertir-se al Neoclassicisme.
En aquesta obra David mostra interés pels volums del cos, on es veu la inflencia de Miquel Angel per la seva força volumétrica. En quant al color tambe mostra un interés
Lena Soler Fernandez 8
neoclassica). Per altre banda la gama de colors es reduida, juga amb vermells i blancs i els utilitza depenent del personatge, es a dir a través del color ( i tambe de les posicions) marca el contrast entre el grup d’homes i el de les dones ( fortalesa dels homes en front del sentiment de les dones) Pel que fa a la lum, es freda i molt tallant el qual ajuda a donar volum i solemnitat als personatges.En quant a la decoració queda practicament anulada exepte per les 3 arcades citades abans que enmarquen els personatges. Per tan podem parlar de sobrietat en quan al fons compositiu ja que el que es vol aconseguir es centra l’atenció cap al tema principal i els seus personatges ( característica neoclassica)
BRUTUS (1789)
En aquest quadre podem observar dues parts molt diferenciades a través del joc amb la llum. Per una banda la part mes fosca on apareix el personatge de Brutus en primer pla pero a l’ombra que fa matar als seus fills i per altre la part lluminosa on apareixen lles germanes i la mare. Tambe juga amb el color per exaltar la narració. Al punt central de la composició apareix un cistellet com homenatge a les dones que pateixen el dolor per la bojeria de l’home
RETRAT DEL GIENCOLEG ALFONS LEROY (1783)
David fa una serie de retrats on l’home apareix retratat lligat a la seva professió com es aquest cas del ginecoleg Leroy. Son retrats realistes i amb una execusio sobria. La lampara del costat serveix per iluminar el rostre del personatge. El fons no es homogeni i la pinzellada es petita.
RETRAT DE LAVIOSER
En aquest cas la professio dels retratats torna a tenir un paper important com es veu en tots els estris que apareixen relacionats amb la professió( químic) i com a través de la cama d’ell ens enfoca directament cap a un dels estris.
Tambe veiem un lligam entre profesor i alumne ja que la mirada d’ella va dirigida a David ( ella era pintora)
La figura femenina esta construida a traves de blancs i transparencies.
DAVID I LA REVOLUCIÓ
David es l’artista de la revolució francesa. Fa composicions de diferents escenes com funerals, ceremonias etc… Es converteix en intendent de Belles Arts de la revolució i tanca les academies ja que segons ell no podien existir en un regne lliure
JURAMENT DEL JEUX DE POM
Aquest es el dibuix preparatori del que havia de ser el quadre posterior. El tema es la reunió de l’assamblea per jurar la constitució ( grup central en primer terme) La perspectiva es classica ( de caixa). Per donar la idea de multitut o de massa es fa servir
Lena Soler Fernandez 10
de les mans aixecades donant sensació de molta gent pero sense necesitat de dibuixar els cosos complets.
BARA
David fa retrats de patriotes i aquest es un d’ells. Bara mort als 13 anys. Serveix per exemple a la juventut ( segons robespiere al morir va cridar visca la republica en comptes de visca el rei) En realitat el noi mor lluitant perimpedir que li robin els seus cavalls pero s’inventen l’altre historia per fer-lo servir com a mártir de la Republica ( defensa d’aquesta per sobre de tot, inclus de la propia vida) En quant a la figura del noi les seves formes son fines i primes. La llum cau sibre el cos del noi per enaltir-lo. Tambe hi ha una idealització des personatge ja que a pesar d’haver mort lluitant el representa sense cap ferida ni sang. Es diu que aquest quadre no esta finalitzat
MARAT (1793)
Cuadre d’un gust impecable, Ens diu molt a través de molt pocs mitjanç.La pasta pictórica realça els colors i els colors realçen la figura. El fons de la composició es un per tal de no desviar l’interes. El fons de darrera el cap es mes fosc per tal d’enmarcar- lo i donar-li mes força i el fos del cos es mes clar per donar profunditat. Juga amb la llum per donar sensació de volum. En aquest retrat tambe apareixen simbolitzades les virtuts del personatge a través del paper i els diners que sibolitzen la seva generositat ( els diners eren per una vuida de la revolució amb 5 fills). L austeritat en la que vivía esta representada a través de la caixa ( que compositivament serveix per equilibrar el cos del personatge) i la tela. En el retrat apareixen tots els elements que ens indiquen qui el va matar i com ( Charlotte Corve el mata amb un ganivet) Amb El braç caigut de Marat David fa un paral´lelisme amb el cristianisme.
RETRATS
MADAME TRUDAINE 1791-
En aquest retrat el terra i la pared son tot un, es a dir no hi ha prespectiva geométrica. La solución compositiva es la de triangle rectangle ( que forma el cos de la dona) tan típica del classicisme. Els volums els crea a través del color
MADAME PASTORET 1791
Aquest quadre sempre el te David. Ella treballa alseu taller i El que vol David es captar-la com una dona i mare feliç. Espontania i innovadora. En estos retratos femeninos apreciamos una significativa evolución del retrato burgués ya que el maestro presenta a sus modelos tremendamente cercanos al espectador, destacando la sencillez y la naturalidad. La razón debemos buscarla en que los burgueses de este primer momento revolucionario no deseaban ser representados de manera ostentosa ni mostrando el sentimentalismo de algunas obras rococós, oponiéndose así a la iconografía del Antiguo Régimen. El retrato de Louise Pastoret ha sido siempre muy
Lena Soler Fernandez 11
Aquest es un retrat equestre ( antecendent en les escultures equestres). Barreja realisme amb idealisme( exaltació de l’heroeticitat) mai es representa el moment algit de l’acció, sino que
sempre es el moment anterior o posterior. Hi ha una idealització del personatge de Napoleo qui mira al poble françes senyalant el cami que han de seguir. Les montanyes del fons son un element preromàntic. La composición está basada en formas geométricas simples. El sujeto principal encaja en un círculo delimitado por la cola del caballo y el borde de la capa. El pomo de la espada está en el centro de este círculo. Napoleón y su caballo hacen la forma de una Z, dotando de dinamismo a la escena, y las diagonales de las montañas y las nubes se oponen entre sí, reforzando la impresión de movimiento. A pesar de los aspectos dinámicos de la composición, la escena aparece estática, debido principalmente a la iluminación con la que David iluminó a su sujeto
NAPOLEÓ EN EL SEU ESTUDI (1812)
En aquest retrat apareix Napoleo en el seu estudi i pel detall de l’espelma consumida sabem que el que volia representar era un Napoleó que havia passat tota la nit despert treballant per la seva patria. Imatge propagandisttica ( Napoleo es sacrifica per la seva patria)
AMOR I PSIQUE
El 27 de enero de 1816, con 68 años, David llegaba a Bruselas buscando asilo tras su apoyo incondicional a Napoleón. En la capital belga toma contacto con otros exiliados, a pesar de ser sometidos a estrecha vigilancia. El anciano pintor se dedicó a los retratos y a la pintura de historia, obras que en realidad tratan asuntos mitológicos. Una de ellas es Psique y Cupido, escena en la que se pone de manifiesto su admiración por lo griego, aunque el maestro francés hace un homenaje a Caravaggio, su maestro oculto. David nos presenta al joven Cupido dirigiendo su mirada hacia el espectador, cubriendo su sexo con una tela roja mientras que a su lado yace Psique desnuda, sin poder contemplar a su amor ante la amenaza de éste de abandonarla si lo hacía. Las figuras están bañadas por una delicada iluminación que resalta las tonalidades brillantes empleadas por el maestro, apreciándose al fondo una ventana abierta que recuerda a la Venus de Urbino de Tiziano.
Estudia a Toulosse, Paris , Napols i Florencia. A Tolousse estudi mb el pintor Rocques, molt bon mestre que li genera interés per la pintura del Quatroccento.
1796: forma part del taller de David pero li pesa massa l’infleuencia d’aquest. Es dedica sobretot al retrat, en particular al retrat femení. L’amistat amb David s’acaba perque aquest recolza a un altre pintor pel premi de Roma
1800-1806: encarregs oficials ( Napoleó)
Lena Soler Fernandez 13
Ingres estudia l’orientalisme, escriu sobre les seves experiencies i visita moltes biblioteques per tal de documentar-se.
Forma part d’un grup de pintors amb tendencia clasicista on la linia i l’estructura tenen molt valor. Tot i considerar el dibuix com la base i se fidel a la linia no deixa de treballar el color( ampli i variat)
Interes pel gòtic
NAPOLEO BONAPARTE, CONSUL ( 1804)
La manera en la que està caracteritzat el personatge es una solució tradicional del SXVII ( dret amb una ma sobre la taula). Els objectes que hi han a sobre la taula fan referencia al personatge retratat,( algo molt utilitzat al llarg de l’historia de l’art) La llum marca el rostre i el que senyala amb el dit Napoleo remarcant que es important (un document que fa referencia a la conmemoració de la firma per la reconstrucció de la ciutat). El fons es fosc per recalcar el rostre del personatge. A diferencia de David Ingres utilitza la finestra amb una catedral gotica ( lo clàssci ja no interessa tant). El paisatge i el personatge están interrelacionats pel tema. El detallisme en els plegs i les textures el segueixent apropant a David.
RETRAT DE NAPOLEO (1806)
Ingres realizó este retrato de Napoleón Emperador por su propia iniciativa y no por un encargo del gobierno. Las dimensiones del lienzo son inusualmente grandes para esta etapa de Ingres, quien lo pintó en 1806. El artista recurre a modelos arcaicos para la representación, que disgustaron profundamente a los críticos del momento: se rechazó su goticismo, el hieratismo de la figura, la frialdad, la acumulación de símbolos y adornos, etc. Efectivamente, Ingres ha recurrido a modelos góticos, en especial del flamenco Van Eyck, en la acentuación de la realidad que llega incluso a resultar desagradable por lo minuciosa e impositiva que aparece. Pero también ha recurrido a modelos bizantinos( mosaicos imperiales), sobre todo a aquellos tipos dedicados al Padre Eterno o al Emperador de Bizancio, que se consideraba también delegado de Dios en la Tierra. Todos estos modelos pretenden es darnos una imagen de un Napoleón sobrenatural, inmutable y eterno. Posee todos los atributos de la monarquía francesa, de los cuales los más importantes son el cetro de Carlos V y la Mano de la Justicia de Carlomagno, el primer emperador francés y la figura de Napoleon esta sacada de un Zeus de Fidias. Los símbolos de la alfombra también traducen ideas de poder, como el águila romana o los signos zodiacales en las franjas laterales, como una premonición de los astros sobre el gobierno superior de Napoleón. La composición de linias rectas y transversales hacen que el punto de atención se centre en la cara del retratado.
ROMA: ENVIAMENT COM A BECARI
JUPITER I TETIS( 1811)
Lena Soler Fernandez 14
sonriente al espectador, al tiempo que apoya cariñosamente su cabeza sobre la de él. El vestido está caído, pues se supone que ella ha estado posando y ahora descansa. Esto permite a Ingres dibujar una curva suavísima desde la nuca hasta media espalda, despreciando los hombros. Esto es una incorrección anatómica que el artista utiliza para realizar un diseño curvilíneo y muy hermoso.Los colores utilizados son de gran contraste y son los colores preferidos de los prerrafaelitas ( rojos, marrones,verdes..) Los críticos de su época no supieron apreciar estos recursos y tacharon a Ingres de excéntrico. El cuadro pertenece al estilo trouvador, que pretende renovar el arte a través de escenas históricas que no pertenecen al mundo clásico. Los detalles son minuciosos y las escenas están tratadas de manera intimista.
L’APOTEOSIS D’HOMER (1827)
Es una de les seves obres mes academiques. El tema del que tracta es la veneració del mon classic.Es tracta d’una al.legoria. Al centre i al fons homer sent coronat i el temple grec. Als seus peus, apareixen personificacions de les seves dues gran obres: la Iliada i la Odisea ( composició en triangle) L’home alat al seu costat es la personificació de la ama. Al voltant els homes que apareixen pertanyen a dues epoques diferents: contemporanis a Homer i homes del mon modern. Els moderns son hereus dels anitcs per aixo els situa sota els antics. Apel.les ( pintor grec) amb tunica blava agafa la ma de Rafael I el roma Virgili esta agafant a Dante.Ingres enalteix a aquests dos personatges moderns: Rafael perque será un importantissim de la pintura i a Dante que influirá molt en els temes de les obres. La composició de l’obra de lcara influencia de l’escola d’Atenes, de l’esmentat Raphael.
MADONA (1854)
Aquesta pintura en un primer momento la dibuixa amb el nene Jesus als Braços xo finalment el fill es reconegut a través de la eucaristía ( igual com ho va fer Rafael)
EL VOT DE LLUIS XIII (1820-24)
Montrobant, la seva ciutat natal li encarrega una obra per la catedral per netejar el seu nom( va ser tildat de napoleonic). Fa referencia clara a la verge sixtina de Rafael. De fet redescobreix a Rafael als pintors del SXIX.
Lena Soler Fernandez 16
RETRAT DE MADEMOISELLE RIVIERE (1805)
En aquest retrat apareix la filla de madame Rivier. El paisatge de fons deriva de la pintura flamenca de l’epoca Barroca. Tria aquest tipus de fons perque li perment retallar la figura de la noia, resaltant d’aquesta manera la linia. Ingres deforma la bellesa femenina per buscar la bellesa de la linia ( coll massa llarg). Respecte a les textures hi ha una gran qualitat técnica sobretot en el vestit i en la boa de pel. El tractament del color es tret de l’epoca classica, els colors son purs i no es barrejen
MADAME DEVAUCAY (1807)
Aquest es el primer encarreg que reb Ingres quan arriba a Roma com a becari. En aquest retrat Ingres esta influenciat per Rafael. La linia i elcolor crean espais i moviments. Ingres fa moltsdibuixos preparatoris per solucionar el problema de la ma.El coll torna a tractar-se en pro de la bellesa.
Com ja em vist amb altres retrats de dones d’Ingres el model es el d’una dona de l’aristocracia que apareix amb vestimente luxsosa reclinada entre coixins i teles. Fa un trectament de les joies molt detaallat. Tambe a mes de sr un retrat fisic es un retrat psicologic i social del personatge fet que agafa importancia en les seves obres
RETRAT DE LA BARONESA ROTSHCHILD (1868) Ingres realizó extensos y profundos trabajos previos al resultado final, que es uno de los más elaborados del artista. El resultado final es casi un icono, un ídolo barroco de grandioso efecto decorativo, con brillantes sedas, encajes, tules, joyas y plumas en el cabello. Además, Ingres añadió en el último momento el escudo de la familia Rothschild, lo que acentúa aún más el efecto de gloria pasada, como un elemento heráldico.
Lena Soler Fernandez 17
La reina de Nápoles, Carolina Bonaparte, encargó a Ingres esta Gran Odalisca para que hiciera pareja con otro desnudo hoy desaparecido. Nunca llegaría a su destino al ser derrocada Carolina en 1815, adquiriendo la obra años después el chambelán del rey de Prusia, Conde de Pourtolès-Gorgier. Con esta figura se pone de manifiesto el interés existente en aquellos años por lo exótico y lo oriental, anticipándose al Romanticismo. Sin embargo, Ingres se manifiesta como un pintor académico, interesado fundamentalmente por la línea, creando una figura de enorme belleza a pesar de sus imperfecciones anatómicas y de su pronunciado escorzo( desproporción del cuerpo deformación de la espalda para dar una curva simple y una linia limpia). La línea de la joven casi hace desaparecer el volumen del conjunto; para evitarlo el artista muestra con exquisito detalle todos los elementos que rodean a la figura: las telas, el cortinaje, los almohadones o el abanico. La luzque incide sobre el cuerpo de la mujer y el color sirven de acompañamiento a la línea, empleando una iluminación dorada con la que crea el efecto volumétrico, convirtiendo esta imagen en uno de los desnudos más atractivos de la pintura. El rostro de la Odalisca tiene gran influencia de Rafael, el maestro que más impresionó a Ingres y del que se declaró discípulo. Presentada en el Salón de 1819, recibió numerosas críticas, calificándola de extraña y primitiva. Curiosamente, años después sería expuesta con la Olimpia de Manet, resultando dos de los desnudos más controvertidos de la historia.
ROGAR ALLIBERANT ANGELICA (
Ingres resultó un asiduo lector de la literatura clásica, medieval y renacentista, distinguiéndose como un magnífico intérprete de los que serían posteriormente los temas del Romanticismo. Para este lienzo se inspiró en un pasaje de la obra "Orlando Furioso", escrita por Ariosto en el año 1516. Resulta una reinterpretación del tema cristiano de San Jorge, el dragón y la princesa. Aquí sin embargo, se ha desviado la escena hacia el erotismo desenfrenado, justificado con el nombre de un gran escritor del siglo XVI. A juzgar por los estudios preparatorios que se han conservado, el motivo que más interesó al artista fue la figura de Angélica, de la cual realizó numerosos bocetos previos. El resultado final es el de una figura retorcida artificiosamente, con piel de un blanco irreal destacado contra la rugosidad de la roca, encadenada. Mientras, el héroe impávido y cubierto de arriba abajo viene a rescatarla del dragón. Muestra un interres medieval. El cuello como hemos visto en muchos otros cuadros de ingres se exagera en este caso para marcar el esfuerzo del movimiento.
LA FONT (1820-56)
El tema es el mismo, un bellísimo desnudo femenino pintado con la excusa de la mitología. Ingres realizó dos versiones de La Fuente; ésta se encuentra en el Museo del Louvre y fue pintada tan sólo un año antes de la muerte del pintor. El significado del cuadro es la alegoría del nacimiento de los ríos: una fuente escondida en el bosque, cuya penumbra puede apreciarse en la iluminación del óleo, simbolizada por una joven casi adolescente. El tratamiento del cuerpo es escultórico, pierde carga erotica.Tradicionalmente se habían utilizado jóvenes o niñas para representar fuentes o manantiales, así como ancianos acompañados de niños para representar ríos con sus afluentes. La iconografía que utiliza Ingres tiene, pues, su raíz en el arte clásico y sobre todo en el renacentista.
VENUS ANADIOMENA(1008-48)
Lena Soler Fernandez 19
Este desnudo clásico lo inició durante sus años de pensionado en Roma, en el año 1808, finalizándolo 40 años más tarde. La figura de Venus sale del mar acompañada por varios angelitos. Uno de ellos muestra un espejo a la diosa, más preocupada por su cabello, que dirige su mirada ausente al frente. Las influencias clásicas están presentes en este delicado desnudo; la pose recuerda las figuras de Praxíteles, con esa curva tradicional en su escultura; el esquema compositivo está inspirado en Botticelli mientras que los angelitos son totalmente rafaelescos. Una vez más, Ingres hace gala de su exquisito dibujo con el que delimita perfectamente los contornos de las figuras. La luz acentúa más ese dibujismo, resaltando el bello cuerpo de Venus sobre un fondo muy oscuro en el que destaca la ligera luz del ocaso.
ELBANY TURC (1862-63)
El tema eterno de Ingres, el cuerpo femenino desnudo, se nos muestra de nuevo en este cuadro como único motivo, repetido como eco en los cuerpos de las veinticuatro mujeres que aparecen en la escena. Parece ser que el artista tomó como fuente el relato de una dama del siglo XVIII, Lady Montagu, esposa del embajador inglés en Constantinopla, que visitó en dicha ciudad un baño femenino. Sus descripciones hablan de doscientas mujeres desnudas entregadas al placer ocioso de cuidar sus cuerpos. Ingres transcribió los pasajes más sensuales desde muy temprano y los mantuvo en sus cuadernos de notas.El tondo( forma del cuadro que hace referencia Rafael) muestra una visión casi clandestina, como la de un espectador que penetra en la intimidad del baño a través de un agujero en la pared. Entre las mujeres encontramos a algunas viejas conocidas de la pintura de Ingres: la bañista de espaldas es la eterna Bañista de Valpinçon, la Bañista de medio cuerpo, la Pequeña Bañista, con su tocado rayado como la Fornarina de Rafael. La joven rubia echada a su derecha es la monstruosa Mujer de tres brazos, pero también la Mujer Dormida, la Odalisca con Esclava... Todas las figuras son la misma, repetida incansablemente por el anciano Ingres en su último cuadro dedicado al desnudo. Hay una total libertat técnica y compositiva, buscando la sensualidad del cuerpo desnudo.
RETRATS D’HOMES
En aquests retrats situa els personatges a l’exterior es a dir el `paisatge pren importancia. Començem a veure un esperit romantic per exemple en el momento del dia que es plasmat ( transició dia nit). En el retrat 1er( francoise granet) s’ajuda del vestit per crear els espais, en el 2on( Lorenzo bartolini) el centre d’atenció es el rostre, la ma i allo que esta senyalant la ma ( com en Napoleo) i en el 3er( compte counev) la vestimenta torna a crear els espais, mirada próxima al romanticisme i el vermell del vestit es una solucio utilitzada per Velazquez
Lena Soler Fernandez 20